Introducció:
La reordenació de les relacions laborals que s’han vingut introduint des de fa ja gairebé trenta anys, vénen sent justificades -en gran mesura-, per les crisis successives dels anys 80 i 90. Aquestes crisis, qüestionen la societat de la plena ocupació, de l’estabilitat política, de la regulació estatal de l’economia (estat interventor), de les polítiques socials que corregirien en alguna mesura les desigualtats socials i assistim a un nou ordre social on el mercat, recolzat en fonaments ideològics denominats neoliberalisme, dóna vida a aquest ordre.
Ara, en una crisi sense precedents (financera, ecològica, social i econòmica) la lògica de les reformes estructurals: mercat de treball i sistema de pensions, que es pretenen implantar (amb consens si pot ser i potser sense ell) a partir d’aquests paràmetres, subordina els salaris a les condicions que possibilitin el creixement econòmic i la inversió segura del capital.
Així, la nova configuració del mercat de treball, projecta un horitzó on la homogenització de les condicions de treball, compleixen amb la condició del creixement sostenible en el temps (Llei d’Economia Sostenible).
La flexibilitat laboral ha suposat la ruptura de les relacions estables entre el treballador i el seu lloc de treball (la seva ocupació), i ha instaurat un règim de segmentació, fragmentació i aconseguint, tant increments de la productivitat com contenció salarial.
La inseguretat, la precarització del treball, s’instal·len com un tret permanent, creant-se d’aquesta manera la condició per al creixement econòmic: s’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat.
En els diferents períodes en els quals s’han aplicat reformes en els mercats de treball (de l’ocupació, per a ser més exactes), les posicions de poder -on compta la voluntat i l’interès de cada part-, se circumscriuen a la voluntat de les gerències empresarials.
L’interès d’empresa -revestit de retòrica salvadora, bé de l’economia nacional, bé de la nostra posició competitiva en el mercat mundial-, és l’única raó i, a més “inevitable”, de la reordenació de les reformes i de les polítiques orientades en funció del capital.
Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat –amb diversos matisos-, tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara.
>>> Per accedir al butlletí en pdf aneu a:
www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/Boletin-Reforma-Laboral-y-Pensiones.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada