La patronal CEOE, la banca privada, el Banc d’Espanya i l’europeu, FMI, Comissió Europea, Govern de l’Estat espanyol i forces de la dreta política canten a l’uníson la mateixa cançó: és necessària una nova reforma laboral per a sortir de la crisi i resoldre el problema de l’atur…
Qui van provocar la crisi, van estafar, i van robar a la ciutadania; els mateixos que ens exploten en el treball, acomiaden i desnonen de l’habitatge; qui amenacen retallar les nostres pensions i altres drets socials; els governs que van encoratjar l’especulació immobiliària, i han regalat desenes de milers de milions d’euros als bancs, ara es preocupen de nosaltres treballadors i treballadores en atur i ens volen fer empassar la seva amarga medicina.
Qui hem sofert les successives reformes laborals que han col·locat a l’Estat espanyol al capdavant de la precarietat a Europa, amb prop d’un terç del mercat laboral amb contractes temporals i precaris, on l’acomiadament és pràcticament lliure i cada vegada més barat, no ens creiem el conte de la reforma laboral i la seva falsa promesa que generarà ocupació. La major part dels 4,5 milions de treballadors que ens han tirat a l’atur teníem treballs temporals. La gran majoria d’empreses ni tan sols han hagut de tramitar un ERO per a acomiadar, simplement no van renovar els contractes. Només cal veure altres països del nostre al voltant: amb una recessió major no s’ha destruït tant d’ocupació com en el nostre pais!
Que no ens vinguen amb més reformes laborals que persegueixen abaratir l’acomiadament, precaritzar encara més l’ocupació i donar més facilitats a les ETT. El que necessitem és un lloc de treball digne, estable i amb drets, això exigeix acabar amb l’escandalosa flexibilitat en els contractes de treball, molts d’ells en frau de llei, i suprimir la llarga cadena de subcontrates parasitàries que fan d’intermediaris entre l’empresa matriu i el treballador. S’ha d’abolir la precarietat!
Durant més de quinze anys de “vaques grosses” els empresaris van incrementar la productivitat en el treball, és a dir, van realitzar la mateixa producció o serveis amb menys mà d’obra, i a canvi, ens van imposar baixos salaris. Les riqueses obtingudes, en lloc d’invertir-les per a crear nous llocs de treball, se les van jugar en el casino de l’especulació. Ara toca posar les coses en el seu lloc, és hora que la crisi deixin de pagar-la en exclusiva els de baix. Reduïm dràsticament la jornada de treball, sense reducció de salaris, perquè treballant menys treballem tots! Com ja existeix en amplis sectors i empreses a Alemanya, i altres països d’Europa.
Tant que parlen del “model alemany” que comencin per equiparar-nos amb la jornada i salaris a Alemanya. Però els empresaris solament volen la part del model que els afavoreix: Imposar en la pràctica un expedient de regulació d’ocupació a temps parcial, pagant la seguretat social el temps no treballat. Coneixent la voracitat de la patronal és fàcil imaginar els abusos que cometrà, i com després de ventilar-se els fons públics, no deixaran res per a cobrir les necessitats urgents de centenars de milers de desocupats que no tenen cap prestació o que van esgotar el període del subsidi de 420 euros!
Els aturats i aturades exigim als Governs de l’Estat espanyol i Catalunya:
Barcelona, abril 2010
Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada