Manifest de la CGT sobre els accidents laborals

L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.

Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.

Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.

Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.

La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.

Les persones treballadores ens veiem obligats a:

Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.

Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.

Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.

Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.

I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.

No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.

Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.

Que no ens matin en el lloc de treball.

La Salut no es ven.

Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT

Abril 2010