La biòfilia és el nostre sentit de connexió amb la naturalesa i amb altres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció naturai que actua en espècies intel-ligents, la supervivència de les quals depèn de la connexió estreta amb l'ambient i d'apreciació a la pràctica de les plantes i dels animals. El contrari és necrofilia. Aixi és com comenta la publicació editada per la secció sindical de la CGT a Parcs i Jardins amb motiu de la Ruta Biofila a través dels parcs de Barcelona que organitzen juntament amb el Col.lectiu Agudells-Ecologistes en Acciò Catalunya. Tot i que la ruta es fa amb el pretext de "descobrir l'entranyable relació entre les barcelonines i la natura que les envolta" -motius aparentment biòfils-, la ruta fa parada a cinc parcs i jardins de Barcelona caracteritzats, precisament, per l'actuació necròfila que l'Ajuntament de Barcelona o altres institucions han fet sobre ells al llarg de la història. És a dir, parcs que han estat tancats i parcialmentcom és el cas dels Jardins Costa i Llobera del Parc de Montjuìc, dissenyats enmig d'una gran operació urbanistica. També es pot destacar el cas del Parc del Centre del Poblenou, fet "per ser vist des dels hotels"; o dels parcs que s'han vist deteriorats per l'abandonament de la institució, com els Jardins del Laberint d'Horta. Tanmateix, aquestes actuacions necròfiles s'han vist contrarestades per moviments veìnals i ecologistes que, tossuts, s'hi han alçat en contra. La plataforma SOS Laberint, a Horta; les mobilitzacions contra el 22@ al Poblenou, o els projectes de Can Masdeu i Can Soler, a Collserola, són algunes de les resistències que han trobat "els voltors especuladors" que, segons els grups naturalistes, "sobrevolen la ciutat de Barcelona".
La polftica 'necròfila' del consistori ha fet que es tanquessin i es privatitzessin parcialment diversos parcs, com els Jardins Costa i Lloera
La polftica 'necròfila' del consistori ha fet que es tanquessin i es privatitzessin parcialment diversos parcs, com els Jardins Costa i Lloera
Cinc anys tancats per culpa de l'Hotel Miramar
Els Jardins Costa i Llobera són uns dels jardins més prestigiosos del món en el seu sector, segons el New York Times. Jardì de cactàcies situat a Montjuiic, des de 1970 va ser victima de la construcció d'un tùnel, fet per allunyar el trànsit d'un hotel de luxe i de la pràctica del tir al colomi. El tir al colomì, que es practicava des del Castell al cim de la muntanya, provocava autèntiques pluges de plom, que, un cop tocaven terra, mataven les plantes. Abolida aquesta pràctica el 1996 gràcies a la lluita del Col-ectiu Agudells i les jardineres de la CGT, els jardins van haver de fer front a l'arribada d'un hotel de luxe a uns jardins situats a tocar, els de Miramar. L'Ajuntament, inversor de la construcció de l'hotel en un 10%, va tenir la pensada de construir un tùnel per allunyar el trànsit rodat de l'hotel. La pensada va costar 6,9 milions d'euros i va suposar el desviament d'aquìfers i l'assecament dels aiguaneixos del Poble-sec, que van provocar el tren-cament d'una canonada interior a causa dels lliscaments de terrenys. Les conseqùències: una reforma que havia de durar un any i havia de costar 2,5 milions d'euros ha esdevingut una obra que ha tingut el parc tancat durant prop de cinc anys i que ha costat 4 milions d'euros. Mentrestant, l'hotel s'ha quedat part dels jardins Costa i Llobera i s'ha situat privilegiadament davant els Jardins Miramar, que serveixen de parc privat durant recepcions i banquets.
Un parc contra-natura per ser vist des dels hotels
EL Parc Central del Poblenou és, segons una de les jardineres que hi treballa, Natàlia, "un parc fet contranatura". Dissenyat al mateix temps que el projecte urbanistic 22@ i com a enclavament clau de l'obertura de la Diagonal fins al Besós, Jean Nouvelle no va tenir en compte les necessitats dels éssers vius. El parc està basat en un somni del famós arquitecte , també autor de la Torre Agbar. Per exemple, la pluja (un dels elements del somni) està representada per tot d'arbres plantats sense respectar el marc de plantació (separació necessaria entre arbre i arbre perquè puguin créixer adequadament), cosa que està fent que molts arbres s'estiguin morint. Segons Natàlia, "s'ha fet una mala selecció d'espècies, que ha propiciat la proliferació de plagues i no s'han tingut en compte criteris de seguretat", ja que "les branques d'alguns arbres pengen fins a terra i dificulten el trànsit a peu". De fet, és un parc dissenyat per ser vist des de dalt i, com diuen algunes veìnes, "per ser vist des dels hotels". Cal destacar l'elevat cost de la construcció del parc (44 milions d'euros) o el fet que cada cadira valgui 6.000 euros. Un exemple del sense sentit que suposa aquest parc és el Pou del Món, una zona del parc on un carni descendent fet en forma d'espirai condueix a una petita construcció amb una tapa. A dins, hi ha una pantalla on s'hi hauria de veure Guayaquil (ciutat de l'Equador) a través d'una carn. l’arquitecte no va tenir en compte que, a Guayaquil, és de nit quan aqui és de dia i que, quan alla és de dia, aqui, el parc és taneat
Parc pùblic deteriorai a 2,17 euros l'entrada
Els Jardins Costa i Llobera són uns dels jardins més prestigiosos del món en el seu sector, segons el New York Times. Jardì de cactàcies situat a Montjuiic, des de 1970 va ser victima de la construcció d'un tùnel, fet per allunyar el trànsit d'un hotel de luxe i de la pràctica del tir al colomi. El tir al colomì, que es practicava des del Castell al cim de la muntanya, provocava autèntiques pluges de plom, que, un cop tocaven terra, mataven les plantes. Abolida aquesta pràctica el 1996 gràcies a la lluita del Col-ectiu Agudells i les jardineres de la CGT, els jardins van haver de fer front a l'arribada d'un hotel de luxe a uns jardins situats a tocar, els de Miramar. L'Ajuntament, inversor de la construcció de l'hotel en un 10%, va tenir la pensada de construir un tùnel per allunyar el trànsit rodat de l'hotel. La pensada va costar 6,9 milions d'euros i va suposar el desviament d'aquìfers i l'assecament dels aiguaneixos del Poble-sec, que van provocar el tren-cament d'una canonada interior a causa dels lliscaments de terrenys. Les conseqùències: una reforma que havia de durar un any i havia de costar 2,5 milions d'euros ha esdevingut una obra que ha tingut el parc tancat durant prop de cinc anys i que ha costat 4 milions d'euros. Mentrestant, l'hotel s'ha quedat part dels jardins Costa i Llobera i s'ha situat privilegiadament davant els Jardins Miramar, que serveixen de parc privat durant recepcions i banquets.
Un parc contra-natura per ser vist des dels hotels
EL Parc Central del Poblenou és, segons una de les jardineres que hi treballa, Natàlia, "un parc fet contranatura". Dissenyat al mateix temps que el projecte urbanistic 22@ i com a enclavament clau de l'obertura de la Diagonal fins al Besós, Jean Nouvelle no va tenir en compte les necessitats dels éssers vius. El parc està basat en un somni del famós arquitecte , també autor de la Torre Agbar. Per exemple, la pluja (un dels elements del somni) està representada per tot d'arbres plantats sense respectar el marc de plantació (separació necessaria entre arbre i arbre perquè puguin créixer adequadament), cosa que està fent que molts arbres s'estiguin morint. Segons Natàlia, "s'ha fet una mala selecció d'espècies, que ha propiciat la proliferació de plagues i no s'han tingut en compte criteris de seguretat", ja que "les branques d'alguns arbres pengen fins a terra i dificulten el trànsit a peu". De fet, és un parc dissenyat per ser vist des de dalt i, com diuen algunes veìnes, "per ser vist des dels hotels". Cal destacar l'elevat cost de la construcció del parc (44 milions d'euros) o el fet que cada cadira valgui 6.000 euros. Un exemple del sense sentit que suposa aquest parc és el Pou del Món, una zona del parc on un carni descendent fet en forma d'espirai condueix a una petita construcció amb una tapa. A dins, hi ha una pantalla on s'hi hauria de veure Guayaquil (ciutat de l'Equador) a través d'una carn. l’arquitecte no va tenir en compte que, a Guayaquil, és de nit quan aqui és de dia i que, quan alla és de dia, aqui, el parc és taneat
Parc pùblic deteriorai a 2,17 euros l'entrada
Els jardins del Laberint d'Horta són els jardins històrics més antics de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona va adquirir-ne la propietat l'any 1967 a canvi de la com-mutació d'uns terrenys a l'avinguda de Pedralbes amb la f amflia Desvalls. Després de 40 anys de propietat municipal, diverses enti-tats ciutadanes denuncien el deteriorament i l'abandonament al qual estan sotmesos els jardins, el fet que s'hagi de pagar entrada des de l'any 1994 (excepte els dimecres i els diumenges) per gaudir d'un espai pùblic i que, una de les zones, el Jardi Eclèctic, romangui tancada al pùblic. Un dels edificis que pateix més l'abandonament és el palau, on les balustrades, els esgrafiats i els merlets es desdibuixen, s'esfondren les teulades i els pisos s'omplen de runes. El palau compta amb detalls neogòtics, barrocs i motius neoàrabs, fet que fa que les entitats el qualifiquin “d’inigualable" o "magnìfic". La deixadesa municipal no arriba, però, al Jardì Eclèctic, que continua tancat tot i que, al seu interior, hi trobem dos grans arbres catalogats d'interès local, un til-ler i un cedre. Per exigir la restauració del palau i reclamar l'obertura del Jardì Eclèctic el Col-lectiu Agudells i altres entitats com associacions vemals, assemblees de joves, centres socials i sindicats van redactar el manifest SOS Laberint d'Horta
Escrit per en Manu Simarro i publicat a la DIRECTA el 20 abril 2011
Escrit per en Manu Simarro i publicat a la DIRECTA el 20 abril 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada