Contra el que diu el Govern del PSOE, Baladre, CGT i Ecologistes en Acció pensem que els PGE per al 2009 són uns pressupostos gens solidaris, gens socials i gens sostenibles. Vegem-ho:
1.- Dèficit públic per a subvencionar als rics. L’estat recapta menys diners dels que més tenen, via exempcions fiscals a les rendes més altes i a les indústries militars, o reducció del 30% de l’impost de societats de les grans empreses, amb el que la pressió fiscal augmenta sobre les classes treballadores: encara que els salaris suposen només el 46% del PIB, les persones treballadores aporten el 80% del recaptat via IRPF. A això s’uneixen els plans de xoc per a garantir la liquiditat dels bancs.
2.- Prestacions socials a la baixa. Encara que es dedica més diners a l’atur per l’augment de l’atur, no es garanteixen prestacions suficients, s’endureixen les condicions per a la seva percepció, augmenten el temps de treball necessari per a tenir-les, i creixen les mesures dissuasòries perquè es rebin durant el menor temps possible. L’Estat només cobreix el 12% de les necessitats de cures en famílies, persones depenents i diversos/es funcionals. I encara que el 62% de la despesa social es dedica a pensions, les mínimes només augmenten entre un 5 i un 6,5%, afectant directament al 92% de les dones, que segueixen cobrant 2,5 vegades menys la pensió mínima.
3.- L’habitatge segueix sense ser un dret. Tant les ajudes als propietaris per a fomentar el lloguer com l’anomenada Renda Bàsica d’Emancipació per a joves (210 euros/mes), estan provocant ja un encariment dels preus dels lloguers. Les deduccions fiscals per a propietaris i a empreses promotores, aposten més per intentar minimitzar l’aturada immobiliaria que per garantir el dret a l’habitatge.
4.- Desarrollisme contra el medi ambient. Es dóna suport a la Indústria Turística, una de les més insostenibles, i a la construcció de nou habitatge (en total més de 1.600 milions d’euros), mentre que per a defensa de les costes, conservació del medi ambient, o protecció de la pesca a penes arriba als 850 milions d’euros. Se segueix invertint en les grans infraestructures de transport, especialment les elitistes i de gran impacte ambiental com l’AVE. I mentre augmenten les emissions de gasos d’efecte hivernacle, només 163 milions d’euros es destinen específicament a la lluita contra el canvi climàtic.
5.- Militarisme per tots costats. Malgrat reduir els diners dedicats al Ministeri de Defensa (un 2,98% menys), els 634 milions d’euros, i una possible ampliació de 35 milions, per a actuacions de les Forces Armades en l’exterior, més el que rep el Ministeri d’Indústria per a pre-finançar programes especials d’armament (1.157 milions) dóna com resultat que el pressupost Militar espanyol puja a més de 1.800 milions, en total un 21%.
6.- I austeritat per a la majoria. Mentre el govern reclama paciència i contenció a la ciutadania davant aquests temps de possible recessió, el pressupost per al president ascendeix a 49,3 milions d’euros, gairebé dos milions més que en el 2008, el de la casa real augmenta un 4,5% i el finançament als partits un 24,5%.
En definitiva aquests PGE suposen:
• Una aposta pel creixement econòmic, una cosa cada vegada més insostenible, injusta i desigual.
• Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.
• Un creixement basat en l’explotació de les classes assalariades i en la esquilmació de l’entorn.
CGT, Baladre i Ecologistes en Acció
novembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada