Aquest darrer any el poble català hem estat patint el que possiblement és l’assalt més important en les darreres dècades als nostres drets socials. Hem vist com se’ns han degradat, una vegada i una altra, les nostres condicions laborals. Hem vist també com se’ns han imposat unes condicions més difícils d’accés a les pensions de jubilació, enduriment que, a més de fer disminuir les quanties de les percepcions, grava especialment les dones. Hem observat com cada dia hi han famílies que són desallotjades de casa seva per antiavalots enviats a defensar els interessos dels bancs per sobre els de les persones. I ara estem veient com des dels governs autonòmics s’està atacant directament a serveis tant essencials com la sanitat i l’educació públiques.
Paradoxalment, a Catalunya tenim un govern autonòmic que assegura defensar els nostres interessos com a poble. Però és precisament aquest mateix govern que, en harmonia amb els interessos del capitalisme de la resta de l’estat espanyol i de la Unió Europea, ens està hipotecant greument el nostre futur col·lectiu i individual en restringir l’accés de la classe treballadora a l’educació, a la sanitat, a les pensions de jubilació, a l’habitatge i en trinxar les nostres condicions laborals.
En el conjunt de l’Estat espanyol veiem també com s’ha seguit atacant, en un intent de fer-les recular fins al reducte folklòric, les llengües i cultures que sobreviuen en aquest l’Estat que s’anomena Espanya. Les agressions contra l’escola valenciana i el model educatiu del Principat en són els exemples més recents.
Des de la CGT de Catalunya estem convençudes i convençuts de que totes aquestes agressions cap a nosaltres com a poble, com a treballadors i treballadores, les hem d’entendre i també afrontar en el marc de la lluita contra el capitalisme a nivell mundial, que se serveix dels estats i de les diferents administracions (des de la Unió Europea i altres organismes internacionals fins a les comunitats autònomes i ajuntaments) per a garantir la nostra explotació. Però avui, 11 de setembre del 2011, des de l’anarcosindicalisme català, hem de recordar un cop més que internacionalitzar tot aquest seguit de lluites socials no ha de negar les lluites nacionals d’emancipació, i hem de dir amb valentia, als qui impedeixin la nostra emancipació com a catalans i catalanes, que cal superar el marc estatal, deixar-ho enrere, com una vella antigalla dels temps en que la burgesia va necessitar un gran mercat i les oligarquies dominants unes colònies on reproduir-se com a classe.
No hem de caure en el parany de l’internacionalisme uniformador ni en el del nacionalisme ètnic i segregador. La CGT reivindiquem la diversitat del gènere humà, de les seves cultures i de les seves actituds. I precisament per això creiem en l’autoorganització de les persones i en l’autogestió dels recursos per fer front als problemes socials, econòmics i culturals de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. Un poble que només així tornarà a ser ric en justícia social i ple d’aportacions d’altres cultures sense que això signifiqui renunciar a la nostra. Un poble sense opressió, una nació lliure, que permeti a les persones viure i expressar-se amb llibertat. Caminem juntes cap a l’emancipació personal i col·lectiva d’un conjunt de persones lliures i sobiranes.
Per arribar a la nostra plena llibertat i emancipació, com a persones, com a classe i com a poble, sabem que és necessari estendre la lluita als carrers i als llocs de treball. En aquest llarg camí estem i seguirem estant fins guanyar.
Barcelona, setembre de 2011.
Secretariat Permanent. Comitè Confederal.
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada