diumenge, 17 d’abril de 2011

Rescat de les caixes d’estalvi, la banca guanya

La banca serà la principal beneficiada de la reforma de les caixes d’estalvi, que implicarà la pèrdua d’entre un 12 i un 18% de llocs de treball en aquest sector.

La difícil digestió de la bombolla immobiliària per les empreses del ram i les institucions financeres ha donat com resultat que les caixes d’estalvis tinguin un forat de milers de milions d’euros i una necessitat de finançament exterior que frega el bilió d’euros, gairebé tant com el PIB anual espanyol. El propi Banc d’Espanya (BdE), governat per Miguel Ángel Fernández Ordóñez, reconeix que els dos grans desequilibris de les caixes han estat la seva elevada exposició al sector de promoció i construcció immobiliària i la seva dependència dels mercats de finançament majorista.

El dijous 10 de març, aquesta entitat supervisora ho tenia tot preparat per a fer públiques les necessitats de capital de les entitats financeres. No obstant això, l’agència de qualificació de risc Moody’s li va aigualir la festa quan va rebaixar la qualificació del deute espanyol i va dubtar sobre la capacitat del sector financer, i va elevar a 120.000 milions d’euros les necessitats del mateix. Ja a la tarda, el BdE va rectificar les seves dades i va anunciar que 12 entitats (vuit grups de caixes i quatre bancs) havien d’augmentar el seu capital fins a un màxim de 15.152 milions d’euros addicionals. En tot cas, el Banc d’Espanya va puntualitzar que aquesta xifra encara “està subjecta a possibles variacions”.

Exposició al totxo

El Banc d’Espanya quantifica en 217.000 milions d’euros la seva exposició al maó; una xifra que es desglossa en 173.000 milions en préstecs concedits a promotors (el que suposa el 18% del crèdit de les caixes) i 44.000 milions d’euros en immobles rebuts com pagament de deutes. D’aquesta xifra, sempre segons el BdE, el 46% del total, és a dir, 100.000 milions d’euros, són considerats “problemàtics”. Està clar que els particulars hipotecats->http://www.diagonalperiodico.net/Le-quieren-quitar-la-casa.html no són el problema per al Banc d’Espanya. De fet, el ràtio de dubtosos és del 2,5%, enfront del 5,5% del conjunt del crèdit i el 11,6% del sector immobiliari i constructor.

No obstant això, les caixes tenen un problema. Segons el BdE, les necessitats de finançament estables de les caixes ascendeixen a 904.000 milions d’euros, gairebé el PIB anual espanyol. Només el 2011, hi ha registrats uns venciments de finançament majorista de 129.000 milions d’euros. El BdE explica que aquestes necessitats estan cobertes mitjançant diverses vies (fons propis, finançament majorista a més d’un any, títols negociats en mercats secundaris i operacions actives amb bancs centrals, etc.). No obstant això, també afegeix que aquesta és una qüestió que cal “seguir gestionant”.

Un vestit a mesura de la banca

Davant un panorama que va sortir a la llum amb l’esclat de la bombolla immobiliària, el Govern ha intervingut dues entitats (Caixa Castella-la Manxa i CajaSur) i a l’estiu de 2009 va crear el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que ha injectat fins a la data 11.559 milions d’euros de diners públics en caixes d’estalvis. També ha publicat unes inútils proves de resistència i una reforma de la Llei de Caixes al juliol de 2010 que els obria les portes cap a la seva conversió en bancs. Aquesta primera reforma va incloure elements com una reducció dels càrrecs públics o una regulació d’incompatibilitats. Aquest estiu, el Banc d’Espanya va decidir modificar la normativa comptable de sanejament d’actius (provisions).

El 18 de febrer de 2011, el Consell de Ministres va donar un pas més i va aprovar un Reial Decret-Llei que directament converteix en bancs a tota aquella caixa amb necessitat de capital. Primer, les obliga a arribar a uns requisits de solvència molt elevats, del 8% ampliable al 10% a les entitats que pressuposin major risc i, a continuació, anima a les caixes a demanar capital a tercers. En el cas que no ho aconsegueixin, entraria en joc el FROB, però només per un període limitat de temps (cinc anys com a màxim), a condició que l’entitat apliqui un pla de recapitalització, que inclou més ajustaments, menys oficines, menys obra social, més acomiadaments, venda de participacions i actius, etc. A les caixes o Sistema Institucional de Protecció (SIP) se’ls exigirà convertir-se en bancs “ja que aquesta estructura és la més adequada per a atreure als inversors”, segons estableix el decret.

Totes aquestes mesures, que han reduït el nombre de caixes de 45 a 17, estan suposant ajustaments dramàtics no només en oficines, sinó també en plantilles. El Banc d’Espanya exigeix una reducció del nombre de sucursals d’entre el 10% i el 25% i una rebaixa del volum de personal d’entre el 12% i el 18%. Per descomptat, els ajustaments també han afectat de manera intensa, no només als crèdits que no flueixen a particulars i a petites i mitjanes empreses, sinó a les obres socials, que en alguns casos, com el de Caja Madrid, s’ha reduït a la meitat. Per contra, després d’haver rebut 4.465 milions d’euros de diners públics del FROB, el Banc Financer i d’Estalvis, ara anomenat Bankia, conformat per les caixes de Madrid, València, i altres cinc de menor grandària, ha nomenat una línia directiva de res menys que 91 persones.

Com ha apuntat la catedràtica d’economia, Miren Etxezarreta, darrere d’aquest decret es veu com els fons públics rescataran a les caixes per a passar-les després a preus molt favorables al capital privat. Així, les caixes d’estalvis, entitats de caràcter social que van néixer vinculades als seus territoris com forests de pietat i que suposen la meitat del sistema financer espanyol, s’obren a l’entrada de bancs com Sabadell, i fins i tot el Santander i fons de capital risc de diferent procedència com Cerberus, Paulson o JC Flowers.

Article de F. Fafatale

* Article extret del núm. 146 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Rescate-de-las-cajas-de-ahorro-la.html