“Reforma Laboral per a temps dramàtics: La classe treballadora torna a pagar els “comptes” dels empresaris”.
En el nou document lliurat en la taula del diàleg social sobre “Actuacions en el mercat de treball”, el Govern torna a formular una sèrie d’aberracions laborals que només contemplen el benefici de les empreses i la retallada de drets dels treballadors i treballadores. Mesures com, per exemple:
* Transformar els contractes temporals en nous contractes de foment de la contractació indefinida que només tenen una indemnització per acomiadament de 33 dies enfront dels 45 actuals.
* Assumir a càrrec dels diners públics del Fons de Garantia Salarial el 40% de les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius i individuals, és a dir, 8 dies dels 20 que corresponen .
* Possibilitat d’aplicar el model austríac: les empreses constitueïxen un fons per a cada treballador, en els quals ingressen el 1,5% del sou i que abonen en cas d’acomiadament.
* Afavorir la intermediació de les agències privades de col·locació
* Subvencionar la contractació dels col·lectius més precaris i desqualificats.
* Reduir la jornada de treball (model alemany del contracte parcial)
* Pla per a lluitar contra l’atur juvenil que frega el 50%.
De totes les mesures, la més desenvolupada és la pagar el 40% dels acomiadaments amb diners públics, o sigui, pagar per destruir ocupació, donar suport a l’empresariat perquè acomiadi.
No cap major atropellament, major estafa i cinisme, major concessió als dictàmens de la patronal per a poder seguir acomiadant i seguir destruint ocupació de qualitat per ocupació precària.
En aquesta proposta del govern, no hi ha una sola mesura que pensi en els drets dels treballadors, com repartir el treball reduint la jornada laboral, reduir l’edat de jubilació per a crear noves ocupacions, no autoritzar cap ERO més en empreses amb beneficis…
Aquesta nova proposta posa de manifest, el que és una gran evidència social i política, des del sorgiment de la crisi en el 2008: les polítiques d’intervenció en l’ocupació, la contractació i els drets laborals en el mercat de treball, són un autèntic atemptat contra els drets laborals i socials des de fa ja més de 30 anys.
No es poden presentar les causes que han originat el drama social actual ( 20% d’atur 88% de tots els contractes realitzats cada mes són temporals, 11 milions d’assalariats són mileuristes, des del 2008 més de 2 milions de treballadors han estat acomiadats “lliurement” per la impunitat empresarial consentida i sancionada legalment), com les solucions per a una ocupació estable i la garantia dels drets dels treballadors i treballadores.
La paradoxa plantejada, reduir els costos en l’extinció dels contractes per a donar suport l’ocupació estable, no deixaria de sonar a “conya” si no fora perquè s’ha convertit en la pràctica política de menyspreu, burla i menyscapte dels drets laborals, des de la primera reforma laboral el 1984 i les següents, la del 95, la del 97, la del 2001 i la del 2006.
I aquest drama social-laboral es pretén ancorar-lo a l’estructura del mercat de treball i de les relacions laborals i, a més, pagat amb els diners públics. Són les mateixes polítiques que s’apliquen amb el capital financer: el de tots (erari públic) per a sanejar el seu sistema financer, els quals han col·locat a la humanitat i al planeta, més prop del suïcidi que de qualsevol model de vida suportable.
Aquestes polítiques socials-laborals només resolen una cosa, la taxa de guany del capital, de l’empresariat, dels polítics i dels banquers.
Si les persones treballadores, al costat de les organitzacions sindicals i moviments socials, no compareixem en el carrer, a milers, a milions i interrompem les seves lògiques irracionals, inhumanes, injustes i desiguals en els centres de producció i de serveis, en els barris, en el camp… serà més difícil deixar de ser ignorats, enganyats, menyspreats, robats, i haurem perdut l’esperança de construir un nou model productiu, social, laboral, un nou model de vida que garanteixi la llibertat i la justícia social.
Des de CGT insistim, AL CARRER…QUE JA ÉS HORA, ens va en això la vida i un model social digne per a tots i totes.
SP Comitè Confederal CGT
15 d’abril de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada