dissabte, 31 de març del 2012

Després de l’èxit de la vaga general del 29M, la CGT exigiex al govern espanyol que retiri la reforma laboral

La CGT responsabilitza al Govern d’intentar manipular l’opinió pública al falsejar les dades reals sobre la incidència de la Vaga General. Els índexs de participació en la Vaga General superen infinitament els aportats pel govern i oscil·len, per sectors, des de més del 90% en el transport al 50% en altres sectors com els serveis i comerços. En conseqüència, la CGT exigeix al govern de Rajoy que retiri la Reforma Laboral.

Per a la CGT, la jornada de Vaga General del 29M cal catalogar-la com èxit rotund, ja que, a pesar de les amenaces, xantatges, por a ser acomiadat… de la patronal i govern, hi ha hagut un seguiment molt important, molt superior a la Vaga General del passat 29 de setembre de 2010, tant en la quantitat de tancament d’empreses i fàbriques, com en els innumerables piquets informatius, com en les massives manifestacions produïdes al llarg de la jornada en tot el país, de nord a sud, d’est a oest, com fent vaga de consum.

Sens dubte, han estat milions de persones, les que han intervingut directament en l’èxit global del que ha significat aquest dia de Vaga General. Per altra banda, la CGT exigeix als sindicats institucionals que escoltin el clam del poble en el carrer i que no tornin a asseure’s per a negociar aquesta reforma laboral que no és possible millorar en cap sentit, ja que, el contingut que subjeu al seu articulat és nefast per als drets i interessos de les i els treballadors.

El 29M ha estat una data molt important en la qual la classe treballadora i classes populars han sortit enfortides, però a partir d’ara mateix, la CGT torna a treballar per futures mobilitzacions unitàries i nova Vaga General, en el nostre país i a Europa fins a aconseguir l’objectiu de retirar la reforma laboral i la resta de lleis econòmiques i antisocials que fomenten l’atur, la precarietat, la temporalitat, la sinistralitat laboral, la retallada de drets socials i individuals i que impedeixen un repartiment just del treball, la riquesa i el benestar.

La CGT valora molt positivament el procés d’unitat d’acció aconseguit entre organitzacions sindicals de classe, alternatives, plataformes en defensa dels serveis públics, contra les privatitzacions, els moviments socials, el moviment ecologista, 15M, assemblees populars, moviment veïnal, plataformes contra els desnonaments, moviment estudiantil, col·lectius jovenilsetc, etc, etc… unitat que ha permès l’èxit del 29M.

Finalment, la CGT vol expressar públicament el seu suport a totes i cadascuna de les persones que han intervingut i participat perquè la jornada del 29M hagi significat un èxit per a les i els treballadors i classes populars, així com agrair el suport rebut per múltiples organitzacions sindicals i socials internacionals.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

29M Barcelona Gas Lacrimogen



Agresió indiscriminada a manifestants pacífics amb gasos lacrimògens. Això és el dret a manifestar-se en aquest pais!




"M'han trencat el peroné d'una patada, em van apallissar com si fos una pilota de futbol"

divendres, 30 de març del 2012

Preavis eleccions sindicals 2012

Èxit de la vaga general

Editorial d'Enfocant.net

Èxit inqüestionable de la vaga general convocada avui dia 29 de març. Això si entenem aquest èxit pel que fa a xifres de participació a les manifestacions i seguiment de la vaga. Aquesta és la notícia realment important. En un context tant difícil com el que hem tingut els darrers mesos, en un moment en que fer vaga ja vol dir per moltes persones jugar-se-la directament, que malgrat tot la gent hi hagi participat d'aquesta manera vol dir un desacord profund amb aquesta reforma laboral en particular i amb la solució a la "crisi" que es planteja des d'instàncies nacionals, estatals i supra-estatals (que són aquestes últimes les que realment manen).

Per nosaltres èxit de participació no vol dir ja participacions "a la búlgara" de 90 i escaig per cent. Amb xifres de desocupació que voregen la quarta part de la població activa i després d'una reforma laboral com la plantejada, simplement unes xifres de participació com les d'avui ja poden ser considerades un èxit considerable. Malgrat que també pensem que aquesta vaga s'ha tornat a convocar tard i malament, per part d'uns sindicats majoritaris que reaccionen tard i malament a la seva progressiva pèrdua de centralitat. Els sindicats majoritaris ja no són agents socials vàlids perquè ara la sobirania econòmica no es estatal sinó europea. Si volen trobar interlocutors ja no han de jugar de manera local, sinó a Brusel·les o Berlin.

Si fa uns anys el fet de convocar una vaga general era gairebé una celebració festiva, cada cop més -i sobretot a casa nostra- aquestes mobilitzacions estan assolint uns nivells de conflictivitat creixents. Entre d'altres raons per la repressió dels mossos contra els vaguistes i manifestants. Una repressió creixent que "neteja" àmplies zones de l'espai que una vegada va ser públic i ara sembla que sigui per a les autoritats competents simplement la reraguarda d'El Corte Inglés. Les últimes decisions judicials al respecte del desallotjament (també coneguda com "operació de neteja") de la Plaça Catalunya del juny de l'any passat donen un ampli marge de maniobra a les autoritats competents, i simplement l'utilitzen. Desenes de detinguts i contusionats, una altra persona ferida per una pilota de goma a l'ull, etc. El centre de Barcelona ha esdevingut una ratonera gegantina.

És veritat que hi ha hagut incidents. Però més enllà de judicis ètics en un sentit o en un altre, està clar que els incidents que hem viscut avui a Barcelona probablement han de tenir alguna cosa a veure amb el creixement de l'atur, la impossibilitat pràctica dels joves i no tan joves de trobar una feina i un habitatge digne. Increment de precarietat = increment de pobresa, però també increment de conflictivitat social. El Sr. Puig pot acusar fantasmagòriques internacionals de provocadors, però per nosaltres l'equació com a mínim té més elements que s'haurien de considerar a banda dels mencionats a la seva matinal roda de premsa. No veiem aquesta mena d'incidents a Alemanya ni a Noruega. Sí que veiem incidents d'aquesta mena a Grècia. Com deia aquell, per què?

Estem veient com d'alguna manera les autoritats competents estatal i autonòmiques estan perdent els papers. Ja sigui amb la repressió mencionada en el cas català o les agressions policials de la primavera valenciana (i també a la resta de l'estat), com encenent l'enllumenat públic de diverses ciutats espanyoles amb perfecta il·luminació solar (de dia) per tal d'augmentar les xifres de consum elèctric i així poder dir que la participació ha estat més baixa. No han après en absolut la lliçó d'aquell 13 de març, pel que sembla.

L'avís està donat a qui realment té la capacitat com per poder reaccionar i canviar les ordres que rep el consolat del directori europeu a Madrid, volem dir del govern de l'estat. Però reaccionarà? Ho dubtem. A Grècia fa mesos que van de vaga general en vaga general, amb molts més incidents dels que tant li agraden destacar a La Vanguardia i el directori europeu no reacciona. Una espiral suïcida tant a nivell econòmic -destacats economistes i governs no precisament revolucionaris són molt crítics amb la política econòmica europea-; com a nivell polític -és possible que la resposta electoral de la població europea acabi degenerant en populisme o coses pitjors, com el cas hongarès.

No sabem si som el 99% però som molta gent, moltíssima gent, la que ha seguit la vaga, la que s'ha manifestat, la que refusa aquesta política econòmica. Fa gairebé un any del 15M i les formes de la protesta canvien, però el descontentament creix. No estem sols, som molts i cada cop més. Això també s'ha de tenir en compte. Del maig cap aquí hem tingut la migració cap a assemblees locals del 15M, ocupacions dels CAP, d'instituts i facultats, una conflictivitat latent que avui s'ha mostrat com l'iceberg amagat que era. I la repressió no ens aturarà.

dimarts, 27 de març del 2012

CONVOCATORIA DE PIQUETES


------------------------ VAGA GENERAL (comença a les 00:00 ) -----------------
PIQUETES DE BARRI I MANIFESTACIÓ
4:00
[Coordinadora Unitaria de Nou Barris amb la Vaga / Ass. Nou Barris 15M]
Inicio de los piquetes unitarios en Metro Trinitat Nova
6h
[Gràcia]
6.a.m a Metro Joanic: inici dels piquets informatius/gastronòmics
Grup de Suport Vaga del 99% a Gràcia
6h-8h
[Poblenou]
6 a.m./ 8 a.m. a la rotonda del Casino: Inici dels piquets informatius.
7h.
[Eixample Dreta]
Piquet informatiu de barri. Plaça del Fort Pienc
7h.
[Assemblea Clot-Camp de l'Arpa]
Inici piquets pel barri
Plaça de l'Assemblea (antiga Pl. del Mercat del Clot o Pl. Font i Sagué). Durant tot el matí hi haurà un punt informatiu a la Plaça
8h
[Eixample esquerra]
piquet informatiu de barri . Av. Roma 139.
9h
[Raval]
Concentració (Rbla del Raval / Hospital) http://bit.ly/GJGtuo
[Coordinadora Unitaria de Nou Barris amb la Vaga / Ass. Nou Barris 15M]
Segunda quedada para los piquetes unitarios en Pza República (Pza Llucmajor)
9.30h
[Sarrià - St. Gervasi]
piquets informatius a Sarrià (pl. Consell de la Vila) i a St. Gervasi (pl. Frederic Soler) (mail-list espai coordinació)
10h
[Iaioflautas]
Piquete gastronómico de Barcelona centro en Passeig de Gràcia con Gran Vía. http://www.iaioflautas.org/2012/03/iaioflautas-por-una-huelga-del-99-el-29m/
11h
[Clot + Eixample Dreta + Guinardó]
Trobada de Piquets de barris a la Plaça de les Glòries, per anar juntes cap a Plaça Catalunya. http://clotcampdelarpa.escomo.es/2012/03/22/assemblea-clot-camp-de-larpa-dimecres-14-marc-de-2012/
[Sarrià - St. Gervasi]
trobada dels dos itineraris (Sarrià i St. Gervasi) a pl. Molina per baixar en columna cap a pl. Catalunya
12h
[CNT CGT + Clot + Eixample Dreta + Guinardó]
Piquet central pl. Catalunya.
COLUMNAS MANIFESTACIONES
15h
[L'Hospitalet]
Ciutat de la Justicia. Punt de trobada per anar cap a Pl Catalunya. www.acampadalh.org
15:30
[Coordinadora Unitaria de Nou Barris amb la Vaga / Ass. Nou Barris 15M]
Inicio de la marcha unitaria [con destinos diversos según grupo] hacia el centro. Quedada en Pza de la República (Pza Llucmajor)
17h
[Iaioflautas]
Huelga del 99%: Provença con Passeig de Gràcia (delante de la Pedrera)
MANIFESTACIONES
16:30h
[CNT + CGT]
Jardinets de Gràcia (a les 18h estarà a Pça Catalunya)
18:00
[Coordinadora Laboral + Eixample Dreta + Casc Antic]
MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA A PLAÇA CATALUNYA.

POSTMANIFESTACIONES
21h
[Eixample esquerra]
Al acabar la mani , concentració-cassolada a la plaça Catalunya.

Manifestació i Piquet Central VAGA 29-M


La Federació Local de Barcelona de la CGT, conjuntament amb CNT-AIT i CNT de Catalunya, fan dues convocatòries a Barcelona dins de la jornada de vaga general del dia 29 de març.

Es convoca un Piquet Central a les 12:00 hores a Plaça de Catalunya, i una Manifestació a les 16:30 hores amb sortida en els Jardinets de Gracia.

dilluns, 26 de març del 2012

29M: vaga general i de consum

29 de març de 2012: VAGA GENERAL I DE CONSUM

29M: No treballis, No consumeixis

Què és la Vaga de Consum?
Es tracta de no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el pròxim 29 de març coincidint amb la Vaga General, amb l’objectiu de paralitzar gran part del sistema productiu, grans empreses, bancs, multinacionals i pressionar al govern perquè retiri la Reforma Laboral i corregeixi la seva actual política econòmica, basada en la retallada de drets socials i laborals.

L’objectiu de la Vaga de Consum és exigir al govern un canvi en les seves polítiques. Els grans bancs, multinacionals i especuladors que van ocasionar la crisi del mercat financer mundial i que reben ajudes de desenes de milers de milions dels contribuents, han retardat l’edat de jubilació als 67 anys i abaratit l’acomiadament en tants aspectes, que el treball serà "low cost" tal com ja han aconseguit amb la Reforma Laboral, volen privatitzar la Seguretat Social per mitjà del copagament i retallar encara més drets socials i laborals, seguir reduint el nostre poder adquisitiu rebaixant o congelant encara més salaris i pensions…, i és necessari parar-los.

El model econòmic del Capitalisme Salvatge ha fracassat. S’ha demostrat que és social i ecològicament insostenible, però encara així han intentat mantenir-lo, creant bombolles borsàries i immobiliàries fins que han explotat. El capitalisme salvatge, lluny de reconèixer els seus errors i passar a un model basat en el consum responsable, sostenible i respectuós amb el medi ambient, pretén seguir augmentant les seves grans fortunes retallant els nostres drets, salaris, prestacions socials i intentant que treballem més hores i anys per menys diners

Aquesta és la seva forma de crear ocupació? Hem de demostrar als veritables culpables d’aquesta crisi i les seves marionetes, els nostres governants, que som la majoria de la societat: aturades, estudiants, treballadores, jubilats, autònoms, qui amb el nostre treball i consum mantenim el model actual i el podem canviar.

Qui pot fer la Vaga de Consum el 29M?
A diferència d’una Vaga General que solament la poden fer qui tenen un treball i la seva empresa no els amenaça amb l’acomiadament, la Vaga de Consum o dia sense compres, pot ser secundada per tota la societat.

Com es pot participar en la Vaga de Consum?
És tan senzill com evitar adquirir o consumir qualsevol tipus de bé, producte o servei que no sigui imprescindible. A l’aixecar-nos aquest dia intentarem consumir la mínima quantitat d’electricitat o aigua. Els desplaçaments per a acudir als piquets o manifestacions del 29M, es realitzaran, si és possible, caminant o amb bicicleta. Si fos imprescindible l’ús d’un vehicle, procurarem no viatjar sols i compartir desplaçament amb altres persones. Bars, cafeteries, restaurants, comerços i sobretot grans magatzems, centres comercials, supermercats, bancs, gasolineres, empreses amb centres d’atenció presencial o telefònica han d’evitar-se. Per a això comprarem el necessari el dia anterior o posterior al 29 de març.

Aquestes mesures no van contra el petit comerç o autònoms, que estan pagant també la crisi que bancs, multinacionals i especuladors han provocat. El petit comerç i autònoms pot i han de donar suport aquesta vaga sense cost desplaçant el seu dia de descans setmanal al 29 de març o secundant la Vaga General.

29M: No treballis, No consumeixis

dissabte, 24 de març del 2012

Xifres que donen raons per al 29-M

DAVID FERNÀNDEZ | Setmanari Directa

Els uns i els altres. Ells que guanyen i nosaltres que perdem. L’1% i el 99%. Els de dalt. Les de baix. Les dades socials i econòmiques de la crisi descriuen un escenari on el frau i l’estafa del cop d’estat financer es fa més evident que mai. Són raons que sumen per a la convocatòria de vaga general del dijous 29 de març

155.000 MILIONS D’EUROS

De 2003 a 2011, la banca espanyola ja ha acumulat uns beneficis nets que superen els 155.000 milions d’euros. Des que va començar la crisi, més de 76.000 milions d’euros. Durant 2011, va obtenir 10.197 milions en guanys.

229.114 MILIONS D’EUROS

Les empreses de l’Ibex35 –inclosos els principals bancs– han acumulat 230.000 milions d’euros en beneficis anuals nets des que va arrencar la crisi. L’any passat, van registrar guanys per valor de 33.696 milions.

202.143 MILIONS D’EUROS

Els darrers deu anys, entre 2002 i 2011, la borsa espanyola ha repartit 202.143 milions d’euros entre les accionistes. El rècord de distribució de dividends d’aquesta etapa es va produir l’any 2009 quan es van repartir 32.115 milions d’euros entre les accionistes.

240.000 MILIONS D’EUROS

És l’estimació més aproximada del frau fiscal a l’Estat espanyol, que suposa que cada any es deixen d’ingressar 90.000 milions. A Catalunya, supera els 16.000 milions d’euros, sis cops més el volum de les retallades socials aplicades per CiU.

2.705.113 POBRES

La pobresa –menys de 460 euros mensuals– afecta tres milions de persones als Països Catalans. Al País Valencià és on ha crescut més (1.133.965 de persones, un 25%). A Catalunya, hi ha 1.300.000 persones afectades (21%) i, a les Illes Balears, 271.148 (25,8%).

1.306.421 ATURADES

L’atur registrat aquest març als Països Catalans ja afectava 641.948 persones (161.000 sense cap cobertura) a Catalunya; 566.131 persones al País Valencià i 98.352 a les Illes Balears. Als tres territoris, l’atur juvenil es dispara per sobre del 40%.

350.000 DESNONAMENTS

Entre 2007 i 2010, es van fer 350.000 execucions hipotecaries a l’Estat, 78.000 a casa nostra. Fins el 2010, es van fer 95.092 llançaments a l’Estat, 42.236 als Països Catalans. A Catalunya hi ha 51 execucions hipotecàries i 17 desnonaments diaris.

UN 20% AMB EL 7,9%

A Catalunya el 20% més ric accedeix al 37% de la renda i el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. El 10% de les llars més afavorides ingressen 7,6 vegades més que el 10% de més pobres. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa. A una Europa amb 84 milions de pobres, el 10% de la població controla el 50% dels actius monetaris privats. 27 bilions d’euros que suposen tres cops el volum del deute dels països europeus (8,2 bilions).

divendres, 23 de març del 2012

Apreciados compañeros, todos:

Leo el resumen de la protesta de hoy, en el consejo de administración y no doy crédito

.

Victoria de los trabajadores (de momento).


Si acaso victoria de los trabajadores con contrato indefinido, pues el resto seguimos igual, no hay prejubilaciones y lógicamente no hay relevistas. Victoria?


Los relevistas actuales siguen su propio vía crucis, se les acaba el contrato y en vez de hacerles uno de interino/a, se van a engrosar las listas del paro. Victoria?


VICTORIA:


Que la EMPRESA cumpla el convenio.


Que los de la bolsa ocupen plaza de relevistas.


Que los que se lo han ganado se puedan prejubilar (sin hacer ni un día mas de lo que les corresponde).


Que se convoquen oposiciones y esto siga para adelante.


Que los relevistas ocupen plaza de interino/a.


DESPUES y solo DESPUES hablamos de victorias, estos son chapuzas de aguanta mientras cobro.


Esto es solo un PARCHE, un APAÑO momentáneo, esta no es la victoria por la que yo lucho, esta no es la victoria que yo quiero, esto es una MIERDA.


SOLO PRETENDO QUE LA EMPRESA CUMPLA EL CONVENIO.


(Tan difícil es de entender?)


Javier Molina

dijous, 22 de març del 2012

Protesta para que no privaticen Parcs i Jardins UNA VICTORIA DE LOS TRABAJADORES (de momento)

Foto de Cristina Pe
Más fotos

Hoy día 22 por iniciativa del Comité de Empresa ante los continuos rumores de que en el próximo Consell de Administración del día 28 de marzo se iban a cambiar los Estatutos. En la Comissió de Habitat Urbà i Medi Ambient se ha tratado el tema de la privatización de Parcs i Jardins i el Informe Konsac, que ha sido introducido por el grup municipal de ICveds. Ante la pregunta de ICverds sobre que política se va a seguir respecto al futuro del Instituto Municipal el Joan Puigdollers president del Institut ha respondido que el actual govern municipal continuara con el mismo tipo de política privatizadora que ya inicio el anterior mandato municipal de ICverds. No quería responder nada más pero con la presión de las preguntas sobre el informe Konsac, las posiciones de los grupos municipales contrarios a la privatización de Parcs i Jardins i el follón sonoro de los trabajadores concentrados que sonaban de fondo, se ha visto obligado a decir que no se introduciría ninguna modificación de los Estatutos en el orden del día del próximo Consell d'Administració i que buscaría el consenso en cualquier cambio de política al respecte.

A continuación tenéis una nota de europa press que explica bastante bien, la jornada de lucha de los jardineros municipales contra la privatización.

Puigdollers asegura que "no hay novedades" en cuanto a su gestión

BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)

Unos 200 trabajadores de la empresa municipal de Barcelona Parcs i Jardins han protestado este jueves ante las puertas del edificio consistorial, en la plaza Sant Miquel, para rechazar la privatización de la compañía por parte del Gobierno municipal.

Los empleados, que se han concentrado durante dos horas desde las 16.30, han manifestado su malestar con pancartas con lemas como 'No a la privatización' y 'Trias, tria ocupació, no triïs privatització' y silbatos, además de esgrimir motosierras de plástico.

La protesta ha coincidido con la comisión municipal de Hábitat Urbano y Medio Ambiente, en la que ha comparecido el concejal de Medio Ambiente, Joan Puigdollers, a petición de ICV-EUiA, para dar cuenta de la propuesta del equipo de Gobierno sobre el futuro del Instituto Municipal de Parcs i Jardins.

Puigdollers ha asegurado que "no hay ninguna novedad y el Gobierno municipal mantendrá claramente el Instituto y la misma línea de actuación de cumplimiento de la ley y sentencias que el anterior mandato" en cuanto a gestión de personal, si bien no se ha expresado sobre si se está estudiando privatizar la empresa municipal.

Tanto PSC como ICV-EUiA le han preguntado en reiteradas ocasiones sobre el documento 'Informe Relativo a Parcs i Jardins' acerca del futuro de la empresa aparecido en los medios de comunicación, --que, según ambos partidos, contempla su privatización--, pero Puigdollers no se ha referido en ningún momento a ello.

No obstante, el concejal de Medio Ambiente ha asegurado que buscará el máximo consenso con el resto de grupos en "cualquier planteamiento de futuro".

Sobre los incidentes relacionados con los parques infantiles y maquinaria de Parcs i Jardins ocurridos las últimas semanas, Puigdollers ha explicado que se realizan los mismos controles que se llevaban a cabo con el anterior Gobierno.

TRABAJADORES EN LA COMISIÓN

Al final del debate, un trabajador de Parcs i Jardins ha querido intervenir interpelando a Puigdollers, pero el presidente de la comisión, Gabriel Colomé (PSC), no se lo ha permitido, lo que ha suscitado algunos gritos de otros empleados también presentes en la sala; finalmente, todos ellos han abandonado el consistorio por su propia voluntad.

Los trabajadores llevan varias protestas en los últimos meses, y aseguran que el consistorio quiere privatizar la empresa, piden auditar la externalización de servicios y han publicado el manifiesto 'En defensa del Patrimoni Verd de la ciutat', al que se han adherido más de cien entidades de Barcelona.

Diari per a la Vaga General del 29M editat per la CGT de Catalunya



Fa més de tres anys que, amb l’excusa de la crisi, el conjunt de la ciutadania i, en especial, la classe treballadora, estem patint atacs contra els nostres drets que empitjoren les nostres vides. Si abans van ser mesures promogudes pel govern de Zapatero davant la passivitat dels sindicats institucionals CCOO i UGT, ara és el govern del PP qui, amb vergonyós suport de CiU, mutilen encara més els drets dels treballadors i treballadores.

Aquesta nova Reforma Laboral és el major atac de la dreta espanyola i catalana a tot el conjunt de la població en molts anys. De fet, no tenen cap vergonya en reconèixer que aquesta mesura no crearà llocs de treball i que la prenen per satisfer als “mercats”, és a dir, als milionaris, accionistes, a les multinacionals i a les grans entitats financeres que manegen l’economia. La seva aprovació mostra, a més, que aquests polítics institucionals fan servir els vots de les eleccions per a enganyar i promoure polítiques adreçades només a afavorir a aquells que més tenen, la gent rica.

La CGT de Catalunya fa anys que denunciem que aquesta “crisi” ha estat dissenyada per a justificar mesures encaminades a exprimir encara més a qui generem la riquesa, els i les treballadores. També hem denunciat que l’actitud contemporitzadora i seguidista dels sindicats institucionals perjudicava a les classes populars i als sectors més empobrits i precaritzats. Aquesta col·laboració s’ha vist en reiterades ocasions, com ara en el pacte per a la reforma de les pensions del gener de 2011 i en el IIon Acord de l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, un preludi, aquest darrer, que ha estimulat al govern a promulgar aquesta darrera Reforma. Des de les bases, treballadors/es amb i sense contracte, aturats/ es, pensionistes, estudiants, migrants i autòctons, entre tots/es hem de canviar aquesta dinàmica que ens perjudica tant, que només beneficia a la gran patronal i a la dreta política.

La CGT de Catalunya convoca aquesta Vaga General, que no serà l’única si el govern no rectifica, perquè entre totes i tots hem de frenar la brutal agressió que suposa aquesta Reforma Laboral. També volem revertir les retallades que estem patint en els serveis públics i que en el darrer any han afectat a la sanitat, a l’educació, als serveis socials i han suposat fortes pujades de preus del transport públic. Mentre, els bancs han estat rebent milers de milions d’euros públics (a través de l’ICO) en el que està sent el major espoli de recursos públics de la història.

Per tot això cridem a les treballadores i treballadors, a les persones aturades, a les jubilades i als estudiants a promoure i seguir la vaga. El dia 29 de març ha de ser l’inici d’una nova etapa, on totes i tots treballem per a construir una societat més justa, més democràtica, sense desigualtats. On treballarem també per a fer sentir la nostra veu, defensar la nostra dignitat i, en els llocs de treball, construir un sindicalisme combatiu de classe, que avui en dia és encara minoritari.

Ara no és l’hora de justificacions ni lamentacions. Hem de respondre amb contundència, perquè hi ha en joc el nostre propi benestar i el dels nostres fills i filles.

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya.

dimarts, 20 de març del 2012

Convocatòria Assemblea General i Concentració


29M: No treballis, No consumeixis


Cada vegada som més les persones que exigim compaginar la Vaga General del 29 de març amb una VAGA DE CONSUM. La Reforma Laboral del PP ha suposat el major atemptat als drets laborals de la història recent, al que hem de sumar el retard en l’edat de jubilació als 67 anys, la pujada d’impostos als que menys tenim i les retallades a la sanitat i l’ensenyament, mentre que bancs, multinacionals, polítics i especuladors en general, els mateixos que han causat aquesta crisi, segueixen enriquint-se a la nostra costa i per això no els importa portar al planeta a la vora del desastre ecològic.

Vaga de Consum Vs Vaga General

El dret a la vaga és una cosa legítim que exerceix lliurement la classe treballadora per demostrar a l’empresariat que s’està en desacord amb la seva gestió. La veritat és que la idea principal de la vaga és aconseguir que l’empresari perdi diners. La vaga és el millor mecanisme de pressió en processos productius industrials i alguns serveis. Si no es produeix o no es ven l’empresari deixa de guanyar uns diners.

No obstant això en part del sector de serveis i empleats públics, una vaga no té tant efecte sobre l’empresari, ja que si el treball avui no es fa, no passarà res especialment greu, de vegades pels abusius serveis mínims o la por a l’acomiadament. El retard que s’acumuli s’anirà recuperant poc a poc.

En definitiva, en una societat industrial la vaga general és la millor mesura de pressió. Però aquest escenari ha anat canviat amb el temps, passant a una societat basada en el consum, on el que de veritat fa mal a totes les empreses és no consumir.

Imagina un dia de vaga general i de consum, d’atur absolut. Gairebé sense consum, sense compra d’aliments, premsa, tabac, sense ús del transport privat ni col·lectiu, sense moviments bancaris, sense trucades, sense gestions amb l’administració, un dia de total retir del mundanal soroll. Bancs, centres comercials, supermercats, gasolineres, comerços, centres d’atenció al client, tots ells sense clientela. Si algun treballador no secunda la vaga general per por a l’acomiadament estaria creuat de braços.

29 de març de 2012: VAGA GENERAL I DE CONSUM

29M: No treballis, No consumeixis

dilluns, 19 de març del 2012

#29M #Vagadel99%



El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L’oficinista que es deixa la vida al monitor de l’ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l’obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.

Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l’increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s’estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l’aprofitarem per moure’ns i que se’ns vegi i se’ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l’estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d’esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Persones com tu.

Totes aquestes persones hem vist com es degraden les nostres escoles i instituts, hem vist com es congelen les pensions o es neguen les ajudes a les persones més necessitades. Hem vist com tanquen quiròfans i ambulatoris, com obliden i abandonen les universitats i les escoles bressol. Hem vist com se’ns van retallant i negant les conquestes socials, desfigurant la democràcia.

Totes aquestes persones veiem ara, entre la incredulitat, la ràbia i la por, com la reforma laboral aprovada pel PP ens condemna a triar entre l’atur o el treball sense drets ni garanties. I hem decidit que el dia 29 de març perdrem la por, que el dia 29 de març estarem juntes i caminarem juntes, i ens veuran juntes i ens sentiran juntes. Perquè no volem viure amb por. Perquè volem els nostres drets. Perquè volem les nostres vides.

No anirem a la vaga per gust o per fer la punyeta. Hi anirem perquè no volem condemnar-nos a una existència en precari. No ens han deixat altra sortida, i sabem que, per molt que hi arrisquem anant a la vaga, molt més arriscat i imprudent és perdre els nostres drets per sempre.

Ningú millor que tu sap com n’és de dura aquesta crisi.

Si tens una botiga o comerç, gairebé segur que durant aquests anys has patit perquè fas menys caixa. Hauràs vist com tanca més d’una botiga veïna, i saps que necessites que la teva clientela treballi, i que treballi amb sous dignes i amb drets, perquè tornin a tenir confiança i a venir a la teva botiga.

Si ets una treballadora o un treballador, també hauràs conegut de prop, potser en carn pròpia o dels teus fills i nétes, o bé per parents o amistats, el que és l’angoixa de la precarietat i l’atur. Deus saber el que és patir per pagar factures i rebuts, i saps que si la reforma laboral prospera, el teu cap et podrà abaixar fàcilment el sou, que es podrà despenjar del conveni col·lectiu, que hauràs de conformar-te o et senyalaran la porta amb el dit.

A nosaltres ens afecta. Ens impedeix els nostres projectes de vida. Ens nega el futur.

A tu també t’afecta. Així que, t’ho demanem si us plau, el dia 29 de març ajuda’ns, ajuda’t.

Si parem tots i totes, recuperarem els nostres drets. Som el 99%.

29 DE MARÇ. VAGA GENERAL. VAGA DEL 99%

divendres, 16 de març del 2012

Protestas por los despidos en Parcs i Jardins





Ayer, 15 de marzo, en la sede de Medi Ambient, un grupo de trabajadores y trabajadoras del Instituto, convocados por el Comité de Empresa, realizaron una acción en solidaridad con el último trabajador despedido, es el séptimo. Durante la protesta se hizo entrega de sendos escritos dirigidos al gerente Sr. Llagostera y al presidente del Instituto Sr. Puigdollers respectivamente, pidiéndoles que vuelvan a aplicar los acuerdos en materia de contratación que perniten la jubilación parcial, los contratos de relevo y la continuación del personal relevista una vez acabado su contrato y se ornamentaron los arboles de alrededor con papel higiénico y asimismo se pegaron carteles en contra de la privatización del Institut


Fotos del acto en Facebook y vídeo en la prensa

Ja ha sortit al carrer la publicació "Rebeleu-vos!"

Després de tants dies d’esforç i il·lusió, per fi ha arribat el 15 de març. Les publicacions ja estan al carrer, els nodes de distribució estan en plena efervescència, la xarxa de comunicació s’estén sense fre. Milers de persones estan participant de tot aquest procés.

Ara estem a tot arreu: al carrer, al transport públic, a les oficines de l’inem, a les botigues, als centres socials, a les cases, als parcs, a l’aire i a la xarxa… Això no ha fet més que començar i seguirem amb força tots els projectes que comencen.

Podeu trobar també la publicació a la xarxa i descarregar-vos en pdf les versions en català, castellà i euskara:

Versió en català: https://www.rebelaos.net/sites/rebelaos.net/files/Publicaci%C3%B3%20REBEL%C2%B7LEU-VOS%20%28Baixa%20resoluci%C3%B3%29.pdf

Versió en castellà: https://www.rebelaos.net/sites/rebelaos.net/files/Publicaci%C3%B3n%20REBELAOS%20%28Baja%20Resoluci%C3%B3n%29.pdf

Versió en euskara https://www.rebelaos.net/sites/rebelaos.net/files/Argitalpena_EUSKERA%20%28Tamaina%20txikia%29.pdf

Pròximament trobaràs altres idiomes com portuguès, francès, anglès, i tots aquells que siguem capaces entre totes de traduir.

Si vols participar en la traducció de continguts pots escriure a info (arroba) rebelaos.net

T’animem a venir a la trobada que farem per conèixer en profunditat els objectius de Rebel·leu-vos! i seguir en el camí per a l’autogestió les nostres vides.

Ens trobem el 18 de març, a les 11 hores a AureaSocial C/Sardenya 261-263 Barcelona. Estarem matí i tarda! Hi haurà dinar popular en el descans del migdia.

En quan a http://www.autogestio.cat esperem que en breu estigui operativa.

Declaració Rebel 15 de març de 2012

Afinitat Rebel és un col·lectiu d’activistes que es reuneix des d’octubre de 2011 per a enfortir el procés de transformació social, mitjançant l’elaboració de la publicació que tens entre mans. Som persones compromeses amb la construcció d’una nova societat des de baix, que mitjançant l’autogestió i el treball en xarxa, hem fet realitat aquesta publicació.

Afinitat Rebel som aquelles que hem escrit els continguts, qui els hem corregit, traduït i maquetat, qui hem realitzat i recopilat les il·lustracions, qui hem desenvolupat la web, qui hem fet possible la seva impressió i la seva difusió, cadascun dels nodes de distribució, cada aportació d’un recurs… Cada gest i cada moment viscuts són senyals que això no ha fet sols que començar.

Podríem centrar-nos en la crítica en relació als abusos als quals estem sotmesos i limitar-nos a la denúncia i a la mobilització; però preferim dedicar el nostre esforç i energia al desenvolupament de pràctiques basades en l’autogestió, la cooperació i l’ajuda mútua. És el moment de generar espais de coneixement compartit, on les idees, els projectes i les il·lusions de tots i de totes puguin ser posades en comuna, per a deixar de viure d’una manera submisa, complaent i passiu.

L’Estat, els grans cercles de poder i les grans corporacions, no podran evitar la nostra voluntat de rebel·lar-nos. Les eines que proporciona aquesta publicació facilitaran la construcció del camí que volem recórrer juntes. El 15 de març Afinitat Rebel sorgeix per a disseminar-se en cadascun dels racons on arribi aquesta publicació. A partir d’avui estem a tot arreu.

Totes som afinitat rebel. Seguim!

Col·lectiu afinitat rebel


CGT de Parcs i Jardins s’adhereix al Manifest Port Vell

Avui volen tan altes
les gavines del Port,
que planegen només:
el pal més jove i prim
del “Mari Angeleta”
sota la bola d’or,
ou el dring transparent de llurs ales quietes
De cara al sol
cent veles;
i el banderol vermell que rumbeja el seu frec.

El vaporet passeja el bells somnis atlàntics,
ran dels molls en la calma:
L’home de les taronges passa el carretó ple.

(Joan Salvat-Papasseit, Diumenge)

El Port Vell ha estat, de sempre, un espai estretament vinculat a la vida dels barcelonins. Sense el comerç marítim i la indústria que se’n deriva i el propicia no s’entén el desenvolupament econòmic, cultural i identitari del barri de la Barceloneta, de la ciutat de Barcelona i del país.

Lamentablement, però, aquest port que sentíem com a nostre, i que administra l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), s’ha convertit avui dia en un espai hermètic que els ciutadans més aviat associem a escàndols diversos per malversació de fons i narcotràfic.

I tot i això, continuem pensant que el port forma part de la ciutat i entenem que les transformacions que l’afecten hem de decidir-les entre tots. Creiem, a més, que en aquest decidir cal escoltar molt especialment la veu dels veïns i les veïnes dels barris adjacents. Som en un moment de crisi econòmica i social profunda i qualsevol actuació que pretengui transformar el nostre entorn hauria d’estar pensada i destinada a garantir els drets i el benestar de la ciutadania.

Però l’experiència ens demostra que les reformes del port, ben al contrari, han estat pensades i impulsades per empreses privades, les quals, a través de les concessions que atorga l’Autoritat Portuària, s’apropien i es lucren amb els espais públics de la ciutat.

En benefici de qui es fan aquestes reformes?

L’actual reforma del Port Vell aplica, per enèsima vegada, una fórmula de la qual ja coneixem el resultat, la mateixa que va aplicar-se amb l’Hotel Vela, el Maremàgnum i el World Trade Center, aquella fórmula que es basa en el dogma que les grans estructures de luxe, pensades per a una reduïda elit econòmica mundial, podran, en temps de crisi, beneficiar tota la ciutat.

Però el gran beneficiat de la reforma del Port Vell serà, sens dubte, Salamanca Group, de la mà de Marina 92, una drassana de iots de luxe vinculada a Roman Abramovich. Aquesta drassana es va instal·lar al port ara fa dos anys, en un moment en què no hi havia iots de luxe per a reparar, i va fer fora una drassana anterior, però històrica, que donava feina a molta gent de la Barceloneta, la Vulcano.

En el futur, si la reforma va endavant, els veïns haurem perdut un altre espai. El Port Vell l’hauran tancat i fortificat amb una reixa, seguretat privada i guardaespatlles, i mai més ens hi podrem acostar. Allà on els ciutadans ens podríem haver retrobat amb el nostre patrimoni marítim, com ara la llotja del peix i la torre del rellotge del port de pescadors, allà on hauríem pogut gaudir d’equipaments públics i comunitaris, toparem amb la cara més excloent dels milionaris.

Una reforma d’aquestes dimensions és una guerra declarada als veïns. Volen convertir la Barceloneta en una Marina d’Or per a les elits.

L’exclusió de la ciutadania, la negativa a contemplar els seus drets i necessitats en aquest projecte, provocarà la destrucció de l’economia tradicional de la Barceloneta. La pesca i el petit comerç de tota la vida, actualment ja prou amenaçats, desapareixeran de manera definitiva, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i la degradació del teixit social. El petit botiguer no podrà competir per uns preus de lloguers i llicències que sí es pot permetre la mena de comerços que atrauria la reforma.

Hem de subratllar, a més, que l’increment de la pressió del turisme sobre la Barceloneta tindrà, entre altres efectes, l’aparició de més apartaments turístics, que avui dia ja constitueixen un problema molt greu. Hi ha d’una banda, el deteriorament de la convivència i el veïnatge, i de l’altra, i sobretot, l’encariment dels lloguers dels habitatges, que assoleixen xifres inaudites. L’habitatge, convertit en mercaderia pels especuladors, esdevé inaccessible per als veïns i veïnes, que es veuen indirectament —i de vegades directament— expulsats del barri on tenen les arrels i la vida.

Nosaltres demanem:

Cal una reforma interna de l’APB que estableixi mecanismes democràtics de decisió sobre els projectes urbanístics que impulsa, i també sobre l’elecció dels càrrecs de Presidència i Direcció General. Aquesta necessita de la implementació de protocols de transparència pel que fa a la documentació, els acords, els pressupostos i la gestió, en la línia que proposa Red SoStenible i access-info.

El planejament urbanístic que es porti a terme en el port de la ciutat ha de ser redactat i consensuat de manera vinculant amb els veïns i en cap cas s’ha de supeditar als interessos privats, sinó al bé comú i a la garantia del dret a la ciutat, i ha de contemplar en tot moment les necessitats socials, de recursos i equipaments, del barri de la Barceloneta i de la ciutat de Barcelona.

Una reforma del Port Vell ha d’incloure el foment de l’economia tradicional, com ara la pesca, amb un increment de les ajudes a la reparació de vaixells i al pagament del gasoil. Una reforma del Port Vell ha de promoure ajudes per tal que les persones amb pocs recursos puguin assistir a la formació que es requereix per ser pescador. Una reforma del Port Vell ha d’incloure una escola dels oficis de la mar a la qual puguin accedir les persones amb menys recursos dels nostres barris.

Aquesta reforma no es pot dur a terme sense mecanismes que protegeixin els veïns de les conseqüències indirectes que tindrà en el mercat de l’habitatge, en la seguretat, en l’ofegament del comerç tradicional i en l’increment en el preu del cistell de la compra.

Aquesta reforma no es pot dur a terme si no hi una garantia de reallotjament, amb les mateixes condicions econòmiques i d’accés a serveis, per als veïns que ara viuen al Port Vell, i sense les indemnitzacions pertinents per les molèsties generades.

Per això, als nostres governants els diem:

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

Nosaltres, els veïns, sabem que la ciutat no es construeix sense nosaltres,

nosaltres, els veïns, sabem que la democràcia no és fa al dictat d’una empresa privada.

La campanya també està a oigame.