dimecres, 31 de desembre del 2008

Calendari 2009


Llei de memòria històrica: una llei-parany covarda i infame

Ha transcorregut un any des que es formalitzés l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. La seva redacció i aprovació va sofrir uns terribles vaivens. Finalment es va aprovar amb el suport de la gran part dels grups polítics però sense l’aprovació de la societat. El que ens temíem s’ha fet realitat i fins i tot ha resultat ser més sagnant del que s’esperava.

Tirant la vista enrere, analitzem el que esperàvem aconseguir amb aquesta llei - recuperació i rehabilitació dels oblidats i vexats- i el que realment ha suposat, vexar encara més la memòria dels vençuts.

• No s’anul·len les sentències pronunciades pels tribunals repressius de la dictadura franquista.

• S’estableix una infame discriminació entre les víctimes de la repressió franquista en funció dels anys de comissió de l’assassinat.

• Manté la llei d’amnistia de 1977 per als botxins.

• No es crea una Comissió de la Veritat, demanada per la pròpia UE i l’ONU

• L’Estat espanyol no assumeix la seva responsabilitat de buscar a centenars de milers de desapareguts.

Per altra banda, des de CGT, només podem pensar que l’admissió a tràmit, en l’Audiència Nacional, de la denúncia presentada per Associacions i Organitzacions preocupades per la rehabilitació i recerca de les víctimes i desapareguts pel franquisme, CGT entre elles, ha estat un sumari-parany que tan sols buscava un rentat d’imatge i tancar definitivament la discussió sobre si el règim franquista va assassinar o no a milers de persones, si va cometre crims de lesa humanitat.

Hi ha qüestions que no admeten dubte. Franco i els seus col·laboradors són els responsables que avui hi hagi centenars de milers de cadàvers en les cunetes dels pobles. Però per a això no és necessària tanta fanfàrria. És un fet objectiu i demostrat pels historiadors i conegut per tota la societat.

Llegir Comunicat

dimarts, 30 de desembre del 2008

Resolució d'Inspecció sobre les zones sense lavabos

El dia 28 d'octubre ens cita Inspecció de Treball per a tractar la denúncia presentada per la problemàtica esdevinguda en el Consorci de la Zona Franca on la guàrdia urbana denuncio a un company per orinar entre uns arbustos i per la falta de lavabos en Costa Llobera.

Aquest mes de desembre ens ha arribat la següent resolució de l'Inspector sr. Enric Senabre






dilluns, 29 de desembre del 2008

COMISION DE CAMBIOS 23/12/08

Empieza la reunión con la última Acta de la Comisión de Cambios fechada en julio del 2007, con lo que celebramos la primera y última del 2008.

En la reunión asistieron: por parte de la empresa: los Sres. Cortés y. García Bravo y por el comité: Enrique y Anahí de CCOO, David Aranda de UGT y Núria Porta de CGT, no asistiendo ningún representante de la USOC

El comité envió un orden del día que los representantes de la empresa ignoran y se establece otro orden del día que indica la empresa, que es simplemente cotejar los cambios realizados, hasta una fecha, aprovechando las nuevas entradas de empleados por la oposición..

Se insta al Instituto a que priorice, en siguientes ocasiones, a realizar los cambios aprovechando la contratación de relevistas de jubilados parciales para una mayor agilidad, así como en este momento se aprovecha la Opo para tales fines, y además se pide que prioricen los cambios por conciliación familiar.

La empresa se compromete en enviar los listados de cambios a las casetas cada dos meses, como era habitual hasta hace un tiempo atrás.

Se pide que en los cambios se realicen con los 15 días estipulado para ello, pero sobre todo en aquellos casos que se esté de baja, que se le den los días a partir del alta en la brigada.

Se estudia un cambio en el modelo para la solicitud de cambios, y también se estudia que dicha solicitud tenga una duración de un año y no de 3 meses como hasta ahora, con lo que el solicitante no tendrá que estar pidiendo el cambio tantas veces como trimestres pasen.


- Resumen de los Cambios


Por vacantes para nueva incorporación de la Opo 2008 (se preveen que se realicen para el 12 de enero)

NOMBRES y DESTINO


Jaime Peña Hervás (Turó de la Peira)

Josep Milian Jori (Castell Oreneta)

María Jesús Salgueiro Fonseca (Ventura Rodriguez)

Jose Luis Alonso Muñoz (Vivendes del Congrés)

Joaquin Bonet Petit (Can Dragó)

Sergi Jové Làzaro (Laberint)

Marcelino Suárez Rivas (Parc Central)

Fco.Javier Alonso Muñoz (Sagrada Familia)

Jordi Almendrote Rovira (Vigilància nit)

Esteban Santiago Chía (Turo Peira9

Juan Gonzálvez Ruiz (Creueta del Coll)

Diego Gonzálvez Pérez (Can Sabaté)

Eva Mª Reyes Alonso (Miró)

Antonio Villar (Aribal)

Pedro Suquía (Sagrada Família)

Lluis Comas (Diagonal Mar)


Cambios ya aprobados fuera de las vacantes por la Opo 2008


Joaquin Ferri (Clot)

Jorge Juarro (Clot)

Santiago López (Pegaso)

Diego Tizón (Aribal)


Hay 5 solicitudes pendientes que entraron después de la distribución que se intentarán dar salida en el momento de la incorporación de los peones de la Opo 2008


Juan Ignacio Sánchez Gallardo

Jordi Vallvé Moro

Sabino Oro Sancho

Natalia Alberca Bartomeu

Manuel Fonte Barberan


Ramón Haro García no se le concede la Vigilancia de noche ya que por sus restricciones puede ir a brigada de jardinería.


No se les concede el cambio por no haber sitio vacante en la brigada de jardineras a:


María Adell Valentines

Pilar Madueño Villarrubia

Oriol Catafal Pratginestós


Antonio Ramón Fernandez no se le cambia a la poda por no tener formación.


Los cambios de Técnicos están pendientes a la resolución interna (se lo tienen que pactar entre los Cap de Area):


Juan Cortés Rábano

Francisco J. Hernández Astorga

diumenge, 28 de desembre del 2008

Conclusions de les Jornades Serveis públics, guanys privats: recuperem els serveis públics!

Les Jornades es van fer per denunciar les polítiques de privatització dels sectors públics en tots els àmbits: sanitat, educació, pensions, autobusos, metro, aigua, parcs i jardins. Tant a nivell local, com autonòmic, nacional i internacional.

Privatització que s'està duent a terme, sistemàticament, des del poder polític i l'econòmic. Aquest, utilitza com a arma la mentida i el desprestigi gratuït, tant dels serveis gestionats públicament com dels professionals que hi treballen. Aquest procés ha començat a incrementar el poder i els guanys de les grans corporacions, a costa de reduir els nivells de satisfacció de les necessitats dels usuaris.

Les jornades han estat el punt de partida de la confluència de diferents sectors socials. Es va veure la necessitat d'incorporar altres grups i ciutadans presentant projectes d'acció conjunta, buscant alternatives.

Les Jornades han tingut molt bona resposta i resultats esperançadors:
  • Han comptat amb el suport i l'assistència de representants d'altres comunitats autònomes i d'un grapat d'associacions sindicals i polítiques i ciutadans.
  • En el treball realitzat s'ha aprofundit sobre les causes, el procediment i les conseqüències del procés.
  • S'ha arribat a conclusions sobre les accions a emprendre i s'han establert canals de treball conjunt a diferents nivells, tant territorials com sectorials.

Algunes de les accions programades són:

- Informar els ciutadans de com els afecten les conseqüències de la privatització de l'ensenyament, de la sanitat, de la ciutat, etc., i desvelar la desinformació i les mentides explicades des del poder.

- Donar suport a la manifestació del proper dissabte 20 de desembre, i la invitació a participar en la manifestació de Cerdanyola-Ripollet: lloc de trobada a les 11,45 a l'estació de Renfe de Cerdanyola, reivindicant la construcció urgent de l'hospital promès i que sigui de gestió pública.

- Donar suport a les lluites sindicals, professionals i ciutadanes que tracten d'aturar el procés en els jutjats i els centres de treball, i amb manifestacions.

- Donar suport a la vaga d'autobusos del 23 de desembre.

- Ampliar i adaptar la Coordinadora que ha preparat les Jornades per organitzar i canalitzar les accions programades.

- Iniciar una campanya per a la derogació de la llei 15/97 i l'eliminació del copagament.

- Donar suport a les campanyes per la retirada de la LEC.

- Rebutjar el Procés de Bolònia.

- Promoure una gestió ciutadana dels serveis públics


http://dretserveispublics.blogspot.com/

dretserveis@gmail.com

Coordinadora Ciutadana en Defensa dels Serveis Públics i contra les Privatitzacions

dissabte, 27 de desembre del 2008

L'antena de la discòrdia

Serà pitjor el remei que la malaltia? A l'antena de telefonia mòbil que es va instal·lar el gener de 2007 a l'avinguda Miramar de Montjuïc, dins del Viver Tres Pins propietat de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, se li acaba el crèdit. Rebutjada per les AMPA dels cinc centres educatius situats a menys de cent metres de l'antena -dos dels quals atenen nens amb problemes auditius i paràlisi cerebral-, pels treballadors del viver i pels veïns de la zona, l'Ajuntament li ha buscat un nou emplaçament per intentar tallar d'arrel la polèmica que s'arrossega des de fa dos anys.

Però la idea no ha agradat als pares d'aquestes escoles. Segons l'informe tècnic que el districte de Sants-Montjuïc ha fet arribar a les AMPA dels centres educatius Tres Pins i El Bosc, l'antena es traslladaria al costat de l'estació del funicular de Montjuïc i de la Fundació Miró

Llegir article

divendres, 26 de desembre del 2008

Lo que no se dice de la crisis

Rafael Poch

Una tertulia en la "Akademie der Künste" de Berlín

Velada de debate sobre la crisis en la "Akademie der Künste" de Berlín. En la nueva y bonita sede de esta institución, junto a la puerta de Brandenburgo, se habla de la responsabilidad de los medios de comunicación. Público de clase media, o clase media alta, de edad madura. Los ponentes son el periodista liberal suizo Frank Meyer, y el cineasta Andreas Veiel, uno de los documentalistas alemanes más notables del momento. El Presidente de la Academia, Klaus Staeck, un diseñador gráfico socialdemócrata, es el moderador. Se habla del crack del neoliberalismo, con fuerte espíritu crítico.

Un "fallo anónimo del sistema"

La fe neoliberal arruinó Rusia y al mundo en desarrollo, desde África a América Latina. Hizo más desiguales e injustas a todas las sociedades, incluidas las sociedades occidentales más prósperas. Elevó el robo a gran escala más descarado a la categoría de virtud. Ahora las consecuencias del derrumbe van a afectar, sobre todo, a los pobres. "Los tres mil millones de pobres del mundo serán los primeros afectados, porque de repente sus ingresos y su alimentación se han vuelto más inciertos", dice el Premio Nobel bengalí e inventor de los micro créditos, Muhammad Yunus, en una entrevista a la revista berlinesa "Cícero". Este es el enorme asunto del que aquí se habla. Y el periodista Meyer cita el diagnóstico de la situación que propone Hans-Werner Sinn, el Presidente del Instituto Alemán de Investigaciones Económicas. Sinn habla de un "fallo anónimo del sistema". "…Y se quedan tan anchos", dice el periodista.

Llegir article

dimecres, 24 de desembre del 2008

Comissió de Contractació

El dia 17 de desembre es va reunir aquesta comissió per acabar de perfilar el reglament de la borsa de treball treta de la OPO 2008. Quedaven 6 temes bàsics on encara no s'havia arribat a acord, i eren els següents:

1.- L'autorització per constar a la borsa de treball que l'empresa volia fer per endavant dels contractes per tenir la llista de possibles treballadors ja feta, finalment s'acorda que la signatura per acceptar les condicions de la borsa es faran en el moment de signar el primer contracte.

2.- Vista la integració de les llistes de torn lliure i el de integració es dona per fet que se supera el 5% de contractables de torn d'integració i que queden repartits de manera que aniran sent contractats de manera proporcional per apropar-se a un de cada vint contractes i a més a més que si un lloc de disminuït queda desert es cobrirà amb un altre disminuït.

3.- En quant a l'ordre de captació aquest podrà veuràs afectat per la oferta de contractes en condicions especials per motius de torn de treball, es a dir que si s'ofereix un contracte dins d'un torn de nit es podrà saltar la llista fins a trobar la persona que accepti el contracte amb canvi de torn sense afectar l'ordre de la llista. No s'accepta incloure al reglament la mateixa excepcionalitat per trobar gent amb carnet de xofer, es parla de fer-ho constar a l'acta d'aprovació del reglament (ja ho veurem).

4.- Es retira el punt on es parla de la revisió mèdica com a motiu d'exclusió i es treu el tema del reglament donat que la llei de la Seguretat Social ja recull de forma expressa tot el referent a aptituds per la feina.

5.- Del punt de les exclusions de la llista es retira el punt que permetia l'exclusió de la llista per tenir informes negatius dels responsables, amb l'evident indefensió per part del treballador. Sobre les sancions com a motiu d'exclusió nosaltres entenem que s'hauria de respectar el règim disciplinari en les mateixes condicions per a tothom, tot i que a d'altres reglaments de borses "del mundo mundial" està inclòs un apartat d'aquestes característiques. Força debatut al si d'aquesta comissió entenem que la direcció no vol renunciar a aquest punt; tot i això estan d'acord a que les sancions imposades han de ser fermes.

6.- Sobre el seguiment de la llista i l'ordre de captació dels treballadors de la borsa es proposa a la direcció que publiquin la llista codificada (per respectar les dades personals i d'intimitat dels afectats) a la web de Parcs i Jardins perquè tothom afectat pugui conèixer dia a dia l'estat de la borsa i la seva situació respecta a la mateixa, a més de que regularment a la comissió de contractació s'informi de tots els detalls que afectin a la llista. La direcció diu que veu molt difícil lo de la publicació a la web i que lo de la comissió ho veu bé.

dimarts, 23 de desembre del 2008

No ens deixem enganyar. La proposta de Directiva europea sobre temps de treball segueix éssent negativa


El debat en el Parlament Europeu sobre la proposta de nova “directiva sobre temps de treball” ha donat com resultat una situació enganyosa en la qual els poders polítics i els mitjans de comunicació ressalten els aspectes socialment més positius però callen i amaguen, alguns altres continguts fonamentals que no obstant això, es poden considerar totalment lesius per als interessos de la majoria.

La modificació del text que pretenia possibilitar jornades de 65 hores i una nova redacció que propugna eliminar la possibilitat actual que determinats països permetin acords individuals de jornada (opting out), constituïxen dos aspectes de limitació sobre una possible flexibilització absoluta del temps de treball.

Però si mirem amb deteniment el conjunt de modificacions inicialment aprovades pel parlament europeu en la votació del dimecres 17 de desembre, veiem que ens trobem amb un nou document que segueix propugnat la flexibilització de la jornada de treball i que segueix intentant legislar en la mateixa direcció inicial: la subordinació de la vida dels treballadors i treballadores als dictats de les empreses; empitjorant l’actual regulació del temps de treball.

- Si fins a ara el còmput de la jornada de 48 hores era sobre períodes de 4 mesos, ara es planteja sobre un còmput anual amb tot el marge de flexibilitat que això comporta.

- Dintre del marge de flexibilitat ofert, es planteja un possible límit màxim de “fins a 60 hs setmanals” en períodes de 3 mesos.

- Encara que en alguns casos com el dels metges sembla que s’estableix una consideració del temps de guàrdia com temps de treball efectiu, segueixen quedant altres col·lectius de treballadors la situació dels quals no queda igualment clarificada.

- S’inicia ara un període de 90 dies en els quals la Comissió Europea i el Parlament iniciaran un procés intern de debat per a dotar d’un nou redactat definitiu a aquesta proposta de directiva pel que fins a aquest moment i amb un nou text no sabrem com es regularà finalment.

En el resultat de la votació del parlament europeu, la CGT, troba enormes motius per a la preocupació i sobretot motius per a seguir lluitant i mobilitzant-nos en defensa d’unes condicions dignes de treball enfront d’una situació degradada en la qual l’única formula dels poders públics i econòmics sembla ser la de privatitzar, flexibilitzar i precaritzar.

Per això i des de la perspectiva del REPARTIMENT DEL TREBALL I DE LA RIQUESA la CGT mantindrà i intensificarà la seva actual campanya de mobilitzacions.

Secretariat Permanent - CGT

dilluns, 22 de desembre del 2008

Reunión plenaria del Comité de Empresa

El pasado martes 16 de diciembre se desarrolló una reunión plenaria del Comité de Empresa a petición de la Sección Sindical de CGT con el fin de tratar diversos temas que habían quedado en el tintero en reuniones pasadas así como para proponer la celebración de una asamblea de trabajadores y trabajadoras del Institut para el día 19 de diciembre. Esta propuesta surge de la necesidad de comunicar a la plantilla una serie de hechos que se están dando en la política del Ayuntamiento en general y Parques en particular que afectan de manera directa a la garantía de nuestras condiciones laborales en un futuro, ya que el no aumento de los presupuestos que el Ayuntamiento tiene previsto para el 2009 conlleva el incumplimiento de los acuerdos de convenio.

Salvo CGT, el resto de los grupos sindicales mostraron un total rechazo a la posibilidad de convocar una asamblea hecho que, unido al escaso ímpetu combativo demostrado por la gran mayoría de la mesa en la última asamblea de trabajadores y trabajadoras da mucho que pensar: parece que el inmovilismo ha hecho presa en la actividad del comité de Parques y Jardines, y para muestra un botón, ya que, tomando como base una orden del día surrealista por lo larga, solamente se consiguieron tratar los dos primeros puntos (y eso entendiendo que eran casi de puro trámite) y llegar a acuerdo en la realización de dos "tímidas" acciones reivindicativas. Sin querer ser mal pensados la reunión tomó unos sospechosos derroteros de "despiste" y "pases de pelota" entre UGT y CCOO amenizados con las largas peroratas del representante del comité en el Consejo de Administración cuya intencionalidad era dejar que el tiempo transcurriera y evitar así abordar los temas clave del orden del día. Los intentos de CGT de agilizar el proceso fueron en vano: la sesión transcurrió aproximándose más a un diálogo de besugos que a una sesión de trabajo que es lo que debería ser.

Este comité parece que ha entrado en "hibernación" (quien sabe, puede que sea una estrategia de activismo medioambiental) pero el caso es que por mucho frío que haga tenemos hoy más que nunca que calentar los motores de la lucha, por dignidad sindical, por respeto a los trabajadores y trabajadoras, y por higiene moral: no puede ser que el comité se perpetúe en viejas fórmulas totalmente inadecuadas a las circunstancias de hoy día. Así que desde CGT hemos tomado la firme determinación de agilizar y actualizar la labor sindical propia y conjunta en el marco del Comité y las diferentes comisiones que lo componen... Así que, como dijo Groucho Marx " ¡Más madera!".

diumenge, 21 de desembre del 2008

La secció sindical de CGT del Metro denúncia el vergonyós increment de les tarifes del transport públic de Barcelona

La CGT del Metro de Barcelona vol denunciar públicament l’abús que representa l’augment tarifari per al 2009 impost per l’ATM i totes les institucions que ho representa, la majoria de les quals són del PSC. És d’hipòcrites intentar justificar una pujada de gairebé el doble de l’IPC per a un servei com és el transport de viatgers que avui dia és tan imprescindible com la Sanitat.

La Presidenta de TMB Assumpta Escarp practica la hipocresia al parlar de l’augment del 10% de les subvencions dels Ajuntaments al sistema de transport públic ja que aquest augment segur que sortirà de l’increment de la taxa per al transport que tots els ciutadans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pagarem en la contribució dels nostres habitatges (IBI). Però la major hipocresia és justificar aquest augment amb la creació de la T-12 per als nens, ja que el seu cost recau exclusivament en la resta d’usuaris, sobretot els més habituals i fidels que compren una T-10, la targeta més incrementada, que són majoritàriament treballadors i estudiants, molts d’ells en atur.

Segurament la Sra. Assumpta Escarp i el Sr. Jordi Hereu es vanagloriaran de les seves polítiques socialment avançades cap als nens i les famílies, però s’obliden que no és gràcies a la seva gestió, sinó a costa de la butxaca de la resta d’usuaris. La CGT de Metro proposa mesures a curt termini per a corregir aquesta situació, aquestes mesures han de passar per una bona gestió de les empreses que donen el servei, principalment TMB.

En aquests moments TMB és un monstre organitzatiu amb més de 800 persones amb contractes blindats de TÈCNICS i ADMINISTRATIUS, d’ells gairebé 50 són DIRECTORS amb sous que van entre els 70.000 i els 100.000 € anuals. En dos anys hi ha hagut més de 10 canvis en els organigrames de les Empreses i cada canvi ha vingut a augmentar la nòmina de Directius, sortits bàsicament dels sectors pròxims al PSC del Baix Llobregat.

La CGT creu que aquestes DIRECCIONS estan engreixades innecessàriament i haurien de ser reduïdes dràsticament per tal d’arribar a un estalvi de més de 2.000.000 d’anuals € amb la qual cosa ja hi hauria perquè molts nens viatgessin totalment gratis, sense repercutir en la resta d’usuaris. Si a més eliminem despeses suntuàries de "pompa" i "boato", campanyes de màrqueting i fem una neteja de l’estructura del personal DIRECTIU I TÈCNIC que tenim en l’Empresa i que ningú sap el que fa, segur que el cost es reduïx dràsticament, per tant l’augment tarifari seria més raonable, per sota de l’IPC i sobretot més ètic.

Som conscients que ningú farà ni cas de la nostra opinió ni de la nostra denúncia però com Sindicat majoritari al Metro estem obligats a fer-la.

Secció Sindical CGT Metro de Barcelona

dissabte, 20 de desembre del 2008

Per Nadal farem cagar el tió?

EL caràcter de la celebració infantil que desde fa segles revesteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrera antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No oblidem que el tió o tronc de Nadal, és abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys, reals o imaginaris, del grup domèstic.

Originalment cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar.

Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perquè una llegenda deia que la Mare de Déu baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jesús i a escalfar-se. En alguns llocs la veneració per aquet tros de fusta arribava a l’extrem d’adreçar-li oracions, oferir-li aliments i vi, pràctiques que coneixem perquè merèixer la reprovació del bisbe de Braga al segle VII.

L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat, com ja hem esmentat. De la mateixa manera que l’arbre de Nadal se li pengen bolets que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar al tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles.

Joan Soler Amigó assenyala també en la seva “Enciclopèdia de la fantasia popular catalana” que el costumari del tió que ens ha arribat fins avui s’estengué durant els segles XVIII i XIX des de les zones rurals i muntanyoses de l’interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors que hi hagueren en l’època.

Gabi

divendres, 19 de desembre del 2008

Protesta dels jardiners/es en el Ple Municipal


Avui divendres un nombrós grup de jardiners i jardineres ens hem concentrat en la plaça Sant Jaume per denunciar els pressupostos municipals del 2009 que no tenen previstes les partides reals necessàries per donar compliment als Acords del Conveni 2005-2009 i contra les privatització del servei públic. Junts a nosaltres també se han manifestat els treballadors/es de l’Ajuntament que estan negociant el Conveni.

(Inspección de Trabajo) Nuevo “zapatazo” a la política laboral del Institut

Inspección de Trabajo requiere a la dirección del Institut a que se vuelva a pagar la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” a las brigadas de Riego tal y como se venía cobrando antes del cambio unilateral y que se paguen los atrasos desde que dejaron de abonarla adecuadamente


Desde el pasado mes de mayo la dirección del Institut Municipal de Parcs i Jardins unilateralmente dejo de abonar o ha abonado inadecuadamente la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” a los componentes de las brigadas de Riego que anteriormente la venían cobrando por el cumplimiento de las funciones propias de su puesto de trabajo

Ante las quejas recibidas de los trabajadores/as, miembros de estas brigadas y ante la falta de información el Comité de Empresa traslado el tema a la Comisión de Seguimiento del Convenio para que la dirección del Institut diera las explicaciones del porqué se había dejado de abonar dicha prima a las mencionadas brigadas de Riego.

En la reunión de la Comisión de Seguimiento de Convenio de 30 de julio la dirección del Institut dijo: “desconocer los motivos y que tras las oportunas averiguaciones nos informaría de las razones del impago de la Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad”

Ante la falta de respuesta por parte de la dirección del Institut desde la Secretaria del Comité de Empresa en escrito del 5 de agosto del 2008 se vuelve a solicitar la información y con fecha de 8 de agosto se recibe un escrito de la Cap d’Àrea de RRLL en donde se comunica que se nos informará en la próxima reunión de la Comisión de Seguimiento del mes de Septiembre.

El 20 de agosto ante la falta de explicaciones y de información sobre la decisión unilateral adoptada (a parte de la tomadura de pelo y falta de respeto hacia la representación de los trabajadores/as, nos dijeron en tono jocoso que desconocían los motivos y que indagarían para saberlos) que incumplía con en el abono de la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” que hasta ahora venían cobrando las brigadas de Riego y dado que estábamos en periodo estival, lo cual hace bastante difícil el coordinarse con el resto de secciones sindicales, se presenta denuncia en Inspección de Trabajo.

El 16 de octubre se vuelve a celebrar reunión de la Comisión de Seguimiento y en ella la dirección dice: “que la Prima se estaba pagando mal, dado que por mimetismo con las cubas que realizaban las vías rápidas se estaba pagando a todas las cubas y ahora se ha rectificado.”

El día 28 de octubre nos cita Inspección de Trabajo y de ello informamos al Comité de Empresa y a las Secciones Sindicales para que asistan, como hemos hecho siempre en las decenas de denuncias que como CGT hemos presentado. Ese día no se presenta ninguna Sección Sindical, una porque se había olvidado, otra porque dicen que la dirección no les permitió asistir y otra ni se excuso.

Ayer con fecha 9 de diciembre nos llego la resolución del Inspector sr. Enric Senabre que dice que:

“se requiere de la empresa vuelva a abonar la citada prima a los trabajadores que corresponda, con la liquidación de atrasos. El cálculo de la cuantía y la forma de pago podrá ser objeto de acuerdo con los representantes de los trabajadores en el seno de la Comisión de Seguimiento u otra competente en la materia.”






dijous, 18 de desembre del 2008

El Parlamento Europeo rechaza la directiva que permitía la jornada laboral de 65 horas


El Parlamento europeo ha rechazado por mayoría el texto actual de la Directiva, contradiciendo el pacto alcanzado por la mayoría de los gobiernos de la Europa del Capital. Un hecho que sólo se explica por la enorme impopularidad de una medida tan regresiva y la contestación social de que ha sido objeto, en la cual han jugado un papel muy destacado los activistas y colectivos alternativos al sindicalismo oficial y conciliador de la CES.

Sin embargo, poco se puede confiar en un parlamento como el europeo, cuya función y composición es parte de la estructura de poder del capital europeo. Habrá que seguir movilizándose no sólo para desterrar definitivamente la posibilidad de que la directiva resucite con algunas modificaciones menores, sino y sobre todo para seguir dando pasos en una exigencia urgente para hacer frente al desempleo creciente producto de la crisis del capitalismo: escala móvil de horas de trabajo o, lo que sería lo mismo como primer paso hacia ello, ¡jornada máxima de 35 horas semanales sin reducción salarial!


Llegir article


Concentració Plaça Sant Jaume


Full adreçat al alcalde Hereu


La´pijoecología´


Superados los años felices del rojo antifranquista, aterrizaron forzadamente en el violeta feminista para acabar en el verde pijo, ese que bebe leche de soja en cocinas de diseño, lleva bolsas reciclables para meter la compra de Semon y se pasea con estupendos y nada sostenibles coches oficiales. Y, lógicamente, el lío cromático se ha convertido en un monumental lío mental

Mi amigo tiene razón: parecen la entrada de un prostíbulo de carretera. Algo así como la bienvenida a El paraíso de la señorita Chen, en plena Barcelona, decorado con sus luces chillonas, su grandilocuencia arrabalera y su inequívoco gusto hortera. Son feos a rabiar, los pobres, y encima ni son baratos ni ecológicos, de manera que aún no sé qué pintan los seis árboles metálicos que nos han plantado en los Jardinets de Gràcia, en el mercado de Santa Caterina y en otros sufridos lugares. Deben de ser el emblema de la pijoecología,esa nueva ideología de los poscomunistas que, en su empeño por esconder el rojo y transmutarlo en verde, han sufrido una notable empanada mental.

En plena crisis económica, con muchas familias sin saber si conservarán su lugar de trabajo y con unos datos económicos que oscurecen las estadísticas, gastarse 214.000 euros del erario público, metidos con calzador en los 41.000 millones de ampliación del crédito del Ayuntamiento de Barcelona, es tan antiestético que resulta indecente. La excusa de la responsable del engendro, Imma Mayol, ha sido que estos árboles son megamodernos - o sea que ahora la modernidad es una dinamo que genera energía, ¡pobre Edison!-y que van a pedales. ¿Será que nuestra ínclita concejal antisistema se preocupa de muscular los gemelos de los barceloneses?, ¿o es una forma expeditiva de publicitar las virtudes del Bicing?


Continuar llegint l'article

dimecres, 17 de desembre del 2008

Personas inhumanas

Copio aquí un comentario extraído del blog de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona, hace ya tiempo que está escrito, pero creo que es atemporal y de "verdades como puños".

Adjuntem una col•laboració rebuda:

Ens han explicat moltes històries laborals que passen en aquest Ajuntament. Moltes, masses. Tantes que és impossible no creure en l’existència de la vergonyosa actitud de certa gent. Gent que hauria de ser conscient que ella també és treballadora d’un servei públic i no els amos d’una parcel•la de poder, d’unes ambicions arribistes o de ves a saber què.
Tantes històries que no entenem com els polítics locals, al cap i a la fi els màxims responsables que es permetin aquestes actituds de discriminació i maltractament laboral, no facin res per eradicar-ho. O que simplement s’omplin la boca amb protocols per a la no discriminació que a la pràctica no aconsegueixen cap actuació i diuen que tot és normal.

Caps que arriben nous a un lloc de treball i ja sigui perquè volen col•locar als seus afins, o per guanyar mèrits per a un possible ascens a dit, fan la vida impossible, assetgen o ultrapassen les exigències normals als treballadors de qui depenen. Externalitzacions i precaritzacions continues de feina i de llocs de treball.
I no se us ocorri guanyar un concurs pensat per a una altra persona, us discriminaran i faran l’impossible per a que marxeu i sinó us faran fora. Ni reclameu nivells salarials iguals a qui fa la mateixa feina. La igualtat a l’Ajuntament no existeix en aquest i molts altres casos.
Concursos a mida. Declaració de concursos deserts per després simular una oferta pública i col•locar l’amic de torn. Cap catàleg de llocs de treball per a fer i desfer segons convingui.

Em feu pena, Sento tanta vergonya aliena i em feu tanta llàstima!!. Triomfareu en el món laboral fins que us ensopegueu amb algú com vosaltres, us creureu molt bons i importants, tocareu poder,.. però com a persones, si teniu una mica de consciència, sabeu que no valeu res. I si no teniu consciència ja sabeu que algú us jutjarà. Digueu-li Déu si sou creients, digueu-li el destí, digueu-li el món.
Potser us creieu que guanyeu, o que heu guanyat. Econòmicament, laboralment potser sí. Però com a persones sou uns perdedors i us dono el meu condol.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Roban el Niño Jesús del pesebre municipal de la plaza Sant Jaume

Tiene sus mismos ojos, su misma cara y hace el mismo gesto. Pero no es el original. Los centenares de visitantes que cada día visitan el pesebre de la plaza Sant Jaume de Barcelona desconocen que el Niño Jesús, cuidado por José y María como si no hubiera pasado nada, no es la figura auténtica. Es una réplica. La original desapareció el pasado jueves por la noche, según confirmaron ayer a La Vanguardia fuentes del Ayuntamiento. La Guardia Urbana trata ahora de conocer su paradero. No hay duda de que su marcha no fue voluntaria.

"Desde que hace dos o tres años se llevaron al Niño Jesús hay uno de repuesto, por si acaso. También desaparecían los caganers, pero este año no hay. Esas eran las piezas favoritas de los ladrones", señaló ayer uno de los vigilantes del belén, que aseguraba que los robos vienen de lejos. Desapariciones que confirmaron ayer las mismas fuentes municipales, aunque habitualmente no han llegado a trascender públicamente. En los últimos años los robos sistemáticos del Niño Jesús y otras figuras se han sucedido, aunque el belén se encuentra al lado de la Generalitat y frente al Ayuntamiento. En el corazón institucional de Catalunya y, en teoría, uno de los lugares más seguros. Pero nadie ha podido pararlos.


Llegir article

dilluns, 15 de desembre del 2008

Pedro Álvarez, assassinat fa 16 anys per un policia


La noche del 15 de diciembre de 1992 es asesinado en la ciudad catalana de L'Hospitalet de Llobregat un joven de 20 años, llamado Pedro Álvarez, de un tiro en la cabeza.

Pedro acompaña a su casa a su novia Yolanda, con quien sale desde hace 5 años. Justo después de despedirse, un coche que circula a gran velocidad por poco atropella a la joven, la cual en una reacción instintiva increpa al conductor. Éste sale del automóvil y comienza a discutir con la joven de forma violenta hasta el punto que la golpea y la tira al suelo. Pedro entonces vuelve corriendo para defenderla e inicia una discusión con el agresor, que se convierte en el asesino en el momento en que se dirige al coche (un Opel Vectra blanco), coge un arma y le dispara tres tiros al joven, uno de ellos mortal de necesidad, ante el intento de detenerle de una mujer que le acompañaba. Después vuelve al coche, con la misma sangre fría, y arranca mientras unas personas intentan socorrer a Pedro, que ingresa cadáver en el Hospital de Bellvitge, ante el estado de shock en que se encuentra Yolanda.

Las sospechas caen sobre un policía nacional (José Manuel S.F), y es detenido en seguida.Es igual a la descripción que se dio de él, las pruebas balísticas coinciden con las de las armas utilizadas por las fuerzas de seguridad del Estado y el agente es asiduo a la zona donde ocurren los hechos. Una persona conflictiva y con "cierto poder" en la misma. Además, es identificado inmediatamente por Yolanda, la única testigo del crimen.

El agente presenta una coartada tan pueril como concluyente para los encargados de la investigación: "Estaba en casa durmiendo después de haber acompañado a mi madre al hospital" y la investigación comienza volverse turbia. Se declara inmediatamente el secreto de las investigaciones, por lo que la representación de la familia no puede participar en ellas. A Yolanda se le somete a una sesión maratoniana de múltiples reconocimientos, calificada de irregular por juristas consultados. La joven al final manifiesta dudas sobre aspectos muy concretos del policía. Los familiares acusan en repetidas ocasiones que la titular del Juzgado de Instrucción numero 5 de L'Hospitalet, María José Magaldi, y el comisario Llorente no están llevando a cabo bien el procedimiento: la juez no ordena analizar las huellas del coche para identificar a la mujer que acompañaba al asesino, ni ordenó su identificación posterior, por ejemplo.

Finalmente, dos días después, se decreta la exculpación del agente por falta de pruebas fiables. Nadie ha seguido realizando hasta hoy ningún tipo de investigación posterior y no hay ninguna institución que haya apoyado al caso Pedro Álvarez, a pesar de que, por ejemplo, el ayuntamiento de L'Hospitalet se comprometió a ello, y los poderes públicos (políticos, fuerzas de seguridad, jueces y fiscales) están obligados legalmente a velar por el esclarecimiento de unos hechos tan graves como éstos. Los policías que iniciaron las investigaciones, por otro lado, tratan desde un principio criminalizar a Pedro, buscando antecedentes que no existían, para culparle de lo sucedido y así defender a su compañero.

El Síndic de Greuges y el Parlament de Catalunya ("defensor del pueblo") respondieron, ante el ruego de la familia, que no tenía competencias al estar implicado un policía. Pasqual Maragall puso al concejal, sr.Ruiz, al frente del caso, el 10 de marzo prometió ayudar, aunque dijo no estar al corriente. Todavía no ha dado ninguna respuesta. Jordi Pujol respondió "Es una cosa dolorosa y lamentable, pero nuestras competencias son muy limitadas y poco podemos hacer". El Congreso de los Diputados rechazó la pregunta sobre el caso por defecto de forma. El abuso de poder a que estamos sometidos queda, por desgracia para esta "democracia", perfectamente claro.

plataformapedroalvarez

Reunió dels Tribunals de l'OPO 2008

Avui dilluns dia 15 de desembre es van reunir els Tribunals de l’Oferta Pública d'Ocupació 2008 d'Auxiliar Administratiu., Tècnics i de Peons de Jardineria. Entre els acords adoptats:


Tribunal d’Auxiliar d’Administratiu i de Tècnics es van aprovar les qualificacions provisional obtingudes dels mèrits

Tribunal dels Peons de Jardineria es van aprovar la PROPOSTA DE CONTRACTACIÓ


Aquí teniu un llistat provisional de referència de com estan les puntuacions de l’OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions que es realitzin

Les dades de les puntuacions de l’Oferta Pública d’Ocupació d'Auxiliar Administratiu han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i dels mèrits i són de referència, podent-se donar algun error