Aquell que, tot i viure-ho, no vulgui veure que existeixen intolerables motius d'indignació, qui tanqui els ulls i no vulgui veure que els que belluguen els fils del món, no han estat votats, que els governs estan totalment supeditats al poder economie i financer, que de cap manera existeix una democràcia real i participativa de debò. Qui no vulgui veure les més que constatables desigualtats socials, cada cop més grans, el creixement de la pobresa, la corrupció. Els drets laboral i els beneficis socials, heroicament conquerits per anteriors generacions, impunement retallats, fins deixar-los del tot esmicolats.
Aquells que donen l'esquena al nostre jovent que per fi a gosat dir la seva, que a perdut la por, que sap com mai com no es fan les coses, que convenç en les formes i els fets, que ha rebut i seguira rebent les garrotades d'un regim caduc en rapida decadència. Qui no tingui motius d'indignació front tantes i tantes injustícies, sens dubte o viu en la inòpia o decididament no pertany a la genteta, al ara, savi poble menut.
No, no és dels nostres. Fot ser s'hagi convertit irreversible ment en un èsser, sense allò que diem entranyes, en com diuen en castella, "un desalmado". Fot ser sigui un èsser menys humà, i s'hagi redui't a ser un ser simplement un consumidor.
Cal que tothom desperti i prengui consciència que, només plegades ens en sortirem. Que només amb el suport mutu farem realitat els nostres somnis de veritable pau, basada en la justìcia global i l'escrupolós respecte a la natura , a la vida.
El moviment del 15M. està format per un grup obert i ampli, constitueix un moviment que ha aconseguit infiltrar-se a les consciències de totes les persones, i ara, fa una crida amb l'objectiu que cada una d'elles, de nosaltres, des de la seva responsabilitat actuí
per canviar les coses, ha estat capaç de fer que la majoria de persones reflexionin, prenguin consciència i s'indigniti fms el punt que no els quedi més remei que actuar. La petjada d'aquest, moviment a la nostra societat és irreversible. Qui intenti minimitzar aquest fet és que no ha entès res. A l'hora, cal no oblidar aquells que portàvem molt de temps sent una minoria indignada, implicada en denunciar pùblicament les injustìcies, i implicada en la lluita per canviar les perversitats del règim actual de les coses. Gràcies a totes elles, les d'ahir i les d'avui, les de sempre, perquè plegades, veurem créixer noves generacions en veritable llibertat, en un nou món, aquest cop no sota el domini de la por i de la Llei. Aquest cop sì, sota el paraigua de la Justìcia per a totes.
1 comentari:
Juli, entonces quedamos en que juntos mejor?
Publica un comentari a l'entrada