Amb la Coordinadora d’Entitats Park Güell, de Barcelona.
Resum de la reunió:
El dia 9 de setembre de 2010, es va celebrar a la seu de la FAVB de Barcelona, la reunió “monòleg amb dret de pataleo i rèplica” amb la senyora Tinent d’Alcalde de Barcelona i Presidenta de Parcs i Jardins Sra. Imma Mayol.
Una reunió monocolor basada en el tancament del Parc Güell a posteriori de les eleccions, mitjançant uns torns de control i d’accés, amb unes claus d’un sol ús per als turistes i una clau per als veïns (pels veïns seria per sempre, cosa no aprovada per cap decret) dels barris llindants del Park però, sense fer-se extensiu a la ciutat de Barcelona ni a l’estat espanyol.
No obstant, Mayol, explica una possibilitat surrealista de forma oficiosa per a obtenir fent trampa la clau d’accés al Park mitjançant les seus de la OAC (Oficina d'Atenció Ciutadana) dels Districtes de Barcelona indicant que amb un veí n’entren els familiars i amics.
Després d’escoltar la dissertació de la tinent d’alcalde que no va moure peça des dels conceptes explicats el mes de febrer del 2010, mantenint tot allò el que en aquell moment mantenia que era posar torns d’accés i control de pagament. (veieu els models dels torns d’accés) Ara ho manté tot igual però sense el pagament, ja que el projecte va ser retirat perquèEsquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’hi va posar en contra. El projecte actual que avui ens parla la tinent d’alcalde significa que queda ja instaurat el primer estadi per a la privatització del parc, el control, i el pagament, a posteriori de les eleccions, o be a partir del mes de maig, pels possibles successors.
La Coordinadora, refusa de ple el “Pla integral” tot i admetent que s’ha de preservar el patrimoni arquitectònic de Gaudí, mantenir els jardins i el manteniment de les instal·lacions i refusant les noves instal·lacions i recordant que no farien falta si hagués un manteniment acurat i eficaç enlloc de la deixadesa i desídia que Parcs i Jardins manté en el Park. Així mateix, es recorda que molts anys abans existia vigilància de dia i de nit, que la ràtio dels jardiners era superior a l’actual que és molt reduïda, per atendre les 18 Ha. de parc.
En aquest punt de la reunió, el Sr. Antonio González, de l’AV Carmel, diu a la senyora Mayol, que "el deteriorament del Park es deu a la seva gestió (de la sra. Mayol), per la manca de manteniment i els pocs treballadors o ràtio per Ha. de parc, indicant-li que la manca de manteniment porta el parc a l’estat d’ara, que s’ha d’arranjar de nou, cosa que no hagués fet falta."
La senyora Imma Mayol, no convenç amb el seu monòleg de pinyó fix, enfrontant-se a les respostes, peticions i suggeriments de la Coordinadora d’Entitats Park Güell, que li reclamen veure i tenir físicament tot el projecte del Pla Integral, enlloc del resum reduït d’aquest pla que no explica res del que volen saber les entitats i veïns, per creure que tenen encobertes informacions que se’ls nega i no se’ls permet saber.
La senyora Imma Mayol s’enroca, en els seus tretze, tornant a indicar que tot això ja es va parlar abans i es va acordar, en una assemblea de participació ciutadana feta pública al col·legi Baldiri i Reixac; una assemblea que el públic assistent a la mateixa va desestimar el tancament del parc i els medis a emprar en el Park Güell encara que, la senyora Mayol s’hi va refermar prometent que al mes d’abril portaria els models i mitjans per a ensenyar-los als veïns, cosa que fa avui, tot i indicant que en el parc Güell es faran actuacions de manteniment: enderrocar murs històrics i creant una tanca d’acer inoxidable de 2,20 metres d’alçada al parc, ”tot per 4 milions d’euros”, la qual cosa començarà a l’octubre 2010 o abans.
Fent rèplica, els veïns indiquen que la participació ciutadana mantinguda al barri de la Salut ha estat un engany i una burla dels veïns i entitats, durant tres anys, per part de l’ajuntament, i que quan van saber aquests que les intencions, ara gens encobertes, eren tancar el Park i fer-lo de pagament van alertar els veïns dels barris de l’entorn, els quals van iniciar la campanya conjunta i van crear aquesta coordinadora que fa front als fins encoberts de la tinent d’alcalde i de l’ajuntament.
La Coordinadora, espera encara una reunió amb l’alcalde Jordi Hereu. Aquest, no obstant va escriure una carta a la coordinadora després de molts mesos, i queixes al Síndic de Greuges.
Reflectim fent un resum els paràgraf següents del contingut de la carta:
- “Vull deixar-los ben clar, sobretot que comparteixo amb vostès els principis que plantegen de seguir mantenint un parc segur, lliure i gratuït”
- “Sempre hem tingut clar que havíem de començar per millorar aspectes relacionats amb l’ús veïnal “
- “La prioritat de govern és l’ús de parc de barri “ ( No sabem que vol dir amb aquest concepte tractant-se del Park Güell, insigne parc de la ciutat i patrimoni del món ).
- “No ens plantegem cobrar entrada, però sí regular l’accés dels turistes i garantir que el veïns tinguin sempre dret preferent de pas.” (Fet amb una proposta que és fruit del treball conjunt de totes les parts implicades).“ ( ???) Quines són les parts implicades, si no ho han compartit amb els veïns i entitats, és doncs una formula del monòleg de l’ajuntament ?
- “ La protecció del parc és la millor manera d’afavorir que tots puguem gaudir-ne.“ (és un concepte genèric i ampli... amb moltes interpretacions, que no s’expliciten, com per exemple el manteniment i la vigilància...)
Un cop llegit aquests paràgrafs significatius de la carta de l’alcalde, es demana a la senyora Imma Mayol, que ens doni la seva opinió sobre totes les cartes, peticions i queixes formulades a l’alcalde Jordi Hereu, des del mes desembre de 2009, fins ara, des de la Coordinadora d’Entitats Park Güell, i vam poder comprovar que no en sabia res, per tant, ignorava allò que demanàvem els veïns.
Tot seguit es fa lectura del document que la coordinadora va preparar un dia abans i que exposem :
Ens cal per poder parlar amb igualtat, tenir tot el projecte Integral i memòries i pressupostos del PLA INTEGRAL. 2010 -2020 ( el darrer). En cas contrari deuríem de deixar per una altra ocasió i amb més dades aquesta reunió.
Punts d’unió: Són la seguretat personal, i l’arquitectònica dels edificis” i instal·lacions del parc, el manteniment i la no privacitat del parc, per tant la gratuïtat.
El Park Güell no tot és de l’ajuntament: Finca donada, cedida, a la ciutat, espai del senyor de Turull i de l’hoteler el Sr. Gaspar, i descendents, encara les finques tenen diversos propietaris i no són de l’ajuntament, per tant no poden parlar de Tres Turons i del Park Güell en aquesta zona, sense aclarir els punts legals i del deslinde de les finques. Un lloc on recuperar molta zona verda.
Dins del projecte del Pla Integral 2010-2020; preveu crear cinc cafeteries dins del Park, creant un circuit per a dirigir el personal a les cafeteries i canviar la logística de mobilitat dels visitants dins del Park sota interessos mercantils. (Aspecte que els veïns volen saber per les conseqüències que comporta aquesta canvi).
Les ordenances municipals han de garantir els usos i combatre els abusos, cap iniciativa il·legal servant la llei des de l’autoritat municipal.
El manteniment de les instal·lacions i la jardineria així com l’arquitectura és una obligació de l’ajuntament. Tot parc té un pressupost, el qual volem saber els muntants de les despeses i els ingressos de les partides. (òbviament, hi han ingressos al parc com les llicencies anuals dels bars i punts de venda que equival a 130 Milions de pessetes).
Considerem que la massificació és una activitat creada pel mateix ajuntament, creiem que no s’ha fet bé dirigir els turistes al parc sense donar serveis i garanties de qualitat dins el parc, seguretat, etc. El qual ha deteriorat el conjunt, per la qual cosa es fa la interpretació que és una provocació per poder convertir-se en els “salvadors del Park Güell.”
Recordar-los que fa pocs mesos s’han entrat al registre de la plaça Sant Miquel 8.049 signatures, i tenim per entrar-ne a final del mes de setembre més de 2.000. Ferien en total unes 11.000 signatures.
També s’han entrat 2.000 postals i instàncies per a recordar que la població i gent de l’estat espanyol així com estrangers no estan d’acord amb el projecte de tancament i control del parc amb torns, ni targetes pels veïns i encara menys fent-lo pagament, contradient les normatives europees.
La seguretat del parc per a les persones parteix de la vigilància de dia i de nit seguint els models de trenta anys anteriors, vigilància dins el parc, patrulles amb cotxe i durant el dia la parella de vigilància uniformada de la guàrdia urbana, a peu. ( En bicicleta i/o amb moto, model del parc de la Llibertat d’Esplugues de Llobregat)
Es demana veure el pla de manteniment i pressupost del parc Güell, perquè sabem que no en tenen cap.
Volem recordar que cal evitar “recuperar parcs” després de llargues dècades de manca de manteniment creant deixadesa i ineficàcia, i per tant, un gran deteriorament; cal evitar fer una acció de nova inversió milionària potenciant un eficaç manteniment creant llocs de treball qualificats.
I per això, cal evitar fer negocis dels parcs públics.
Cal evitar que els parcs es tanquin i no s’obrin al públic com el de Costa i Llobera. La Sra. Imma Mayol, va indicar que eren per raons tècniques i no per altres raons.
En aquest punt, també incideix un representant del comitè de Parcs i Jardins, del sindicat CGT que fa incidència en la pregunta del parc Costa i Llobera, a qui la senyora Mayol, va contestar-li, que s’obriria un cop estès arranjat i amb seguretat pel públic, no obstant, no va estalviar paraules poc dignes, tot i indicant-li que ell estava treballant com un privilegiat i que s’hauria de donar cops a les dents, recordant-li que no estava en una reunió sindical. (El Comitè va ser invitat per la coordinadora i la FAVB, després d’una reunió anterior amb al sra. Imma Mayol).
No estem d’acord que per atendre els turistes s’hagin d’enderrocar i expropiar cases protegides en l’ entorn del parc al barri de la Salut per després l’Ajuntament construir-hi altres edificacions, de titularitat municipal, per atendre els turistes; això és la perversió del sistema d’aquest ajuntament, que es diu democràtic. L’Ajuntament no es pot vendre la ciutat perquè són administradors i no amos.
Controlar les 8 portes suposaria la privatització del parc amb molts torns amb vigilants repartits en les vuit portes i horaris laborals, la qual cosa, no ens podem permetre per ser insostenible econòmicament i de fet no fa cap falta. La massificació de tot el parc resideix en dues portes del parc solament.
En la reunió va sorgir el tema de la Fundació Gaudí, el Museu Gaudi de dins del parc, el qual fa ús del parc perquè n’és propietari, no obstant gaudeix del lloc i dels beneficis del museu, les visites que són unes 400.000 a l’any per valor de 7,50€, per persona sense que repercuteixi res en el parc públic alhora que, també obtenen els beneficis de Parcs i Jardins durant tot l’any. En aquest estadi de la reunió es creu convenient poder obtenir una entrevista amb la fundació per a assolir suport pel manteniment del parc.
Va acabar la sessió sense que la tinent d’alcalde, presidenta de Parcs i Jardins convencés a ningú, deixant clar que ella no proposava el pagament però, si el control amb els torns i les claus d’accés, i que el parc s’arranjaria per un muntant de quatre milions d’euros fent instal·lacions noves.
Van Assisitir-hi : Els membres de la FAVB, la Coordinadora d’Entitats Park Güell, i Comitè de treballadors de Parcs i Jardins, la senyora Imma Mayol i la conservadora del Park Güell.
Va començar a les 18:30 amb bons somriures i va acabar a les 21:00 amb cares llargues i insatisfetes per ambdues parts, tot i demanant un seguiment de tot el que es va parlar i seguir mantenint contacte entre tots i esperant poder obtenir el pla integral per part de la senyora Imma Mayol, la qual s’hi va negar.
Àlea iacta est!
Coordinadora d'Entitats Park Güell 2010
