Copio aquí un comentario extraído del blog de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona, hace ya tiempo que está escrito, pero creo que es atemporal y de "verdades como puños".
Adjuntem una col•laboració rebuda:
Ens han explicat moltes històries laborals que passen en aquest Ajuntament. Moltes, masses. Tantes que és impossible no creure en l’existència de la vergonyosa actitud de certa gent. Gent que hauria de ser conscient que ella també és treballadora d’un servei públic i no els amos d’una parcel•la de poder, d’unes ambicions arribistes o de ves a saber què.
Tantes històries que no entenem com els polítics locals, al cap i a la fi els màxims responsables que es permetin aquestes actituds de discriminació i maltractament laboral, no facin res per eradicar-ho. O que simplement s’omplin la boca amb protocols per a la no discriminació que a la pràctica no aconsegueixen cap actuació i diuen que tot és normal.
Caps que arriben nous a un lloc de treball i ja sigui perquè volen col•locar als seus afins, o per guanyar mèrits per a un possible ascens a dit, fan la vida impossible, assetgen o ultrapassen les exigències normals als treballadors de qui depenen. Externalitzacions i precaritzacions continues de feina i de llocs de treball.
I no se us ocorri guanyar un concurs pensat per a una altra persona, us discriminaran i faran l’impossible per a que marxeu i sinó us faran fora. Ni reclameu nivells salarials iguals a qui fa la mateixa feina. La igualtat a l’Ajuntament no existeix en aquest i molts altres casos.
Concursos a mida. Declaració de concursos deserts per després simular una oferta pública i col•locar l’amic de torn. Cap catàleg de llocs de treball per a fer i desfer segons convingui.
Em feu pena, Sento tanta vergonya aliena i em feu tanta llàstima!!. Triomfareu en el món laboral fins que us ensopegueu amb algú com vosaltres, us creureu molt bons i importants, tocareu poder,.. però com a persones, si teniu una mica de consciència, sabeu que no valeu res. I si no teniu consciència ja sabeu que algú us jutjarà. Digueu-li Déu si sou creients, digueu-li el destí, digueu-li el món.
Potser us creieu que guanyeu, o que heu guanyat. Econòmicament, laboralment potser sí. Però com a persones sou uns perdedors i us dono el meu condol.
Ens han explicat moltes històries laborals que passen en aquest Ajuntament. Moltes, masses. Tantes que és impossible no creure en l’existència de la vergonyosa actitud de certa gent. Gent que hauria de ser conscient que ella també és treballadora d’un servei públic i no els amos d’una parcel•la de poder, d’unes ambicions arribistes o de ves a saber què.
Tantes històries que no entenem com els polítics locals, al cap i a la fi els màxims responsables que es permetin aquestes actituds de discriminació i maltractament laboral, no facin res per eradicar-ho. O que simplement s’omplin la boca amb protocols per a la no discriminació que a la pràctica no aconsegueixen cap actuació i diuen que tot és normal.
Caps que arriben nous a un lloc de treball i ja sigui perquè volen col•locar als seus afins, o per guanyar mèrits per a un possible ascens a dit, fan la vida impossible, assetgen o ultrapassen les exigències normals als treballadors de qui depenen. Externalitzacions i precaritzacions continues de feina i de llocs de treball.
I no se us ocorri guanyar un concurs pensat per a una altra persona, us discriminaran i faran l’impossible per a que marxeu i sinó us faran fora. Ni reclameu nivells salarials iguals a qui fa la mateixa feina. La igualtat a l’Ajuntament no existeix en aquest i molts altres casos.
Concursos a mida. Declaració de concursos deserts per després simular una oferta pública i col•locar l’amic de torn. Cap catàleg de llocs de treball per a fer i desfer segons convingui.
Em feu pena, Sento tanta vergonya aliena i em feu tanta llàstima!!. Triomfareu en el món laboral fins que us ensopegueu amb algú com vosaltres, us creureu molt bons i importants, tocareu poder,.. però com a persones, si teniu una mica de consciència, sabeu que no valeu res. I si no teniu consciència ja sabeu que algú us jutjarà. Digueu-li Déu si sou creients, digueu-li el destí, digueu-li el món.
Potser us creieu que guanyeu, o que heu guanyat. Econòmicament, laboralment potser sí. Però com a persones sou uns perdedors i us dono el meu condol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada