Tipuanes amb tropismes tal•lirots?
Quan pràcticament s’ha esvaït el groc de la tipuana, aquesta encara ens ofereix motius d’admiració.
En segons quines tipuanes observarem la presència d’unes branques trapelles, que s’escapen de la capçada amb un atreviment increïble. Sembla que ho facin només per gronxar-se per damunt dels distrets ciutadans per poc airet que faci.
Es tracta d’un tropisme aparentment tal•lirot: el creixement s’orienta en el sentit contrari a l’esperat doncs es pot arribar a la llum per un altre camí. És un ràpel aeri, vertiginós, fugint de l’empara d’una capçada massa acollidora. I allà es queden les fulles, com suspeses en una ingravidesa plena de llum.
En segons quines tipuanes observarem la presència d’unes branques trapelles, que s’escapen de la capçada amb un atreviment increïble. Sembla que ho facin només per gronxar-se per damunt dels distrets ciutadans per poc airet que faci.
Es tracta d’un tropisme aparentment tal•lirot: el creixement s’orienta en el sentit contrari a l’esperat doncs es pot arribar a la llum per un altre camí. És un ràpel aeri, vertiginós, fugint de l’empara d’una capçada massa acollidora. I allà es queden les fulles, com suspeses en una ingravidesa plena de llum.
Podria ésser que aquestes curioses ramificacions s’anomenessin dolicoblasts ...
Només és de doldre que aquests brots siguin la conseqüència d’una pertorbació en l’hàbit de creixement de l’arbre. Cal tenir present que la tipuana no admet massa poda. Tallar una branca de només cinc centímetres de diàmetre ja provoca aquest tipus de rebrotada.
La tipuana només prova d’omplir el buit que se li ha provocat, cercant restablir l’equilibri perdut. I sense passar comptes amb ningú.
Només és de doldre que aquests brots siguin la conseqüència d’una pertorbació en l’hàbit de creixement de l’arbre. Cal tenir present que la tipuana no admet massa poda. Tallar una branca de només cinc centímetres de diàmetre ja provoca aquest tipus de rebrotada.
La tipuana només prova d’omplir el buit que se li ha provocat, cercant restablir l’equilibri perdut. I sense passar comptes amb ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada