Llei de memòria històrica: una llei-parany covarda i infame

Ha transcorregut un any des que es formalitzés l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. La seva redacció i aprovació va sofrir uns terribles vaivens. Finalment es va aprovar amb el suport de la gran part dels grups polítics però sense l’aprovació de la societat. El que ens temíem s’ha fet realitat i fins i tot ha resultat ser més sagnant del que s’esperava.

Tirant la vista enrere, analitzem el que esperàvem aconseguir amb aquesta llei - recuperació i rehabilitació dels oblidats i vexats- i el que realment ha suposat, vexar encara més la memòria dels vençuts.

• No s’anul·len les sentències pronunciades pels tribunals repressius de la dictadura franquista.

• S’estableix una infame discriminació entre les víctimes de la repressió franquista en funció dels anys de comissió de l’assassinat.

• Manté la llei d’amnistia de 1977 per als botxins.

• No es crea una Comissió de la Veritat, demanada per la pròpia UE i l’ONU

• L’Estat espanyol no assumeix la seva responsabilitat de buscar a centenars de milers de desapareguts.

Per altra banda, des de CGT, només podem pensar que l’admissió a tràmit, en l’Audiència Nacional, de la denúncia presentada per Associacions i Organitzacions preocupades per la rehabilitació i recerca de les víctimes i desapareguts pel franquisme, CGT entre elles, ha estat un sumari-parany que tan sols buscava un rentat d’imatge i tancar definitivament la discussió sobre si el règim franquista va assassinar o no a milers de persones, si va cometre crims de lesa humanitat.

Hi ha qüestions que no admeten dubte. Franco i els seus col·laboradors són els responsables que avui hi hagi centenars de milers de cadàvers en les cunetes dels pobles. Però per a això no és necessària tanta fanfàrria. És un fet objectiu i demostrat pels historiadors i conegut per tota la societat.

Llegir Comunicat