dissabte, 30 de juliol del 2011

ASSEMBLEA INDIGNATS 03/08/11


La propera assemblea serà el dimecres 3 d'Agost a les 18 hores al METRO Valle Hebrón, sortida Av. Jordà.

Us esperem!!

divendres, 29 de juliol del 2011

Solidaridad con los jardineros en lucha: precariedad y represión en Zaragoza


Hoy conocemos que nuestro amigo José Luis Muro, jardinero que ha asumido la presidencia del Comité de Empresa de los jardineros de Zaragoza ha sido despedido por FCC.

Desde La enredadera de Radio Topo queremos expresar nuestra más sincera solidaridad con nuestro compañero y aprovechamos para informar un poquico de lo que está pasando:

- El servicio de jardinería de los parques y jardines de Zaragoza es privado. Lo lleva FCC con lo que eso conlleva. Las decisiones no las tomasn los que se suponen gestores de los trabajos públicos, sino una empresa que busca el lucro particular. ¡Y menuda empresa, FCC! Fomento de Construcciones y Contratas que en sus veinte años de vida factura miles de millones de euros cada año, contrata a casi 100.000 empleados y saca unos escandalosos beneficios para sus propietarias.

- La gestión de los parques y jardines en esta y en todas las ciudades debería ser pública o autónoma. Si pensamos en “otros modos” de vivir, plantearíamos la colectivización del trabajo, mediante la creación de cooperativas de trabajadores. Mientras llegamos a esa situación (por la que peleamos cada día), al menos exigimos que el servicio sea público, gestionado desde el Ayunamiento y sin injerencias de empresas privadas. Si hay beneficios, que queden en la ciudad y no en los bolsillos de cuatro ricachonas.

- El Comité de empresa lo conforman trabajadores que, además de su trabajo, se implican en la actividad sindical. Para mejorar sus condiciones de trabajo y el servicio que dan a la ciudad, para tener unos parques y jardines óptimos para el disfrute de la gente. Así, el Comité presidido por CGT y conformado por trabajadores que representan también a CCOO y UGT, ha publicado algunos informes en los que plantean la situación de su gremio y las posibles soluciones. Esta labor la han realizado en estrecha relación con las vecinas y vecinos de los barrios y han sido numerosas las reuniones con asociaciones vecinales.

- Las reivindicaciones no son otras que la mejora de la seguridad, las herramientas, las condiciones laborales, la dignidad en el trabajo,… para todas y todos los jardineros de la ciudad. No están pidiendo nada descabellado. Y esa lucha unitaria, ejemplo de lo que debería ser la lucha de los trabajadores en resistencia frente a tanto ataque neoliberal, es respondida con represión por parte de la empresa, que ha despedido al presidente del Comité y ha abierto expediente de investigación a los otros ocho miembros, tres de CGT, tres de UGT y dos de CCOO.

- El Ayuntamiento de Zaragoza, gestionado actualmente por PSOE, Cha e IU, debería intervenir en el asunto de una forma ejemplar: defendiendo a sus trabajadores y ciudadanos y plantando cara a los empresarios más codiciosos.

- Ante semejante desprecio a la lucha de los trabajadores y de los derechos sindicales, los jardineros de Zaragoza han anunciado recursos a los expedientes, asambleas para organizarse, reuniones con el Ayuntamiento,… y si esto no se apaña,… una Huelga general indefinida.

¡¡Qué penica de gestión!!

De FCC, por supuesto, empresa que busca beneficios y ya.

Y especialmente, del Ayuntamiento, por llegar a esta situación.

¡Ánimo a José Luis y a los jardineros en lucha!

http://laenredadera.noblezabaturra.org/2011/07/28/solidaridad-con-los-jardineros-en-lucha-precariedad-y-represion-en-zaragoza/
http://www.jardinlibertario.blogspot.com/

Las cuentas del rescate a las cajas

A falta de que un espeleólogo del Banco de España mida la profundidad exacta del agujero, la quiebra de la Caja Mediterráneo ya supone, de entrada, 5.800 millones de euros. La mitad de ese rescate se da por perdido y es posible que la factura final sea incluso mayor. Para hacernos una idea más certera del desastre, a esta cifra hay que sumar los 7.100 millones que costó el rescate de Caja Castilla-La Mancha y otros 392 millones más que, por ahora, se dan por perdidos en la cordobesa Cajasur. Entre las tres cajas quebradas, el Estado ya ha puesto 13.292 millones. Parte de esta cantidad son préstamos que tal vez se recuperen, si la cosa no empeora. Pero el Banco de España calcula que el rescate del sector financiero español –que presumía de ser el más solvente del mundo– nos costará 17.024 millones de euros del dinero de todos. Para los que se marean con los grandes números, cinco comparaciones muy necesarias.

1. La increíble cifra de 17.024 millones de euros es once veces más de lo que ahorramos este año al congelar las pensiones (1.500 millones).

2. Si se repartiese el agujero a escote entre todos los españoles, tocaríamos a 369 euros por habitante, niños incluidos.

3. Es quince veces lo que la ONU ha pedido para solucionar la hambruna en Somalia (1.130 millones).

4. Es casi cuatro veces más de lo que ahorrará la Administración con el recorte al sueldo de los funcionarios durante el año 2010 y 2011 (4.000 millones).

5. Es 111.000 veces más que la mayor multa que ha pagado uno de los responsables de este desastre: Juan Pedro Hernández Moltó, presidente de Caja Castilla-La Mancha (150.000 euros).

Article de Ignacio Escolar

El 40% dels arbres nous del passeig de Sant Joan moren 4 mesos després


CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

Ser arbre en una gran ciutat no és fàcil. Sobreviure a la intempèrie, amb la pol·lució, l'orina de gos, les burilles, els embolcalls de brioixeria o els culs d'ampolla que acaben al costat de les arrels, requereix una certa fortalesa i unes atencions constants. Barcelona, gràcies al seu clima mediterrani, és una de les capitals amb més concentració de plantes de carrer. Però les desgràcies es produeixen, i aquesta setmana s'ha viscut una tragèdia a escala vegetal al passeig de Sant Joan. El renovat tram entre la plaça de Tetuan i l'Arc de Triomf acaba de veure com l'ajuntament arrencava, dimarts, 59 exemplars de l'espècie koelreuteria, més coneguda com a arbre dels fanalets o sapinde de la Xina. El més curiós del cas és que van ser plantats fa només quatre mesos. I la sort del cas és que l'obra està en garantia i que no ho pagarà el ciutadà, sinó l'empresa a la qual es va adjudicar el projecte (FCC).

A principis d'any, quan aquest diari feia un seguiment constant d'aquesta obra inaugurada a l'abril, els veïns alertaven sobre el manteniment de la densa vegetació que passaven a tenir amb l'ampliació de les voreres. Temien que les fileres d'herba, els arbres nous, els arbustos al costat de la calçada i els plàtans centenaris representessin massa feina per al ja per si mateix enfeinat equip de Parcs i Jardins de Barcelona. Charo López, portaveu de l'associació Eixample Sostenible, va ser de les que més en recelava tot i estar encantada amb la idea de renovar aquesta artèria que uneix Ciutat Vella amb Gràcia a través de l'Eixample. «Sempre hem tingut dubtes sobre si els arbres tenen prou espai i terra per sobreviure. I que ara quedin aquests 59 forats sense arbre ens fa ser una mica més desconfiats. Això sembla una mica un nyap», diu.

A L'ESPERA DE L''AUTÒPSIA' / Tant si és un nyap, un error de previsió, una espècie massa escanyolida o un reg que no dóna més de si, el cert és que aquest tram de Sant Joan té ara 59 escocells buits d'un total de 152 nous arbres que s'hi van plantar a l'abril. O sigui, un 38,8% del que es va sembrar ha mort. ¿I què en diu l'autòpsia? ¿Què pot haver causat una pèrdua de vides vegetals com aquesta? Un portaveu municipal sosté que l'ajuntament va fer constar en el mateix moment de rebre les claus de l'obra que els arbres «no estaven en bon estat» i, tot i que el més lògic hauria estat no donar l'ok al treball i exigir exemplars amb una esperança de vida més òptima, es va optar per deixar passar el temps perquè no suposava «cap risc» mantenir-los al passeig fins que la naturalesa digués prou. Si no hi ha novetat, els nous sapindes de la Xina arribaran a la tardor, època en què la ciutat es dedica al replantament de carrers i jardins.

Charo explica que a principis de mes va trucar al districte per comentar un problema amb el reg. Segons explica, en el tram entre Casp i Ausiàs March no sortia aigua i les plantes i l'herba estaven més seques del normal. A Parcs i Jardins li van dir que s'ho mirarien de seguida. Al cap d'uns dies li van assegurar que el problema estava resolt, que s'havien adonat que les aixetes, col·locades sota terra i de complicat accés, estaven tancades. La portaveu d'Eixample Sostenible també els va advertir sobre els arbres malalts, però d'aquest tema no en va obtenir cap resposta concreta fins que ahir es va assabentar que ja els havien retirat dimarts, uns dies després que el consistori marqués amb un punt taronja els troncs morts. «A ningú li agrada tenir els forats aquí, però si d'aquí alguns mesos està tot solucionat, tampoc és per demanar la dimissió de ningú. El problema és que la gent començarà a fer-los servir com a contenidor d'escombraries», tem.

TREBALL AMB ASSEGURANÇA / Potser l'única cosa bona de l'assumpte és que la reposició no tindrà cap cost per al ciutadà. Totes les obres públiques disposen d'un any de garantia, cosa que inclou qualsevol inconveniència en les plantes, com és el cas. Així, l'empresa FCC serà la que s'ocuparà que el passeig de Sant Joan recuperi tota l'heroica alineació d'arbres.


Publicat a El Periódico

dimecres, 27 de juliol del 2011

8 de septiembre juicio INTERINAJES


Incapaces de desarrollar una estrategia de acciónsindical capaz de solventar la agresión de los incumplimientos en contratación -interinajes y bolsa de empleo- y el cierre de un acuerdo de Convenio Colectivo. Una acción sindical desarrollada contra la agresión sufrida por el conjunto de trabajador@s -para la CGT no es un tema solo de los implicad@s- que tuvo como hecho álgido el paro de 3 horas del 10 de marzo y como hecho colectivo lamentable el plebiscito-asamblea de 5 horas del 13 de mayo donde se decide no hacer nada -la desmovilización-.

Tendremos que depositar las esperanzas de solventar la agresión recibida a través de la justicia, que dicen que es “ciega”, en donde nos veremos las caras con la dirección para intentar solventar los despidos que se avecinan. Ellos, la dirección, van defendidos por el gabinete Cuatrecasas uno de los más importantes e influyentes.

Por ello, después de hacer las consultas jurídicas oportunas (en el Gabinete Loperena) y dado que no existía voluntad unitaria de presentar un conflicto colectivo como Comité de Empresa. Tal y como habíamos anunciado, en la Asamblea del 12 de mayo del personal afectado por los incumplimientos, el día 20 de mayo la CGT presento CONFLICTO COLECTIVO por los mencionados incumplimientos –contratos de interinajes y bolsa de trabajo-.

Posteriormente; CCOO que anuncio su voluntad de interponer Conflicto Colectivo en la conciliación previa que se realizó el día 23 de mayo donde asistieron todos los sindicatos excepto USOC que no comparece, el día 7 de junio interpone el CONFLICTO COLECTIVO.

Magistratura de Trabajo ha acumulado por economía procesal la denuncia de CCOO a la de la CGT y por lo tanto las dos se verán el día 8 de septiembre a las 9’15 horas en el juzgado el nº 9.


A día hoy no sabemos si UGT o USOC van a denunciar o no van a hacer nada, si sabemos que los abogados cuestan dinero y tiempo para que te atiendan

¿Estrategia correcta?

Un año y medio después de empezar la negociación del convenio colectivo si algo ha quedado claro es que la estrategia desarrollada por el Comité de Empresa ha sido errónea o equivocada.

Una estrategia es un conjunto de acciones planificadas sistemáticamente en el tiempo que se llevan a cabo para lograr un determinado fin

Si nuestro fin era la consecución de un (digno) Convenio Colectivo y a día de hoy seguimos sin un acuerdo de Convenio. Con la Comisión Negociadora sin reunirse desde el 25 de noviembre del 2010 y sin perspectiva ninguna de volverse a reunir, la conclusión es que la estrategia desarrollada (si es que la ha habido) ha sido, como mínimo, ineficaz.

¿Qué estrategia hubiera sido la correcta para conseguir cerrar un buen acuerdo de Convenio?

Desde luego la desarrollada por la mayoría del Comité de Empresa: alargar la negociación en el tiempo, la planificación de acciones a corto plazo y descoordinadas, la falta de acciones más contundentes… no ha sido la adecuada.

Una parte de la mayoría del Comité de Empresa piensa que la culpa de haber fracasado en la consecución del Convenio Colectivo, la tienen los trabajadores. Porqué dicen: que somos egoistas que no nos preocupamos del bien colectivo, que estamos aborregados, que no nos queremos mover. En definitiva que tenemos lo que nos merecemos.

Otra parte del Comité ha pensado siempre que la realidad que nos envuelve: la pasividad de todos y todas es un serio problema para poder avanzar pero como obreros concienciados tenemos que estar dispuestos a cambiar esta realidad.

Por todo ello; desde nuestro punto de vista (sin creerse poseedores de la verdad absoluta) la estrategia adecuada tendría que haberse basado en una planificación en el tiempo de las movilizaciones a realizar, en un crecimiento paulatino en la contundencia de las movilizaciones que se llevaran a cabo y en un aprovechamiento de los momentos álgidos de los procesos políticos (elecciones autonómicas y elecciones municipales).

¿Hubiéramos conseguido Con esta otra estrategia cerrar un buen Convenio Colectivo?

No tenemos una bola mágica que nos descubra el futuro, pero la CGT siempre ha tenido claro que sólo a través de movilizaciones realmente contundentes podemos conseguir arrancar un buen convenio. Para ello era necesario concienciar a la plantilla y forzar a los trabajadores insolidarios (los que van a la suya) a que se mojaran con el resto. Por ello durante este año y medio de negociación CGT ha presentado al Comité de Empresa propuestas de realizar asambleas, acciones, paros y huelgas para enfrentarnos a la dirección (IC-EUA). La mayoría del Comité muchas veces o no las vio adecuadas o no era el momento.

Ahora ya ha habido un cambio político en el consistorio, tenemos un alcalde nuevo, tendremos una nueva dirección en el Institut. ¿Pero seremos capaces de diseñar una estrategia correcta para conseguir acordar un buen Convenio Colectivo? ¿O continuaremos sin planificar ninguna estrategia y ahondaremos en la pasividad del Comité que ha contagiado a la mayoría de la plantilla?

SI LUCHAS, PUEDES GANAR O PERDER

SI NO LUCHAS,

YA HAS PERDIDO

Rescat de Grècia i Reforma de les pensions, les dues cares d’una moneda falsa per enganyar al Poble

Aquests últims dies de final de juliol, com a societat, hem assistit impassibles al circ de les institucions polítiques per aprovar, d’una banda, la reforma de les pensions al parlament espanyol i paral.lelament, el rescat del deute grec. En ambdós casos, sempre perd el poble perquè guanyi la banca, els fons d’inversió, la gran patronal.

La llei de reforma de les Pensions Públiques aprovada el 21 de juliol i l’ajuda pública de 182.000 milions d’euros per rescatar el deute grega, obeeixen als mateixos dictàmens ideològics del capital financer i ho fan amb total impunitat:

  • Amb 5 milions de persones en atur, s’obliga a que tota la població treballem més temps (fins als 67 anys).
  • Amb més del 70% de les persones pensionistes rebent pensions que no arriben al Salari Mínim i amb més d’11 milions de persones assalariades amb un salari que no arriba als 1.000 € al mes, s’obliga a reduir la quantia de la pensió pública al allargar el període de càlcul fins als 25 anys i s’obliga a cotitzar fins als 37 anys.

En definitiva, es recapta per a la banca: treballarem més anys i cobrarem menys pensió en quantia i temps.

Per a la CGT, no podem resignar-nos que se segueixi degradant el públic en benefici de la lògica capitalista dels mercats financers especulatius, que se segueixi amb el robatori de les rendes socials cap a l’apropiació privada del capital, no podem acceptar el continu engany de xifres tècniques falsejades per crear un estat de terror i alarma social sobre la sostenibilitat del sistema de la seguretat social, no podem acceptar que les persones ens convertim i siguem tractats com un mer factor de despesa, induint a transferir les nostres escasses rendes als fons privats de pensions, condemnant-nos a treballar fins als 70 anys, endurint els requisits per a l’accessibilitat a ser pensionista o bé modificant la base de càlcul a tota la seva vida laboral.

Una vegada més, els "representants polítics", actuen amb criteris antisocials i antisolidària, seguint únicament i exclusivament els criteris del capitalisme i neoliberalisme.

D’altra banda, les mesures aprovades pels caps de Govern de la UE el 21 de juliol per al rescat del deute grec, no persegueixen el benestar del poble sinó garantir els beneficis dels fons d’inversió, del capital, de l’especulació, de la usura.

El indignant d’aquestes polítiques es troba en dues grans mentides. La primera, que l’austeritat i les retallades socials no estan contenint la crisi sinó agravant. Els anomenats rescats en lloc de possibilitar que les economies dels països afectats generin recursos suficients per a tota la població, el ​​que fan és garantir el transvasament de riquesa social, és a dir, garantir els beneficis i interessos del capital financer, bancs i asseguradores.

La segona mentida, és que les mesures adoptades sobre retallades salarials, les retribucions de les i els empleats públics, la revaloració de les pensions, les contrareformes de la legislació laboral, de les pensions, de la negociació, els anuncis de més contrareformes que afectin a la sanitat o la protecció per desocupació, només alimenten les ànsies dels "mercats" i fan crònic l’empobriment i pauperització de les persones, alhora que segueixen acorralant cada vegada més als països més febles de la UE.

En conclusió, no es tracta de "salvar els països i els seus pobles", es tracta de salvar els bancs i que les persones assalariades i les classes populars, paguem els seus excessos, els seus beneficis, el seu malbaratament, el seu model explotator.

Per a la CGT, s’ha acorralat a la classe treballadora, s’està estrangulant als col.lectius socials més precaritzats, s’ha tret el futur a la joventut, s’estan espletant els recursos naturals i, tot això, per beneficiar una minoria social enriquida, privilegiada, a la qual hem d’exigir que rendeixi comptes davant la societat perquè torni a la societat el que està robant impunement.

La CGT treballa per la construcció d’un espai de mobilització i lluita integrat per tot el moviment sindical i social al marge dels signants del "pacte social" que sigui capaç de provocar una sortida social a la crisi.

La Tardor de 2011 és un extraordinari moment per continuar amb la mobilització i la recuperació de la dignitat del poble.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT

dimarts, 26 de juliol del 2011

Brutal desnonament d'una família al barri del Clot



El matí de dilluns 25 de juliol ha tingut lloc el desnonament d'una família que vivia al barri del Clot des de fa 26 anys en règim de lloguer. El propietari, Alberto Viña Tous, persona que havia ocupat diversos càrrecs polítics durant la dictadura franquista, ha aconseguit que es faci efectiu el desnonament un cop la família no podia fer front al nou augment de renda que se'ls exigia.

El jutge, prèvia sol·licitud de la propietat, va ordenar que els agents policials procedissin al desnonament acompanyats d'efectius policials.

Durant el desnonament la família ha estat acompanyada per persones de l'Assemblea Social del Clot-Camp de l'Arpa i de la Xarxa de Suport Mutu de la mateixa, així com per persones de diferents col·lectius socials de la ciutat i veïns del barri, que els han ofert recolzament en la seva reclamació de romandre al seu habitatge.

Pels volts de les 11 hores del matí han anat arribant efectius policials a la zona i, aproximadament a les 12 hores, ha començat a fer-se efectiva l'actuació policial.

Ha arribat a les immediacions del pis un desplegament molt important dels Mossos d'Esquadra, composat per aproximadament unes 20 furgonetes, que han rodejat de manera manera molt agressiva les persones solidàries que allà estaven així com l'habitatge on romania la família. Després de dues hores i mitja d'una forta intervenció policial, la família ha estat desnonada per la força, quedant-se sense el seu habitatge.

Davant d'aquesta actuació policial efectuada pel cos de Mossos d'Esquadra i ordenada pel jutge, les entitats que signem aquest document volem denunciar:

* Considerem que l'ús de la força que han emprat els Mossos de Esquadra per realitzar el desnonament d'una família és absolutament injustificat i desproporcionat.

* Els Mossos d'Esquadra que han intervingut en l'operació, un cop més, no anaven identificats de cap manera.

* En l'actuació policial han estat ferides 3 persones i més d'una desena han resultat contusionades. Aquestes agressions s'han produït per intentar dissuadir les persones que estaven efectuant una protesta no violenta. Un veí del barri ha sofert una ferida amb sang al cap en el moment que un cordó policial es desplegava per aïllar les persones que estaven a la porta de les que estaven fora. En aquest moment, vàries furgonetes han accedit violentament a la vorera, de tal manera que s'impedia als mitjans de comunicació i a les persones solidàries allà presents observar l'actuació policial que s'estava produint a la porta d'accés a l'edifici.

* Unes 20 persones han estat retenides, després d'haver estat transportades violentament des de la porta de l'edifici fins a una zona propera, sense cap tipus de justificació durant més d'una hora, tot i que s'han identificat correctament des del primer moment.

* Aquesta actuació policial no representa res més que aprofundir en l'escalada repressiva que el Departament d'Interior de la Generalitat porta efectuant contra qualsevol expressió de protesta ciutadana des de fa uns mesos.

* Així mateix, considerem que s'han de prendre mesures efectives per garantir el dret a un habitatge digne a totes les persones i que, en cap cas, s'ha de recórrer a l'us de la força per expulsar les persones dels seus domicilis.

* Per últim, una vegada més, exigim la dimissió del Conseller d'Interior Felip Puig, que ha tornat a demostrar que pretén resoldre els problemes socials als quals s'enfronta Catalunya mitjançant la repressió policial.

Barcelona, 26 de juliol de 2011

Entitats signants:
- Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona
- Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona – FAVB
- Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals – DESC
- Plataforma d’Afectats per la Hipoteca - PAH

Recordeu! dimecres 27 de juliol, Assemblea!



Dimecres tarda, a les 17'30h. com ja és habitual, ens trobarem a l’Assemblea de Jardiners Indignats al Centre de Manteniment de Canyelles

diumenge, 24 de juliol del 2011

Branques trapelles de les tipuanes

Tipuanes amb tropismes tal•lirots?




Quan pràcticament s’ha esvaït el groc de la tipuana, aquesta encara ens ofereix motius d’admiració.
En segons quines tipuanes observarem la presència d’unes branques trapelles, que s’escapen de la capçada amb un atreviment increïble. Sembla que ho facin només per gronxar-se per damunt dels distrets ciutadans per poc airet que faci.
Es tracta d’un tropisme aparentment tal•lirot: el creixement s’orienta en el sentit contrari a l’esperat doncs es pot arribar a la llum per un altre camí. És un ràpel aeri, vertiginós, fugint de l’empara d’una capçada massa acollidora. I allà es queden les fulles, com suspeses en una ingravidesa plena de llum.
Podria ésser que aquestes curioses ramificacions s’anomenessin dolicoblasts ...
Només és de doldre que aquests brots siguin la conseqüència d’una pertorbació en l’hàbit de creixement de l’arbre. Cal tenir present que la tipuana no admet massa poda. Tallar una branca de només cinc centímetres de diàmetre ja provoca aquest tipus de rebrotada.
La tipuana només prova d’omplir el buit que se li ha provocat, cercant restablir l’equilibri perdut. I sense passar comptes amb ningú.

J.D. Fernàndez i Brusi

divendres, 22 de juliol del 2011

El Parlamento español aprueba definitivamente el "pensionazo" gracias al PSOE y CiU y con el apoyo de CC.OO y UGT


El Pleno del Congreso de los Diputados ha aprobado de manera definitiva la ley de modernización del sistema de la Seguridad Social tras ratificar las 40 enmiendas incorporadas en el Senado, cerrando así un trámite parlamentario en el que el PSOE sólo ha conseguido el apoyo de CiU para impulsar el retraso de la edad de jubilación hasta los 67.

Aunque el Pleno de este jueves no ha votado el conjunto de la norma, sino sólo las enmiendas de la Cámara Alta, los portavoces del PP, PNV, ERC, IU, ICV, BNG y UPyD han recalcado su posición contraria al global de una reforma que, a su juicio, supone un recorte de las pensiones y los derechos de los trabajadores, al tiempo que no garantiza la sostenibilidad de la Seguridad Social.

El ministro de Trabajo e Inmigración, Valeriano Gómez, ha negado que la norma suponga "ningún recorte" y ha garantizado que las prestaciones serán más altas en 2027, cuando entren plenamente en vigor estos aspectos. Es más, según sus cálculos, más adelante, a partir de 2040 o 2050, las pensiones seguramente se "triplicarán e incluso más",pese a que habrá 18 millones de pensionistas.

Asimismo, ha recalcado que estos aspectos de la norma vienen avalados tanto por los agentes sociales como por el propio Parlamento, a través del Pacto de Toledo, y contemplan un plazo de 15 años, entre el 1 de enero de 2013 y 2027 para introducir progresivamente los cambios.


El Congreso da luz verde hoy a la reforma de las pensiones que retrasa la jubilación hasta los 67 años

El Pleno del Congreso de los Diputados aprobará este jueves de manera definitiva la ley de modernización del sistema de la Seguridad Social aceptando las 40 enmiendas incorporadas en el Senado y cerrando así un trámite parlamentario en el que el PSOE ha conseguido el apoyo de CiU para mantener intactos los puntos principales de la reforma: el retraso de la edad de jubilación hasta los 67 y la ampliación del periodo de cómputo de 15 a 25 años.

Los socialistas y los nacionalistas catalanes suman una mayoría absoluta en el Congreso que garantiza que el texto no incluya ninguna enmienda no deseada por el Gobierno. En frente, tendrán los votos de PP, ERC, IU, ICV y BNG, que reafirmarán su rechazo a la norma, mientras que el PNV todavía no ha fijado su posición definitiva sobre el texto.

A cambio de su apoyo, CiU ha conseguido que el Gobierno traspase a las comunidades los edificios propiedad de la Seguridad Social dedicados a asistencia sanitaria pero que eran gestionados por las administraciones autonómicas. En el caso de Catalunya, afectaría a 150 edificios dedicados a asistencia sanitaria.

En cualquier caso, los elementos principales de la norma, que responden al acuerdo suscrito entre el Gobierno y los agentes sociales el pasado mes de febrero, no entrarán efectivamente en vigor hasta 2013, momento a partir del cual se dará un horizonte de 15 años para elevar progresivamente la edad de jubilación hasta los 67 años, de modo que los cambios se completarían en 2027.

El Gobierno calcula que un 40% de los trabajadores se jubile con 67 años, otro 40% a los 65 años y que el 20% restante lo haga a edades inferiores, al desarrollar ocupaciones penosas o por ser discapacitados. La norma reconoce un periodo de cinco años de cotización a las madres que hayan interrumpido su carrera laboral por el cuidado de los hijos. Asimismo, se fija un calendario para la integración de las empeladas del hogar en el Régimen General de la Seguridad Social.

Jubilación discapacitados

Además, de acuerdo con los cambios introducidos en la recta final por el Senado, las personas discapacitadas podrán jubilarse de forma anticipada con 25 años cotizados y se mandata al Gobierno a presentar en el plazo de un año y previa discusión con los interlocutores sociales un proyecto de Ley que mejore la consideración de los períodos cotizados de los trabajadores a tiempo parcial y en los contratos fijos discontinuos.

Así, se suprime el límite que establece la Ley por el que los becarios solo computarían como cotizadas aquellas prácticas que se hayan realizado en los cuatro últimos años anteriores a su entrada en vigor, medida que permitirá a los trabajadores contar con carreras de cotización más largas. Se mantiene, eso sí, el límite máximo de dos años para estos periodos de cotización.

ERES de grandes empresas con beneficios

Además, incorpora además una disposición que obliga a las empresas que hayan tenido beneficios en los dos últimos años a realizar expedientes de regulación de empleo (ERE) a partir del pasado 27 de abril que afecten a trabajadores mayores de 50 años a efectuar una "aportación económica" al Tesoro Público para compensar el impacto que ello supone en el sistema de protección por desempleo.

Para el cálculo de la aportación económica se tomarán en consideración el importe de las prestaciones y subsidios por desempleo de los trabajadores de 50 o más años afectados por el expediente de regulación de empleo, incluidas las cotizaciones a la Seguridad Social realizadas por el Servicio Público de Empleo Estatal.

La particularidad es que esta modificación entrará en vigor después de que el Ministerio de Trabajo haya autorizado el Expediente de Regulación de Empleo (ERE) de Telefónica para 6.500 trabajadores en el periodo 2011-2013 con un coste por desempleo de 350 millones de euros, que abonará en su totalidad la multinacional española.

Publicat en Kaosenlared

dijous, 21 de juliol del 2011

De nuevo en la calle contra los recortes a los derechos sociales



Ayer, miércoles 20 de junio, miles de personas recorrieron de nuevo las calles del centro de Barcelona hasta plantarse cerca (o sea, hasta donde los Mossos dejaron) de las puertas del Parc de la Ciutadella, en cuyo recinto se encuentra la sede del Parlament de Cataluña, que, ayer también, aprobaba los Presupuestos de la Generalitat para este año, los de las “retallades” del presidente Artur Mas, que consagran recortes de gasto del 10%, principalmente en sanidad y educación, que han suscitado gran indignación entre trabajadores y usuarios de los servicios públicos.

Desde plaza de Catalunya, la manifestación subió por paseo de Gracia, pasando por la fachada de la Bolsa de Barcelona, para después dirigirse hacia Vía Laietana en dirección al paseo Colón y, después, a la Ciutadella. La convocatoria de las asambleas de indignados de varias localidades reunió también a sectores sindicales, comités de empresa de hospitales y escuelas, así como de algunas grandes empresas como Telefónica. Un nutrido grupo de personas de diversas organizaciones de comunidades inmigrantes así como antirracistas cerraban la manifestación.

La marcha, a su llegada a las puertas de la Ciutadella, devino asamblea popular, al modo ya característico inaugurado en las recientes acampadas de indignados, para levantar acta de la protesta contra los presupuestos más antisociales desde que el gobierno de la Generalitat fue recuperado tras la dictadura fascista. Y un aviso/anuncio nítido, claro y potente: ¡la lucha continúa!

Pep Valenzuela

PD.: Un grupo de jardiner@s también participo en la protesta



Contra les retallades en les contractacions d'estiu



A Parcs i Jardins hi ha feina

Ahir, 20 de juliol, el Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins amb la col·locació de pancartes davant del Parlament de Catalunya es va iniciar una campanya de denúncia de les consequències que pot tenir la manca de contractació de personal per suplir les vacances de la plantilla per al verd de la ciutat

Llegir manifest

dimecres, 20 de juliol del 2011

Al árbol debemos…



De los arboles todo sabemos
menos ¿Que son los arboles?
Parecieran incapaces de moverse
fijados en la tierra.
Viajan sin retorno por el paisaje de la vida.
Junto a nosotros en alianzas amorosas
(O en incomprensibles odios torvos).
Presentes ellos allí en su locuaz silencio.
A la vera de la existencia siempre,
en medio de una realidad sin respuestas
(Lubio Cardozo, poeta venezolano)

Para las culturas antiguas, el árbol además de ser parte de la esencia de sus vidas, por ser su primer cobijo, proveedor de frescas sombras y refugio de aves, buscadas para la caza. También mostraban, admiración, respeto, veneración, ante su fortaleza de erguirse hacia los cielos, plantarse con firmeza en la tierra y adaptarse a los ciclos de los tiempos. Ellos, significaban la conexión entre la tierra y el cielo. Era el simbolismo de la verticalidad, de la vida en completa evolución. Sentían, que cada hombre o mujer lleva en su interior un árbol, que los impulsaba a crecer de la mejor manera. Oír a los arboles, les permitía entender su destino y predecir el futuro. Los arboles, eran a su vez, los protectores de todo lo material y espiritual.

Los del mundo de las ciencias, de todos aquellos que estudian a los arboles, la admiración sigue siendo infinita. Son los organismos de mayor tamaño y mayor tiempo de vida en la tierra. Su altura aun no la puede explicar la ingeniería, y su capacidad como procesadores químicos, sigue siendo indescifrable. Toman agua y sales de la tierra y lo llevan a sus hojas, hasta más de 100 metros. Por medio de la fotosíntesis de las hojas que combinan el agua y sales con el dióxido de carbono del aire, logran producir los nutrientes para alimentarse.
Verdaderos filtros naturales, para eliminar el dióxido de carbono y contaminantes que existen en el aire.

En el presente, los arboles ocupan el 6 por ciento de la superficie de la tierra y aun así, ellos permiten la vida de más de la mitad de las especies biológicas en el planeta. Cuando se tala un árbol, se va una vida y un protector de muchas especies. La existencia de ellos es tan importante, que falta inteligencia para entender tanta indiferencia y crueldad de los humanos para con ellos.

¿Que nos paso? Que perdimos la capacidad de admirar y venerar, a estos seres tan extraordinarios. A tal punto que en nuestra cotidianidad, un árbol no significa nada. No hay tiempo para observarlos, para disfrutar de su belleza. Simplemente, no hay nada para ellos. Ni minutos ni segundos para contemplarlos o para protegerlos. En nuestra cultura se borro la noción de su existencia y con ello, nuestro principal arraigo con la naturaleza.


El Hombre que plantaba árboles

dimarts, 19 de juliol del 2011

15 datos que explican el 15M

1. Entre 2008 y 2009 se emplearon 18 billones de dólares en rescates financieros en todo el mundo, unas trescientas veces la cantidad anual adicional necesaria para acabar con el hambre en el mundo.

2. El salario mínimo en España en 2012 alcanzará un máximo de 657 euros. De toda la Unión Europea, sólo Portugal lo tiene más bajo. Zapatero prometió que llegaría a los 800 euros al final de su legislatura. En la "quebrada" Grecia el salario mínimo es de 739,7 euros.

3. Los gastos para mantener una familia en 2002 eran de unos 15.970 euros al año. En 2009 eran de 30.411. No sólo ha subido el coste de la vida, sino también se han estancado los salarios y ha aumentado el paro, que hoy se acerca a lo cinco millones de personas.

4. España es uno de los países con mayor desigualdad salarial de la Unión Europa. La diferencia entre los trabajadores que más y menos ganan es 6.0. En Suecia este diferencial es sólo 3.70, en Dinamarca 4.60 veces y en Finlandia 3.70 veces. En Portugal es 6.0 veces y en Rumanía 6.7. Todo esto sin contar las inmensas desigualdades de patrimonio.

5. Una de las noticias más vistas de la primavera en la web de Expansión se titulaba "Trabajar sin sueldo, la nueva realidad". El artículo arrancaba con la siguiente frase: "Quienes trabajan gratis tienen más ambición, más hambre que aquellos que perciben un salario. Y además son más creativos". No es solo una fantasía empresarial: "Cada vez más gente está dispuesta a trabajar sin percibir un sueldo. No se trata de pasantías, prácticas o jóvenes recién licenciados que buscan su primer empleo. Hablamos de profesionales, más o menos cualificados, que persiguen la promesa de un puesto futuro, una experiencia profesional o un impulso a su autoestima, sobre todo en tiempos difíciles. Y están dispuestos a hacerlo sin cobrar".

6. En abril de 2010 el fondo de rescate del gobierno español para las instituciones bancarias era de 90.000 millones de euros, sacados de los impuestos de todos los contribuyentes.

7. El gobierno no tiene entre sus planes aumentar significativamente la fiscalidad de las rentas más altas, ni crear un impuesto sobre las grandes fortunas, ni reducir los 8.000 millones de euros anuales para defensa, ni la financiación de la Iglesia católica (unos 6.000 millones de euros), ni tan siquiera la partida presupuestaria de la Casa Real (casi 9 millones de euros).

8. El 1 de septiembre de 2010, según recoge el diario El País, el presidente Zapatero explicó sus prioridades respecto a la crisis: "Estamos abordando las reformas que más preocupan a los inversores internacionales".

9. Se calcula que el 93,4% de los contratos realizados tras la reforma laboral fueron temporales. La precariedad continúa dominando el mercado laboral, la única diferencia es que ahora los despidos son más baratos.

10. El uno por ciento más rico de las personas en España pagan sólo el 20% de lo que paga el uno por ciento más rico de Suecia. Si España tuviera el sistema fiscal sueco, el estado ingresaría 200.000 millones de euros más de los que recibe.

11. Según Gestha, el sindicato de los inspectores de hacienda en nuestro país, el fraude fiscal anual en España es de 165.000 millones de euros.

12. El plan de ajuste que promulgó el gobierno de Zapatero en mayo de 2010 ahorró unos 18.000 millones de euros, según cálculos oficiales. Si hubiera combatido o eliminado el fraude nos habríamos ahorrado el ajuste y hubiéramos ingresado unas cuantas veces más de lo que ha costado.

13. Tax Justice Network calcula que la cantidad de activos de individuos situados en paraísos fiscales asciende a 11,5 billones de dólares. Esto representa una perdida de recaudación de 250 mil millones de dólares anuales.

14. Los flujos transfronterizos de evasión de capitales a nivel mundial se acercan al billón de dólares. Es decir, cada año se pierde la posibilidad de cobrar impuestos al equivalente de una economía como la española, que genera un PIB de un poco más de un billón de dólares.

15. Entre 2007 y 2011 se producirán cerca de 500.000 ejecuciones hipotecarias en el estado español. Centenares de miles de familias que serán desahuciadas de sus casas por las mismas entidades financieras que han provocado la crisis y que han sido rescatadas con dinero público.

Información extraída de El País, Expansión y Plataforma de Afectados por la Hipoteca, así como de diversos artículos del sociólogo Isidro López, el economista Vicenç Navarro y el periodista Ignacio Ramonet.

http://www.kaosenlared.net

dilluns, 18 de juliol del 2011

Males Herbes nº46



Butlletí informatiu de lliure expressió dels treballadors/es de Parcs i Jardins en PDF llegeix-ho

Agraïdes al moviment 15M

Aquell que, tot i viure-ho, no vulgui veure que existeixen intolerables motius d'indignació, qui tanqui els ulls i no vulgui veure que els que belluguen els fils del món, no han estat votats, que els governs estan totalment supeditats al poder economie i financer, que de cap manera existeix una democràcia real i participativa de debò. Qui no vulgui veure les més que constatables desigualtats socials, cada cop més grans, el creixement de la pobresa, la corrupció. Els drets laboral i els beneficis socials, heroicament conquerits per anteriors generacions, impunement retallats, fins deixar-los del tot esmicolats.

Aquells que donen l'esquena al nostre jovent que per fi a gosat dir la seva, que a perdut la por, que sap com mai com no es fan les coses, que convenç en les formes i els fets, que ha rebut i seguira rebent les garrotades d'un regim caduc en rapida decadència. Qui no tingui motius d'indignació front tantes i tantes injustícies, sens dubte o viu en la inòpia o decididament no pertany a la genteta, al ara, savi poble menut.

No, no és dels nostres. Fot ser s'hagi convertit irreversible ment en un èsser, sense allò que diem entranyes, en com diuen en castella, "un desalmado". Fot ser sigui un èsser menys humà, i s'hagi redui't a ser un ser simplement un consumidor.

Cal que tothom desperti i prengui consciència que, només plegades ens en sortirem. Que només amb el suport mutu farem realitat els nostres somnis de veritable pau, basada en la justìcia global i l'escrupolós respecte a la natura , a la vida.

El moviment del 15M. està format per un grup obert i ampli, constitueix un moviment que ha aconseguit infiltrar-se a les consciències de totes les persones, i ara, fa una crida amb l'objectiu que cada una d'elles, de nosaltres, des de la seva responsabilitat actuí

per canviar les coses, ha estat capaç de fer que la majoria de persones reflexionin, prenguin consciència i s'indigniti fms el punt que no els quedi més remei que actuar. La petjada d'aquest, moviment a la nostra societat és irreversible. Qui intenti minimitzar aquest fet és que no ha entès res. A l'hora, cal no oblidar aquells que portàvem molt de temps sent una minoria indignada, implicada en denunciar pùblicament les injustìcies, i implicada en la lluita per canviar les perversitats del règim actual de les coses. Gràcies a totes elles, les d'ahir i les d'avui, les de sempre, perquè plegades, veurem créixer noves generacions en veritable llibertat, en un nou món, aquest cop no sota el domini de la por i de la Llei. Aquest cop sì, sota el paraigua de la Justìcia per a totes.

Juli Fontoba

diumenge, 17 de juliol del 2011

Pren la platja!


Pren la platja! és una iniciativa que hem engegat desde DRY amb múltiples finalitats, tot i que la principal és la de continuar amb les nostres reivindicacions i actes de protesta en un ambient distès i relaxat (alhora que lúdic, per suposat) durant els mesos d’estiu. Ens enduem la nostra manera de pensar i les nostres reivindicacions amb nosaltres, al nostre entorn, a les nostres vacances o a les nostres estonetes de lleure.

Més informació a:

http://www.tomalaplaya.com

divendres, 15 de juliol del 2011

MANIFESTACIÓ 20 JULIOL


20 i 21 de Juliol: aturem les retallades!

El 20 de Juliol continuarà el debat i tràmit de les retallades al Parlament, desde la Trobada de Barris i Pobles (acta detallada aquí), i en coordinació amb diferentes sectors en lluita (sanitat, educació,..) s’ha decidit sortir a lluitar al carrer. De moment sabem què farem el dia 20:

  • Accions
 descentralitzades als 
barris 
 i 
municipis
, al 
matí
,
possibilitat 
de
coordinació
 entre 
aquestes.
  • Manifestació
 a 
la 
tarda.: 19h Plaça Catalunya.
  • Assemblea 
multitudinària, 
en acabar la manifestació davant el Parlament on es 
decidirà què fem el 21.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Les mútues o la salut dels treballadors

Les dades ho ratifiquen, ningú ho discuteix, i els seus distingits representants se’ls veu ben orgullosos en difondre la notícia allà on arriben els seus molts recursos econòmics: les mútues d’accidents de treball aconsegueixen "importants reduccions de costos" en els processos de baixa mèdica laboral.

Sorprenentment, oh miracle, els treballadors que passen per les seves mans es recuperen molt abans que els que són seguits pel metge de la Seguretat Social. Bé ho sap el flamant president de la CEOE, Joan Rosell, que fa poques setmanes exigia el govern "introduir penalitzacions en la sanitat pública" als empleats per "reduir despesa en matèria de baixes", doncs el representant de la patronal considera que els metges públics són "massa lents" en donar unes altes laborals, que en contrast surten rapídissimes des de les seus de les mútues patronals.

Un nou miracle de l’economia de mercat que transforma la malaltia en salut? tenen les mútues tecnologia punta en maquinària mèdica? potser tenen en nòmina els millors especialistes? són els metges de la sanitat pública uns mers incompetents?, es pot preguntar un ingenu observador extern. Però la resposta no va per aquí, i la pot donar qualsevol treballador que hagi hagut de passar i viure les consultes d’aquests nous gestors patronals de la salut. La seva poció màgica és posar sempre i a ultrança per davant la "productivitat" i l’interès de l’empresari a la salut del pacient. Una pràctica que no respecta els processos de recuperació, però que importa aquest petit detall si aporta més i més beneficis.

La realitat ha superat la ficció, i en el nou món que ens auguren les polítiques de la dreta triomfant, els metges ja no han de tenir com a objectiu curar el pacient, sinó augmentar la productivitat. El nou personal sanitari no serien els respectats agents de la salut i del progrés d’abans, sinó els nous col·laboradors de la sempre present competitivitat, pel bé de l’alça de les accions.

La Patronal s’esmerça en posar sobre la taula les seves propostes. Si aquestes mútues són tan "eficients" i miraculosament guareixen treballadors a ritme desenfrenat, no haurien de gestionar no només les baixes per accident de treball, sinó també les baixes laborals de malalties comunes? Els diferents governs no s’ho han pensat dos cops, i el resultat està al BOE des de 1994 i no para de créixer exponencialment. Actualment més de la meitat de la població laboral de l’Estat espanyol està cobert en malalties comunes per les mútues patronals, xifra que ens auguren que no pararà de créixer. Podran acabar les mútues amb els ganduls treballadors que no paren d’agafar-se baixes?, ara per una grip o la varicel·la, ara per trencar-se un peu i després per ves a saber què, es pregunten els tècnics del Ministeri.

Des dels governs s’ha intentat tot contra aquests desagraïts empleats amb ànsies d’emmalaltir, a pesar de que les estadístiques oficials ens informen que els índex de baixes a l’Estat espanyol són inferiors als europeus: el 1980 es va reduir al 60% les prestacions de la baixa els 20 primers dies, i el 1992 es va fer pagar a l’empresari els 16 primers dies (pensant que potser aquest si que posaria ordre), però els treballadors no aprenen, i continuen amb la dèria tan humana de posar-se malalts i voler recuperar-se. La darrera mesura, doncs, han estat les mútues, a veure si la plebs va aprenent a curar-se ben ràpid, pel bé del lliure mercat.

L’extensió de les competències de les mútues serà un pas més en la privatització de la sanitat pública. Les mútues han vingut per quedar-se, i ara se’ls reclama més "capacitat i poder" per "controlar" elles mateixes les baixes per malalties comunes, donar altes i vigilar els sempre sospitosos pacients, culpables sense cap presumpció d’innocència del greu del delicte d’emmalaltir. Les anunciades reformes legals en aquest àmbit augmentaran les seves competències.

On hi havia servei de salut únic, públic i solidari entre tots els ciutadans, es proposa un de patronal, al servei dels interessos del mercat. Mentre l’esquerra va perdent terreny social, polític i sindical, la dreta avança a pas ferm. Els efectes: cada dia a tot arreu.

* Àlex Tisminetzky és advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. Article publicat a la revista L’Accent.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Escac al ginjoler


Els veïns del barri barceloní de Sant Gervasi continuen mobilitzant-se per salvar el ginjoler bicentenari del carrer d'Arimon, suposadament amenaçat per un projecte de construcció de l'Ajuntament de Barcelona. El ginjoler de Sant Gervasi està considerat el més gran d'Europa i l'any 2007 va ser inclòs al Catàleg d'Arbres d'Interès Local. El mateix any, 1.400 barcelonins van signar una petició per convertir el solar on es troba l'arbre en una plaça.

No obstant això, dimarts passat van començar al terreny –de 300 metres quadrats– les obres per construir el nou centre de serveis socials el Putxet i Farró. “Va ser un dia negre”, explica l'escriptora Isabel Núñez, autora del llibre La Plaça del Ginjoler i una de les veïnes que ha liderat la campanya per salvar l'arbre. “Veure totes aquelles màquines perforant el terra va ser molt trist”.

Des de l'Ajuntament de Barcelona s'assegura que el ginjoler es protegirà durant les obres per mantenir-lo intacte. Entre altres mesures, es deixarà un espai de 80 metres quadrats al seu voltant, es duran a terme tasques de reg i poda i, a més, es preveu instal·lar-hi una placa identificativa.

Aquestes propostes, però, no satisfan els veïns, que desconfien del criteri de Parcs i Jardins des que, l'any 2007, es va redactar un informe en què es deia que el ginjoler era, en realitat, una moixera. Els veïns, assessorats per l'expert en arbres Joan Bordas, creuen que algunes de les mesures de protecció, com regar l'arbre tres cops per setmana, demostren la ineptitud d'alguns tècnics de Parcs i Jardins. “El ginjoler és una espècie acostumada a entorns molt secs que aconsegueix tota l'aigua que necessita a través de les arrels, no cal regar-lo tant”, manifesta Isabel Núñez.

La principal amenaça que el futur centre social representa per a l'arbre rau en el fet que l'edifici tindrà una planta subterrània, i que, per construir-la, s'haurà de tallar gran part de les arrels del ginjoler. El catedràtic en botànica de la Universitat de Barcelona Joan Vallès explica que “tot i que molts arbres urbans creixen prou bé en condicions molt precàries, posar ciment vora les arrels no és recomanable”.

Els veïns no entenen per què, en temps de crisi i de retallades, l'Ajuntament no para de construir en lloc d'habilitar espais verds, molt més econòmics i saludables, o d'utilitzar algun dels edificis buits que hi ha a Sant Gervasi. “Tot i que continuarem lluitant, si les obres no s'aturen, el ginjoler potser viurà un, dos, o cinc anys, però segur que morirà. Quan això passi, tindré ganes de marxar del barri”, assegura Núñez.

No és el primer cop que a Sant Gervasi es mobilitzen contra l'Ajuntament per defensar un espai verd. Fa un any, es va talar una arbreda de 29 lledoners a la plaça Joaquim Folguera a causa de les obres d'ampliació de la línia 9 del metro, ara aturades de manera indefinida.

Publicat en el diari El Punt

Més informació Polis

diumenge, 10 de juliol del 2011

Reunió 6 juliol, comissió d'acció

Jardiner@s indignad@s Comissió d'Acció

La comisión se reune para hablar de que acciones son factibles realizar y que es lo que se pretende revindicar con éstas.


Se debaten los siguientes puntos:

-Las acciones tienen que tener en cuenta la problemática de Parcs i Jardins.

-Propuesta de hacer huertos para que diferentes barrios puedan disfrutar de ellos.

-Hacer una ruta por las asambleas de barrios para ver sus propuestas y necesidades.

-Se debate si al hacer una acción deberiamos ir con el uniforme de Parcs i Jardins, si hacer un muñeco...abierto a debate.


Se decide tener clara una acción para la siguiente asamblea, para esto se propone buscar lugares degradados y arreglarlos con los medios que tenemos.
Esta primera acción servirá para ver que pasa, cual es su acogida, para hacernos conocer...y demostrar que en Parcs i Jardins hay trabajo de sobra.

Puntos a iniciar:

-Ponerse en contacto con las asambleas de barrio.

-Coordinarse con difusión

-Necesidad de una página web con la que comunicarnos entre nosotr@s.

-Realizar un catálogo de espacios degradados, abandonados...

JARDINER@S INDIGNAD@S


JARDINER@S INDIGNAD@S

divendres, 8 de juliol del 2011

RÉPLICA a la Plantación de un árbol

El 21 de junio salió publicada en EL PERIÓDICO la fotodenuncia de Lluís C. I. [¿Ocho manos para plantar un árbol¿], en la que insinuaba si cuatro jardineros eran necesarios para plantar un árbol. En su escrito, el autor plantea afirma: ¿Vi a cuatro operarios municipales, cuatro, para plantar un arbolito¿. El ¿arbolito¿ era un plátano cuyo cepellón, raíces y tierra que lo envuelve puede pesar más de 50 kilos, y cuya longitud del tronco es de unos 5 metros. Tiene que ser transportado en un camión, el cual requiere un chófer que lo conduzca y que maneje la grúa para manipularlo hasta el alcorque donde se plante, y que además requiere un operario que suba al remolque del camión para que lo enganche, baje después y pueda aguantarlo mientras otro par de operarios agregan el metro cúbico de tierra que lo tiene que sujetar al suelo. También hay que realizar las tareas que requiere la plantación de forma adecuada (atacar, colocar el tutor, agregar el abono) y controlar que ningún ciudadano se acerque al espacio de esos trabajos. Además de todo lo expuesto, no se planta un solo ¿arbolito¿, sino muchos, y si estos trabajos se tienen que hacer en la calle hay que paralizar un carril de la vía pública, y se requiere que se trabaje a destajo. Por tanto, muchas veces cuatro operarios son pocos para realizar todas las faenas que la plantación que un árbol requiere.

LEER CARTA LECTOR EN EL FORO EL PERIÓDICO y dejar vuestro comentario

dijous, 7 de juliol del 2011

JARDINER@S INDIGNAD@S


¿Quiénes somos?
¿Por qué estamos aquí?
¿Qué hacemos?
¿Hacia donde vamos y porqué?
¿Tienes inquietudes? Compártelas y crea una comisión de trabajo sobre ella, posiblemente no llegues a ningún lado, o a lo mejor cambias el mundo, ó por lo menos puedes intentarlo,
¿Ó es que te da miedo lo que puedes conseguir?

Anímate, posiciónate, ven, comparte, lucha. (Si eres jardinero/a y estás indignado).

Aquí no hay partidos políticos (hay PERSONAS y algun@s militan en un partido u otro)

Aquí no hay sindicatos (hay PERSONAS y algun@s son afiliadas a algún sindicato u otro)

Aquí lo que falta es PERSONAL (faltas TÚ y mas PERSONAS)

Este, es un pensamiento particular que no representa a nadie mas que a mí, pero que algunos comparten,
ó no, eso depende de cada cual y de cada quien.
Saludos y Suerte.

¿Asamblea de Jardineros Indignados?

¿De dónde viene? El 12 de mayo el Comité de Empresa convocó la asamblea de afectados por los contratos de interinaje y se les planteó un encierro de los afectados que posteriormente recibiría el apoyo del Comité. En dicha asamblea se decidió no encerrarse en Canyelles tal y como planteó el Comité de Empresa. Se convocan dos cortes de tráfico en la Ronda de Dalt los días 18 y 20 de mayo.

El día 18 de mayo 80 jardineros acuden a la convocatoria y realizan durante 1 hora el corte de tráfico rodado en la calle Via Favència y de la Plaza Karl Marx. Y se decide acudir a la plaza Catalunya para apoyar la acampada el viernes 20 y volvernos a ver el miércoles 25 en Canyelles para realizar otro corte de tráfico.

El día 25 no se consigue reunir a tanta gente (unas 40 personas) y en asamblea se decide no volver a cortar el tráfico ese día. Con ocasión de la revuelta de la plaza Catalunya se decide también autoconvocarnos el día 1 de junio en la acampada en plaza Catalunya para realizar muñecos jardineros y colgarlos posteriormente en los alrededores, y así se hace colgando entre 12 y 14 monigotes desde plaza Urquinaona a Universidad y Ramblas. La asamblea decide también que no es una Asamblea de los “Afectados” y resuelve nombrarse Asamblea de Jardineros Indignados, además de volvernos a reunir el próximo miércoles 8 de junio delante del Parlament para volver a colgar más muñecos.

El 8 de junio nos vimos unos 30 jardineros en la Ciudadella donde realizamos muñecos y en Asamblea decidimos acudir hasta Sant Jaume, donde se realizó una concentración convocada por los sindicatos y posteriormente acudimos en manifestación hasta la plaza Catalunya. Además se decide convocar para el día 15 de junio en la Ciutadella para asistir a la movilización convocada de bloqueo del Parlament contra los recortes.

El 15 de junio nos encontramos en el bloqueo del Parlament y se participó en el mismo y en la manifestación posterior hasta la plaza Sant Jaume. Dada las circunstancias de esa jornada, decidimos reunirnos en Asamblea el 22 de junio -de nuevo en Canyelles- donde adoptamos diversos acuerdos y decidimos convocarnos para los siguientes miércoles. Se han ido realizando nuevas asambleas y nos hemos reunido en grupos de trabajo para avanzar en propuestas que llevar adelante.

El miércoles 13 de julio nos reunimos para ir concretando propuestas e ir aprendiendo a funcionar como gente implicada, como trabajadoras que nos sentimos indignadas y estamos dispuestas a intentar parar lo recortes que nos vienen encima en Parcs i Jardins y en el mundo que nos rodea y que también nos afecta.

ACI trabajador de Parcs i Jardins participante en la Asamblea de Jardiner@s Indignad@s

En los enlaces adjuntos se amplia la información

Más información: http://www.facebook.com/profile.php?id=100002169691411

Assemblea 13 de juliol

dimecres, 6 de juliol del 2011

ATUREM LES RETALLADES, una iniciativa d’Acampada Bcn per denunciar l’abolició dels drets socials i canalitzar i mostrar el rebuig de la ciutadania

El passat dia 15 de juny es van començar a debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat per a l’any 2011 i 2012, pressupostos que està previst que aprovin els dies 20 i 21 de juliol. Amb l’agreujament de la crisi, la classe política havia de triar entre retallar els drets socials de la ciutadania o seguir afavorint el benefici empresarial i de la banca i, un cop més, han triat les retallades socials, que carreguen sobre nosaltres la sortida d’una crisi que no hem creat.

Indigna’t, signa, mobilitza’t!

Juntes i junts ho podem fer! ACTUA!

Quan falten només uns dies per a que retallin els nostres drets, us presentem ATUREM LES RETALLADES http://acampadadebarcelona.org/aturemlesretallades/, una iniciativa amb dos objectius:

  • denunciar l’abolició dels drets socials i el desarmament de l’Estat del benestar,
  • canalitzar i mostrar el rebuig de la ciutadania vers aquest atemptat contra la democràcia.

Perquè tothom pugui accedir a dades concretes de les mesures que es pretenen aplicar, mesures que no apareixien al programa electoral de qui governa a Catalunya, presentem l’anàlisi ATUREM LES RETALLADES: Promeses electorals?

Les retallades socials són la demostració tangible que, al final, la ciutadania ha de pagar els excessos dels mercats financers. A ATUREM LES RETALLADES: L’origen s’explica com funciona la dictadura econòmica a la que estem sotmesos, la demagògia política permanent i les mentides pròpies d’aquesta falsa democràcia llurs dirigents no ens representen.

Hem posat a disposició de tota la població la possibilitat d’expressar el seu rebuig a les greus retallades socials que vol aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant un formulari en el qual qualsevol ciutadà pot firmar en contra de les retallades: ATUREM LES RETALLADES: Signa contra les retallades

Amb aquesta iniciativa continuem les massives mobilitzacions del 15 de maig i el 14, 15 i 19 de juny, seguides per la majoria de la ciutadania de Catalunya i de tot l’Estat, i recolzem les nombroses mobilitzacions que s’estan duent a terme durant aquests mesos en contra de les retallades socials.

Estem treballant per a donar la màxima difusió d’aquesta iniciativa, aconseguir una àmplia repercussió i recollir el màxim nombre de signatures possible. Entre tots i totes aturarem aquesta injustícia! Enllaç curt a #AturemLesRetallades: http://t.co/w3BbR1c

Comissió de Comunicació AcampadaBCN · 15M


ATUREM LES RETALLADES!!!

Els milers d’Indignades i Indignats d’arreu del territori no tolerarem que el Govern i la patronal destrueixin els serveis de salut universals i públics sota la falsa excusa que aquesta és la sortida a la crisi. A la degradació que s’està produint en la sanitat se li afegeixen els atacs contra l’ensenyament públic, gratuït i universal i, entre d’altres, contra els serveis socials. La salut, l’educació i el benestar social no són negocis! Són drets bàsics que han de ser defensats per la comunitat sanitària i educativa, així com per les usuàries i usuaris, que som totes i tots!

Els polítics menteixen quan diuen que les retallades són inevitables. ¿Per què hem de suportar aquesta situació si tan sols amb el 17,39% del benefici que han obtingut les empreses de l’Ibex-35 n’hi hauria prou per revertir l’impacte negatiu de les retallades socials aplicades al 2010 i 2011? Nosaltres no som responsables d’aquesta crisi, i no estem disposades a pagar-ne els seus costos, menys encara, quan aquells que l’han ocasionat són els principals beneficiaris d’aquestes mesures antisocials.

Per què no, en comptes de retallar en drets socials, s’augmenten els impostos dels rics i de les empreses? Per què no gravar les transaccions financeres i, particularment, les que tenen com a únic objectiu l’especulació?

Per què no invertir en aquests moments de crisi en el sector públic per crear llocs de treball sostenibles i adreçar les creixents necessitats i demandes de la població?

Des del moviment dels Indignats i les Indignades a Catalunya fem una crida a continuar la protesta contra les retallades i els pressupostos que el liberalisme salvatge amb la connivència dels polítics ens imposen. Us convidem a reflectir aquí el vostre rebuig i fer circular aquesta iniciativa entre tots els vostres contactes: família, veïnes, amics, companyes de feina, coneguts, etc per a demostrar que aquestes retallades són antidemocràtiques i inadmissibles. També us convidem a unir-vos amb nosaltres en la nostra protesta al carrer per seguir construint propostes i alternatives a això que “li diuen democràcia però no és!”.