El govern està anunciant, en estes dates, una ambigua pujada d’impostos. Des de CGT no ens fiem i volem recordar quin és la trista realitat de la política econòmica:
* El Pla d’Estabilitat de la UE, que obliga a l’estat espanyol, fixa límits en el capítol de gastos: 3% per al dèficit públic i el 60% per al deute públic. Estos límits obliguen a una reducció del gasto, deteriorant tots els sistemes de protecció social (pensions, sanitat, educació, treball, cures, ajudes a les famílies, etc.). Concretament, el gasto social ha disminuït en percentatges del PIB, fins a situar-lo en el 26% del mateix.
* Per a resoldre la “crisi”, els governs de la UE han injectat directament entre 1,5 a 2,5 bilions d’euros, al sistema financer, al sector de l’automòbil, a les grans infraestructures viàries, fent créixer els dèficit públics de tots els països, molt per damunt del 3% fixat en el Pacte d’Estabilitat o el 60% del deute. S’han dedicat recursos fins a un 32% de tot el PIB de la UE, posant el 12% directament a disposició de la banca.
* En l’estat espanyol, el dèficit augmentarà fins al 10% del PIB en el 2009 i el seu compromís amb Brussel·les és fer les correccions necessàries perquè en el 2012, es torne al límit del 3%. Atés que el gasto social ha augmentat i s’alliberen partides extraordinàries de fins a 17.000 milions d’euros per a pagar les prestacions socials, consideren necessari emetre nou deute (bons del regne d’Espanya) que incrementa el deute i es paguen interessos cada vegada majors.
* L’estat necessita diners i la forma que té de recaptar diners suficients per a cobrir el gasto (des del tractat de Maastricht 1992), ha sigut inversament proporcional als ingressos de rendes. Els salaris alts, les rendes de capital, els impostos sobre els dividends (beneficis), els impostos de societats, les cotitzacions socials empresarials, els impostos dels grans patrimonis, etc. han decrescut significativament, al contrari que les rendes del treball, que suporten més del 75% de tots els ingressos fiscals de l’estat.
* L’Impost de Societats s’ha rebaixat fins a 25%.
* L’Impost de Patrimoni ha desaparegut.
* Les grans fortunes, a través d’una Llei socialista del 2005, tenen els seus propis paradisos fiscals sense eixir de la pàtria (SICAV) i, en compte de tributar al 35% (ara 30%) com a societats, ho fan a l’1% en la inversió inicial i al 18% quan arrepleguen beneficis o rescaten la inversió.
* Els dividends, els capitals mobiliaris, els depòsits, els fons d’inversió, etc. tenen el tipus únic del 18%.
* Els fons de pensions si es retiren en capital, tenen una reducció del 40%, la qual s’eximix de tributar.
* Els supermilionaris esportistes d’elit cotitzen els seus ingressos a un IRPF mínim del 23% com els salaris inferiors
* Som el país europeu que majors quantitats dedica a bonificar a les empreses perquè efectuen contractacions en 2009 (7.500 Milions d’euros) mentres les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, són les més baixes de la Unió Europea.
* L’ IRPF ha establit un tipus màxim del 43%, per a beneficiar a aquells que guanyen més de 60.000 € (un club de 306.455 persones)
* Es mantenen els límits màxims de cotització a la Seguretat Social, per a beneficiar els salaris alts i perjudicar el sistema públic de pensions.
* L’augment dels impostos indirectes lligats al consum, suposa un sistema de recaptació perjudicial per a la majoria.
* Si realment es perseguira el frau fiscal, l’estat ingressaria al voltant de 25.000 milions d’euros (El frau existix ja que, segons Hisenda, el salari mitjà que declarem els treballadors és superior a qui declaren els empresaris).
* Sí que hi ha diners. El que no hi ha és voluntat política de què paguen més els que més tenen. No hi ha voluntat de satisfer les necessitats de tots i totes. Al contrari, amb la crisi, hem socialitzat les seues pèrdues i privatitzat els beneficis.
Per a CGT l’únic camí per a la la justícia social és el REPARTIMENT DE LA RIQUESA.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada