divendres, 5 de febrer de 2010

La nova reforma de les pensions dinamita els drets socials bàsics


Aquesta setmana ens hem trobat amb dos documents presentats pel govern que pretenen reformar el nostre sistema de Seguretat Social a través de les Pensions. Aquests documents són un atac en tota regla a la línia de flotació d’un sistema que reparteix equitat social i serveix de sustent a aquelles i aquells que s’han deixat el seu temps i la seva salut en un treball assalariat al llarg de tota la seva vida.

Les mesures anunciades i que volen engegar-se suposen:

1 – Rebaixes en els tipus de cotitzacions.

• S’obre la porta a la rebaixa de les cotitzacions empresarials al parlar de possibles modificacions parcials, a més d’anunciar la reducció de les mateixes a les empreses que paguin cotitzacions més elevades per les seves treballadores i treballadors.

• Per altra banda es vol rebaixar les cotitzacions de les Mútues amb l’argument de la seva eficàcia en la gestió, i per tant caldria premiar-les.

2 – Reformes en la pensions de Jubilació.

• El govern pretén allargar l’edat ordinària o legal de jubilació fins als 67 anys.

• Es vol que cotitzem almenys 17 anys per a tenir dret a la pensió mínima, en comptes dels 15 actuals.

• Així mateix es pretén fer una reformulació del càlcul de la quantia de la pensió allargant dels últims 15 als últims 25 anys aquest període de càlcul per a obtenir la quantitat a cobrar (això és realment el que pensen i així ho han escrit).

3 – Eliminació i/o disminució de les pensions d’Incapacitat, orfandat i viduïtat.

• S’anuncia la supressió del dret a la pensió d’Incapacitat absoluta Permanent, quan el beneficiari s’incorpori a qualsevol tipus de treball.

• Es proposa la creació d’una reglamentació mitjançant la qual s’estableixi que les empreses, a través dels seus serveis mèdics, defineixin les situacions de baixes i altes en situacions de malaltia comuna amb el control dels seus propis inspectors, i solament subsidiàriament, de la Seguretat Social.

• Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a través d’un pagament únic per a nous beneficiaris, a més de rebaixar la quantia d’aquesta pensió als beneficiaris actuals que s’incorporin a treballar.

• Quant a la pensió d’orfandat, es pretén establir una quantitat única a distribuir entre tots els beneficiaris, independentment del nombre d’aquests.

En aquests moments existeixen més de 4 milions de desocupades i desocupats oficials (podem parlar de 5 milions reals), més de 19 milions de persones cobren menys de 1.000 euros mensuals, 1,2 milions de famílies té a tots els seus membres en atur i la taxa d’atur juvenil arriba al 70%, tot això aquí, a l’estat espanyol.

Així les coses, ens trobem amb propostes que pretenen aprofundir encara més en el model que ens ha conduït a aquesta situació de crisi i que a més siguem nosaltres els que la paguem.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

1 comentari:

Cecili ha dit...

Sort que aquest govern es d'esquerres, o millor dit ja no sap ni on te la dreta ni l'esquerra, per això anem com anem. I després encara ens diuen que hem d'anar a votar,( es mes noble un lladre de carrer que qualsevol d'aquests tipus que s'anomenen polítics).A mi la política d'aquest país em fa entrar ganes de vomitar, foten fastig tots aquest polítics que tenim. El que necessitem és una reforma, però la reforma que necessitem és que els fotin fora a tots i sense paro i ni rentes vitalícies com tenen, i que posin cares noves, que tots aquests estan caducats ja.
A reveure.