Avui volen tan altes
les gavines del Port,
que planegen només:
el pal més jove i prim
del “Mari Angeleta”
sota la bola d’or,
ou el dring transparent de llurs ales quietes
De cara al sol
cent veles;
i el banderol vermell que rumbeja el seu frec.
El vaporet passeja el bells somnis atlàntics,
ran dels molls en la calma:
L’home de les taronges passa el carretó ple.
(Joan Salvat-Papasseit, Diumenge)
El Port Vell ha estat, de sempre, un espai estretament vinculat a la vida dels barcelonins. Sense el comerç marítim i la indústria que se’n deriva i el propicia no s’entén el desenvolupament econòmic, cultural i identitari del barri de la Barceloneta, de la ciutat de Barcelona i del país.
Lamentablement, però, aquest port que sentíem com a nostre, i que administra l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), s’ha convertit avui dia en un espai hermètic que els ciutadans més aviat associem a escàndols diversos per malversació de fons i narcotràfic.
I tot i això, continuem pensant que el port forma part de la ciutat i entenem que les transformacions que l’afecten hem de decidir-les entre tots. Creiem, a més, que en aquest decidir cal escoltar molt especialment la veu dels veïns i les veïnes dels barris adjacents. Som en un moment de crisi econòmica i social profunda i qualsevol actuació que pretengui transformar el nostre entorn hauria d’estar pensada i destinada a garantir els drets i el benestar de la ciutadania.
Però l’experiència ens demostra que les reformes del port, ben al contrari, han estat pensades i impulsades per empreses privades, les quals, a través de les concessions que atorga l’Autoritat Portuària, s’apropien i es lucren amb els espais públics de la ciutat.
En benefici de qui es fan aquestes reformes?
L’actual reforma del Port Vell aplica, per enèsima vegada, una fórmula de la qual ja coneixem el resultat, la mateixa que va aplicar-se amb l’Hotel Vela, el Maremàgnum i el World Trade Center, aquella fórmula que es basa en el dogma que les grans estructures de luxe, pensades per a una reduïda elit econòmica mundial, podran, en temps de crisi, beneficiar tota la ciutat.
Però el gran beneficiat de la reforma del Port Vell serà, sens dubte, Salamanca Group, de la mà de Marina 92, una drassana de iots de luxe vinculada a Roman Abramovich. Aquesta drassana es va instal·lar al port ara fa dos anys, en un moment en què no hi havia iots de luxe per a reparar, i va fer fora una drassana anterior, però històrica, que donava feina a molta gent de la Barceloneta, la Vulcano.
En el futur, si la reforma va endavant, els veïns haurem perdut un altre espai. El Port Vell l’hauran tancat i fortificat amb una reixa, seguretat privada i guardaespatlles, i mai més ens hi podrem acostar. Allà on els ciutadans ens podríem haver retrobat amb el nostre patrimoni marítim, com ara la llotja del peix i la torre del rellotge del port de pescadors, allà on hauríem pogut gaudir d’equipaments públics i comunitaris, toparem amb la cara més excloent dels milionaris.
Una reforma d’aquestes dimensions és una guerra declarada als veïns. Volen convertir la Barceloneta en una Marina d’Or per a les elits.
L’exclusió de la ciutadania, la negativa a contemplar els seus drets i necessitats en aquest projecte, provocarà la destrucció de l’economia tradicional de la Barceloneta. La pesca i el petit comerç de tota la vida, actualment ja prou amenaçats, desapareixeran de manera definitiva, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i la degradació del teixit social. El petit botiguer no podrà competir per uns preus de lloguers i llicències que sí es pot permetre la mena de comerços que atrauria la reforma.
Hem de subratllar, a més, que l’increment de la pressió del turisme sobre la Barceloneta tindrà, entre altres efectes, l’aparició de més apartaments turístics, que avui dia ja constitueixen un problema molt greu. Hi ha d’una banda, el deteriorament de la convivència i el veïnatge, i de l’altra, i sobretot, l’encariment dels lloguers dels habitatges, que assoleixen xifres inaudites. L’habitatge, convertit en mercaderia pels especuladors, esdevé inaccessible per als veïns i veïnes, que es veuen indirectament —i de vegades directament— expulsats del barri on tenen les arrels i la vida.
Nosaltres demanem:
Cal una reforma interna de l’APB que estableixi mecanismes democràtics de decisió sobre els projectes urbanístics que impulsa, i també sobre l’elecció dels càrrecs de Presidència i Direcció General. Aquesta necessita de la implementació de protocols de transparència pel que fa a la documentació, els acords, els pressupostos i la gestió, en la línia que proposa Red SoStenible i access-info.
El planejament urbanístic que es porti a terme en el port de la ciutat ha de ser redactat i consensuat de manera vinculant amb els veïns i en cap cas s’ha de supeditar als interessos privats, sinó al bé comú i a la garantia del dret a la ciutat, i ha de contemplar en tot moment les necessitats socials, de recursos i equipaments, del barri de la Barceloneta i de la ciutat de Barcelona.
Una reforma del Port Vell ha d’incloure el foment de l’economia tradicional, com ara la pesca, amb un increment de les ajudes a la reparació de vaixells i al pagament del gasoil. Una reforma del Port Vell ha de promoure ajudes per tal que les persones amb pocs recursos puguin assistir a la formació que es requereix per ser pescador. Una reforma del Port Vell ha d’incloure una escola dels oficis de la mar a la qual puguin accedir les persones amb menys recursos dels nostres barris.
Aquesta reforma no es pot dur a terme sense mecanismes que protegeixin els veïns de les conseqüències indirectes que tindrà en el mercat de l’habitatge, en la seguretat, en l’ofegament del comerç tradicional i en l’increment en el preu del cistell de la compra.
Aquesta reforma no es pot dur a terme si no hi una garantia de reallotjament, amb les mateixes condicions econòmiques i d’accés a serveis, per als veïns que ara viuen al Port Vell, i sense les indemnitzacions pertinents per les molèsties generades.
Per això, als nostres governants els diem:
Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
Nosaltres, els veïns, sabem que la ciutat no es construeix sense nosaltres,
nosaltres, els veïns, sabem que la democràcia no és fa al dictat d’una empresa privada.
La campanya també està a oigame.