dissabte, 28 de desembre del 2013

Nuevas plataformas para la poda

Se nos ha comunicado que desde el 1 de enero el modelo de plataformas elevadoras para la poda cambiará. El nuevo modelo cumple con todas las normativas vigentes e incluye mejoras respecto a las anteriores. Debemos pues felicitarnos ante la decisión de la in-gerencia de modernizar continuamente el Instituto Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.


Nuevo modelo de Plameca

dijous, 19 de desembre del 2013

Comisión de Seguimiento 12-12-2013



1º Previa
Robo en horario laboral en la Caseta de la España Industrial el 12-9-2013
Se informa que el robó se perpetró en el vestuario femenino que está justo entrando a la caseta,  mientras el responsable estaba realizando el parte diario con la puerta cerrada.
Se acudió a la comisaría a hacer la denuncia, pero el seguro no se hace cargo de lo robado ya que la póliza que paga la empresa no lo cubre.
La empresa responde que no tiene conocimiento de lo ocurrido y el jefe de RRHH dice que si la póliza cubriese esos robos se podría desatar una “epidemia de robos por las casetas” y que para evitar los robos las taquillas ya cuentan con llaves para poder cerrarlas.


2º Previa
Se comunica a la Dirección de la empresa que el Comité ha presentado ante el Tribunal Laboral de Catalunya el conflicto colectivo para la devolución de la 1/14 parte del sueldo meritado del año 2012, pues se hace retroactiva a todo el año a pesar de que el Real Decreto es de julio del 2012. Las leyes no pueden ser retroactivas.

Horas sindicales
El Comité se reafirma en el Acuerdo de 28-11-2004 que según la Dirección de la empresa acabó el 31-12-2013
La empresa presentó una propuesta restrictiva de todos los derechos sindicales reduciendo las horas de asamblea de 14 a 8.
Ante esta postura el Comité dice que se mantenga el Art. 53 del Convenio en su actual redacción.

Novaciones
La empresa propone que no se equipare la categoría del trabajador con su correspondiente en Administrativos pues puede suponer un aumento económico. Por ello, propone que las categorías de oficios que noven (encargado, oficial 1º, auxiliar) pasen a la categoría de auxiliar administrativo con un complemento para que no pierdan en salario con la categoría que tuvieran antes de novar.
El Comité no aceptó esta propuesta ya que cabe la probabilidad que este complemento sea un complemento personal transitorio (CPT)

Horari pels dies dels torns de nadal

 
Desde el 20 de decembre 
fins al 3 de gener inclosos 
l'horari serà:

de 8 a 15 hores

Pels diferents torns de treball 
l'horari començarà 15 minuts 
més tard, es a dir:

Tarda: de les 15 a les 22 hores
Nit: de les 22 a les 5 hores

dimecres, 11 de desembre del 2013

Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

CONSIDERACIONS GENERALS
El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.
El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el "sostre de despesa" i que afecta en gran mesura a les despeses socials, va ser desenvolupat per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibílitat Financera (4), la qual exigeix al seu torn que es reformi la legislació sobre Administració local per a la millor aplicació dels principis de sostenibilitat financera i d’equilibri pressupostari, que haurien de regir l’activitat de les entitats locals. Aquest seria el primer motiu que dóna el Govern per a justificar la reforma legal.
El projecte, redactat des d’una perspectiva neoliberal, no esmenta en cap moment altres principis rectors que haurien de regir l’actuació de les Administracions públiques, com l’atenció adequada als ciutadans o la qualitat dels serveis prestats, les quals es veuran seriosament afectades amb l’aplicació estricta del principi d’estabilitat pressupostària, repetit ad nauseam en el text de la reforma i que converteix als serveis públics en un mer negoci que haurà de competir amb altres ofertes existents en el mercat.
Des de la reforma de l’art.135 de la Constitució i la inclusió del principi de sostenibilitat financera, que fa prevaldre el pagament del deute públic per sobre de qualsevol despesa social, les decisions sobre aquesta matèria ja no són negociables, sinó imposades, i si amb el límit de despesa fixada per la UE, una vegada pagat el deute els diners no arriben a per a determinats serveis o prestacions, aquests s’hauran de suprimir.

I. JUSTIFICACIÓ DE LA REFORMA. L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS
D’acord a la redacció de l’exposició de motius, els objectius que persegueix el Govern amb aquesta reforma són:
1. Aclarir les competències municipals i evitar duplicitats amb altres administracions.
2. Aplicar els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera a l’estructura organitzativa de l’Administració local.
3. Realitzar un control financer i pressupostari més rigorós.
4. Afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.

II.- NOVES MESURES QUE ADOPTA EL TEXT
El projecte de Llei recull les següents mesures:
- Delegació de competències estatals o autonòmiques als Municipis només si va acompanyada de pressupost suficient.
- Enfortiment de les Diputacions provincials, que assumiran part de les competències actuals dels Municipis.
- Reforma del sistema de retribucions del personal.
- Opcions per als serveis municipals deficitaris: privatització, intervenció o tancament.
- Reforç del paper dels interventors.
- Habilitació al Govern per a establir normes sobre els procediments de control de les entitats locals.
- Supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat.

III.- PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA
A continuació passem a detallar les conseqüències que des del nostre punt de vista són més greus i mereix la pena destacar:

3.1 PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS
El nou art. 86 de la LBBRL dóna prioritat a l’activitat econòmica privada i estableix obertament que quan els municipis vagin a realitzar activitats econòmiques, haurien de realitzar prèviament un "anàlisi de mercat, relatiu a l’oferta i a la demanda existent, a la rendibilitat i als possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial’’.
La pròpia exposició de motius estableix literalment la "supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat" Això vol dir que, des de la Llei, es demana a les Entitats locals que no competeixin amb les empreses privades, obviant els beneficis socials que podrien obtenir els ciutadans si fos l’Administració qui prestés el servei amb criteris no estrictament econòmics sinó de rendibilitat social. En la pràctica amb aquesta mesura s’obre la porta a l’especulació i al capital privat de les grans corporacions.
En aquesta matèria (activitat econòmica dels municipis), l’aprovació definitiva dels expedients es realitzarà per la Comunitat Autònoma, tenint a més l’Administració de l’Estat la potestat d’impugnar els acords si s’incompleix el principi d’estabilitat pressupostària. S’estableix, per tant, una jerarquia en la qual l’última baula de la cadena és el municipi, que pot veure com li són arravassades competències o com li és negat exercir una activitat pública de caràcter econòmic.

3.2. DEBILITAMENT DELS SERVEIS SOCIALS
El sistema públic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la política municipal, s’ha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha permès detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenció de l’exclusió i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficència estès durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius.
El traspàs de les principals competències en aquesta matèria a les Comunitats Autònomes (disposició transitòria segona) i a les Diputacions Provincials portarà com a conseqüència la desconnexió, l’allunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat més cohesionada. La distància, a més, dificultarà l’elaboració de polítiques preventives, afavorint el retorn de l’assistencialisme més ranci, el qual intervé només quan l’exclusió ja s’ha produït i sembla inamovible.
Resulta molt qüestionable el suposat estalvi que es produirà després d’aquesta "reorganització" de les competències i l’actuació de les entitats locals, i podem afirmar que una part important de l’estalviat es traduirà en la desatenció de determinats col·lectius. El Govern del PP substitueix la rendibilitat social per la rendibilitat econòmica, equipara "atenció adequada" amb "malversament" i allunya els serveis socials dels ciutadans perquè els utilitzin menys, precisament en un moment de crisi en el qual els poders públics haurien de fer el contrari: augmentar la despesa per a evitar la fractura social i, sobretot, el sofriment dels que s’han quedat "al marge" des que l’economia va començar a enfonsar-se en 2008.
L’allunyament dels serveis socials de l’entorn més pròxim als ciutadans tindrà com a conseqüència la ineficàcia i el progressiu debilitament dels mateixos (pensem en l’ajuda a domicili, el suport psicosocial, l’educació social, el desenvolupament comunitari...). Sembla obvi que aquesta distància serà insalvable per a les persones amb necessitats especials (ancians, depenents, persones amb discapacitat, persones sense recursos econòmics ...) que visquin en nuclis rurals allunyats de la capital. L’eliminació de determinats serveis socials en el mitjà rural desincentivarà al seu torn la permanència dels veïns, tant joves com gent gran, que deixaran de tenir accés directe a serveis que els resulten imprescindibles (guarderies, residències de gent gran, etc). (5).
Després de la reforma, les competències municipals en intervenció social quedaran reduïdes a la "avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social" (veure el nou art. 25.2.i) i la disposició transitòria segona de la LBBRL), el que pot traduir-se en un trasllat de la competència exclusiva a les Comunitats Autònomes (6), quedant els Municipis encarregats de valorar els casos per a després derivar-los a l’organisme competent i, com a molt, tramitar algunes ajudes d’urgència.
És de preveure que la retirada de competències de molts municipis petits dugui aparellat un important nombre d’acomiadaments.

3.3.- REDUCCIÓ DE L’AUTONOMIA MUNICIPAL
Aquesta nova Llei ataca de ple l’autonomia local, que consisteix bàsicament en el dret de les Entitats locals de gestionar determinats assumptes públics sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels ciutadans.
El Govern pretén establir un ordre jeràrquic entre les Entitats locals, el Govern central i els Governs autonòmics, el que contradiu els principis constitucionals sobre l’autonomia dels municipis en la gestió dels seus interessos.
Segons la nova redacció de l’art. 26.2 de la futura LBBRL, se substitueix la tècnica del “cost estàndard" (recollida en l’esborrany anterior) per una decisió “consensuada" entre la Diputació i els Municipis sobre la forma en que es portarà a terme la prestació. Els Municipis podran mantenir la prestació i coordinació dels serveis si, a petició dels mateixos, la Diputació acredita en un informe que poden prestar-los a un cost inferior que el derivat de la forma de prestació decidida per la Diputació. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques decidirà sobre la proposta formulada.
Resulta així mateix inexplicable el reforçament de les Diputacions si el que es pretenia era evitar duplicitats. Les Diputacions, a més, es caracteritzen per ser òrgans d’elecció indirecta (7) i tenir un important dèficit democràtic (8). I sorgeix un dubte: com prestaran les Diputacions els serveis la titularitat dels quals assumeixin?. Probablement mitjançant el recurs a la subcontractació d’empreses privades.
La reforma elimina també la clàusula competencial residual continguda en la LBBRL (se suprimeix l’art. 28, de la LBBRL), per la qual s’atribuïen als Municipis totes les competències d’execució en matèria d’educació, cultura, promoció de la dona, habitatge, sanitat, i protecció del medi ambient que la legislació sectorial no atribuís a altres administracions, i en les Disposicions addicionals quinzena i la disposició transitòria primera es limiten les competències locals relatives a educació i salut respectivament.

3.4 SOBRE EL PERSONAL
El nou art.75 bis de la Llei de reforma estableix el nou règim retributiu dels membres de les Corporacions locals i del personal al servei de les Entitats locals.
La reforma fixa per als membres de les Corporacions locals un límit màxim, en els municipis de més de 500.000 habitants, equivalent a la retribució d’un Secretari d’Estat i un mínim equivalent a la quantitat anterior menys el 80% de la mateixa quan es tracti de municipis d’entre 1.001 i 2.000 habitants.
En el supòsit de municipis de menys de 1.000 habitants es preveu que els seus membres no tinguin vinculació exclusiva.
En el mateix art. 75 bis apartat quart en connexió amb el 103.bis preveu que les Lleis Anuals de Pressupostos Generals de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles de pendents i funció del grup professional. És a dir, de dóna un marge molt ampli al govern de torn per a fixar els límits dels conceptes retributius.
En l’art. 75 ter s’estableixen una taula on es limita el nombre de càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva.
Els Presidents de les Diputacions tindran al seu torn un límit màxim equivalent a la retribució de l’Alcalde del municipi més poblat de la seva província.
Quant al personal eventual (personal de confiança, triat a "dit"), el nou art. 104 bis de la Llei de reforma estableix una escala que nega la inclusió de personal eventual en municipis de menys de 5.000 habitants i arriba fins al límit del 0.7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les entitats locals en els Municipis amb més de 500.000 habitants.
S’inclou també en la Llei de Bases un nou en l’article 92 bis el concepte de funcionaris local amb habilitació de caràcter nacional que són els funcionaris que tinguin atribuïdes les competències de la Secretaria i l’assessorament legal preceptiu i el control i la fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària, la gestió tributària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació. L’aprovació de l’oferta d’ocupació pública d’aquests funcionaris correspondrà a l’Estat a través del Ministeri d’hisenda i Administracions públiques.
Madrid, a 21 de novembre de 2013.
Gabinet Jurídic Confederal de la CGT

Notes:
(1) Llei 7/85, Reguladora de les Bases del Règim Local, de 2 d’abril.
(2) Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
(3) L’art.135 de la Constitució va ser reformat el 2011 per a establir el principi d’estabilitat pressupostària com principi rector de l’actuació de totes les Administracions públiques. Prioritza el pagament del deute públic de les Administracions per sobre de la despesa social i un dels seus principals creditors/beneficiaris serà la banca alemanya.
(4) Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, de 27 d’abril.
(5) Veure l’Informe "El valor de la proximitat", realitzat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.
(6) Veure el nou art. 27.3.c) de ía reforma de la LBBRL, que estableix la prestació dels serveis socials com una de les competències que les CCAA sí podrien delegar en municipis.
(7) Excepte en el cas dels Diputats Forals en les províncies i Territoris Històrics del País Basc, l’elecció del qual és directa pels ciutadans.
(8) Mariano Rajoy va ser President de la Diputació de Pontevedra entre 1983 i 1986 .

Teniu l’informe en document adjunt i també us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/proyectoreformaLBRL.pdf


dimarts, 10 de desembre del 2013

RESUMEN DE LA COMISIÓN DE SEGUIMIENTO



1.- Sobre el comedor del Viver de Tres Pins que está en obras: Después de empezadas las obras finalmente la Dirección dice que permite utilizar la sala de reuniones de la oficina del primer piso como lugar para almorzar.

2.- Recogida de Abetos. Nos informan de que se han apuntado 79 personas para la recogida de abetos y 26 para preparar y triturar en Viver de tres Pins.

3.- Planes de ocupación del Ajuntament a través de Barcelona Activa. Comunican que habrán 12 personas realizando trabajos forestales en dos brigadas una de 7 operarios y un encargado para Montjuïc y otra de 3 operarios y un encargado para la zona de Guinardó. Estarán con contrato de 6 meses a comenzar antes de 31 de diciembre con jornada de 37'5 horas y dedicarán a formación entre 80 y 120 horas.

4.- Informan del personal que está en turno de tarde a petición del Comité. Y son 15 de vigilancia, 4 de urgencias, 3 de rotació eixample, 2 de control d'operacions.

5.- Respecto a la Paga de productividad abonada dicen que han recibido quejas, pero que el mismo descuento de IRPF será el que se aplique a la nómina y a la paga de diciembre.

6.- Acceso del Comité a la intranet de Hàbitat Urbà dicen que para poder acceder hemos de entrar con nuestro perfil 1 vez a la intranet del ajuntament y que a partir de ahí ya podremos acceder al de H.U.

7.- Preguntados por el curso on-line de 2014 dicen que el año que viene no volverán a regalar los 4 días, osea que habrá que pasar una prueba de mayor dificultad (bastante mayor). Dicen que están estudiando ofertar cursos de informática básica a la plantilla.

8.- Meritaje paga 2012. Sobre el descuento de la paga de navidad 2012 (la 1/14 parte) dicen que para laborales el cómputo es desde el 1 de enero (para funcionarios se merita sólo desde 1 de junio 2012). Pero anuncian que el Ajuntament de Barcelona ha tomado una posición: la de no pagar nada hasta que así lo marque el Tribunal Constitucional.

9.- Sobre el reglamento de Horas Sindicales hacen entrega de una propuesta en el sentido de recortar el número de horas de asamblea de 14 anuales a 8 y de computar las horas mensualmente.

10.- Novaciones pendientes. La empresa dice que su intención es la de hacer todas las novaciones que propuso al mismo tiempo, osea que las 12 que en principio estaban aprovadas tendrán que esperar. Dicen de volver a hacer examen médico y que no se pediría a vigilancia de la salud que hiciera informe de irreversible. También aclaran que lo de irreversible que pone el convenio también se puede entender sobre una restricción concreta y no para todos los trabajos del oficio.

El próximo 12 de diciembre se volverá a reunir la Comisión de Seguimiento.

dijous, 5 de desembre del 2013

Deute català i pressupostos 2014. Document d’anàlisi elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Els pressupostos del 2014 són un atac al país

En el marc de la campanya Aturem els pressupostos de la misèria! Desobediència! la PACD de Barcelona ha fet una sèrie de xerrades per explicar què hi ha realment darrere dels pressupostos de la Generalitat i com afecten al deute català.

A continuació teniu la presentació que hem fet servir i que explica, a partir dels principis que recullen aquests pressupostos oficials, què és el que en realitat volen dir.

A grans trets:

- No és cert que el dèficit es compensarà via ingressos, nosaltres denunciem que això implica vendre’s patrimoni i privatitzar serveis i béns comuns pels quals després haurem de pagar les de sempre.

- No és un pressupost social ja que només s’augmenta un 0’2% a partides com Educació, Salut, Benestar social i família… mentre es retalla més en universitats i s’augmenta en Governació, Interior i Interessos del deute, per exemple.

- No serveix destinar partides a “acompanyar la recuperació econòmica” ja que els comptes de 2014 continuen augmentant el deute i el dèficit de la Generalitat.

- No acceptem que la corresponsabilitat en els comptes siguin de govern, treballadors públics i ciutadania. Exigim que la banca i les grans empreses també siguin les responsables de compensar el dèficit ja que han estat les causants de l’endeutament que ha provocat la crisi del deute.

Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute - PACD Barcelona

Document de la PACD "Deute català i pressupostos 2014"

<

dilluns, 2 de desembre del 2013

Aturem els pressupostos de la misèria


41.640 persones desnonades44.890 acomiadades1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!
Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

[18h a Foment del Treball-Via Laietana 32]