Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que són al vessant de Miramar de la muntanya de Montjuïc, no es podran tornar a obrir fins a finals de l'any que ve, segons la previsió de l'Ajuntament. Aquests jardins es van tancar al públic el 2005, per fer-hi una rehabilitació integral, i s'havien de reobrir la primavera del 2007. Però mentre es feien aquests treballs es van descobrir uns esvorancs importants en el subsòl, alguns dels quals tenien uns dos metres d'alçada. Però no només es van detectar forats: el conjunt del jardí havia lliscat muntanya avall. Així, s'havien trencat escales, els fanals s'havien inclinat i les tapes de serveis i els embornals havien quedat descarnats.
Aleshores es va optar per no obrir el jardí i es va encomanar un estudi a una empresa de geologia perquè estudies els moviments que feia el terreny. Aquesta ha conclòs que els esvorancs es van produir per un drenatge deficient agreujat per la morfologia del sòl. Els experts creuen que el terreny ja ha fet tots els moviments que havia de fer i que ara ja es poden construir les noves canalitzacions d'aigua i acabar les tasques de rehabilitació que es van deixar inacabades. Un cop enllestit, es reobrirà a finals del 2010, afirma el director d'inversions i espais vials de l'àrea de Medi Ambient, Joan Garcia Rey.
El primer que s'ha fet és canalitzar, per fora del perímetre dels jardins, l'aigua que baixa de la muntanya, però sobretot la del túnel que passa per darrere de l'Hotel Miramar i dels jardins que hi ha davant d'aquest hotel i que ara desaiguaven directament al Costa i Llobera.
Aquestes obres ja estan acabades. I ara s'haurà de fer una altra canalització per l'interior del parc, que serà molt superficial. La que hi havia és molt profunda i estava molt malmesa i segons els geòlegs és una de les causes dels esvorancs i del moviment de terra, perquè permetia la formació de bassals en lloc de portar l'aigua muntanya avall. Aquestes primeres canalitzacions es van fer als anys seixanta, abans de la construcció dels jardins, que es van bastir en aquest penya-segat de Miramar que abans havia estat ocupat per unes bateries de costa que es deien Buenavista.
Jardí en un penya-segat
Quan es van eliminar les restes de la construcció militar, es van fer bancals per suavitzar els pendents del penya-segat i poder-lo enjardinar. Les terres que es van aportar per fer els jardins de cactàcies no es devien compactar prou i per això van aparèixer les cavitats en el subsòl.
El Costa i Llobera es va inaugurar el 1970 i el seu autor va ser Joan Pañella. Deu anys després de l'obertura, el diari dels EUA The New York Times el considerava un dels 10 millors jardins del món. Però el 1985 una gelada el va malmetre molt. Restaurar-lo aleshores va costar 45 milions de pessetes, la meitat del que havia costat fer tot el jardí quinze anys enrere.
Article de Maria Favà publicat en el diari AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada