dijous, 28 d’abril del 2011

1r de Maig: El Joc s’acabat… Ara ens toca a nosaltres! Manifestació a Barcelona


Aquest joc consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de la mala sort en el joc de la vida. NO, Això és el que ens volen fer creure.

Que no tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible, que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem més tard i haurem de cotitzar més anys, no és fruit de les nostres errades o de la mala sort, NO.

Es tracta d’un sistema que ens fa còmplices en la seva producció de desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la nostra pròpia explotació li diem PRECARIETAT i EXPLOTACIÓ. Aquest és el seu joc. Es tanquen hospitals i s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la corrupció mentre gent és a la presó per robar menjar. NO, diem no a les retallades i aquesta estafa, aquesta situació té responsables, i són els mateixos de sempre -Polítics, grans empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de la nostra vida precària.

Ha arribat l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!.

Juntem-nos totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no ens jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i els alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!

! de Maig, als Jardinets de Gràcia a les 17.00 h. Línies 3 i 5 Diagonal

  • Manifest

Ara ens toca a nosaltres!

Amb l’excusa de la crisi, les úniques “solucions” que ens proposen els diferents poders (polítics, financers, empresarials) passen per una forta retallada dels drets socials i econòmics que ja estem patint el conjunt de la ciutadania.

Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han conduit a un carreró sense sortida on:

* El 20% de la població estem sota el llindar de la pobresa.

* El 20% de la població activa estem a l’atur. Som un milió i mig de persones ja als Països Catalans. Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.

* La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions de treball encara més precàries.

* Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem menys.

* Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegats pels deutes. Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.

* Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l’ensenyament i la sanitat estan en perill de ser privatitzats, el que crearia ciutadans de primera i de segona, els que podran i els que no podran pagar-se’ls.

* La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.

* Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.

* Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.

* La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de l’actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.

És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més. Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur, les que ens diuen il·legals o sense papers.

Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per al seu propi benefici.

Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l’única sortida possible. On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, una veritable democràcia.

I la democràcia només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció dràstica de les desigualtats, que permeti l’accés a la cultura, una justa distribució de la riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del compartir. Del contrari, el paisatge social serà cada vegada més fosc i la crisi es convertirà en el destí d’Europa.

El 1r de maig, nosaltres ja hem començat!

>>> @1deMaig Mira també:

http://www.aranosaltres.org

diumenge, 24 d’abril del 2011

BARCELONA. UNA RUTA BIÒFILA DENUNCIA LES ACTUACIONS DE LES INSTITUCIONS SOBRE ELS ESPAIS VERDS DE LA CIUTAT.

La biòfilia és el nostre sentit de connexió amb la naturalesa i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció na­turai que actua en espècies intel-ligents, la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l'ambient i d'apreciació a la pràctica de les plantes i dels animals. El contrari és necrofilia. Aixi és com comenta la publicació editada per la secció sindical de la CGT a Parcs i Jardins amb motiu de la Ruta Biofila a través dels parcs de Barcelona que organitzen juntament amb el Col.lectiu Agudells-Ecologistes en Acciò Catalunya. Tot i que la ruta es fa amb el pretext de "descobrir l'entranyable relació entre les barcelonines i la natura que les envolta" -motius aparentment biòfils-, la ruta fa parada a cinc parcs i jardins de Barcelona caracteritzats, precisament, per l'actuació necròfila que l'Ajuntament de Barcelona o altres institucions han fet sobre ells al llarg de la història. És a dir, parcs que han estat tancats i parcialmentcom és el cas dels Jar­dins Costa i Llobera del Parc de Montjuìc, dissenyats enmig d'una gran operació urbanistica. També es pot destacar el cas del Parc del Centre del Poblenou, fet "per ser vist des dels hotels"; o dels parcs que s'han vist deteriorats per l'abandonament de la institució, com els Jardins del Laberint d'Horta. Tanmateix, aquestes actuacions necròfiles s'han vist contrarestades per moviments veìnals i ecologistes que, tossuts, s'hi han alçat en con­tra. La plataforma SOS Laberint, a Horta; les mobilitzacions contra el 22@ al Poblenou, o els projectes de Can Masdeu i Can Soler, a Collserola, són algunes de les resistències que han trobat "els voltors especuladors" que, segons els grups naturalistes, "sobrevolen la ciutat de Barcelona".

La polftica 'necròfila' del consistori ha fet que es tanquessin i es privatitzessin parcialment diversos parcs, com els Jardins Costa i Lloera

Cinc anys tancats per culpa de l'Hotel Miramar

Els Jardins Costa i Llobera són uns dels jardins més prestigiosos del món en el seu sector, segons el New York Times. Jardì de cactàcies situat a Montjuiic, des de 1970 va ser victima de la construcció d'un tùnel, fet per allunyar el trànsit d'un hotel de luxe i de la pràctica del tir al colomi. El tir al colomì, que es practicava des del Castell al cim de la muntanya, provocava autèntiques pluges de plom, que, un cop tocaven terra, mataven les plantes. Abolida aquesta pràctica el 1996 gràcies a la lluita del Col-ectiu Agudells i les jardineres de la CGT, els jardins van haver de fer front a l'arribada d'un hotel de luxe a uns jardins situats a tocar, els de Miramar. L'Ajuntament, inversor de la construcció de l'hotel en un 10%, va tenir la pensada de construir un tùnel per allunyar el trànsit rodat de l'hotel. La pensada va costar 6,9 milions d'euros i va suposar el desviament d'aquìfers i l'assecament dels aiguaneixos del Poble-sec, que van provocar el tren-cament d'una canonada interior a causa dels lliscaments de terrenys. Les conseqùències: una reforma que havia de durar un any i havia de costar 2,5 milions d'euros ha esdevingut una obra que ha tingut el parc tancat durant prop de cinc anys i que ha costat 4 milions d'eu­ros. Mentrestant, l'hotel s'ha quedat part dels jardins Costa i Llobera i s'ha situat privilegiadament davant els Jardins Miramar, que serveixen de parc privat durant recepcions i banquets.

Un parc contra-natura per ser vist des dels hotels

EL Parc Central del Poblenou és, segons una de les jardineres que hi treballa, Natàlia, "un parc fet contranatura". Dissenyat al mateix temps que el projecte urbanistic 22@ i com a enclavament clau de l'obertura de la Diagonal fins al Besós, Jean Nouvelle no va tenir en compte les necessitats dels éssers vius. El parc està basat en un somni del famós arquitecte , també autor de la Torre Agbar. Per exemple, la pluja (un dels elements del somni) està representada per tot d'arbres plantats sense respectar el marc de plantació (separació necessaria entre arbre i arbre perquè puguin créixer adequadament), cosa que està fent que molts arbres s'estiguin morint. Segons Natàlia, "s'ha fet una mala selecció d'espècies, que ha propiciat la proliferació de plagues i no s'han tingut en compte criteris de seguretat", ja que "les branques d'alguns arbres pengen fins a terra i dificulten el trànsit a peu". De fet, és un parc dissenyat per ser vist des de dalt i, com diuen algunes veìnes, "per ser vist des dels hotels". Cal destacar l'elevat cost de la cons­trucció del parc (44 milions d'eu­ros) o el fet que cada cadira valgui 6.000 euros. Un exemple del sense sentit que suposa aquest parc és el Pou del Món, una zona del parc on un carni descendent fet en forma d'espirai condueix a una petita construcció amb una tapa. A dins, hi ha una pantalla on s'hi hauria de veure Guayaquil (ciutat de l'Equador) a través d'una carn. l’arqui­tecte no va tenir en compte que, a Guayaquil, és de nit quan aqui és de dia i que, quan alla és de dia, aqui, el parc és taneat

Parc pùblic deteriorai a 2,17 euros l'entrada

Els jardins del Laberint d'Horta són els jardins històrics més antics de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la propietat l'any 1967 a canvi de la com-mutació d'uns terrenys a l'avinguda de Pedralbes amb la f amflia Desvalls. Després de 40 anys de propietat municipal, diverses enti-tats ciutadanes denuncien el deteriorament i l'abandonament al qual estan sotmesos els jardins, el fet que s'hagi de pagar entrada des de l'any 1994 (excepte els dimecres i els diumenges) per gaudir d'un espai pùblic i que, una de les zones, el Jardi Eclèctic, romangui tancada al pùblic. Un dels edificis que pateix més l'abandonament és el palau, on les balustrades, els esgrafiats i els merlets es desdibuixen, s'esfondren les teulades i els pisos s'omplen de runes. El palau compta amb detalls neogòtics, barrocs i motius neoàrabs, fet que fa que les entitats el qualifiquin “d’inigualable" o "magnìfic". La deixadesa municipal no arriba, però, al Jardì Eclèctic, que conti­nua tancat tot i que, al seu interior, hi trobem dos grans arbres catalogats d'interès local, un til-ler i un cedre. Per exigir la restauració del palau i reclamar l'obertura del Jardì Eclèctic el Col-lectiu Agudells i altres enti­tats com associacions vemals, assemblees de joves, centres socials i sindicats van redactar el manifest SOS Laberint d'Horta


Escrit per en Manu Simarro i publicat a la DIRECTA el 20 abril 2011

divendres, 22 d’abril del 2011

MANIFEST DE LA CGT. 1r de MAIG 2011




CONTRA LA CRISI. ÉS HORA DE PASSAR A L'ACCIÓ!

El Primer de Maig és una data especialment simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Amb ella recordem i recuperem l'heroica lluita de treballadors i treballadores assassinats per la patronal a Chicago en demanda de la jornada de vuit hores, allà per l'any 1886.


Avui, les i els treballadors hem de seguir la lluita amb la mateixa contundència perquè l'atac que estem sofrint per part del capital recorda el salvatgisme patronal del segle XIX.


La classe treballadora, les classes populars, els col·lectius socials més desfavorits, dones, migrants, joventut, persones majors, estudiants, el poble, patim en primera línia l'explotació laboral i social, la reducció dels drets més bàsics, l'exclusió, la precarietat, la temporalitat, la marginació, l'atur... en un sistema capitalista sostingut i gestionat pels governs i polítics professionals, la patronal, les grans multinacionals i el sindicalisme institucional que ens ven miserablement per meres engrunes.


Estan degradant i retallant tot tipus de drets laborals, socials, sindicals i humans. Avui hem de treballar més per cobrar menys, hem de treballar més anys per tenir dret a una menor pensió pública, ens obliguen a signar contractes en blanc podent acomiadar-nos lliurement i sense indemnització, han eradicat el referent dels convenis col·lectius que posaven fre als excessos i abusos de les empreses.


No podem seguir suportant que la política econòmica i antisocial la pacti Zapatero i el seu govern amb els grans empresaris d'aquest país, com si fossin els amos de les nostres vides, tot això sense cap legitimitat democràtica.


Des de la CGT, els homes i dones diem no a aquesta societat violenta, masclista i agressiva. No a aquesta societat segregadora, racista i xenòfoba. No a aquest sistema consumista i pro desenvolupament que anteposa els interessos privats, les plusvàlues, la competitivitat, la productivitat, als drets humans i a la pròpia vida, que accepta la sinistralitat laboral com alguna cosa natural, que ens utilitza a les persones com a simples mercaderies.


Diem no a un sistema que censura la llibertat d'expressió, la llibertat de comunicació, la llibertat d'associació, que privatitza els serveis públics, que negocia amb les dictadures, una societat a la qual se li imposa l'oblit de la seva memòria històrica, que no anul·la les sentències franquistes, que fonamenta el seu funcionament en la por i la repressió cap a els qui s'oposen i lluiten per la dignitat, per la justícia social, per la llibertat.


Des de la CGT diem no a l'energia nuclear perquè no hi ha cap raó per acceptar el més mínim risc que posi en perill la vida de l'ésser humà i el planeta. Diem no a la guerra com a mètode de resolució de conflictes, no a l'intervencionisme militar.


Per a la CGT és l'hora de prendre la paraula i l'hora de passar a l'acció per construir un societat justa i lliure. És l'hora de la mobilització social i laboral perquè siguin els treballadors i les treballadores els protagonistes del seu futur.


VISCA el PRIMER de MAIG.


Salut i anarcosindicalisme

dimarts, 19 d’abril del 2011

Falleció el compañero Entrevino Fernández López

Ayer día 18 de abril falleció en Zamora donde estaba de vacaciones de Semana Santa nuestro compañero Entrevino Fernández López.



Que la tierra te sea leve

Objecció Fiscal 2011 - Donem el pas …


Fa 10 anys que va desaparèixer a l’estat espanyol el servei militar obligatori, eliminant l’obligatorietat de realitzar 9 mesos de mili o de Prestació social substitutòria. Lluny, molt lluny, de ser el regal d’un govern comprensiu, va ser el fruit d’una campanya de desobediència civil portada a terme per milers de persones al llarg de gairebé 30 anys, ja des de principis dels anys 70. Hem de ser conscients que sense insubmissió la mili no hauria deixat d’existir.

Les polítiques militaristes dels successius governs han facilitat pràctiques polítiques com que La R + D militar sigui més de tres vegades superior a la dedicada a la investigació sanitària o que, dels crèdits concedits a la indústria militar espanyola en els últims 15 anys, només hagi estat retornat l’1% d’un total de 14.205,7 M €. També és important saber que la despesa militar per cada habitant de l’estat és de ni més ni menys que 374 euros l’any.

En aquest estat de coses la campanya d’objecció fiscal a la despesa militar proposa, des de fa gairebé 30 anys, que si no volem la guerra ni desitgem plegar-nos a una lògica militar de construir la societat hem de començar per no finançar-la. La campanya és, en aquest sentit, directa i contundent: implica deduir en la declaració de la renda la part corresponent a la despesa militar.

Es tracta d’un gest que és al mateix temps una acció de desobediència civil, que no et portarà més d’una estona fer i al que possiblement mai li hagis donat importància. Potser perquè mai t’hagis plantejat que passaria si milers i milers de persones li diguéssim alt i clar a l’estat que no volem de cap manera finançar la indústria militar ni el model de societat que defensa.

No hem de menysprear la potència d’aquesta acció aparentment simbòlica: si els milers de persones que vam acudir a les manifestacions contra les guerres, en la lluita anarcosindicalista del dia a dia, en la defensa de postulats antimilitaristes, féssim aquest gest, aquesta acció de desobediència civil , estaríem davant d’una campanya que podria tenir semblant repercussió (fins i tot més àmplia) a la que va acabar amb una estructura tan aparentment ferma com la mili.

Informa’t, pregunta’ns, trenca la teva por, practica aquest plaer desobedient que agrairan les generacions futures. I recorda que no estàs sol @: cada any milers de persones objectores fiscals trenquem la norma i ens atrevim a cridar NO A LA GUERRA, A CAP GUERRA. Soles no podem i no té sentit, juntes és més divertit i efectiu.

Secretaria d’Acció Social Comitè Confederal CGT

>>>>> Més informació sobre Projectes Alternatius i Com fer Objecció Fiscal en el díptic adjunt.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Rescat de les caixes d’estalvi, la banca guanya

La banca serà la principal beneficiada de la reforma de les caixes d’estalvi, que implicarà la pèrdua d’entre un 12 i un 18% de llocs de treball en aquest sector.

La difícil digestió de la bombolla immobiliària per les empreses del ram i les institucions financeres ha donat com resultat que les caixes d’estalvis tinguin un forat de milers de milions d’euros i una necessitat de finançament exterior que frega el bilió d’euros, gairebé tant com el PIB anual espanyol. El propi Banc d’Espanya (BdE), governat per Miguel Ángel Fernández Ordóñez, reconeix que els dos grans desequilibris de les caixes han estat la seva elevada exposició al sector de promoció i construcció immobiliària i la seva dependència dels mercats de finançament majorista.

El dijous 10 de març, aquesta entitat supervisora ho tenia tot preparat per a fer públiques les necessitats de capital de les entitats financeres. No obstant això, l’agència de qualificació de risc Moody’s li va aigualir la festa quan va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va dubtar sobre la capacitat del sector financer, i va elevar a 120.000 milions d’euros les necessitats del mateix. Ja a la tarda, el BdE va rectificar les seves dades i va anunciar que 12 entitats (vuit grups de caixes i quatre bancs) havien d’augmentar el seu capital fins a un màxim de 15.152 milions d’euros addicionals. En tot cas, el Banc d’Espanya va puntualitzar que aquesta xifra encara “està subjecta a possibles variacions”.

Exposició al totxo

El Banc d’Espanya quantifica en 217.000 milions d’euros la seva exposició al maó; una xifra que es desglossa en 173.000 milions en préstecs concedits a promotors (el que suposa el 18% del crèdit de les caixes) i 44.000 milions d’euros en immobles rebuts com pagament de deutes. D’aquesta xifra, sempre segons el BdE, el 46% del total, és a dir, 100.000 milions d’euros, són considerats “problemàtics”. Està clar que els particulars hipotecats->http://www.diagonalperiodico.net/Le-quieren-quitar-la-casa.html no són el problema per al Banc d’Espanya. De fet, el ràtio de dubtosos és del 2,5%, enfront del 5,5% del conjunt del crèdit i el 11,6% del sector immobiliari i constructor.

No obstant això, les caixes tenen un problema. Segons el BdE, les necessitats de finançament estables de les caixes ascendeixen a 904.000 milions d’euros, gairebé el PIB anual espanyol. Només el 2011, hi ha registrats uns venciments de finançament majorista de 129.000 milions d’euros. El BdE explica que aquestes necessitats estan cobertes mitjançant diverses vies (fons propis, finançament majorista a més d’un any, títols negociats en mercats secundaris i operacions actives amb bancs centrals, etc.). No obstant això, també afegeix que aquesta és una qüestió que cal “seguir gestionant”.

Un vestit a mesura de la banca

Davant un panorama que va sortir a la llum amb l’esclat de la bombolla immobiliària, el Govern ha intervingut dues entitats (Caixa Castella-la Manxa i CajaSur) i a l’estiu de 2009 va crear el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que ha injectat fins a la data 11.559 milions d’euros de diners públics en caixes d’estalvis. També ha publicat unes inútils proves de resistència i una reforma de la Llei de Caixes al juliol de 2010 que els obria les portes cap a la seva conversió en bancs. Aquesta primera reforma va incloure elements com una reducció dels càrrecs públics o una regulació d’incompatibilitats. Aquest estiu, el Banc d’Espanya va decidir modificar la normativa comptable de sanejament d’actius (provisions).

El 18 de febrer de 2011, el Consell de Ministres va donar un pas més i va aprovar un Reial Decret-Llei que directament converteix en bancs a tota aquella caixa amb necessitat de capital. Primer, les obliga a arribar a uns requisits de solvència molt elevats, del 8% ampliable al 10% a les entitats que pressuposin major risc i, a continuació, anima a les caixes a demanar capital a tercers. En el cas que no ho aconsegueixin, entraria en joc el FROB, però només per un període limitat de temps (cinc anys com a màxim), a condició que l’entitat apliqui un pla de recapitalització, que inclou més ajustaments, menys oficines, menys obra social, més acomiadaments, venda de participacions i actius, etc. A les caixes o Sistema Institucional de Protecció (SIP) se’ls exigirà convertir-se en bancs “ja que aquesta estructura és la més adequada per a atreure als inversors”, segons estableix el decret.

Totes aquestes mesures, que han reduït el nombre de caixes de 45 a 17, estan suposant ajustaments dramàtics no només en oficines, sinó també en plantilles. El Banc d’Espanya exigeix una reducció del nombre de sucursals d’entre el 10% i el 25% i una rebaixa del volum de personal d’entre el 12% i el 18%. Per descomptat, els ajustaments també han afectat de manera intensa, no només als crèdits que no flueixen a particulars i a petites i mitjanes empreses, sinó a les obres socials, que en alguns casos, com el de Caja Madrid, s’ha reduït a la meitat. Per contra, després d’haver rebut 4.465 milions d’euros de diners públics del FROB, el Banc Financer i d’Estalvis, ara anomenat Bankia, conformat per les caixes de Madrid, València, i altres cinc de menor grandària, ha nomenat una línia directiva de res menys que 91 persones.

Com ha apuntat la catedràtica d’economia, Miren Etxezarreta, darrere d’aquest decret es veu com els fons públics rescataran a les caixes per a passar-les després a preus molt favorables al capital privat. Així, les caixes d’estalvis, entitats de caràcter social que van néixer vinculades als seus territoris com forests de pietat i que suposen la meitat del sistema financer espanyol, s’obren a l’entrada de bancs com Sabadell, i fins i tot el Santander i fons de capital risc de diferent procedència com Cerberus, Paulson o JC Flowers.

Article de F. Fafatale

* Article extret del núm. 146 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Rescate-de-las-cajas-de-ahorro-la.html

divendres, 15 d’abril del 2011

14 de abril contra los recortes sociales






De nuevo compañeros de Parcs i Jardins junto con otros compañer@s del Ayuntamiento de Barcelona, de los Hospitales de Viladecans, del Vall de Hebrón... hemos asistido a la concentración convocada en la plaza Sant Jaume, la cual se encontraba colapsada por una inmensa marea de personas.
Tras esperar un rato en las inmediaciones un nutrido grupo de personas nos hemos desplazado en manifestación hasta el Parlament de Catalunya.
Este pulso por los derechos sociales, por el derecho al trabajo, por el derecho a un techo, por el derecho a una vida digna no se puede perder, no podemos dejarnos manipular ni por los políticos oportunista ICVerds-EUiA, PP... que como buitres se paseaban por la plaza buscando votos ni por sus secuaces sindicales CCOO y UGT que han firmado el retraso de la jubilación y lo que les pongan por delante con tal de trincar subvenciones.
Porqué estamos INDIGNADOS, porqué esto no ha hecho más que empezar, hay que tomar las calles

dilluns, 11 d’abril del 2011

Crida a participar en les mobilitzacions a Barcelona contra les retallades a la sanitat

Des de la Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya fem una crida a totes les seccions sindicals de la CGT del sector de la sanitat perquè participem en les següents convocatòries previstes a Barcelona:

* 1) El dimecres 13 d’abril de 17 a 20 hores, Concentració en el Passeig de Colom (plaça del Portal de la Pau).

Convoca : INDIGNATS (no a les retallades en la Sanitat). Aquest grup ha sorgit a través del face-book de forma espontanea i autònoma, al marge dels sindicats, sobretot al marge dels sindicats majoritaris (CCOO I UGT) per la desconfiança que inspiren per la seva posició de col·laboració i indefinició, en altres casos, amb les polítiques privatizadoras, de deteriorament i de retallades que es estan aplicant en la sanitat pública catalana des de fa temps. Polítiques executades per partits en teoria de diferent signe (tripartit, ciu). A aquesta convocatòria ens adherim com treballadors i usuaris, sense sigles, pancartes… identificatives com organització. A més, els oferim com organització el nostre suport jurídic, logístic, etc, que puguin necessitar.

* 2) Concentració dijous 14 d’abril a les 18 hores, en la plaça de Sant Jaume.

Convoca: CC.OO, UGT i CATAC en defensa dels serveis públics. Hem quedat amb els companys d’ensenyament de la CGT i els companys d’Administració Pública de la CGT, a les 17:45 hores en la plaça Ramon Berenguer (Via Laietana) per a anar amb seguici propi com CGT, amb les nostres banderes, adhesius i fulles informatives com forma de diferenciar-nos dels sindicats majoritaris.

Des de l’Hospital Vall d’Hebron els treballadors baixaran fent una marxa fins plaça St. Jaume. La sortida és a les 15,30h.

Aquesta convocatòria ens ha de servir perquè es visualitzi la CGT (davant treballadors i usuàries), i per a denunciar als veritables responsables de les retallades socials, els poderosos de la societat (sector financer, constructores, multinacionals, etc) que amb l’ajuda dels polítics de diferent color (ciu, pp, psc…) ens fan pagar la crisi als més febles, pensionistes, treballadors, immigrants, estudiants, etc.

A més de fer arribar les nostres propostes d’organització i lluita per a aixecar un veritable moviment ciutadà per a plantar cara a les polítiques NEOLIBERALS que ens volen imposar. L’AGRESSIÓ està sent tan greu que hem de ser capaces, sense protagonismes de cap tipus perquè la SITUACIÓ ens ho exigeix, de treballar en la línia de sumar VOLUNTATS en defensa dels serveis públics (sanitat, ensenyament, etc) com una conquesta social irrenunciable, i que ara estan en perill.

CGT ha de ser un referent per a la ciudadania per la seva ANÀLISI de la SITUACIÓ i per les nostres propostes de lluita. La ciudadania només es tirarà al carrer si compta amb INFORMACIÓ fidedigna, donada per ORGANITZACIONS fora de qualsevol sospita de finançament o INTERÈS espuri.

Per a CGT, les respostes sindicals i socials que aquest vergonyant panorama social i laboral es mereix, passen NECESSÀRIAMENT per l’OCUPACIÓ del carrer, la MOBILITZACIÓ social, convocar vaga general… fins a aconseguir canviar la política econòmica i ANTISOCIAL del govern. La salut no és un negoci tots/es hem de dir no a les retallades als drets socials.

Esperem la vostra participació en aquestes convocatòries per a sumar forces contra les mesures de retallades que està aplicant el govern de la Generalitat en el sector públic i en concret en la sanitat publica.

Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya

Cuando el árbol impide ver el bosque


¿El Park Güell privatizado?

Ese es al menos el proyecto del alcalde de Barcelona Jordi Hereu. Su política de ajuste y de impuestazos, basado en las multas a troche y moche y a la creación de zonas de aparcamiento de pago a lo ancho y largo de la ciudad condal, ataca ahora al Parque Güell, declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. Los vecinos están que trinan.

Reclamando, informando y dispuestos a continuar con sus medidas de fuerza hasta que el Parque del norte de la ciudad catalana vuelva a ser seguro, libre y gratuito.

La coordinadora de vecinos denuncia que el equipo de mantenimiento ha sido reducido de 15 a 10 personas en los últimos años, para un parque que tiene 18 hectáreas y construcciones que requieren cuidados especiales. Los trabajadores también se han sumado a las protestas y ellos, por su parte, explican que finalmente se gasta mucho más dinero en reparaciones de los monumentos del parque, que podría evitarse de una manera sencilla, con un grupo de mantenimiento más nutrido.

El parque fue donado por Eusebi Güell a la ciudad de Barcelona, habiendo sido construido por el arquitecto modernista Antoni Gaudí, quien vivió en el Parque entre 1906 y 1925, en la que luego sería la Casa Museo Gaudí. Definido Monumento Histórico Artístico en 1969 y más tarde fue la UNESCO quien lo declaró Patrimonio de la Humanidad en 1984.

El parque es visitado por unos 4 millones de turistas cada año, de allí la iniciativa de privatizarlo y facturar con uno de los sitios más bellos de la ciudad de Barcelona. Con unas vistas panorámicas espléndidas, además de todas las obras maravillosas realizadas por Gaudí, es un reclamo permanente para los visitantes de la capital catalana.

Esta iniciativa ofende a los lugareños que visitan diariamente el parque y lo consideran una parte indispensable de su ciudad. Jordi Hereu sigue mostrando que su mentalidad empresarial sólo busca el rédito económico y nunca se fija en las necesidades de los pobladores de la ciudad. Todavía queda por verse si el electorado barcelonés aprobará este tipo de proyectos o permanecerá indiferente mientras la ciudad mediterránea se convierte cada día más en un shopping gigante.

Publicat per Mariano Quiroga en Pressenza

Més informació video La Vanguardía


L@s trabajdor@s de Parcs i Jardins asisten a la concentración del Park Güell

Un buen grupo de jardiner@s hemos acudido a la concentración convocada por los vecinos de la Coordinadora d'Entitats Park Güell para pedir un parque "seguro, libre y gratuito". L@s jardiner@s hemos aprovechado la invitación que nos hicieron los vecinos para repartir un manifiesto entre los usuarios del parque y para dirigir la palabra a los concentrados en la protesta






diumenge, 10 d’abril del 2011

1ª Sortida de la Ruta Biófila


Aquest dissabte 9 d'abril hem gaudit d'un esplendit dia de finals de primavera que ens ha acompanyat durant el transcurs de la primera sortida de la Ruta Biòfila. Els éssers vius dels Parcs estaven ufanosos. La musica ha omplert magistralment d'alegres sons l'itinerari i tapat el espantós brogit de la ciutat. Gracies sense vosaltres... hages estat sens dubte menys animat

Els conductors magnífics companys que altruistes es mullen per la causa i ho fan amb alegria. El nostre Manolito Rastaman, estupend cartellista que ha interpretat i donat color a la imatge de la Ruta amb els seus dibuixos. En Raul que s'ha esmerçat força per acabar rematant el disseny del llibret del que tant contents hem quedat.


De Montjuïc al eixample, desprès a veureu tot des del Turo de la Rovira. Ell sempre màgic romanticisme de l'acollidor , ombrívol i Plàcid Parc del Laberint per acabar a la Vall de Can Masdeu on hem dinat xerrat, begut, rigut i donada per acabada la primera sortida de la Ruta

Avui hem fet gala de la Vida visquen-la amb joia, tot recor...dant el molt que costa fer costat a la natura i resistir amb ella, plegades sota el paraigües del suport mutu, al futur que contra natura ens aboquen els necròfils de torn. Tot ha sortit rodo, el millor principi que cabia esperar. Gracies a les organitzacions organitzadores de les que sens dubte ens podem sentir orgulloses de pertànyer.






EN DEFENSA DEL VERD PÚBLIC SALVEM EL PARC GÜELL



El Parc Güell, un dels més emblemàtics de la ciutat de Barcelona,sorprenentment en els últims anys està essent objecte d'una nefasta política de manteniment i gestió per part de l'Ajuntament de Barcelona. Emparant-se en l'elevat ús turístic que el parc pateix, promogut pel mateix Ajuntament, però aplicant la mateixa política restrictiva que a la resta de zones verdes de Barcelona, s'està apostant per la privatització progressiva de tots els treballs de manteniment del parc, i fins i tot es pot arribar a justificar la limitació d'accés a aquest. Per això, la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins denúncia:

L’augment d’ús del Parc Güell en els darrers temps ha anat acompanyat d’una progressiva degradació dels treballs de manteniment del verd: a major utilització de l’espai públic, l'Ajuntament ha respost amb una dràstica reducció de personal de manteniment propi (l’any 1988 hi havia 15 persones a la brigada, i actualment hi ha 10). Cal assenyalar que el parc té una extensió total de 17,18 hectàrees.

De les 10 persones assignades, només 1 té la categoria de jardiner / a.

La no contractació de personal eventual per al període estival. Els dos últims anys, Parcs ha passat de contractar a 80 persones per substitucions estiuenques a no contractar a ningú. Paral·lelament, des del passat any, el Parc Güell es va dotar de 32 informadors contractats durant 6 mesos mitjançant un pla d'ocupació.

La degradació del manteniment diari del parc s'utilitza per justificar grans inversions posteriors, a benefici d'empreses privades; en comptes d'un manteniment sostenible, s'aposta per grans plans de rehabilitació integral, que comporten re-inauguracions i fotos de Sr. Alcalde i regidors com a salvadors del parc.

o El Pla d'Actuació Municipal 2004-2007, l'any 2006 va adjudicar a les empreses Cespa, Ferrovial i Agroman la rehabilitació integral del Parc per 1.169.485 €.

o El Pla Integral de Parc Güell, en el període 2010-2020 té destinada una partida per valor de 32 milions d'euros, dels que actualment ja s'han invertit 2.361.261 € (inclou treballs de disseny i elaboració del propi pla, poda, baranes, il·luminació, plantació i instal·lació de tanca perímetre per la seva tancament).

o Des de l'any 2006 fins a l'actualitat, s'han realitzat inversions per valor de 4.369.433 euros, sense que aquesta xifra inclogui el manteniment dels jocs infantils ni el mobiliari urbà, l'aplicació de tractaments fitosanitaris, el manteniment de la instal·lació de reg i infraestructures i altres treballs que, fins fa poc, realitzava el personal de Parcs i Jardins amb recursos propis i personal fix.

o Els beneficis que l'Ajuntament obté per l'explotació dels negocis que promou dins del parc, no reverteixen en la millora del manteniment.


CONCLUSIONS

1. La massificació que pateix el Parc Güell no justifica la seva degradació. L'escassa dotació de mitjans i de personal de manteniment actual és el veritable problema.

2. La política de grans inversions puntuals només beneficia a interessos privats. Es necessita una gestió més sostenible, un correcte manteniment diari que a més suposaria un gran estalvi per a la ciutat.

3. El tancament del Parc Güell no solucionarà els problemes de manteniment, sinó que simplement serà un pas més en la política neoliberal i privatitzadora de l'Ajuntament, i una pèrdua dels drets d'ús dels ciutadans i veïns de Barcelona.

4. Les limitades ofertes públiques d'Ocupació a Parcs i Jardins dels últims anys i l'actual incompliment del Conveni, respecte a la jubilació parcial, que suposarà l'acomiadament de 85 persones, genera una gran incertesa sobre el futur del servei públic i per extensió del Parc Güell.

5. Mentre l'Organització Mundial de la Salut recomana que les ciutats tinguin 10 m2 de zona verda per habitant, Barcelona amb prou feines passa dels 6 m2. Si no s'incrementen les zones verdes és lògic que les que existeixen es massifiquin, no només per la pressió turística, sinó també per l'ús ciutadà en general.

Finalment, reclamem a l'Ajuntament que faciliti i fomenti la participació de les entitats veïnals i ciutadanes, en el control de la gestió del Patrimoni Verd de la ciutat, segons els acords de l'Agenda 21, així com que reconegui el dret de les entitats veïnals i ciutadanes a formar part del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, (reivindicació del Comitè d'Empresa des de l'any 1991).


Barcelona, 10 d’abril de 2011


PER UN PARC GÜELL DE LLIURE ACCÉS, GRATUÏT I DOTAT AMB UN MANTENIMENT SOSTENIBLE. TREBALLADORS I TREBALLADORES DE PARCS I JARDINS EN DEFENSA DEL VERD PÚBLIC EN DEFENSA DEL PARC GÜELL


Comitè d’Empresa Institut Municipal de Parcs i Jardins

CCOO, CGT, UGT, USOC

dijous, 7 d’abril del 2011

El aviso de Fukushima


Las noticias desde la nuclear japonesa que inquieta a todo el planeta ya no ocupan las primeras páginas en los medios de comunicación. El accidente agotó su vigencia y se ha enfriado de la misma manera que los operarios (liquidadores) enfrían los núcleos de los reactores de la central. A pesar de ello Fukushima sigue siendo un asunto muy serio en el presente y su legado será peor.

Seguramente en su noticiero preferido la tragedia nuclear se ha reducido en espacio y tiempo, aunque la amenaza radioactiva no ha menguado y sigue surcando vientos y océanos sin entender de patrias, lenguas y banderas. La radiación aumenta fuera de la zona de exclusión, aparece en alimentos y atraviesa el Pacífico para esconderse en la leche estadounidense... aunque inocuamente según dicen. La tranquilidad de millones de personas en Tokio depende de la rosa de los vientos, las aguas marítimas cercanas presentan altos índices de radioactividad y en la propia central el riesgo es tan elevado que limita el trabajo de los "liquidadores". Todo ello sucede mientras se intenta controlar la temperatura de cuatro reactores que siguen todavía fuera de control semanas después del terremoto y del tsunami.

Conforme pasan los días el verbo "desconocer" y sus derivados se hacen más habituales en las noticias referentes a la central: se desconoce la evolución que pueden experimentar los cuatro núcleos dañados y por tanto se desconoce el riesgo final. Se desconocen las consecuencias del desastre a largo plazo en las personas y se desconocen los daños reales existentes tanto en los núcleos como en los sistemas de contención. Se desconoce, sobre todo, que nuevo problema puede mañana agudizar este constante dolor de cabeza llamado Fukushima. Recuerden que el inconveniente principal es la fusión de los núcleos, pero con el paso de los días se sumó la pérdida de agua en las piscinas donde se almacena el combustible usado y recientemente miles de toneladas de agua con altos índices de radioactividad, para las cuales se están improvisando medidas tan "seguras y científicas" como verterlas directamente al océano. Sobre este aspecto algunos científicos han añadido un "desconocimiento" más, porque contrariamente a las tantas veces cacareada seguridad nuclear, al parecer nadie había contemplado nunca el escenario -ahora real- de evacuación urgente de agua radioactiva a los mares.

En Fukushima se desconoce y se improvisa a mil por hora. Pese a quién pese, desconocimiento e improvisación son conceptos antagónicos a la razón y por lo tanto al método científico. Por eso ante tanto vacío técnico ciertos discursos se transforman en supercherías por muy catedráticos que sean los oradores. Y pese a quién pese y esto sí que les pesa a algunos y algunas, al final el tiempo acaba dando la razón -una vez más- a los colectivos sociales especialmente los ecologistas tantas veces tildados de iletrados y alarmistas.

Aquello que nunca pasaría ha pasado, pasa y pasará. Aquello que era fiable y seguro (energía nuclear, transgénicos, agroquímicos, etc.) acaba siendo un problema para las personas y el medio ambiente. Aquello que era vendido como el milagro de los peces y los panes con rango de utilidad pública y máxima necesidad, resulta ser en realidad un método de enriquecimiento para que cuatro cínicos se llenen los bolsillos.

En la otra punta, a 12.000 km. de distancia, se quedaron en ecos de la soledad los dicharachos pronucleares que meses atrás cogieron fuerza tras el "tarifazo" de Rodríguez Zapatero. La seguridad de estas plantas y las previsiones halagüeñas de sus expertos han sido ninguneadas, aunque algunos tecnócratas se afanen en proclamar que Fukushima resiste estoicamente y que la radiación emitida es comparable a la de una radiografía.

Lo cierto es que nos vendieron esta tecnología como la panacea de la seguridad tecnológica. Nos dijeron que los hechos en Chernóbil fueron fruto de la burocracia, la desorganización y la decadencia del régimen soviético. Pero la realidad es que ha vuelto a pasar en menor medida y no precisamente en Cuba. Además los hechos han vuelto a ser caprichosos y retorcidos con el crucial tema de la seguridad: falló el sistema eléctrico por un tsunami en el país de los tsunamis, los operarios de la central no disponen de suficientes medidores de radioactividad y se intenta frenar la catástrofe enfriando los núcleos con camiones de bomberos de los de toda la vida. Como se ve, tecnología punta y abundancia en el país capitalista de los tamagotchis mundialmente conocido por embobarnos con robots inútiles programados para hacer mil y una chorradas.

¿CUÁNTO COSTARÁ REPARAR TODO EL DESAGUISADO?

A ello, súmese ahora la falta de información sobre el asunto y el currículum manchado con mentiras y falsos informes de la empresa propietaria de la central de Fukushima. Agréguese el interrogante económico de cuánto costará reparar todo el desaguisado, aunque ya se sabe de qué manera se realizará: nacionalizando los costos de la tragedia, lo que originó que las acciones de la empresa propietaria ascendieran nuevamente mostrando las contradicciones, las miserias y la falta total de ética de los amos y señores del planeta.

El resultado del cóctel aleja esta energía de esa imagen limpia, segura y económica, situándola en la órbita hedionda de las grandes transnacionales y sus políticos y tecnólogos cómplices, que con los bolsillos llenos de dinero de las empresas eléctricas y dopados por la sobredosis de prepotencia innata al cargo, quieren que comulguemos con ruedas de molino mientras tachan de ignorante al que se opone a lo nuclear. Y ojo, no dudarán en seguir con su particular cruzada si Fukushima queda en un gran, duradero, caro y radioactivo susto.

Amén y ojala todo quede en un sobresalto de dimensiones planetarias, aunque sería estúpido traspapelar en el olvido el aviso que llegó desde Japón. Fukushima nos indica una vez más que ha colapsado el sistema económico desarrollista en el que vivimos. Podrá desaparecer su niebla radioactiva pero volverán a vislumbrarse en toda su magnitud el cambio climático, la crisis en los precios de los alimentos, 1000 millones de hambrientos, invasiones bélicas por petróleo, deforestación, pérdida de biodiversidad, contaminación atmosférica, desigualdad, "tarifazos", "pensionazos", reformas laborales regresivas, "euribors", ex presidentes untados por transnacionales, crisis ecológica, económica, financiera, energética, agrícola, moral... y un largo etcétera que han hecho de vivir en este siglo un deporte de alto riesgo.

Publicat en el Periodista digital

[Por Vicent Boix, escritor, autor del libro 'El parque de las hamacas' y responsable de Ecología Social de Belianís.]

dimarts, 5 d’abril del 2011

Taller de Pancartes


Contra els acomiadaments i per la defensa del Conveni

Dijous 7 d’abril a les 17,30 h al Centre de Manteniment de Canyelles


Per tal de preparar material per a la difusió del conflicte de Parcs i Jardins, el Comitè d'Empresa convoca a tots els treballador@s a participar al taller de pancartes i cartells que es farà als locals del Comitè (Centre de Manteniment de Canyelles), el proper dijous dia 7 d'abril a les 17,30 h.


Participa!!!

Els veïns contra el tancament del Parc Güell: veiem les noves tanques

dilluns, 4 d’abril del 2011

Exposició d'imatges del Parc Güell



La coordinadora d’entitats del Park Güell prepara per al proper 5 d’abril un recull d’imatges reivindicatives -que s’exposaran al bar Cervantes- sobre la lluita de veïns i associacions en els darrers anys per millorar aquesta zona de la ciutat. La mostra, amb el lema Volem el Park Güell públic, segur, obert i gratuït, es podrà veure al número 7 del carrer Cervantes fins al 2 de maig. La coordinadora engega així un seguit de mobilitzacions anunciades fa uns mesos, que tenen com a punt més calent la concentració informativa del 10 d’abril, on s’han convocat els veïns “perquè es prengui conciència del què significa el parc i el seu possible tancament”.

Concentració informativa al Park Güell Diumenge 10 d'Abril 2011


La Coordinadora d'Entitats Park Güell va celebrar una reunió el passat dia 20 de gener a la biblioteca Juan Marsè, del barri del Carmel, a ón es van convidar les 50 entitats adherides a la campanya: "No al tancament, volem un parc segur, lliure i gratuït".

A la reunió es va aprobar que es duria terme la concentració que tindrà lloc el diumenge 10 d'abril a les 11 del matí, dintre del recinte del Park Güell (zona monumental), per a rebutjar el tancament del parc d'una manera o altre (torns, tanques, quotes...).

Sigueu tots benvinguts! Porteu les vostres pancartes reivindicatives i bons ànims.

Convidem a les entitats, persones, veïns, nens i entitats juvenils i culturals a que participeu i ajudeu a fer una concentració cívica i educada. Feu servir aquest lema:

"No al tancament, volem un parc segur, lliure i gratuït", a les pancartes, samarretes, motxiles...

Farem una concentració respectuosa dintre del nostre parc, dintre del nostre patrimoni fent-lo respectar, sense agresions i amb molta educació.
Esperem la vostra colaboració que és vital per a aquest acte.

¡DIVULGUEU-HO!

Coordinadora d'Entitats Park Güell 2011

Més informació