dimecres, 28 de setembre del 2011

Solidaridad con los compañeros de Parques y Jardines de Zaragoza

29-S. LA LLUITA ÉS AL CARRERs

El 29 Setembre de l'any passat, es va convocar una VAGA GENERAL, contra totes les reformes i retallades que el govern volia impulsar, a causa de la crisi internacional que van provocar les grans entitats bancàries, multinacionals, grans empresaris i financers que, amb el suport dels governs i la corrupció generalitzada d'aquests, van pretendre apoderar-se de tots els diners públics i deixar sense els drets més elementals a la població.

Un any després, la situació és encara molt més greu i per aquest motiu es fa una crida unitària, des dels sindicats més combatius i no pactistas, a tornar a prendre els carrers per a recuperar els drets que ens han agafat (pensions, sanitat, educació, habitatge, hipotecas...) i demanar una vaga general.


http://barcelona.indymedia.org/


#29-S Manifestació


29-S
LA LLUITA ÉS AL CARRER
CAP A LA VAGA GENERAL

AL MATÍ
ACCIONS DESCENTRALITZADES

A LA TARDA
MANIFESTACIÓ 18'30 H
SORTIDA: FOMENT DEL TREBALL (VIA LAIETANA)

SINDICATS COMBATIUS I NO PACTISTES

EL 29 SETEMBRE, tornem a prendre els carrers!

29 SETEMBRE - BARCELONA
MANIFESTACIÓ conjunta amb els sindicats combatius i no pactistes
18:30h Via Laietana (davant Foment del Treball)

El 29 de setembre fa un any que es va convocar una vaga general en tot l'estat espanyol, estenent una protesta i revolta que fa molt temps no succeïa. En Barcelona, a l'hora 0, quan començava el dia, els piquets van tancar bars i negocis dels que fan cada vegada més inaccessible viure en la ciutat. En barris i pobles de tot el principat es van organitzar piquets i accions descentralitzades, que deixaven el seu rastre allà on passaven (corts de tràfic, cercaviles, sabotatges a trens, expropiacions de mercaderia…), i que van escalfar el matí, per a començar una manifestació agitada on un cotxe de la guàrdia urbana va cremar. A continuació, la policia va desallotjar el banc okupat, un banc que a més estava sense servei en Plaza Catalunya des de feia anys, o sigui, abandonat; i a la tarda, una gran manifestació massiva va desembocar en una ràbia materialitzada convertida en rebel·lió generalitzada (barricades de foc, destrosses a bancs i franquícies de grans marques, ocupació d'un hotel de luxe, llançament de pedres a la policia…).

El 27 de gener els sindicats combatius (CNT- Catalunya, CGT, Solidaritat Obrera i COS), vam convocar altra vaga contra les retallades de les pensions que els sindicats grocs (CCOO i UGT) estaven negociant. Un gran nombre de persones vam prendre els carrers.

Dies abans també es van reprendre els carrers per a acabar ocupant un cinema abandonat, que la policia va desallotjar aplicant la seva força bruta.

Perquè pel que sortim al carrer ara fa tot just un any, és pel mateix que lluitem ara.

Perquè cada dia veiem com empitjoren les nostres condicions de vida.

Perquè cada vegada treballem més hores, menys remunerades i som més vulnerables a que trepitjin els nostres drets.

Perquè ens oposem a les retallades dels serveis públics (educació, sanitat, transport…), així com a la continua privatització d'aquests.

Perquè ens oposem que hàgim de pagar el deute dels bancs i tota la crisi generada pels rics, i que ni ells ni els polítics pateixen.

Perquè volem enderrocar les reformes laborals i de les pensions que ens fan tornar enrere en matèria de dret.

Perquè volem un repartiment de la riquesa i un repartiment del treball, per oportunitats de treball més dignes per a totes i ingressos adequats per a les desocupades o aquelles que no poden treballar.

Perquè volem parar els desnonaments i els desallotjaments de cases, i proporcionar habitatge accessible per a tot el món.

Perquè no estem d'acord que a l'immigrant que intenta guanyar-se el pa abandonant als seus, se li consideri un delinqüent i no una persona que busca no morir de fam i malalties en el seu país d'origen. Països que sempre són espoliats sense cap escrúpol pel capital internacional, encara que això costi la vida a milions de persones.

Perquè la indignació si no va acompanyada per una resposta ferma i decidida, és tergiversada i assumida pel sistema.

Per tot això, us convoquem a fer del pròxim 29 de setembre, un dia de lluita descentralitzada, i a la tarda us convidem a acudir a la manifestació conjunta amb els sindicats combatius i no pactistes, que s'iniciarà a les 18:30h de la tarda a Via Laietana (davant Foment del Treball).

Perquè l'única lluita que es perd és la que s'abandona i és mitjançant la lluita, que recorrem el camí on volem arribar. Us animem a reprendre el carrer i en definitiva a reprendre la vida que els rics i l'Estat ens van robant dia a dia.

Perdem la por i tornem a fer del 29 de setembre un dia de rebel·lió contra tot allò que ens van traient i per a recuperar tot allò que ens mereixem.

Salut! Ens veiem en els carrers!

CNT Catalunya setembre 2011

dimarts, 27 de setembre del 2011

"La lucha está en la calle. Hacia la Huelga General".


Llegó el Otoño, un otoño caliente en el que florecerán las flores rojinegras: Alegres, combativas y solidarias.
¡Hasta la victoria siempre!.
"La lucha está en la calle. Hacia la Huelga General".

dilluns, 26 de setembre del 2011

16 billones de regalo a los bancos y empresas que provocaron la crisis y que más empleo destruyen

Juan Torres López


Algunos lectores me han pedido más información porque no habían oído hablar nada sobre los 16 billones de dólares que indiqué en mi anterior texto que la Reserva Federal dio a la banca internacional en secreto.

Es natural que no sepan de ello porque prácticamente ningún medio de comunicación europeo dijo nada de ello, a pesar de tratarse de una cantidad sencillamente descomunal.

A mediados de julio pasado se conocieron los resultados de una auditoria que la Government Accountability Office de Estados realizó en la Reserva Federal (FED), el banco central de los Estados Unidos (El informe completo puede verse aquí).

Esta auditoría fue la que reveló que entre el 1 de Diciembre de 2007 y el 21 de Julio de 2010, la FED concedió préstamos secretos a grandes empresas y entidades financieras por valor de 16 billones de dólares, 3 de ellos destinados a empresas y bancos de Europa y Asia y el resto para estadounidenses.

Dichos préstamos fueron concedidos a un interés del 0,25%, es decir, que fueron prácticamente regalados en el mismo momento en que esos mismos bancos prestaban dinero a países como Grecia al 7%.

Las empresas y bancos que recibieron ese regalo fueron los más poderosos y conocidos del mundo, entre ellos los que habían llevado a cabo las conductas criminales que provocaron la crisis de las hipotecas basura: Goldman Sachs, Citibank, JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Merrill Lynch, Bank of America, Bear Stearns, Pacific Management Investment Co. (PIMCO), Royal Bank of Canada, Toronto-Dominion Bank, Scotiabank, Barclays Capital, Bank of Scotland, Deutsche Bank, Credit Suisse, BNP Paribas, Societe Generale, UBS, Dexia, Bayerische Landesbank, Dresdner Bank, Commerzbank… y también los españoles Santander y BBVA (31.400 millones de dólares: http://www.federalreserve.gov/newsevents/files/taf.xls). Entre las empresas afortunadas se encuentran General Electric, Caterpillar, Harley-Davidson, Verizon, McDonald’s, BMW o Toyota.

Lo terrible de todo ello es que, como he analizado en otros artículos y adelanté en mi libro La crisis de las hipotecas basura. ¿Por qué se cayó todo y no se ha hundido nada?, esta cantidad multimillonaria permitió tapar los agujeros iniciales de la banca quebrada y darle recursos gratis para que hicieran un gran negocio comprando la deuda de los estados pero han sido insuficientes para evitar la insolvencia generalizada en la que realmente se encuentra la banca internacional.

De hecho, esos bancos europeos y estadounidenses que han recibido semejante regalo han despedido o van a terminar de despedir en breve a un millón de empleados. Para eso sirven las ayudas de los bancos centrales.

Las autoridades y los bancos centrales en particular se han dedicado a engañar a los ciudadanos disimulando mediante normas y artilugios contables la dimensión real de las pérdidas patrimoniales que sufrió la banca como consecuencia de su propio comportamiento irresponsable y criminal. Le dieron billones de dólares gratis mientras se lo negaba a los demás, a las empresas que crean empleo y riqueza y a los consumidores, les permitieron que siguieran especulando y creando burbujas y les proporcionaron alas para que hicieran un inmenso negocio a costa de los pueblos.

Ahora su situación vuelve a ser indisimulable. La banca internacional, y particularmente la europea, vuelve a manifestar la insolvencia que le ha producido el dedicarse a especular y obtener beneficios rápidos y fáciles en lugar de a financiar a la actividad productiva. Y ahí están de nuevo los bancos centrales dispuesto a sacarse otra vez de la manga cientos de miles de millones de dólares y euros para darle a los ladrones más infames e insensible que ha conocido la historia de la humanidad los recursos que le niegan a los gobiernos o a las empresas para que éstos aseguren el empleo y la creación de riqueza.

Si los directores de las sucursales bancarias y los directivos bancarios hablaran, o dijeran en público lo que reconocen en privado, la sociedad sabría los engaños, los chantajes, los robos y la irresponsabilidad con que están actuando los bancos que perciben estos regales billonarios con tal de no dar ni un euro a las empresas y poder así dedicar todos sus recursos a seguir especulando en las ruletas financieras. Por cierto, con el silencio de la cúpula empresarial que admite sin más que los empresarios sean constantemente chantajeados y llevados a la ruína por esas prácticas bancarias que solo algunos se atreven a denunciar (Los bancos y el “chantaje financiero”).

Mientras no se acabe con todo esto, mientras no se haga mesa limpia en el sistema financiero internacional, mientras no se abra una investigación seria sobre el comportamiento de los banqueros y se les enjuicie para poner en claro sus irresponsabilidades y engaños, mientras los estados no aseguren la financiación de la economía mediante un nuevo tipo de bancas públicas bien controladas socialmente no será posible salir de la situación en la que estamos. Y si no se actúa con urgencia volveremos a vivir muy pronto tiempos muy difíciles.


http://www.juantorreslopez.com/impertinencias/151-impertinencias-de-septiembre-de-2011/2482-16-billones-de-regalo-a-los-bancos-y-empresas-que-provocaron-la-crisis-y-mas-empleo-destruyen

dissabte, 24 de setembre del 2011

MANIFEST UNITARI A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA


El 29 de setembre de l’any passat, des del sindicalisme institucional fins al sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu d’aturar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com el català, amb el suport dels respectius parlaments, aplicaven submissament. Aquestes mesures van ser un atac més als drets de tots els treballadors i treballadores, generant més riquesa als qui han provocat la “crisi”, el capital financer i productiu.

Les mesures del govern i la patronal han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat, com així han estat la reforma de les Pensions, allargant dos anys l’edat laboral, les congelacions salarials, una reforma a la que han donat suport des del sindicalisme corporatiu, traint una vegada més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.

Els signants d’aquest manifest fa un any que cridem a la vaga general i ens vam comprometre a que la nostra no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces hem seguit mobilitzant-nos, denunciant en els centres de treball pactes que suposen pèrdues en els drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de ple les retallades en sanitat, educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis de banquers, polítics institucionals, diluint-nos amb a qui des de les places i les assemblees reclamen una democràcia real, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora i han actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent com inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals signants d’aquest manifest, analitzem que per a canviar l’actual situació i el sistema, és imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de tots els treballadors i treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que s’ha produït el 15 de maig, el 15 de juny o el 19 de juny i que ara contínua amb les mobilitzacions d’educació o sanitat, a les quals donem tot el nostre suport.

Considerem molt necessària que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per a exigir junts i el més unitàriament el següent:

1- Defensa dels serveis públics (ensenyament, sanitat, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2- No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.

3- Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.

4- Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear ocupació digna per a tots i mentrestant garantir un ingrés adequat a totes les persones desocupades.

5- Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus accessibles per a tots i totes.

Per a aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre en les localitats de Catalunya, perquè siguin accions en les quals es recordi la nostra oposició al pacte social, així com preparar jornades de lluita.

A més, donem suport a altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les mobilitzacions en defensa de l’educació, sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant a tota Catalunya.

Totes aquestes mobilitzacions i altres que convocarem en el futur van encaminades a crear les condicions necessàries perquè en un futur puguem convocar una Vaga General que permeti parar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ESTÀ EN EL CARRER I EN EL LLOC DE TREBALL, EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS

CAP A LA VAGA GENERAL

SINDICALISME COMBATIU I NO PACTISTA

Setembre de 2011.

* Manifest acordat en una reunió realitzada entre CGT, CNT-AIT, CNT Catalunya, COS, IAC, COBAS.

divendres, 23 de setembre del 2011

Manifestació pel dret a l’habitatge el 25 de setembre a Barcelona



  • MANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE DIGNE, CONTRA ELS DESNONAMENTS, PER LA DACIÓ RETROACTIVA I L’HABITATGE SOCIAL

DIUMENGE 25 SETEMBRE 18hores // Plaça Catalunya

AQUEST HIVERN CAP FAMILIA SENSE SOSTRE

+ PISOS SOCIALS - DESNONAMENTS JUDICIALS

Tenir dret a un sostre digne és una necessitat bàsica per a les persones. Però des de l’esclat de la crisi no hi ha dia que no es produeixi un desnonament a la nostra ciutat o al barri. Més de 50.000 famílies han perdut l’habitatge a Catalunya en els darrers tres anys colpejades per l’atur, per les retallades i el col·lapse dels serveis socials. És un fet intolerable que els portals immobiliaris acumulin aquests pisos que romanen buits, durant mesos i anys, en un dels països amb més habitatges buits del món. Per altres milers de llars el pagament de l’habitatge se n’emporta la totalitat de la renda disponible. Aquesta raó ha provocat als barris una crescuda espectacular del nombre de rellogats que malviuen en habitacions o en habitatges sobreocupats.

Els nostres governants que estan salvant amb milers de milions als banquers i immobiliàries no sols no fan res per garantir el dret constitucional a un habitatge sinó que han bloquejat qualsevol solució institucional i ho tracten com a un problema d’ordre públic practicant el desnonament sense avís amb enormes desplegaments policials per criminalitzar la desobediència civil. Com al del juliol al Clot que indica que les immobiliàries no tenen cap impediment per practicar el mobbing immobiliari o reconvertir edificis sencers al negoci turístic expulsant a l’antic veïnat com a escarbats. I no escolten el clam popular per acabar amb els embargaments hipotecaris que abandonen al carrer a famílies com la de l’Elisa, l’Ify y la seva filla a Montcada aquests primers dies de setembre.

Reivindiquem que els tractats internacionals pel dret a l’habitatge de les persones signats pels nostres polítics no siguin paper mullat. Defensem el dret de les persones que no tenen sostre a reocupar els pisos dels que són expulsats i a buscar aixopluc en els centenars d’habitatges públics que romanen buits per la desídia administrativa. Reivindiquem el drets dels joves, dels sense sostre i dels desnonats a crear la seva llar.

Plantem cara en aquesta dictadura beneficiada per les seves lleis injustes amb un ampli consens social perquè aquest hivern no podem permetre cap família sense sostre:

* reivindiquem a les Administracions catalana i locals l’aturada immediata de qualsevol desnonament que impliqui que la família es quedi sense sostre.

* els Serveis Socials es regiran per uns protocols garantistes de l’habitatge.

A més exigim un increment espectacularment del nombre d’habitatges socials i d’emergència amb un preu que mai podrà excedir el 20% de la renda familiar. una bossa d’habitatge social que es pot omplir amb els pisos buits de l’Administració i els pisos embargats per les entitats financeres.

Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH), Associació 500x20 “Lloguer públic i Assequible”, VdeVivienda, Acampada de Nou Barris, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB),…

dimarts, 20 de setembre del 2011

ASSEMBLEA INDIGNATS 21/09/11


El proper dimecres 21 de Setembre de 2011 a les 17:30 h., es convoca la propera assemblea de Jardiner@s indignad@s, al centre Manteniment de Canyelles.

Los jardineros de FCC continuaran con la huelga indefinida

Este comité quiere expresar que ante la intransigencia de la dirección de la empresa y las pocas ganas de dar una salida negociada al conflicto, los trabajadores, reunidos en asamblea, decidieron continuar con la huelga hasta que se escuchen sus reivindicaciones.

El comité de huelga intento por todos los medios dar una salida negociada al conflicto en el que incluso puso encima de la mesa coger algún tipo de sanción para el presidente del comité de empresa que pudiera desembocar en algún día de empleo y sueldo pero con la falta prescrita. Además de esta parte social, el sindicato cgt llego a poner encima de la mesa el cierre del blog jardinlibertario en un acto de responsabilidad para finalizar el conflicto, pero la empresa mantiene sus conductas de no querer negociar nada que no pase por la “cabeza y la sangre” de los miembros del comité de empresa.

Este comité quiere expresar a la ciudadanía que nos quieren humillados y de rodillas para que cuando finalice este conflicto no podamos volver a hablar ni a tener credibilidad, ante lo cual la asamblea fue tajante: “ estamos en huelga no por dinero ni por un convenio, sino por nuestra dignidad y por defender los derechos laborales y sindicales de toda la plantilla y hasta que la empresa no readmita dignamente al presidente del comité y nos respete nuestros derechos seguiremos sin entrar a trabajar”.

La empresa pone condiciones a la readmisión inasumibles por la plantilla como son el reflejo en el acuerdo de que el presidente del comité de empresa es responsable de los hechos que se le achacan, suspender el contrato de los dos meses que éste lleva despedido para que no cotice a la seguridad social, y así no pagar los salarios de tramitación, e incluso exige que uno de los miembros del comité por cgt sea el responsable del blog para tener un rehén en meses venideros, cuando son sabedores que el responsable de dicho blog es el sindicato cgt y no ningún afiliado de parques y jardines.

Ante esta actitud empresarial más cercana al siglo XIX, la plantilla exige al señor FERNANDO GIMENO, vicealcalde de Zaragoza, que intervenga de inmediato y ponga fin a un conflicto que haga que los responsables de este servicio público no continúen con sus conductas a las que nos tienen acostumbrados.

En la mañana de hoy han seguido los piquetes informativos desde primera hora y continúan los actos reivindicativos de la plantilla.

El próximo miércoles 21 de septiembre el movimiento 15M ha convocado una cacerolada en apoyo a la lucha de los trabajadores de FCC PARQUES Y JARDINES en la sede del PSOE en la calle Conde Aranda a las 19:00 horas. Ese mismo día en diferentes ciudades de España, como Madrid, Barcelona, Valencia... se realizaran concentraciones en las diferentes sedes de FCC, en solidaridad con la lucha de los jardineros de FCC en Zaragoza.

Los trabajadores de FCC parques y jardines han convocado una manifestación el próximo jueves 22 de septiembre a las 20:00 horas que ira desde la plaza San Miguel hasta la puerta del ayuntamiento de Zaragoza, bajo el lema “en defensa de los derechos laborales y sindicales en las contratas municipales, por unos servicios públicos de calidad, readmisión presidente del comité de empresa FCC parques y jardines ya”.

Esta manifestación será respaldada por diferentes organizaciones sindicales, sociales y vecinales de la ciudad.

Comité de empresa FCC Parques y Jardines

diumenge, 18 de setembre del 2011

Si nos tocan a uno nos tocan a todos!!!


CONCENTRACIONES EN LAS SEDES DE FCC DE TODO EL ESTADO ESPAÑOL
By lachumberazgz@gmail.com

El proximo miercoles dia 21 de septiembre se concentraran en las sedes de FCC de Barcelona, Valencia, Mardrid... en solidaridad con los trabajadores de FCC parques y jardines de Zaragoza.
Ese mismo dia, el movimiento 15M convoca una cacelorada a las 19:00 horas en la sede del psoe en apoyo a la huelga y la lucha de estos trabajadores y trabajadoras.
Desde aqui queremos dar las gracias a todo el apoyo que estan mostrando a la plantilla y dejar bien claro que esta huelga a parte de unir a la mayoria de la plantilla esta sirviendo para demostrar que la clase trabajadora todavia tiene dignidad.
gracias compañeros y compañeras
ni un paso atras

Más información : http://www.jardinlibertario.blogspot.com/

dissabte, 17 de setembre del 2011

Simulació de la MicroAcció 1.0


El passat dimecres vam realitzar una simulació d'una Micro Acció que va resultar reeixida en la seva versió 1.0.
Properament farem la primera Micro Acció en un lloc determinat que serà comunicat en breu.
Seguirem informant !! Més informació jardiners indignats

L’Estat Espanyol avala amb 89.000 milions d’euros de diners públics a la banca privada

Enmig de la profunda crisi provocada pel parasitari capitalisme financer, els estats, com l’espanyol, segueixen finançant-lo i avalant-lo a costa d’endeutar-se i repercutir el seu cost sobre la població amb ajustaments socials.

Espanya juga amb foc en plena tempesta i avala a la banca privada gairebé 89.000 milions

El tancament dels mercats majoristes -on es financen bancs i caixes d’estalvis- li ha obert una via d’aigua a l’Estat d’imprevisibles conseqüències. En un context de creixent aversió al risc, i amb Grècia al peu dels cavalls, el sector públic ja ha avalat deutes de la banca privada per valor de 63.800 milions d’euros, però si s’inclouen totes les operacions emeses amb garantia de l’Estat, s’estaria parlant de 88.994 milions d’euros fins al passat 31 de juliol.

La xifra és, per descomptat, la més alta a la que mai s’havia arribat, i el que posa de manifest és que el sector públic és ara qui corre perill en cas que les entitats financeres col·lapsin per un agravament de la crisi en els mercats de deute a causa de la seva enorme exposició al deute públic (a mesura que puja la rendibilitat, baixen els preus dels bons).

L’Estat, a canvi d’una comissió, és qui ha de córrer amb les pèrdues en cas impagament. Els avals concedits a bancs i caixes representen de moment el 43,5% dels 146.700 milions que ha compromès com a màxim el Ministeri d’Economia davant les autoritats de Brussel·les, que han d’aprovar les operacions al tractar-se d’ajudes d’Estat, el que distorsionaria la lliure competència. L’última autorització -cinquena pròrroga- va ser remesa per Brussel·les a Madrid el passat 1 de juny, però expira el pròxim 31 de desembre. I res indica que serà l’última.

Els mercats segueixen tancats i només les cambres de compensació i la suavització del règim d’aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits han permès alleugerir una mica la tresoreria de les entitats financeres, que només poden tancar l’aixeta del crèdit per a assegurar els seus nivells de solvència. Fins al moment, només les caixes d’estalvis i algun banc petit han disposat de la garantia de l’Estat, atès que les grans entitats han pogut afrontar al temporal sense avals públics.

Per a fer-se una idea de les dificultats que té la banca per a finançar-se al marge de l’Estat, cal tenir en compte que representa un creixement del 39% respecte de novembre de 2010, i des de llavors la crisi de deute sobirà no ha fet més que deteriorar-se. Espanya es va comprometre davant el comissari Almunia -responsable de Competència en la Comissió Europea- a presentar durant aquesta mateixa setmana un informe d’avaluació sobre el funcionament del règim de concessió d’avals públics. I sobre la base d’aquest informe, Brussel·les perllongarà l’autorització.

En la seva missiva de juny, la Comissió Europea admetia que atès que l’objectiu de la mesura consisteix a oferir finançament "a curt i mig termini" a les entitats de crèdit que no poden obtenir fons en els mercats financers, o que només poden obtenir-los amb marges molt alts, s’anunciava que el règim estarà disponible “mentre duri la crisi financera mundial”.

Avantatges per al sector privat

La legislació obliga a les entitats financeres a presentar davant el Tresor Públic un Pla de Viabilitat en cas que les emissions d’una entitat superin els 500 milions d’euros i representin més del 5% dels seus passius totals. L’avantatge d’aquest tipus d’operacions per al sector privat, a més de l’obtenció de liquiditat, es deriva que les emissions avalades no computen a l’efecte de recursos propis per risc de crèdit.

I és que la crisi no dóna respir. Lluny de resoldre’s, s’agreuja de la mà de les dificultats de Grècia per a redreçar la seva economia. Ahir dia 12 un portaveu del Govern grec va arribar a dir que el país només té diners per a pagar les nòmines dels empleats públics i els pensionistes fins al mes d’octubre, el que també pot interpretar-se com una mesura de pressió perquè es desbloquegi el sisè pagament d’ajuda financera.

Una dada il·lustra la naturalesa dels problemes. El Banc Central Europeu (BCE) va informar ahir que la setmana passada (sense incloure les operacions efectuades durant el dijous i el divendres) va intervenir en els mercats secundaris per a adquirir 13.960 milions d’euros. Encara que el BCE no explicita la destinació dels diners (que serà drenat en operacions d’esterilització monetària per a evitar efectes inflacionistes) els mercats donaven ahir per segur que es tracta d’emissions sobiranes d’Espanya i Itàlia.

Com se sap, divendres passat l’economista cap del BCE, l’alemany, Jürgen Stark, va presentar la seva dimissió per a mostrar la seva oposició pel programa de compra de bons. També Axel Weber, expresident del Bundesbank (Banc Central d’Alemanya), va dimitir fa uns mesos i va abandonar la carrera per a substituir a Trichet al capdavant del BCE.

El que està fora de tota dubte és que el cas grec viu les seves hores decisives, i encara que ahir totes les autoritats europees es van conjurar per a desmentir un col·lapse immediat de l’economia grega, la veritat és que gairebé ningú ho creu. Una cosa que explica l’eixamplament dels diferencials dels països perifèrics respecte d’Alemanya. En el cas d’Espanya, ha tornat a situar-se per sobre dels 355 punts bàsics.

* Notícia publicada a El Confidencial extreta de Kaos en la Red

divendres, 16 de setembre del 2011

El fracaso de la reforma laboral

Decía el preámbulo de la reforma laboral que entre sus “objetivos fundamentales” estaba crear “empleo estable y de calidad”, “restringir el uso injustificado de la contratación temporal” y “favorecer una utilización más extensa de la contratación indefinida”. El éxito del modelo a la vista está. La reforma laboral cumple un año el domingo. No hay mucho que celebrar: el paro ha aumentado en más de cien mil personas y la temporalidad ha crecido un poquito más. Del prometido “empleo de calidad” ni se sabe ni me atrevo a preguntar.

Como regalo de despedida –no está claro si porque lo pide por carta el BCE o por convicción personal–, Zapatero aprobó ayer otra vuelta de tuerca más, una nueva reforma laboral para fomentar el empleo indefinido: el indefinidamente temporal. El Gobierno acaba con el tope de dos años para encadenar contratos precarios (de momento, hay barra libre hasta 2014) y crea un nuevo contrato basura que permitirá emplear a jóvenes hasta los 30 años por menos del salario mínimo. ¡Qué tiempos aquellos en los que el milerurismo juvenil era sinónimo de precariedad!

Dice el Gobierno, para justificar este nuevo sacrificio, que prefiere un contrato temporal a un parado más. Ojalá fuese así, pero está por demostrar que esta dramática lógica sea verdad. De momento, la rebaja en el kilo de trabajador sólo está sirviendo para precarizar aún más el empleo, no para crear más. Pero incluso si damos por cierto este argumento y el Gobierno tiene datos técnicos que avalan su decisión, queda una pregunta más: ¿por qué no lo hicieron antes?

La reforma de la reforma laboral a los 363 días de entrar en vigor deja muy clara una cosa: que esta reforma fracasó.

Publicado por Ignacio Escolar

Ascó NO. Ocupa la plaça. Diumenge 18 de setembre, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona


OCUPA LA PLAÇA

Diumenge, 18 de setembre, entre les 12 i les 14 hores a la Plaça de Sant Jaume, de Barcelona.

Demanem que no s’allargui el permís de funcionament de la Nuclear d’Ascó.

Us convidem a l’acció de denúncia. Us preguem difoneu aquesta convocatòria entre les persones del vostre entorn. Us hi esperem.

Adhereix-te a la campanya de resistència. Ja som més de 400 entitats.

TLN - NCE

www.tanquemlesnuclears.org/

dijous, 15 de setembre del 2011

DEFENSEM PARCS I JARDINS, DEFENSEM EL QUE ÉS PÚBLIC

18S ELS JARDINERS SORTIM AL CARRER



Des de Jardiners Indignats es convoca a totes les persones que vulguin assistir a la manifestació del 18 de setembre a la plaça Catalunya. Quedem sota el BBVA a les 19 h.
Us esperem a tot@s !!

dilluns, 12 de setembre del 2011

La Degeneración de la clase obrera

De cómo se han degenerado en los últimos tiempos las condiciones laborales que nuestros padres y abuelos tardaron tantos años en construirnos y de cómo el actual Sistema Capitalista está llevando esas condiciones cada vez a una situación más insostenible y abusiva donde ha llegado el punto de decir BASTA, ha llegado la hora en que el trabajador debe perder el miedo y la apatía y reivindicar sus derechos


dissabte, 10 de setembre del 2011

#18S: “Defiende lo Público”

El diumenge 18 de setembre està convocada una manifestació estatal sota el lema “El 18S Defiende lo Público”.

L’objectiu és protestar en contra de tots les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l’externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc… que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.

Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada.

A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya.

La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d’ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap plaça Catalunya a les 19h, per des d’allà, totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.

Els punts de concentració i sortida són els següents:

- Consorci d’Educació de Barcelona, ​​com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.

- CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h des de la porta del CAP Drassanes. ( Drassanes / Paral · lel).

- Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l’Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).

- Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta del Departament de Justícia, c. d’Aragó, 332.

- Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta de la seu Departament Benestar Social i Família, Pl Pau Vila.

Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.

L’email de contacte del Grup de Treball “Barcelona 18S” és comisionbcn.18s@gmail.com.

Per més informació us podeu adreçar al blog “Defiende lo Público”, clicant aqui.

Font: acampadaBCN


Preparem una III Trobada de Treballadors/es i empreses en lluita el 14 de setembre a Barcelona

Des del 15M ha nascut una comissió de joves i treballadors/es que estem anant a les fàbriques, hospitals, centres de treball, etc., a donar la nostra solidaritat en cada lluita i mobilització contra les retallades i acomiadaments de ZP i Mas.

El nostre objectiu és fer visible en el 15M als treballadors/es, considerant que la seva força unida a la de les i els joves sense futur té una enorme potència per a qüestionar i lluitar contra aquest sistema per a rics, opressor i explotador.

Entenem com a treballadors/es a tota persona que amb el seu cos i la seva ment pateix l’explotació i opressió del sistema capitalista: als obrers i obreres de les fàbriques, als treballadors/es dels serveis, de l’educació, aturats/des, immigrants, als joves amb treballs precaris, a les dones treballadores que pateixen la discriminació laboral i la doble explotació amb treballs no reconeguts. Contrari a la divisió que ens volen imposar després de dècades de passivitat i individualisme els empresaris/es i els governs al seu servei, i les adreces sindicals que exclouen a les/els immigrants, aturats/dones, joves i dones treballadores: hem d’unir-nos perquè TOTS I TOTES SOM TREBALLADORS/ES.

Per això, podem i hem de dir JA N’HI HA PROU! Acabem amb aquesta divisió unint-nos contra la política de retallades, acomiadaments, la reforma laboral, el pensionàs i la violència repressiva que exerceix el govern mitjançant el cos policial.

Des d’aquesta comissió hem realitzat dues Trobades de Treballadors/es i empreses en lluita. En la II Trobada han participat més de 250 treballadors/es i 25 sectors en lluita contra les retallades i els acomiadaments, i i hem proposat:

1. Coordinar les lluites, al costat dels sindicats d’esquerra o alternatius, les seccions sindicals combatives de tots els sindicats, comitès d’empreses, assemblees i treballadors en lluita. Amb la perspectiva d’imposar una Vaga General, en la qual els aturats, estudiants, treballadores de la llar i immigrants, també es puguin sumar a l’aturada de la producció, exigint al carrer, amb un pla de lluita fins a derrotar les retallades contra els treballadors, i els pactes signats per Toxo i Méndez.

2. Coordinar-se amb les comissions laborals dels barris i pobles, contra les retallades, de sanitat i totes aquelles que s’estenguin als llocs de treball.

3. Recolzar totes les lluites de treballadors, cridant a la solidaritat i a les diferents convocatòries, concentracions i manifestacions.

Hem de continuar!

Per aquesta raó us informem que després de l’última trobada en l’assemblea de Madrid el passat 23 de juliol, s’està gestant una plataforma estatal amb la finalitat de coordinar les nostres forces, i convidar a la preparació de la III TROBADA DE TREBALLADORS/ES I EMPRESES EN LLUITA, reunió que tindrà lloc a Barcelona, el dia 14 de setembre, a les 18:30h, en la Facultat de Geografia i Història-Raval, c/ Montalegre 6 (aula per confirmar).

Apel·lem a la participació de tots els treballadors/es, perquè, SI TOQUEN A UN, ENS TOQUEN A TOTS, JUNTS PODEM!

Trabajador@sIndignad@sBCN

http://trabajadoresindignadosbcn.wordpress.com

trabajadoresindignadosbcn@gmail.com

divendres, 9 de setembre del 2011

Ara, com sempre, defensem el poble

Aquest darrer any el poble català hem estat patint el que possiblement és l’assalt més important en les darreres dècades als nostres drets socials. Hem vist com se’ns han degradat, una vegada i una altra, les nostres condicions laborals. Hem vist també com se’ns han imposat unes condicions més difícils d’accés a les pensions de jubilació, enduriment que, a més de fer disminuir les quanties de les percepcions, grava especialment les dones. Hem observat com cada dia hi han famílies que són desallotjades de casa seva per antiavalots enviats a defensar els interessos dels bancs per sobre els de les persones. I ara estem veient com des dels governs autonòmics s’està atacant directament a serveis tant essencials com la sanitat i l’educació públiques.

Paradoxalment, a Catalunya tenim un govern autonòmic que assegura defensar els nostres interessos com a poble. Però és precisament aquest mateix govern que, en harmonia amb els interessos del capitalisme de la resta de l’estat espanyol i de la Unió Europea, ens està hipotecant greument el nostre futur col·lectiu i individual en restringir l’accés de la classe treballadora a l’educació, a la sanitat, a les pensions de jubilació, a l’habitatge i en trinxar les nostres condicions laborals.

En el conjunt de l’Estat espanyol veiem també com s’ha seguit atacant, en un intent de fer-les recular fins al reducte folklòric, les llengües i cultures que sobreviuen en aquest l’Estat que s’anomena Espanya. Les agressions contra l’escola valenciana i el model educatiu del Principat en són els exemples més recents.

Des de la CGT de Catalunya estem convençudes i convençuts de que totes aquestes agressions cap a nosaltres com a poble, com a treballadors i treballadores, les hem d’entendre i també afrontar en el marc de la lluita contra el capitalisme a nivell mundial, que se serveix dels estats i de les diferents administracions (des de la Unió Europea i altres organismes internacionals fins a les comunitats autònomes i ajuntaments) per a garantir la nostra explotació. Però avui, 11 de setembre del 2011, des de l’anarcosindicalisme català, hem de recordar un cop més que internacionalitzar tot aquest seguit de lluites socials no ha de negar les lluites nacionals d’emancipació, i hem de dir amb valentia, als qui impedeixin la nostra emancipació com a catalans i catalanes, que cal superar el marc estatal, deixar-ho enrere, com una vella antigalla dels temps en que la burgesia va necessitar un gran mercat i les oligarquies dominants unes colònies on reproduir-se com a classe.

No hem de caure en el parany de l’internacionalisme uniformador ni en el del nacionalisme ètnic i segregador. La CGT reivindiquem la diversitat del gènere humà, de les seves cultures i de les seves actituds. I precisament per això creiem en l’autoorganització de les persones i en l’autogestió dels recursos per fer front als problemes socials, econòmics i culturals de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. Un poble que només així tornarà a ser ric en justícia social i ple d’aportacions d’altres cultures sense que això signifiqui renunciar a la nostra. Un poble sense opressió, una nació lliure, que permeti a les persones viure i expressar-se amb llibertat. Caminem juntes cap a l’emancipació personal i col·lectiva d’un conjunt de persones lliures i sobiranes.

Per arribar a la nostra plena llibertat i emancipació, com a persones, com a classe i com a poble, sabem que és necessari estendre la lluita als carrers i als llocs de treball. En aquest llarg camí estem i seguirem estant fins guanyar.

Barcelona, setembre de 2011.

Secretariat Permanent. Comitè Confederal.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).

dijous, 8 de setembre del 2011

APLAZAMIENTO DEL JUICIO POR LAS IRREGULARIDADES EN LA CONTRATACIÓN DE RELEVISTAS Y DE INTERINOS

Hoy era el día en que se celebraba la vista del juicio por las irregularidades en la contratación tanto de los nuevos relevistas como el pase a interinos de los que venían de contrato de relevo anterior.

El juez no parecía tener muchas ganas de celebrar el juicio y ha buscado mil excusas para que no se llevara a cabo. La más importante era el hecho de que en la demanda de la CGT se reclamaba la nulidad de los contratos realizados en supuesto fraude intentando así evitar las reclamaciones individuales.

El juez no ha querido meterse en líos, y para evitar que pasasen por su juzgado todos los trabajadores afectados, para poder defender sus intereses, ha preferido simplificar el pleito.

Por tanto el juicio se celebrará el día 11 de octubre y en él se discutirán dos puntos básicamente:

1º La consideración de acuerdo estatutario o extraestatutario del último acuerdo de Convenio Colectivo (donde se especificaba todo lo referente a jubilaciones parciales, contratos de relevo e interinajes).

2º La vulneración del reglamento de la bolsa de trabajo de peones.


JUSTICIA PARA TODAS

dimarts, 6 de setembre del 2011

Reial decret-llei 10/2011

Us facilitem en document adjunt el Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per atur.

Sota aquest pompós títol, s’amaguen les noves mesures laborals aprovades pel govern espanyol amb les quals s’anima la temporalitat i es permet que el treballador encadeni contractes temporals per fer la mateixa feina durant més de dos anys sense que l’empresari es vegi obligat a fer-lo fix. També s’elimina el contracte de formació actual i es crea un de nou anomenat “de formació i aprenentatge”.

Document adjunt Reial decret-llei 10/2011

>>> Per a més informació aneu a la notícia penjada en aquesta web:

Les últimes mesures laborals aprovades pel govern espanyol són una reforma laboral encoberta que incentiva la temporalitat

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5847

>>> Per conèixer la postura de la CGT, aneu al comunicat del SP del Comitè Confederal:

Davant la reforma constitucional i les noves mesures antisocials, la CGT crida a la revolta social

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5843

dilluns, 5 de setembre del 2011

ASSEMBLEA INDIGNATS 07/09/11


El proper dimecres 7 de Setembre de 2011 a les 17:30 h., es convoca la propera assemblea de Jardiner@s indignad@s, al centre Manteniment de Canyelles.

Estem preparant diverses perfomances. Farem un càsting per seleccionar els jardiners i les jardineres que els protagonitzin.

atreviu-vos !!

diumenge, 4 de setembre del 2011

España, ese paraíso fiscal

De todas las excusas que el PSOE ha dado para no elevar los impuestos a los más ricos, tal vez la más indignante sea la que el jueves defendió José Blanco. “No hay tiempo”, aseguró el portavoz del Gobierno y, como premio de consolación, prometió que esta medida irá en el programa socialista. ¿Hay tiempo para reformar la Constitución en dos semanas pero es materialmente imposible aumentar los impuestos para los más ricos? ¿Es ésta una excusa coherente para un partido que lleva casi ocho años en La Moncloa? ¿Cómo es posible que Francia y Portugal –ambos gobernados por la derecha– hayan aprobado impuestos para las rentas más altas y en España un gobierno que dice ser socialista no se haya atrevido a tan razonable medida a pesar de la durísima situación económica?

Mientras media Europa se replantea su modelo fiscal para evitar que la crisis la paguen sólo los más débiles, en España, la tendencia es justo la contraria: no sólo no suben los impuestos para los más ricos, sino que no han parado de bajar, un proceso que se inició con Aznar y que después continuó Zapatero. Hace 20 años, el marginal máximo del IRPF –el tipo para las rentas más altas– era del 65%. Ahora es del 45%.

Sin embargo, el porcentaje que hay que mirar no es el tipo máximo, sino el tipo efectivo: lo que de verdad pagan los más ricos de media, una vez aplicada la letra pequeña: las desgravaciones. Según los datos de la Agencia Tributaria que este lunes recopiló Público, una persona que declarase ganar 30 millones de pesetas al año en 1993 pagó casi la mitad al fisco: el 49,5%. En 2008, una renta equivalente –291.000 euros al año, si corregimos los 30 millones teniendo en cuenta la inflación- pagó sólo el 30,8%: 18 puntos menos. Para una renta altísima –para alguien que en 2008 declarase ganar 600.000 euros al año–, el tipo efectivo en 2008 fue incluso más bajo: el 27,4%.

Pero los porcentajes reales que pagan los ricos sin duda son inferiores porque son muy pocas las grandes fortunas que tributan sus ingresos a través de la declaración de la renta. La mayoría utiliza sociedades patrimoniales o, si son aún más ricos, las SICAV o los paraísos fiscales, donde los impuestos son todavía más bajos o directamente inexistentes.

Uno de los datos económicos más escandalosos del año –que ha pasado bastante desapercibido, a pesar de su gravedad– es que las empresas españolas sólo pagaron en impuestos el 9,9% de sus beneficios en el año 2010. Desde que se registra este porcentaje nunca ha sido tan bajo y el descenso no es exclusivamente achacable a la crisis porque hablamos de un porcentaje sobre los beneficios declarados, no sobre la actividad económica. En 1999, el tipo efectivo era del 22,8%. En teoría, el impuesto de sociedades en España es del 30% (el 25% para las PYMES). Pero en la práctica, las numerosas desgravaciones y las maniobras fiscales de las empresas hacen que el tipo efectivo esté por debajo del nominal de Irlanda que, con un impuesto de sociedades del 12,5%, es considerada un paraíso fiscal dentro de la Unión Europea.

Con este panorama, escandaliza aún más la respuesta que dio el jueves la vicepresidenta Elena Salgado al elogiar el recorte del 20% que María Dolores de Cospedal anunció para Castilla-La Mancha. "En la elección de los gastos, es posible que la opinión del actual Gobierno (de Castilla-La Mancha) no coincida con la del PSOE, pero el fundamento de la medida es lo que nos parece que debe hacerse", aseguró Salgado, para pasmo de gran parte de su propio partido.

La vicepresidenta de Economía parece olvidar algo fundamental: que hay dos maneras de cuadrar un presupuesto para evitar el déficit. Una pasa por disminuir los gastos. La otra consiste en aumentar los ingresos: los impuestos. Mantenerlos así de bajos para los más ricos en una situación tan crítica como la actual no es ni de izquierdas ni de derechas. Es simplemente suicida.


Publicado por Ignacio Escolar en Estrella Digital