La nova reforma de les pensions dinamita els drets socials bàsics

Aquesta setmana ens hem trobat amb dos documents presentats pel govern que pretenen reformar el nostre sistema de Seguretat Social a través de les Pensions. Aquests documents són un atac en tota regla a la línia de flotació d’un sistema que reparteix equitat social i serveix de sustent a aquelles i aquells que s’han deixat el seu temps i la seva salut en un treball assalariat al llarg de tota la seva vida.

Les mesures anunciades i que volen engegar-se suposen:

1 – Rebaixes en els tipus de cotitzacions.

• S’obre la porta a la rebaixa de les cotitzacions empresarials al parlar de possibles modificacions parcials, a més d’anunciar la reducció de les mateixes a les empreses que paguin cotitzacions més elevades per les seves treballadores i treballadors.

• Per altra banda es vol rebaixar les cotitzacions de les Mútues amb l’argument de la seva eficàcia en la gestió, i per tant caldria premiar-les.

2 – Reformes en la pensions de Jubilació.

• El govern pretén allargar l’edat ordinària o legal de jubilació fins als 67 anys.

• Es vol que cotitzem almenys 17 anys per a tenir dret a la pensió mínima, en comptes dels 15 actuals.

• Així mateix es pretén fer una reformulació del càlcul de la quantia de la pensió allargant dels últims 15 als últims 25 anys aquest període de càlcul per a obtenir la quantitat a cobrar (això és realment el que pensen i així ho han escrit).

3 – Eliminació i/o disminució de les pensions d’Incapacitat, orfandat i viduïtat.

• S’anuncia la supressió del dret a la pensió d’Incapacitat absoluta Permanent, quan el beneficiari s’incorpori a qualsevol tipus de treball.

• Es proposa la creació d’una reglamentació mitjançant la qual s’estableixi que les empreses, a través dels seus serveis mèdics, defineixin les situacions de baixes i altes en situacions de malaltia comuna amb el control dels seus propis inspectors, i solament subsidiàriament, de la Seguretat Social.

• Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a través d’un pagament únic per a nous beneficiaris, a més de rebaixar la quantia d’aquesta pensió als beneficiaris actuals que s’incorporin a treballar.

• Quant a la pensió d’orfandat, es pretén establir una quantitat única a distribuir entre tots els beneficiaris, independentment del nombre d’aquests.

En aquests moments existeixen més de 4 milions de desocupades i desocupats oficials (podem parlar de 5 milions reals), més de 19 milions de persones cobren menys de 1.000 euros mensuals, 1,2 milions de famílies té a tots els seus membres en atur i la taxa d’atur juvenil arriba al 70%, tot això aquí, a l’estat espanyol.

Així les coses, ens trobem amb propostes que pretenen aprofundir encara més en el model que ens ha conduït a aquesta situació de crisi i que a més siguem nosaltres els que la paguem.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT