dimecres, 3 de setembre de 2008

La crueltat del joc de l’oca


Immers en plenes vacances a les platges atlàntiques del sud del Marroc, llegeixo en un cibercafè les darreres notícies digitals referents a la vaga de fam del pres osonenc Amadeu Casellas i se m’indigesta l’univers. Porta més de 22 anys a la presó, quan el límit legal de compliment màxim de la pena és de 20 anys. Vint-i-dos anys són molts anys, més dels vint anys que fa que Joan Manuel Serrat té més de vint anys.
Però l’abús legal no s’acaba aquí. En la seva reclusió, l’Amadeu està sotmès —com altres presos marginats— a un règim d’aïllament (se’n podria dir moobing carcerari) que fa quedar curt el dramatisme d’algunes pel·lícules americanes en blanc i negre. No se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional, per més que compleix amb els requisits necessaris: evolució positiva, sense causes pendents, tres quartes parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral i arrelament familiar. No sóc jutge, ni seré jo qui tiri la primera pedra acusant ningú d’haver pecat contra el sistema. Però el carrer està ple de delinqüents de primera divisió que circulen tan tranquils.

Llegir article

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El cas d'un pres anarquista
JOSEP-MARIA Terricabras

Sovint ens queixem, amb tota la raó, que a la nostra vida pública li falten idees, debat, capacitat de reflexió. Aquest interès més gran per les idees, però, hauria d'anar acompanyat també d'un gran sentit de realitat, de la voluntat de concretar les idees, de preocupar-se pels problemes que tenen les persones reals. Quan no es fa així, les idees acostumen a ser excuses per fer volar coloms, fins i tot coloms progressistes.
Trobo a faltar les dues coses: idees, però també accions concretes, accions pràctiques per lluitar contra el tracte injust, contra els sofriments que molts pateixen. Les presons són un dels temes que més debat i més preocupació haurien de generar entre nosaltres. Lamentablement, no és així. Des de fa uns quants anys he viscut diversos casos de presos polítics a Catalunya i he comprovat que el sistema judicial i la institució penitenciària són feus tan tancats, tan opacs, que, si no es vigila molt, s'hi poden acabar instal.lant la parcialitat, l'arbitrarietat, la crueltat i el legalisme venjatiu.
Com que em vull referir a casos concrets, parlaré d'Amadeu Casellas. És un anarquista que va atracar bancs els anys 70 i 80. Ja fa força més de 20 anys que és a la presó. Demana ser excarcerat, perquè, altrament, la seva condemna s'acabarà convertint en perpètua, cosa que va contra la celebrada Constitució espanyola. Però també es conformaria amb la concessió, tal com li pertoca, del tercer grau penitenciari, per anar només a dormir a la presó. I se li nega tot. Tot. Sospito que perquè és anarquista. Si fos un banquer, un exalcalde, algú de la faràndula o del món dels negocis, ho tindria molt millor. Però és anarquista. I, a aquests, no se'ls condemna només a la presó, sinó també a la inexistència.
Avui fa 74 dies que Amadeu Casellas ha començat una vaga de fam per reclamar que se'l tracti com es tracta a tothom. Això tampoc no fa cap efecte. Em temo que el poder s'agrada sobretot a si mateix, en el jutjat, a la presó o allà on sigui. Els que tenen poder, ¿també tenen l'objectiu de reduir el sofriment i de fer la vida més suportable, més humana?

Anònim ha dit...

Colectivo Malatextos

Amadeu Casellas lleva más de 22 años en la cárcel por haber expropiado durante los años 70 y 80 en distintos bancos un dinero que siempre puso a disposición de trabajadores organizados en peleas sindicales. Ahora se encuentra pagando por ello una concatenación de condenas que, a todos los efectos, supone cadena perpetua, ya que ni el tercer grado le otorgan. Para exigir esto último o la refundición de condenas, que significaría su puesta en libertad, ha decidido ser oveja (negra) que bala (denuncia) a costa de perder el bocado, es decir, hacer huelga de hambre indefinida, desde el día 22 de junio.

A Amadeu le habría salido mejor, carcelariamente hablando, quedarse con el vil metal, al estilo Dioni ya que de esta forma probablemente ahora, con esta justicia tan ciega, disfrutaría de libertad y de posibles. Pero escogió un camino más difícil y honrado, una senda de dignidad y subversión, que continuó una vez en la cárcel en forma de tenaz resistencia a todas las injusticias que ha visto y vivido durante estos largos años de prisión, como los abusos y arbitrariedades para con los presos, el régimen de excepción FIES (ficheros internos de especial seguimiento), sistema penitenciario corrupto, dispersión ...

Su condición de huelguista hace recordar inevitablemente a otro más celebre, que aún denostado social y oficialmente, ha obtenido un mayor eco político y mediático, o por lo menos ha conseguido dar mayor dimensión a su situación. La liberación de Amadeu no molestaría a nadie, siquiera al reducido colectivo de banqueros que, por otra parte, se pueden ver resarcidos con todas las hipotecas y comisiones con las que asedian a los trabajadores. Pero con no molestar ni causar perjuicio a nadie, no llega. Tampoco parece que su firme determinación tenga poder alguno para mover las rotativas o para convertirse en patata caliente para quienes acostumbran desde los despachos a proteger sus réditos electorales. Lamentablemente estamos más que acostumbrados a ver cómo, según coyunturas y conveniencias del momento, se trate un mismo fenómeno con distinto interés. El que nos ocupa, el de un activista libertario, no es en absoluto el único caso que cae en el olvido de forma injusta e inhumana y cabe recordar situaciones como las de Aramburu (comunista), Barandalla (independentista abertzale), o del anónimo preso común que sufre condena en condiciones de enfermedad grave, etc, ...

La arbitraria situación que atraviesa Amadeu, que responde sin duda a una decisión política, sólo será susceptible de cambiar con el apoyo y denuncia de quienes pensamos que hoy, como siempre, se paga más pena por cuestionar el orden de las cosas que por las divisas sustraídas. Si no, que pregunten a cualquier político corrupto y malversador que, de forma extraña, haya sido juzgado. ¿Hay alguno de estos en la cárcel?

Anònim ha dit...

Comunicat d’Amadeu Casellas: "Vull agrair públicament el suport que estic rebent"

D’entrada em presentaré, per als qui no em coneguin. Em dic Amadeu Casellas Ramon, i fa més de dues dècades que sóc la presó. Estic en vaga de fam des del dia 22 de juny de 2008. Hi haurà gent que estarà d’acord amb mi, i altra que no; tots mereixen el meu respecte, perquè en això es basen les llibertats individuals.

Els motius que m’han portat a aquesta vaga (fins a les últimes conseqüències) són: denunciar i protestar per la situació en què es troben, a les presons catalanes i de tot l’estat, companys meus, i jo mateix. Perquè darrera aquests murs es cometen tota mena d’abusos i tortures per part de les institucions penitenciàries, amb la permissivitat i complicitat dels jutjats de vigilància, i amb la ceguesa, cinisme i hipocresia a què ens tenen acostumats els polítics i la justícia.

La majoria dels qui estem dintre aquestes parets no demanem un tracte de favor ni de privilegi per part de les institucions penitenciàres, ni dels jutges, ni dels polítics; ben contràriament als Julián Muñoz, Javier de la Rosa, els Alberto, Mariano Rubio, els del cas Filesa, Mariano Conde, Barrionuevo, Conde, Rafael Vera, Puigneró…i un llarg etcètera. Perquè tots sabem que ells poden comprar la seva llibertat, amb diners i influències.

La meva denúncia i protesta és per als qui, com jo, són pobres, obrers, o gent que, simplement, venim de llocs marginats. Ni nosaltres, ni les nostres famílies, no podem comprar la llibertat, i hem de lluitar amb els pocs mitjans de què disposem. En el meu cas, com en el de tants altres companys, he acomplert el màxim de presó establert pel codi penal vigent: 20 anys, o 30 amb el codi antic.

Però se’m nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s’apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys. I no hem d’oblidar que, en democràcia, es gaudeix de llibertat sempre i quan no s’utilitzi.

No sé com acabarà aquesta vaga. Tinc l’esperança que se’m doni el que, per dret i per llei, em correspon, i que sigui lliure, a la fi. També espero que aquesta vaga serveixi perquè els meus companys tinguin una mica més de llum i d’esperança; perquè molts d’ells no tenen la mateixa fortalesa i es queden en el camí i en l’oblit.

També vull aprofitar aquest comunicat per agrair públicament el recolzament que estic rebent per part de la meva mare, a qui estimo moltíssim; agrair-lo també a la CNT de Manresa i d’altres llocs; als meus grans amics (…) i a tants d’altres que no dic, perquè la llista seria inacabable. A tots , gràcies pel vostre recolzament. També vull donar les gràcies a tots els qui m’estan escrivint i animant: perquè, sense el vostre suport, el més segur és que em faltaria la força. Gràcies a tots.

També vull agrair d’una manera molt especial la tasca de la meva advocada i del seu company. Perquè, malgrat les dificultats que tenen, no m’hn deixat ni un minut.

Gràcies a tots! La vaga de fam continua, i la lluita serà llarga. Però, entre tots plegats, amb el vostre suport, guanyarem i seré lliure.

Una abraçada fraternal i llibertària.

Llibertat o mort!

Salut i anarquia!

Post Data: Avui som nosaltres, els qui estem dins de la presó, però…i demà? Podeu ser vosaltres?

Amadeu Casellas Ramon.

Hospital Penitenciari de Terrassa.

27 d’agost de 2008.

malesherbes ha dit...

Amadeu Casellas Ramón abandona 76 días de huelga de hambre tras conseguir el compromiso de un 3º grado

A las 22.00h de hoy viernes, la abogada y varios activistas de los grupos de apoyo a Amadeu Casellas de Barcelona han confirmado la noticia del compromiso de la concesión del tercer grado, tras los previos permisos correspondientes, por parte de la Dirección General de servicios penitenciarios de Cataluya, el cual reivindicaba en una huelga de hambre que mantenía desde hace 76 días.

Según ha sabido La Haine esta misma noche, a través de los grupos de apoyo y de la abogada Diana Reig i Baget, el compañero Amadeu Casellas Ramón ha dado por finalizada la huelga de hambre, tras 76 días de resistencia. Amadeu Casellas ha puesto fin a su protesta tras ser visitado en el Hospital Penitenciari de Terrassa por el Sindic de Greuges de Catalunya, el cual le ha transmitido a Amadeu los siguientes compromisos a adoptar:

1. Que tras la recuperación se le concederan los pertinentes permisos.

2. Que tras dichos permisos le otorgarán lo que el reglamento de régimen penitenciario conoce como artículo 100.2, es decir, un tercer grado restringido.

3. Que por último le concederán el tercer grado

Se mantiene para mañana la marcha desde la estación de RENFE de Terrassa hasta el Hospital Penitenciari, que sale a las 11 horas de la mañana. A su término frente al módulo penitenciario del hospital se leerá un comunicado del propio Amadeu tras los últimos acontecimientos.

Por su parte, en una escueta nota de prensa emitida por Serveis Penitenciaris de Cataluña a través de la página web del departament de Justicia de la generalaitat, informa que Amadeu Casellas dá por finalizada la huelga de hambre:

L'intern del CP Quatre Camins, Amadeu C. ha comunicat avui en una instància que deixa voluntàriament la vaga de fam

20.gencat.cat