dimecres, 30 de desembre del 2009

Arbitraje "impugnación del voto por correo"

Hemos recibido el arbitraje por la impugnación presentada por CGT por la imposibilidad de que dos trabajadores/as ejercieran su derecho a votar por correo,


El arbitro designada Juan Ignacio Marín es un viejo conocida, ya que había ejercido como Presidente de la Mesa Negociadora de Parcs i Jardins.


En el arbitraje recoge las alegaciones realizadas en contra de la impugnación presentada por CGT por parte de:


La representación de la dirección del Institut, que se opone a la impugnación y justifica el retraso en el tamaño de la empresa


La representación de CCOO se opuso a la impugnación alegando que existe un laudo correspondiente a este mismo proceso electoral impugnado por CGT ante la jurisdicción y además, los dos votos no afectan al resultado de la elección.


La UGT se añadió a las razones expuestas por CCOO


Igualmente la USOC se adhiere a las razones de CCOO


Para finalizar como disposición, el arbitraje paraliza el procedimiento acogiéndose a que el art. 39 del RD 1844/1994 del reglamento electoral que dispone que hasta que no finalice el procedimiento arbitral y, en su caso, la posterior impugnación judicial, quedará interrumpida los plazos de prescripción

Las principales economías del estado engordan un 27% en tiempos de vacas flacas

Los ricos no pasan penurias ni en crisis. En un año de recesión, como el que ahora se cierra, las diez principales fortunas del país han elevado ya su patrimonio un 27%. Dueños de grandes compañías, que en su mayoría cotizan en el Ibex 35, tienen 6.803 millones más en sus participaciones empresariales más de lo que costó la T4 de Barajas por la subida de la bolsa.

En 2007 tras perder en los parqués en torno a un 30% de su patrimonio, llegó 2008. Con la quiebra de Lehman Brothers y el escándalo de Madoff(que salpicó a Banco Santander y a los millonarios Alicia Koplowitz y el indio Ram Bhavnani) y se llevó por delante más de 26.000 millones de euros, en torno a la mitad de lo acumulado en sus participaciones en cotizadas.

Amancio Ortega ha retirado 700 millones de sus sicav sin tener que pagar al Fisco, haciendo valer su condición de mortal que está por encima del bien y del mal (no hablamos de semidioses ni espectros, hablamos de la burguesía)

Pero, en marzo pasado, los mercados internacionales comenzaron a repuntar. El Ibex español se ha revalorizado un 30% desde enero. De eso se han beneficiado los millonarios españoles, evidentemente los parados, trabajadores alienados y los combativos, no han podido gozar de la riqueza que crean ellos mismo a través de su trabajo. Los bancos, sin embargo, si han recibido miles de millones para no "cerrar", elevando el déficit del estado hasta el 5%. En una de las maniobras mas descaradamente neoliberales que han ejecutados los que se llaman socialistas y tienen la poca verguenza de cantar la internacional socialista en sus miting. ¿A quien quieren engañar?

El que más ha engrosado su patrimonio es, de lejos, el fundador del imperio Inditex, con la marca Zara a la cabeza, Amancio Ortega. El rico español número uno, según la lista de la revista Forbes, ha logrado aumentar su participación en Inditex en 4.313 millones, un 37% , hasta 15.893 millones.

El imperio Zara le sirve para quitarse el mal sabor de boca que le han dejado algunas inversiones inmobiliarias, que rondan los 3.000 millones de euros. Y también el golpe que vienen sufriendo desde el último trimestre de 2007, cuando empezaron a ir mal las bolsas, sus sicav (sociedades de inversión de capital variable, el instrumento donde las grandes fortunas colocan sus ahorros).

Como otros ricos, que también usan estos vehículos para tributar sólo al 1% en el Impuesto de Sociedades, Ortega ha visto evaporarse una parte significativa de su dinero. Para evitar una sangría mayor, ha retirado en torno a 700 millones de estas sociedades desde que comenzó el mal escenario bursátil en 2007. Sólo el mes pasado reembolsó unos 200 millones con estas operaciones, por las que no tiene que pagar impuestos.

Y lo mismo han hecho otras grandes fortunas, que han optado por reducir drásticamente su inversión en bolsa para optar por la deuda de países y empresas (renta fija), como ha hecho Alicia Koplowitz. Sólo en Morinvest acumula 428 millones, un 11% más. Su hermana, Esther Koplowitz, dueña del 45% de FCC, es un 24% más rica que en 2008. Aunque la mujer más rica de España es la ex esposa de Amancio Ortega, Rosalía de Mera. Atesora 1.874 millones gracias a su 7% en Inditex.

Las artimañas de evasión fiscal en los morros de la ministra de economía y del secretario de estado de hacienda son variadas y por supuesto consentidas. Mientras que los trabajadores llegan en algunos casos a tributar el 21% de su sueldo a la seguridad social para mantener la "justicia" económica estos maestros trileros aportan un 1%. Desolador.

Emilio Botín, presidente del Santander, es el que más ha revalorizado su patrimonio empresarial, un 71% este año, hasta 885 millones. Le sigue la familia Del Pino, dueña del 44,6% del grupo de construcción y servicios Ferrovial que, tras fusionarlo con su filial de autopistas Cintra, ha incrementado el valor de su participación un 48% (2.568 millones).

Los Entrecanales, propietarios de Acciona, logran revalorizar su patrimonio un 3,4% más y los dueños de ACS, los banqueros March, los Albertos y Florentino Pérez, han visto cómo el valor de su empresa gana un 6%, sobre todo en los últimos días gracias a la noticia de la compra de una constructora en EEUU.

¿Quien paga la crisis? Respuesta: 4 millones de trabajadores en paro, y con la espada de damocles de la reforma laboral que pactaran los sindicatos verticales al servicio de la patronal... no hacen falta más comentarios.

Nota realizada tomando como fuente una noticia publicada en el Diario Público

Article publicat en Kaosenlared

dimarts, 29 de desembre del 2009

1910-2010: Cent anys d’Anarcosindicalisme


MANIFEST 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME (1910-2010)

Fa ara 100 anys el coratge i la rebel·lia d’un grapat de dones i homes va fer que el món comencés a canviar de base.

Conscients que l’emancipació dels treballadors i treballadores només podria realitzar-se per l’acció directa de la mateixa classe treballadora, gents sotmeses de totes condicions i oficis van decidir organitzar-se autònomament com a persones lliures i assumir el destí de les seves vides en comunitat al marge d’amos, governs i supersticions.

Naixia així el moviment anarcosindicalista sota les sigles històriques de la Confederació General de Treball i la Confederació Nacional del Treball, inspirades en els principis que van dinamitzar la Primera Internacional de Treballadors, la més democràtica, humanista i revolucionària expressió d’autodeterminació política i social que han conegut els temps moderns.

I l’experiència ha demostrat que aquestes sigles i ideals antiautoriaris han estat els que han promogut les transformacions socials més importants i ambicioses de la història. Refutant la cultura de submissió que predicaven les classes dirigents, les oligarquies i l’església, combatent sobre el terreny la intolerància de la burgesia depredadora, predicant amb l’exemple de la seva solidaritat i disputant pam a pam al totalitarisme en armes les conquestes amb tant sacrifici assolides.

Avançats al seu temps i pioners en la denúncia de les injustícies, van ser anarcosindicalistes els qui van arrencar de les urpes del capital la jornada laboral de 8 hores i qui amb la seva lluita fraternal van aconseguir després de segles d’humiliacions l’equiparació social de les dones, portant el seu ideari de revolució social plena, integral i llibertària per tot el món, i molt especialment a Amèrica Llatina, convertida des de llavors en la segona llar d’aquest heroic proletariat militant.

També va ser la resistència llibertària la que en un primer i crític moment va frenar en sec l’envestida criminal de les tropes mercenàries nazifeixistes cridades per la dictadura franquista per sotmetre al poble espanyol i castigar la seva insolència revolucionària. Encara avui, la revolució espanyola de 1936-1939 sorprèn el món i és universal la valoració d’aquella epopeia popular com a fita històrica. Mentre aquí, al propi escenari de la desigual contesa, el revengisme i la desmemòria còmplice continuen escatimant el llegat ètic d’aquella gent que portava un món nou als seus cors.

Per això avui, en complir-se el centenari d’aquell fulgor que encara il·lumina la fecunda senda de la llibertat i la solidaritat, desnonats ja definitivament funestos miratges autocràtics i estatalistes de poder que s’han revelat vençuts companys de viatge de la dominació i l’explotació, els anarcosindicalistes ens tornem a autoconvocar per denunciar les amenaces noves i insospitades que estan posant en perill l’existència del planeta i la convivència en dignitat i afirmar la nostra fe en la humanitat treballadora i en la derrota final de la barbàrie capitalista i els seus representants.

En despuntar el Segle XXI, convençuts que la pàtria dels oprimits i oprimides és el món i la seva família la humanitat, nosaltres, homes i dones, joves i grans, oriünds i forans, mestissos, enarborem la insubmissió, la pau i la paraula per cridar a trencar les recents i invisibles cadenes de la servitud voluntària.

Quan tot en les altures conspira per a ofegar els crits contra la injustícia establerta, anarcosindicalistes, sindicalistes revolucionaris, anarquistes, llibertaris, anticapitalistes i antiautoritaris, com a dipositaris de l’autèntica democràcia d’acció directa, afirmem que nosaltres som el poble i la seva rebel·lia infinita, i reconeixem l’immens deute contret amb les generacions que ens van precedir en la lluita per la llibertat, la justícia i la dignitat.

Perquè l’afany que guia la nostra anarquia representa la més alta expressió de l’ordre.

Perquè quan tot el poble governa, com pretén l’ideal de la verdadera democràcia, ningú no mana, com persegueix l’anarquisme.

SALUT I LLIBERTAT!!

Secretariat Permanent de la CGT

www.cgt.org.es/spip.php?article1589

dilluns, 28 de desembre del 2009

La Seguridad Social paga a los médicos para que den menos bajas

En la Seguridad Social no les gusta hablar de fraude en las bajas laborales por incapacidad temporal (IT). Prefieren llamarlo "abuso" o "uso indebido". Pero constatan que existe. Por eso están firmando con las comunidades autónomas convenios para "racionalizar" la gestión de estos procesos, que le cuestan al Estado entre 6.000 y 7.000 millones de euros anuales. Madrid y Cataluña han sido dos de las últimas comunidades en firmar esos convenios, por los cuales la Seguridad Social les entrega unas cantidades destinadas, entre otras cosas, a incentivar a los médicos que dan las bajas.

El objetivo, según el convenio específico firmado con Madrid, es "conseguir la reducción de los tiempos medios de duración" de las bajas. Los médicos madrileños están a punto de cobrar los primeros incentivos, que pueden llegar a los 1.754 euros si cumplen al cien por cien con los objetivos. La Seguridad Social ha destinado 4.750.000 euros a financiar el programa. El crédito se dedica a "incentivar" a los profesionales que participan en el programa: inspectores médicos, médicos de atención primaria y personal administrativo.

"Es un disparate", afirma el presidente de una sociedad científica

El convenio con Cataluña le saldrá a la Seguridad Social por 5,7 millones de euros. En total, en 2009, el Ministerio de Trabajo destinó 30 millones de euros a este tipo de convenios. Hasta ahora, y según una portavoz del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), se han firmado con Extremadura, Andalucía, La Rioja, Galicia, Asturias, Baleares, Canarias, Valencia, Madrid y Cataluña. "Algunas comunidades, como Murcia y Aragón, no lo han suscrito porque no estaban preparadas para el programa de incentivación", explica Mª Dolores Santamaría, subdirectora general de Gestión de IT del Instituto Nacional de la Seguridad Social.

El programa de reducción de bajas se centra en 14 patologías, las mismas en todas las comunidades autónomas, que según el INSS son las que concentran el 30% de todas las incapacidades temporales. Son estos 14 diagnósticos los que se vigilan y controlan en el programa. También son los que permiten calcular a los servicios de salud autonómicos qué médicos han cumplido mejor los objetivos y, por tanto, qué cantidad económica les corresponde a modo de incentivo. Se trata de trastornos depresivos y neuróticos, tendinitis, esguinces y torceduras, problemas de espalda, etc.

"Estamos obligados a controlar el gasto público", dice el INSS

La valoración incluye tanto el número de procesos como la suma de los días de baja laboral. "El incentivo económico para la comunidad autónoma vendrá relacionado directamente con la reducción en días de la prestación", afirman los convenios con Madrid y Cataluña. La reducción se calcula comparando un periodo determinado con otro anterior "en condiciones de homogeneidad en cuanto a duración, fechas, número de afiliados, etc.", añaden. "Cada día disminuido se valora en 15,23 euros a favor de la comunidad autónoma".

Madrid empezará a pagar el incentivo a sus médicos de familia en la nómina de diciembre, según ha estado informando la Dirección General de Recursos Humanos a los gerentes de cada área sanitaria. Los médicos cobrarán en función de su porcentaje de cumplimiento. Si es del 100%, la cantidad llega a los 1.754 euros. Si es del 75%, 1.315 euros. Del 60%, 1.051 euros. Y así sucesivamente. Podrían no cobrar nada si no han reducido los días de baja. El cálculo se hace, según fuentes sanitarias, centro de salud a centro de salud. El médico que más haya reducido sus IT será considerado el que mejor haya conseguido los objetivos. Sus resultados serán el 100%, a partir del cual se irá calculando el porcentaje del resto de sus compañeros.

Un facultativo puede cobrar 1.700 euros si cumple los objetivos

También el personal administrativo que participa en la gestión de las bajas cobrará incentivo, en este caso un fijo de 200 euros. En algunos centros de salud existen circuitos especiales para la IT en casos de bajas largas. En lugar de que el usuario pida visita con el médico cada semana para renovar su parte de confirmación, se dirige a la unidad administrativa, donde se lo resuelven sin cita previa.

A los médicos madrileños no les ha sentado nada bien la llegada del incentivo. La Sociedad Madrileña de Medicina de Familia y Comunitaria (Somamfyc) "rechaza las medidas de incentivación de la incapacidad temporal" por considerarlas "inútiles", según asegura en un comunicado. "Creo que es un disparate, que supone un aguinaldo arbitrario que no mejorará la gestión de la IT", afirma su presidente, Paulino Cubero. El premio a los médicos que más hayan reducido los días de baja de sus pacientes ha sido objeto de discusiones en foros profesionales en internet. Todos se manifiestan en contra. "Una vergüenza más, una perversión más. Creo que pone en duda la ética profesional de los médicos. ¿Es que necesitamos un incentivo para atender lo mejor posible a nuestros pacientes? ¿Acaso se duda de la buena praxis?", se pregunta un médico de primaria.

Madrid y Cataluña han sido las últimas en adoptar el sistema

"Los médicos se oponen porque no están bien informados", asegura la subdirectora general del INSS. "Estamos obligados a controlar el gasto público y lo que queremos es que la incapacidad temporal se use para lo que la ley establece y por quienes cumplen los requisitos. Lo que no queremos es que haya abusos", añade. Santamaría explica que hay comunidades, como Extremadura, que están teniendo "un magnífico comportamiento en IT". De ahí que, en ese caso, a los médicos se les pague "para que mantengan los ratios de IT, que son buenos". En el resto de comunidades, en cambio, el dinero sí se destina a reducir número y días de duración de las bajas. En Madrid, por ejemplo, las bajas "están disparadas", asegura.

El objetivo de la Seguridad Social es, según Santamaría, racionalizar el gasto y homogeneizar. "¿Qué causa hay para que una misma patología dure siete veces más en una comunidad que en otra?", se pregunta. "Habría que analizar si es porque las pruebas diagnósticas tardan mucho o si las listas de espera para operarse son muy largas".

Los convenios incluyen también programas de formación para los médicos. "La IT tiene que usarse para lo que establece la ley. Por ejemplo, no debe darse una baja para paliar la falta de conciliación laboral de una mujer", explica Santamaría. De momento, los convenios ya firmados "están dando magníficos resultados", asegura. En 2010, la Seguridad Social les destinará otros 35 millones de euros.

Article publicat en CAS

diumenge, 27 de desembre del 2009

“Som milers els treballadors cedits il·legalment a l’Ajuntament de Barcelona”

Entrevista a Josep Maria Soler, extreballador de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat per cessió il·legal de treballadors a l'Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB), depenent del Govern municipal tripartit.

La sentència considera provat que 7 membres de la plantilla de l'Arxiu Històric de la ciutat estaven subcontractats il·legalment per diverses empreses "pantalla", sense cap funció real, més enllà de cedir treballadors a l'ens municipal amb salaris i condicions laborals molt inferiors a les establertes per conveni col·lectiu per als treballadors de la plantilla. Des de L'ACCENT hem volgut saber l'opinió d'un dels treballadors afectats per aquesta cessió il·legal.


Com es va iniciar el conflicte a l'Arxiu Històric?
Bé, el conflicte s'inicia quan, després de mesos d'estar parlant sobre la precària situació que patíem, decidim passar de les paraules als fets. Això no és mai senzill i en aquest cas potser ho va ser menys pel fet que algunes de les persones que feia més temps que hi treballaven feia un parell d'anys ja havien intentat tirant endavant una denúncia de la seva situació que al final va quedar en res entre d'altres perquè l'anterior delegada sindical de l'Arxiu no va recolzar-les.

Com us veu organitzar els treballadors afectats?
Doncs l'organització de què ens vam dotar va ser l'assemblea de treballadors i treballadores. Cap de nosaltres, com la gran majoria dels treballadors en precari, no estava sindicat i el que ens va semblar més pràctic va ser constituir una assemblea que convocàvem quan ho consideràvem oportú sense demanar permís ni consultar a ningú. D'aquestes assemblees va sorgir la idea de posar una denúncia a l'Ajuntament de Barcelona per subcontractació il·legal de mà d'obra, és a dir, externalitzar un servei que és estructural de qualsevol arxiu com és la categoria de l'auxiliar d'arxiu. A part d'aquestes assemblees que podríem qualificar de formals, com que durant el canvi de torn del migdia ens trobàvem tots els i les treballadores implicades, pràcticament cada dia hi havia una breu assemblea en la què comentàvem les novetats de la jornada.

Vau comptar amb el suport de la plantilla "fixa"?
Aquest és un dels temes clau. La veritat és que malgrat que, mentre nosaltres vam estar a l'Arxiu, bona part dels i les treballadores fixes demostraven cert interès en la nostra denúncia (gairebé tots els treballadors de l'Arxiu van signar una carta en què se solidaritzaven amb la nostra lluita) i que quan els vam citar a assemblees per tal de posar-los al dia de les darreres novetats hi assistien pràcticament tots, a mesura que es va anar intensificant el conflicte el seu nombre va disminuir molt. Malgrat tot, cal reconèixer que sense la tasca d'alguns d'ells i, en concret, de la delegada sindical de la CGT a l'Arxiu, la nostra lluita no hagués pogut arribar fins on ha arribat perquè qualsevol intent de plantejar la nostra situació amb la direcció del l'Arxiu era refusat amb l'argument que nosaltres no érem treballadors de l'Arxiu i que era a Magma Serveis Culturals a qui ens havíem de dirigir.

Quina va ser la resposta de l'empresa Magma i de l'Ajuntament quan es van assabentar de la vostra denúncia?
La seva resposta va ser, primer de tot, unitària. És a dir, van començar a reunir-se plegats per tal de veure de quina manera podien torpedinar la nostra denúncia. Amb aquest objectiu van començar a introduir canvis en el funcionament normal de la nostra feina per tal que, en el moment del judici, allò que nosaltres denunciàvem ja no respongués a la realitat. El canvi més destacat va ser la imposició de la figura d'un coordinador que els permetés justificar que nosaltres no treballàvem colze amb colze amb la resta de treballadors de l'Arxiu. Aquest moviment, però, no els va sortir gens bé perquè això va ser interpretat per nosaltres com un greu atac i l'aïllament que tant nosaltres com els treballadors més implicats va haver d'aguantar van aconseguir que el primer no durés ni tres mesos i el segon acabés assumint el seu paper de persona non grata. Perquè això fos possible, el que els calia era allargassar el procés el màxim, i en Xavier Tarraubella, el director de l'Arxiu, va jugar un paper destacat arribant a marxar de vacances en les dates en què teníem el judici, obligant d'aquesta manera a ajornar-lo.

El procés que ha finalitzat amb la sentència del TSJC ha estat llarg, com ha afectat als treballadors que heu posat la denúncia dins la feina?
La tardança en la resolució és un impediment molt gran per tal que la sentència, que en aquest cas ens ha estat favorable, pugui ser efectiva. La situació d'extrema tensió a la què ens vam veure sotmesos que es va acabar concretant en nombroses sancions per part de l'empresa junt amb les precàries condicions contractuals van portar a la majoria dels treballadors a haver d'abandonar la feina. Així mateix, el fet que un dels treballadors es fes enrera i decidís pactar amb l'empresa ens va perjudicar en minvar la nostra unitat inicial. Finalment, van acabar fent net amb un parell d'acomiadaments improcedents.

Com creus que actuarà l'Ajuntament de Barcelona després d'aquesta sentència?
L'Ajuntament actuarà com ha actuat durant tot el procés: obstaculitzant el compliment de la llei que ells mateixos han elaborat. Era evident que el que s'estava i s'està produint a l'Arxiu és un cessió il·legal de mà d'obra, però el pànic a que la nostra victòria pugui esperonar altres companys en la mateixa situació a lluitar pel reconeixement i l'aplicació dels seus drets és molt gran. Cal tenir present que són milers els i les treballadores subcontractats per l'Ajuntament que es troben en situacions similars.

Quina valoració fas de tot el procés?
Jo faig una valoració molt positiva de tot el procés. I la meva valoració no canviaria en res en cas que el TSJC no ens hagués donat la raó. Crec que vam demostrar i ens vam demostrar que quan els treballadors i les treballadores s'organitzen i decideixen lluitar per allò que creuen just, no hi ha res que els pugui aturar. I això no és un eslògan publicitari, és la realitat.

Publicat en l'Accent

divendres, 25 de desembre del 2009

A pesar de la crisi , tots i totes tenim dret a somiar i lluitar

Benvolguts companys i benvolgudes companyes:

En aquestes dates celebrem el solsticio d'hivern i l'inici d'un nou any que desitgem pròsper per a qui lluiten per la justícia social i la llibertat.
Aquest any, com en els anteriors, amb crisis i sense ella, el nostre compromís està a arribar a aquest "món nou" en reconeixement a totes aquelles persones que ens van precedir en la lluita i mai es van rendir?

Salut

dijous, 24 de desembre del 2009

Carta de Jacinto Ceacero, secretari general de CGT a totes les persones afiliades al sindicat

Salut companya. Salut company:


Permet que, en aquesta ocasió, em dirigeixi a tu per carta personalment com Secretari General del Comitè Confederal de la CGT ja que el missatge que conté precisa que ho coneguis, ho comparteixis, assumeixis, donis suport, divulguis…, amb el màxim entusiasme perquè puguem realment, com CGT, portar a terme els acords que hem aprovat en el nostre XVI Congrés sobre la Mobilització Social i la convocatòria de Vaga General contra la crisi que estem patint com treballadors/es.

Sempre és extraordinàriament important i absolutament necessària la participació de totes i cadascuna de les persones que componem la CGT, però en aquesta ocasió, la teva participació és determinant perquè puguem assolir aquests objectius.

Les persones que formem la CGT som la peça clau de l’organització la pedra sobre la qual se sustenta, construeix i nodreix la vida dels sindicats, de les Federacions Locals. Som qui tenim el contacte amb la realitat dels centres de treball, qui més possibilitat tenim d’arribar de forma directa a la resta de treballadors, a la resta habitants del nostre barri, de la nostra ciutat, a altres organitzacions sindicals i socials. En aquesta ocasió és necessari el treball braç a braç, cara a cara, boca a boca, dia a dia, per a aconseguir transmetre amb claredat quins són les posicions de CGT davant la crisi, quin és el nostre marc reivindicatiu global, quines respostes contundents hem de donar per a defensar-nos com classe, com construir i organitzar una gran mobilització social i laboral.

Cada vegada és més gran el nivell de precarietat en les nostres condicions de treball cada vegada és més gran el deteriorament de la nostra qualitat de vida, el nivell de desesperança i angoixa que sentim, més gran el nombre d’acomiadaments, de companys/es en l’atur, sense cap perspectiva de futur, amb un horitzó d’explotació i desregulació absoluta de les condicions laborals, cada vegada és més gran el nivell de repressió i pèrdua de drets i llibertats.

La lluita diària que des de la CGT estem desenvolupant en defensa de l’ocupació contra els acomiadaments, contra els ERO, contra la pèrdua de drets i condicions de treball, contra la precarietat i temporalitat… hem d’afrontar-la des d’una nova perspectiva global que unifiqui totes les lluites. És necessari recuperar tot el que hem anat perdent en el camí en favor de la patronal i les multinacionals. És necessari desmantellar la fractura social dissenyada pel capitalisme entre treballadores i treballadors actius, desocupats, fixos, eventuals, precaris, estrangers, joves, sense papers, homes, dones…

AQUESTA MOBILITZACIÓ GENERAL CAL CONSTRUIR-LA, CAL TEIXIR-LA ENTRE TOTS I TOTES, DES DE LES ORGANITZACIONS SINDICALS, ELS MOVIMENTS SOCIALS, ESTUDIANTILS, VEÏNALS, PLATAFORMES CIUTADANES EN DEFENSA DEL PÚBLIC,…

Junts podrem transformar o contribuir a la transformació social, a la construcció d’altre model social més just, solidari, humà, que ens dignifiqui com treballadors i treballadores, que ens dignifiqui com persones, un sistema basat en la solidaritat i el suport mutu, radicalment oposat al model antisocial, individualista, especulador, esquilmador que representa el capitalisme.

La nostra intenció com organització és anar convocant actes, trobades, mobilitzacions en les quals puguem confluir amb quantes organitzacions, col·lectius, associacions, moviments,… comparteixin les nostres perspectives i propostes al llarg dels pròxims mesos, per territoris i sectors, per a confluir en una mobilització social que es tradueixi en la convocatòria d’una gran manifestació i una pròxima vaga general, amb una perspectiva temporal no molt llunyana.

Aquest treball de construcció d’aquesta mobilització social, no és una fi en si mateix que es reduïx a una data puntual d’una convocatòria, sinó un treball de mobilització social que posi en peu de rebel·lia de forma permanent a la societat en el seu conjunt per a no seguir aguantant més els abusos presents i futurs als quals estem sent sotmesos.

AQUEST TREBALL NOMÉS POT FER-SE AMB LA TEVA PARTICIPACIÓ. Ets tu qui realment pots fer-lo, parlant amb les persones que t’envolten en el centre de treball, en el teu barri, en la teva comunitat…

Estic segur que podem comptar amb tu, que aportaràs tota la teva capacitat, el teu entusiasme, els teus arguments, el teu treball compromès de lluita militant amb l’Organització per a aconseguir aquests objectius.

Hem de fer-lo i fer-lo nosaltres i nosaltres és la millor manera que els nostres missatges, les nostres idees i reivindicacions s’escoltin amb total claredat. Anem a explicar-lo nosaltres sense que ningú ens interpreti. Anem a divulgar els nostres Acords del Congrés en els quals recollim les propostes de lluita per a sortir de la crisi: Repartiment de la riquesa, Repartiment del treball, Drets i serveis socials per a tots i totes, un nou Model social sostenible en harmonia amb la naturalesa que es basi en l’Autogestió.

Amb la confiança plena que l’Organització pot comptar amb tu, rep una forta abraçada fraternal i llibertària.

Jacinto Ceacero Cubillo, Secretari General de CGT

Desembre 2009

dimecres, 23 de desembre del 2009

La deterioració del Parc Central del Poblenou

La AAVV de Can Ricart ens ha fet arribar tot un seguit de imatges fotogràfiques realitzades aquesta setmana on ens mostren la deterioració del Parc Central del Poblenou: els quadres elèctrics encara estan oberts, la mortaldat arbòria és escandalosa, la buidor humana en el Parc és sepulcral....


Els parterres inundats i el llac sec!.




Soques desarrelades.

S'han passat dues setmanes arrencant els "tocons" dels arbres morts i encara els hi queden un bon grapat. Començarà l'any sense que acabin la replantació. La mortaldat arbòria es pot qualificar d'escabetxina general.




Desolació humana farcint el parc.

Un dia qualsevol als vols de migdia, no si veu ni un ànima ciutadana gaudir d'un equipament de vint-i-molts milions d'Euros. El cementiri del barri està més animat que aquesta zona verda sepulcral.




Quadres elèctrics oberts a finals de Desembre!

Si recordeu, ja ho denunciàvem al Setembre i encara resta igual. Les portes que no tenen la sort de tenir-hi una branqueta en el forat del candau, s'obren i tanquen segons bufi el vent. Si el parc estigués més concorregut, el perill d'electrocució d'un nen seria una realitat ja fa dies.






dimarts, 22 de desembre del 2009

Se celebró el juicio por vulneración del derecho a la HUELGA

El miércoles 16 de diciembre se celebró el uicio por vulneración del derecho a huelga por parte de la dirección del Institut Municipal de Parcs i Jardins en la jornada de huelga del pasado 18 de junio en Parcs i Jardins. La CGT como ya os habíamos informado denuncio los servicios de mantenimiento y seguridad que unilateralmente impuso la dirección del Institut, en contra de la legislación que requiere la mediación tendente a obtener acuerdo para la determinación de los servicios necesarios de seguridad y mantenimiento.

La denuncia también se incluía, el trabajo que se les obligo a realizar a los trabajadores que incluyeron en estos servicios necesarios de seguridad y mantenimiento cuando estos trabajadores deberían haber estado de retén para urgencias, y sin embargo realizaron faenas que ya venían programadas.

Este mismo hecho ocurrió en la huelga del 28 junio de 2005, ya fue denunciado por CGT y el caso llego hasta el Tribunal Supremo que el 26 de octubre de 2007 desestimo el recurso de la dirección del Institut, sancionándolos con las costas y la perdida del deposito para poder recurrir

La lista de Sinde : Apúntate a la lista de la Censura

"La Lista de Sinde" es una campaña en respuesta a la intención del Gobierno Español de crear una comisión censora en el Ministerio de Cultura con potestad para cerrar y bloquear webs sin previa orden judicial.

La Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos ha entregado ya al Ministerio de Cultura una lista de 200 webs que según su criterio deberían ser censuradas inmediatamente…

"La Lista de Sinde" recoge un listado de las páginas web que se han ido "autoinculpando" de intercambiar cultura libremente mediante la integración de un buscador de descargas. Nuestro objetivo es responder con esta nueva lista de otras 200, 2.000 o 20.000 páginas web que el Gobierno debería también censurar por la misma razón : compartir cultura. Hasta ahora, los jueces siempre nos han dado la razón, pero si el Gobierno consigue poder cerrar y bloquear webs sin una orden judicial previa, tendrá que ir también a por todas las nuestras. ¡Ahora la Red actúa, únete !

El funcionamiento de esta campaña es muy sencillo :

1. Incluye en tu web uno de los buscadores de descargas que proponemos. Puedes verlos en la columna de la derecha, sólo tienes que cortar y pegar el código que parece haciendo click en el enlace "Pulsa aquí para ver código". Una vez incluído, cualquier persona podrá buscar descargas desde tu web. 2. Inscríbete en "La Lista" rellenando el formulario que hay en la columna de la izquierda. 3. La Lista se entregará al Ministerio de Cultura y a la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (Ministerio de Industria).

¡Únete !

VER http://lalistadesinde.net/



La Lista de Sinde

dilluns, 21 de desembre del 2009

Listado bolsa de trabajo de peones

Aquí os presentamos el listado de la bolsa de trabajo actualizado a noviembre de 2009. Vereis que hay unos saltos en algunos contratos de relevo porque la empresa se empeñó en que una de las formas de llegar al 65%de la cotización de la seguridad social en los contratos de relevo, era, primar a la GENTE QUE TUVIERA CARNET DE CONDUCIR, para facilitar (según ellos) alcanzar algunas cotizaciones de personal con categorías superiores y por tanto cotizaciones elevadas. Esto ha sido caballo de batalla en todas las reuniones que hemos tenido con la empresa los miembros de la comisión de contratación del comité, que finalmente la dirección impone.
Tambien se pueden observar saltos donde vemos los turnos de integración, hay que remitirse al reglamento de la bolsa de trabajo donde explica el por qué del tema.

No hemos puesto los nombres de las personas porque así se solicita para la protección de datos pero sí el número de carnet y el puesto de la lista de la bolsa para que podais consultarla, procuraremos conforme nos lleguen más datos irla actualizando.

De haber algún error pedimos disculpas por adelantado.
!SALUDOS!





dissabte, 19 de desembre del 2009

La luz acumulará cinco años de subidas por encima de la inflación

La subida de la luz que prepara el Gobierno para enero -de entre el 5 y el 7%, según el sector energético- podría convertirse en la mayor que ha realizado el Ejecutivo desde la llegada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero en 2004.

Pero el incremento no es un hecho aislado. Desde el año 2006, cuando aumentó en un 5,9%, el recibo de la electricidad ha subido por encima de la inflación, que ese año fue del 3,1%.

Por ejemplo, en 2007, el incremento fue del 6,18% frente a una inflación del 4,9%, y en 2008 del 9% mientras el IPC lo hizo en un 2,1%.

En los últimos dos años, la factura de la luz se ha incrementado un 23%, según un análisis de la asociación de consumidores Facua que tiene en cuenta el consumo medio por hogar.

El incremento quintuplicó el de la inflación en ese periodo, según el informe de Facua.

Este año, hubo dos subidas, una en enero -del 3,4%- y otra en julio -del 2%-, lo que suma un total del 5,7% frente a una inflación del 0,4%.

Estas subidas por encima de la inflación se deben a la necesidad de ir equiparando el precio de la luz al coste de producirla, para recortar el conocido como déficit de tarifa que acumula el sistema.

Nuevo sistema

El encarecimiento para 2010 aún no se ha concretado y habrá que esperar al día 15 de diciembre para conocer el aumento final debido a que el sistema para fijar el incremento ha cambiado.

Desde la entrada en vigor de la liberalización del sector el pasado 1 de julio, el 50% de la subida la propone el Ministerio de Industria mientras que la otra mitad se calcula mediante una subasta pública de electricidad, que en este semestre se hará el día 15.

Industria espera que los precios a la baja que salgan de la subasta -por el abaratamiento de la energía este año- compensen la subida del 14,23% prevista que ha propuesto el Ministerio para los más de 22 millones de hogares que aún tienen regulado el precio de la electricidad. El problema es que el sector espera que esa compensación deje la subida entre un 5 y un 7% mientras el Gobierno tiene tantas esperanzas en ella que prevé que se quede en un 2,7%.

En cualquier caso, la asociación de consumidores OCU cree que incluso una subida del 2,7% para 2010 sería "aberrante" si se tiene en cuenta que la inflación terminará el año en el entorno del 1%.

Publicat en Kaosenlared

divendres, 18 de desembre del 2009

Els jardins de Costa i Llobera, tancats després de 5 d’anys de reparacions

Els jardins Costa i Llobera, a Miramar, estan tancats des d’abans de les últimes eleccions municipals. Hi ha problemes de drenatge que semblen ser molt difícils de reparar, tan difícils que no s’han reparat. Abans de les eleccions molts parcs amb la cara neta es van posar en servei com a metàfora de la feina feta pel consistori, però amb els jardins de Costa i Llobera no va haver pedaç possible. Tots sabem que Montjuïc és Montjuïc i que mereix menys atenció que d’altres indrets de Barcelona on deixar de fer el que cal fer canta massa, però 5 anys són molts anys. Tindrem arreglat el jardí de palmeres i plantes suculentes per la nova campanya electoral, senyors i senyores que decideixen el futur i el present de la ciutat??

Dono les gràcies a la persona que va denunciar aquest fet a aquest bloc. Buscarem més informació per saber quin és el problema insalvable.


Publicat en Barcelona al Día

dijous, 17 de desembre del 2009

SOLIDARIDAD DEL COMITÉ DE EMPRESA CON LA ACTIVISTA SAHARAUI AMINETOU HAIDAR

El Comité de Empresa de Parcs i Jardins de Barcelona, reunido en plenario el 15 de diciembre, y en la línea ya expresada por diversas organizaciones el pasado 25 de noviembre durante la 35 Conferencia Europea e Internacional de Solidaridad con el Pueblo Saharaui, ha acordado manifestar su solidaridad con la activista Aminetou Haidar, que lleva ya un mes en huelga de hambre, en el aeropuerto de Lanzarote, en protesta por haber sido expulsada de su país, el Sahara Occidental.

El Comité de Empresa de Parcs i Jardins condena la sinrazón del gobierno marroquí, que expulsó de forma totalmente injustificada a Aminetou de su país, retirándole su documentación e impidiéndole regresar a su casa en El Aauín, hechos que suponen una clara violación de los derechos humanos de la activita saharaui. Así mismo, denunciamos la complicidad de las autoridades españolas que mantienen retenida a Aminetou, incapaces de exigir al gobierno de Marruecos que restituya el derecho de la activista de regresar a su país, el Sahara Occidental, con todas las garantías para su integridad personal y el derecho a recuperar su documentación.

Ante el deteriorado estado de salud de la activista saharaui, este Comité de Empresa urge al gobierno español a buscar una salida inmediata a este conflicto, utilizando todos los medios a su alcance.

José Ruiz Aránega

Presidente del Comité de Empresa de

Parcs i Jardins I.M. Ajuntament de Barcelona

Loteria de Nadal


Cada afiliada o afiliat a la Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins juga 1 € del número 27922

salut i sort!!!!

dimecres, 16 de desembre del 2009

Denuncia de Aminatou Haidar





Renovación del arbolado

Barcelona renueva su arbolado

RAMON SUÑÉ

Mantener verde una ciudad como Barcelona, en cuyas calles, plazas y jardines habita un cuarto de millón de árboles (sin contar las zonas forestales), no resulta nada barato. El Ayuntamiento, a través del Institut Municipal de Parcs i Jardins, se gastará en breve más de 260.000 euros en la adquisición, mediante concurso público, de casi 2.000 árboles de climas frío y cálido, que distribuirá por la capital catalana, bien sea para sustituir ejemplares enfermos o ajardinar áreas de nueva urbanización.

El último inventario realizado por el Ayuntamiento señala que en la vía pública de Barcelona hay un total de 230.000 árboles. La mayoría –más de 150.000– están en la calle y el resto, en parques y jardines urbanos. El distrito de Sant Martí, seguido del del Eixample, es el que más unidades abriga, mientras que las calles y plazas de Ciutat Vella y Gràcia son las arbóreamente menos pobladas.

Las bases del concurso para el suministro de arbolado establecen con muchísima precisión qué tipo de especies vegetales requiere Barcelona en este momento. Con los 260.000 euros disponibles para esta operación que se llevará a cabo el año que viene, el Ayuntamiento se propone comprar 1.453 árboles de clima frío y 479 aptos para ambientes más cálidos. Sorprende la gran variedad de ejemplares que se plantea colocar en las calles de la ciudad Parcs i Jardins, el instituto que preside la quinta teniente de alcalde y ex líder del grupo municipal de ICV-EUiA, Imma Mayol. En los dos lotes que salen a concurso se incluye nada menos que 54 especies distintas. Entre las clasificadas de clima frío destacan las más 300 unidades que las empresas adjudicatarias tendrán que suministrar de los plátanos de sombra (Platanus hispanica), uno de los árboles más característicos de Barcelona –más de 40.000 sólo en las calles–, pero que en los últimos años ha sufrido un retroceso en beneficio de otras especies. En el paquete de clima cálido destaca por su número –cerca de 200 ejemplares– el naranjo amargo (Citrus aurantium).

Las bases del concurso incluyen, asimismo, un sinfín de requisitos que han de reunir los árboles y las condiciones de traslado que han de cumplir las empresas suministradoras. Es obligatorio, por ejemplo, que el tronco sea "único, recto y vertical" y que el árbol tenga una altura mínima libre de ramas de 2,50 metros. Es imprescindible también que los árboles no se suministren podados y que tengan la copa bien formada.

La buena salud de los árboles es otra condición indispensable. Los ejemplares suministrados han de ser "maduros y endurecidos" y, lógicamente, no pueden mostrar defectos causados por "enfermedades, plagas, fisiopatías y deficiencias nutricionales". Los árboles sólo podrán haber sido extraídos de los viveros como máximo 48 horas antes de su entrega y durante el transporte se ha de "procurar reducir la transpiración y desecación".

Publicat en la Vanguardía

dimarts, 15 de desembre del 2009

Comitè d'Empresa

A totes les Seccions Sindicals del Comitè d’Empresa

de Parcs i Jardins I.M. de Barcelona

Barcelona, a 4 de desembre de 2009.

Per la present us faig a mans la proposta de l’ordre del dia del pròxim Comitè d’Empresa de data 15 de desembre de 2009.

Ordre del dia:

1.- Actes i metodologia d’actes.

2.- Constitució del nou Comitè de 23 membres.

Nous membres

Nou Delegat de Prevenció

Canvis de delegats del Comitè

Disposició càrrec de Conseller

3.- Denuncia del Conveni Col·lectiu. Plataforma de Conveni. Comissió Negociadora. Assemblea de Treballadors pel gener.

4.- Valoració de la Comissió d’Interpretació de Conveni.

Contractació de personal sense OPO.

Jubilacions parcials.

Crèdit Horari Secretari i President.

5.- Jurídica. Conflictes pendents. Inspecció de Treball.

Prestamisme laboral.

Pronunciament del Comitè envers denúncia OPO 08.

6.- Varis

Aminetu Haidar


Salut,

Carlos Bernal Lorente

Secretari del Comitè d’Empresa

dilluns, 14 de desembre del 2009

Pedro Álvarez, assassinat per un policia fa 17 anys. No a la impunitat !


17 anys sense Pedro, assassinat per un policia a l’Hospitalet de Llobregat

Concentració dimarts 15 de desembre, 20 h. plaça Universitat, Barcelona. Prèviament, a les 11 h. ofrena floral al lloc de l’assassinat, a l’Av. Catalunya de l’Hospitalet.

Pedro Álvarez, assassinat per un policia fa 17 anys, No a la impunitat !

Fa ja 17 anys que Pedro Álvarez, un jove treballador nascut a Barcelona, va ser assassinat. Un desconegut, després d’una discussió de tràfic, li va disparar un tret mortal en el cap. Els fets van succeir en l’Avinguda de Catalunya de l’Hospitalet en presència de la núvia de Pedro i d’una acompanyant de l’assassí.

A les poques hores de l’assassinat un sospitós va ser detingut. Se li va identificar com un agent de policia adscrit a la Brigada de Seguretat Ciutadana. Al cap de set dies va ser posat en llibertat utilitzant com pretext la falta de proves concloents. Des de llavors la família i els amics i les amigues de Pedro no hem deixat de reclamar que s’investiguin els fets, que es faci justícia i que, en definitiva, s’apliquin les lleis democràtiques que haguessin de defensar a la ciutadania enfront de les violacions dels drets humans elementals.

No obstant això, després de gairebé 17 anys de requerir als àmbits administratiu, polític i judicial que impulsin l’administració de la justícia, aquests no han sabut (o no han volgut) plantar cara, en virtut de l’aplicació de totes les garanties legals, a la resolució de l’assassinat de Pedro Álvarez. De moment, el crim ha quedat impune i l’assassí de Pedro Álvarez segueix en llibertat, i amb l’única preocupació que el temps esborri tot rastre de la seva responsabilitat, fins que el delicte prescrigui legalment.

Enfront d’aquesta indefensió, al costat de l’angoixa, la desesperació i la ràbia, coexisteixen en la família i en els amics i les amigues de Pedro l’exigència de justícia i la lluita perquè es condemni al culpable. Per si aquesta situació no fos suficientment espantosa, el policia, i l’entorn que el protegeix, han creat una falsa trama recolzant-se en argúcies legalistes i intentant invertir la situació girant els fets contra les víctimes. És a dir, tractant de convertir a les víctimes en victimaris; als innocents en culpables i als culpables en innocents.

Juanjo Álvarez, el pare de Pedro, ha hagut d’anar plantant cara a tot un seguit de denúncies i d’acusacions molt greus que ha interposat contra ell, ni més ni menys, que el presumpte botxí del seu fill. Després de ser aquestes acceptades a tràmit en els jutjats, Juanjo ha estat imputat amb diversos càrrecs per delictes d’amenaces, delictes d’injúries i delictes d’obstrucció a la justícia. Unit al dolor insuperable que causa la pèrdua d’un fill, més encara quan es produïx en unes circumstàncies tan aterridores, el pare i la mare de Pedro Álvarez han hagut de suportar la inacció de la justícia.

Volem manifestar el nostre més profund rebuig a l’arbitrarietat, a la parcialitat, als abusos de poder, als tractaments privilegiats, a les inhibicions, a les renúncies i, en definitiva, a la falta d’investigació i de justícia. Reclamem una justícia igualitària, que tracti a totes i a tots amb la mateixa rasadora, i en conseqüència, denunciem un sistema que dóna suport a la impunitat aplicant criteris de justícia selectius i establint categories excloents: la categoria dels que són vulnerables a la llei i la categoria dels que són immunes a ella.

NO A LA IMPUNITAT

EXIGIM L’ESCLARIMENT DE L’ASSASSINAT DE PEDRO ÁLVAREZ

Plataforma Pedro Álvarez

www.plataformapedroalvarez.com