divendres, 28 de novembre del 2014

La inauguració del pessebre

Aquesta tarda a partir de les 17.30 veient que l'alcalde caganer no assistia a la inauguració del pessebre, el nostre alcalde suplent sr. Trías a efectuat la inauguració, mentre repartíem fulls informatives als ciutadans allí concentrats.

Posteriorment ens hem desplaçat a l'arbre de Nadal on hem estat concentrats mentre cridàvem proclames en defensa del verd públic i en contra de les contractes que els omplen les butxaques. 

Hem finalitzat l'acte com a bones jardineres ornamentant l'arbre de Nadal amb nostres reivindicacions






TRIAS inaugura el pessebre a amagades

Per por ha trobar-se amb els jardiners de la ciutat i amb els ciutadans l'alcalde Trias per segon any consecutiu inaugura el pessebre a amagades


Parques no se vende, parques se defiende

Treballadores de Parcs i Jardins a Via Laietana camí de Plaça Sant Jaume, en defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions






CGT informa (novembre 2014)

dilluns, 24 de novembre del 2014

Jornada de lucha en Parcs i Jardins



MARXES DE LA DIGNITAT





Les  MARXES DE LA DIGNITAT  tornem a sortir al carrer per cridar ben fort  PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT. Davant d’una situació extremadament difícil i d’emergència social, no podem oblidar que la nostra lluita és al carrer, i al carrer és on han de sonar les veus dels pobles, de la classe treballadora i de la majoria social, que vol un món més just, lliure i igualitari.
El 29 de novembre TOTES LES LLUITES AL CARRER!
Perquè totes i cadascuna de nosaltres som classe treballadora, precaritzada i menyspreada, perquè totes som aturades a les quals se’ns nega el dret a un treball digne, perquè totes som joves abocades a buscar-nos la vida a l’estranger, lluny de la nostra terra, lluny dels que ens estimen i estimem. A totes i cadascuna de nosaltres, se’ns està negant el dret a l’habitatge, a totes se’ns retalla en sanitat, en educació,  en dependència i a totes ens retallen les pensions. Totes som criminalitzades i patim la repressió d’un sistema que ens roba les llibertats i que ens emmordassa  quan alcem les veus per reclamar els nostres drets. A tots i totes se’ns està negant el dret a decidir.
Totes som agredides per un model patriarcal que fomenta el maltractament cap a la dona, negant-nos  el dret a decidir sobre el propi cos i sobre la nostra vida. Totes som persones immigrades i per molt que insisteixin, cap de nosaltres és il·legal i a cap de nosaltres se’ns pot negar el dret a una vida digna. Tots i totes som Mohamed Abagui, Idrissa Diallo, Alik Manukyan,  abusats, maltractats i morts a dins del Centre d’Internament per a Estrangers, i totes i tots tenim l’obligació d’assenyalar el racisme, el classisme, el feixisme i la xenofòbia;  juntes hem de cridar ben fort que no volem aquests tipus  de centres a les nostres ciutats i exigir el tancament dels CIE.
Totes som víctimes directes d’una corrupció que ha suposat l’embutxacament de milers de milions de diners públics, diners que han anat a parar a mans dels bancs, d’especuladors i a paradisos fiscals. Mentrestant, nosaltres, els de baix, els damnificats, ens veiem obligats a pagar un deute odiós i il·legítim que no hem generat;  i ara  ens volen fer empassar un tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA (TTIP), que negocien en secret i que beneficia les grans multinacionals a costa  de drets democràtics, socials i econòmics, com també de recursos públics i mediambientals, bloquejant polítiques ecologistes que promouen el respecte per la natura i la sostenibilitat del planeta.
  • Diguem NO al pagament del deute. Diguem NO al TTIP.
  • Exigim la derogació de les reformes laborals i la retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades.
  • Demanem que es garanteixi el dret  al treball, a l’educació, a la sanitat, a l’aliment, al transport, a l’habitatge, a l’energia i a les pensions dignes per a totes les persones, sigui quina sigui la seva  procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.       
  • Diguem també NO a la repressió de les lluites socials i laborals. No a la llei mordassa.
  • No al feixisme, la xenofòbia, el racisme i la seva impunitat. Volem papers per a tothom i volem tancar els CIE.
  • Rebutgem les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets i fomenten la violència vers elles.
  • Eliminem d’arrel la corrupció, promoguem una veritable reforma fiscal, lluitem contra el frau i assenyalem els veritables culpables per tal d’exigir responsabilitats.
  • Defensem uns serveis públics, universals, gratuïts i de qualitat. Defensem nous models com els que es proposen a la ILP per un nou sistema educatiu.
  • Garantim l’exercici del dret a decidir de tots els pobles. Com també el dret a decidir sobre totes aquelles coses que afecten directament o indirectament les nostres vides. Volem decidir-ho tot!
El 29 de novembre, que totes les veus siguin una!
Perquè totes estem per tot i perquè tot ha de ser per a totes!

dimarts, 18 de novembre del 2014

Comunicat de CGT a totes les empleades i empleats públics

Una reflexió crítica i autocrítica sobre la nostra contribució a la transformació social

No serem nosaltres els que defensem, des de la nostra posició llibertària i anarcosindicalista, la necessitat de mantenir una estructura d’Estat, però sí l’obligatorietat de dotar a la societat lliure, formada per homes i dones lliures, d’una forma d’administrar els bens i serveis que són de propietat (tots haurien de ser-lo) col·lectiva o comunitària*. A aquesta forma l’anomenem "Administració Pública" i les persones que, malgrat tot, aconseguim que funcioni, "treballadors i treballadores públics".

Doncs bé, aquest col·lectiu de treballadores i treballadors, que considerem una sort tenir l’ocupació de contribuir a la felicitat dels nostres conciutadans, patim una severa desgràcia: estar a les ordres d’una colla de corruptes i gangsters que atresoren les seves infames fortunes negociant amb els béns comuns, amb el capital col·lectiu del poble, amb la venda d’unes propietats que són d’ús comú i amb la cessió a empreses particulars de la gestió d’organismes públics, empreses de les quals també s’emporten el seu bon pessic.

Amb quin dret aquests lladres s’apropien d’uns béns que pertanyen a tots, i amb quin dret negocien amb ells aquests xarlatans encorbatats i sempre somrients? Almenys, ja sabem de què s’estaven rient aquests fills de puta de l’última redada, en la qual han caigut més de cinquanta -i són només la punta de l’iceberg- ho corrobora: de nosaltres, de tots nosaltres.

Tindrem la culpa d’alguna cosa? Que no ens càpiga el menor dubte. Tenim la culpa d’haver-los deixat arribar fins a aquí, d’haver-los votat i de tractar-los com si fossin grans senyors; tenim la culpa d’haver delegat en aquests lladres el nostre poder, de desentendre’ns del nostre futur. I així ens va. "El preu de desentendre’ns de la política és ser governat pels pitjors homes" (Plató)

Però ja tenim suficients proves que ens demostren el tipus de gentusa a la qual hem estat servint. I, reconeguem-lo, no ha estat al poble que ens paga, ha estat a ells, als mateixos que ens han robat drets laborals i el 28% del nostre poder adquisitiu més pagues extres.

Sí, fa temps que venim unint-nos a les reivindicacions ciutadanes (Salut, Educació i Cultura, Justícia, Habitatge, etc) però és hora, també, de convertir-se en poble, de deixar de veure com un privilegi treballar per a l’Administració Pública i veure’l com un servei a la Comunitat, a aquest poble que ha començat a rebel·lar-se contra aquests corruptes que, a més, són tan ignorants que no coneixen idees que ja es donaven en el Renaixement. "Un príncep mai podrà dominar a un poble quan el tingui per enemic" (Maquiavel) i que maduren amb els ideòlegs de la Revolució Francesa abans que s’aburgesés: "Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble el més sagrat i indispensable dels deures" (Robespierre)

Però la revolució es va aburgesar i, amb ella, els cridats a defensar i administrar la propietat comuna. "Avui, el Poder Públic ve a ser pura i simplement, el Consell d’Administració de la classe burgesa" (K. Marx).

I aquest Poder Públic tenia els seus empleats públics, aquestes persones que estaven en contacte directe amb els ciutadans i atorgaven o denegaven, en funció de preferències, amistats, relacions familiars i, fins i tot suborns, determinades prebendes. Aquests empleats públics, a més, estaven juramentats amb les diverses opcions polítiques del moment amb la finalitat d’assegurar-se el lloc quan el seu partit arribés a el poder. Va costar molt que aquest mètode de selecció de personal se substituís pel de publicitat, mèrit i capacitat, tant que, encara avui, la designació a dit i els acomiadaments i cessaments arbitraris se segueixen comptant per centenars i fins a per milers.

Va costar molt i segueix costant que un empleat públic no consideri el seu treball com part de la seva propietat privada. Com qualsevol altre treballador ha de considerar l’acompliment de la seva funció com propi, però no el treball en si, perquè "La propietat és un robatori" (Proudhon) i sempre surt de la despulla dels altres. Una vegada dit això i assumit el seu significat, hem de comprendre que el nostre lloc, la nostra lluita, està en el mateix costat que ho té tota l’altra classe obrera, perquè d’ella som i a ella ens devem. "El Vell Món està en procés de dissolució. Un només pot canviar-lo a través d’una revolució integral de les idees i els cors" (Proudhon)

És per això que, igual que en la resta de produccions (industrial, agrícola, de serveis) tota la nostra producció és un contrasentit. "Al negoci no li interessen les necessitats socials, només tracta d’augmentar els guanys del negociant. Per això la indústria fluctua constantment i està en una crisi crònica" (Kropotkin)

Sí, aquí és on hem anat a parar, a que l’Administració *Pública sigui considerada com un negoci per polítics corruptes, alts executius, càrrecs nomenats a dit i altres lladres que, sota l’empara d’un sistema "democràtic-burgès" i, per tant, nascut del robatori propi de la seva classe -que es nodreix de l’esforç dels assalariats- s’han apropiat dels béns comuns per a treure d’ells beneficis econòmics il·legítims. És a dir, l’autèntic sentit solidari de la propietat pública ha estat anul·lat per a enriquir a uns pocs. "La llibertat no pot ser realitzada més que en societat, i només en la més estreta igualtat i solidaritat de cadascun amb tots" (Bakunin)

Aquesta llei solidària de cooperació (molt superior a la de la competència) ens l’ensenya ja la Mare Naturalesa, a la qual no li fan falta complexos Estats jeràrquics per a aconseguir les seves finalitats. "La gran desgràcia és que una gran part de lleis naturals, ja constatades per la ciència, romanen desconegudes per les masses populars gràcies a la cura dels governs i l’església?* (Bakunin).

Insistim que des d’aquest sindicat anarcosindicalista no volem, de cap manera, defensar l’existència de l’Estat, el nostre gran enemic al costat del Capital. Ja ho deia el pare de l’anarcosindicalisme espanyol, Anselmo Lorenzo: "Justificar l’Estat és tasca ingrata, impossible, tant valdria obstinar-se a fer higiènica i habitable una fastigosa claveguera tenint lliure accés al bosc, als prats, a la vall, a la muntanya, al riu, al mar".

Federació de Treballadors i Treballadores de l’Administració Pública de la CGT (FETAP-CGT)

divendres, 7 de novembre del 2014

Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N



Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N

La CGT està a favor del dret d’autodeterminació de les persones, de la lliure decisió en organitzar-se en comunitats i de federar-se sota els principis de la col•laboració, la solidaritat i l’autogestió.

Aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits capitalistes. Tampoc està limitat a l’estret corral en que només es pot decidir el canvi d’un estat per un altre i on les classes dominants locals puguin continuar exercint el seu poder coercitiu sobre la resta de la població.
 
Volem decidir. Decidir especialment quin model social, quins models econòmics autogestionats, quines formes de superació del capitalisme podem establir en el territori català i altres pobles de la península.

 
Aquestes decisions no estan presents en l’horitzó del 9-N i, per tant, no es tracta d’un procés d’autodeterminació complert. Ara bé, l’aposta de l’estat espanyol per la prohibició d’aquesta mobilització social deixa ben clar que qualsevol petit canvi és i serà atacat pels poders oligàrquics dominants.

 
Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix.

 
Creiem en l’autodeterminació complerta, sense amputacions. No volem decidir únicament el canvi d’una estructura estatal a una altra estructura estatal. Però volem també deixar clar que cap llei, cap tribunal, cap instrument repressor, pot impedir que la gent surti al carrer i s’expressi com consideri més adient practicant legítima desobediència contra allò que consideri injust.

 
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

 
Barcelona, a 4 de novembre de 2014

dimarts, 4 de novembre del 2014

DEFENSEM EL PARC DE L’ORENETA

La asamblea de la sección sindical de CGT para el próximo jueves 6 de noviembre queda anulada porque iremos a Sarria a participar de la jornada reivindicativa contra la urbanización por parte de Nuñez i Navarro de parte del Parque de la Oreneta.


MANIFEST: DEFENSEM EL PARC DE L’ORENETA

L’Ajuntament ha aprovat inicialment un projecte per construir 30 habitatges de luxe en un terreny que forma part del Parc de l’Oreneta. Això serà possible per un acord entre l’Ajuntament i la promotora Núñez i Navarro. Aquesta empresa cedeix dues masies

(Can Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany, i Torre Garcini, al Guinardó), que es destinaran a equipaments públics, i a canvi l’Ajuntament li transfereix una superfície per edificar dins del Parc de l’Oreneta, tocant al carrer Montevideo.

Un grup de veïnes i veïns estem decidits a aturar aquest projecte perquè urbanitza i privatitza una part de l’actual Parc de l’Oreneta, que és un espai públic que conté una vegetació forestal que és una continuació del Parc Natural de Collserola. Evidentment estem a favor que es guanyin per a ús públic les esmentades masies, però no a qualsevol preu.

Per això, el dia 10 de juliol del 2014 ens hem constituït en la Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta amb els següents punts:

1. No a la privatització i urbanització d’una part del Parc del Castell de l’Oreneta. Aquest espai forestal és un patrimoni d’alt valor ecològic de tota la ciutat de Barcelona i volem que se’n garanteixi la seva protecció íntegra.

2. Que es destini a ús públic la Torre Garcini al Guinardó i Can Ripoll a Sant Gervasi-Galvany, d’acord amb les reivindicacions dels veïns, mitjançant un procediment que no perjudiqui els interessos generals de la ciutat.