Mal estat dels parcs de Barcelona

Farts de protestar pel mal estat dels parcs de Barcelona, mares i pares es resignen a ensenyar a jugar els seus fills evitant tot tipus de perills com ara caques de gos, llaunes o burilles de cigarret. Les sancions imposades des de l'aprovació de l'ordenança de civisme per l'Ajuntament a finals del 2005 no semblen haver tingut l'eficàcia esperada però hi ha qui assegura que el consistori tampoc fa tot el que pot per garantir el manteniment i la seguretat a parcs i jardins. Per la seva banda, l'ONG Save the Children, dedicada a la defensa dels drets dels infants, va iniciar a principis de juny la campanya Volem Jugar que té per objectiu recollir denúncies en contra de l'absència de zones verdes i el deteriorament dels parcs. Catalunya és un dels territoris de l'Estat amb més queixes.

Els jardins de Can Mantega del carrer Joan Güell, al barri de Sants, ocupen la primera posició del rànquing de parcs barcelonins que més denúncies acumulen. Tot i ser aquest un dels més grans de la ciutat, la seva àrea infantil és molt petita per la qual cosa, el nombre d'atraccions per a nens que hi caben és també reduït.

L'Aurora Marín treballa a la zona i aprofita les estones lliures per venir al parc a descansar. Explica indignada que mentre els mossos no emprenen cap acció contra aquells que malmeten el parc, a ella la van sancionar: «Amb una multa de 90 euros per haver-me estirat en un banc a llegir un llibre.» «A diferència d'alguns parcs de Barcelona que fins i tot estan adaptats per a nens amb alguna disminució física, aquest està completament descuidat per l'Ajuntament», afegeix. La brutícia, una font que fa mesos que no raja i la falta de zones d'ombra per la poca frondositat dels arbres són altres dels inconvenients que expliquen perquè aquest és un dels parcs més criticats. Un grup de joves sense samarreta fumen porros i veuen cervesa asseguts sobre el respatller d'un banc. En preguntar-los la seva opinió sobre el parc responen assenyalant una caseta que, segons diuen entre riures, «s'omple de ionquis cada nit».

Als jardins de Montserrat, situats al carrer Rocafort entre Rosselló i Còrsega, la quantitat de llaunes de cervesa a terra salta a la vista. Són només quarts de cinc de la tarda i uns joves ebris ja fan gresca al fons del parc; a prop seu, un sense sostre intenta dormir sobre un banc. Aquest és un parc molt concorregut per la gent del barri, no només perquè és un dels pocs espais verds de la zona, sinó també perquè està dotat amb la biblioteca Lola Anglada, especialitzada en literatura infantil i juvenil (una biblioteca que, d'altra banda, canviarà d'ubicació l'any 2011). És per això que alguns veïns, com l'Ana Jacob, comenten que «és una pena que aquest parc, que no està gens malament, estigui tan brut i mal cuidat». Ells en culpen, en part, el gran nombre d'indigents que hi vénen a passar la nit.

La Natàlia Sanz és l'autora d'una de les denúncies que Save the Children recull a la seva pàgina web. Sanz freqüenta els jardins de Cèsar Martinell des de fa més de quatre anys i assegura que veu aquest parc del carrer Villarroel amb Gran Via, «cada vegada més deteriorat». Es queixa que «un gran sot enmig de l'àrea infantil i els revestiments de ferro d'uns quants centímetres que ressegueixen tot el perímetre del parc són un perill per la seguretat de la canalla» perquè «s'hi entrebanquen molt sovint». La seva filla, per exemple, fa uns mesos «s'hi va obrir el cap». A ella també l'espanta que nois més grans vinguin als jardins a jugar a futbol i facin xuts massa forts i que molts vespres alguns aprofitin els raconets per fumar-hi porros. Ha estat segurament gràcies a totes aquestes crítiques que, per fi, l'Ajuntament ha previst reformar aquests jardins abans que acabi l'any.

Només a uns metres de distància, al carrer Rocafort amb Gran Via, un pati d'illa és el marc dels jardins Sebastià Gasch. Molts veïns amb fills lamenten que l'autor del disseny d'aquest parc no hagi tingut en compte que amb la col·locació de dues portes en cantons oposats, els pares hagin de «vigilar constament els nens per por que s'escapin per una de les dues sortides i acabin a la carretera». A més a més, denuncien que el pendent d'una de les rampes és massa pronunciat i propicia la caiguda dels menuts quan baixen corrent. L'altra rampa, malgrat que no és tan dreta, no és menys perillosa: uns vells taulons de fusta plens d'astelles s'aixequen cada cop que algú hi passa per sobre. El mateix succeeix amb algunes de les rajoles que, en no estar ben fixades, es belluguen en trepitjar-les. La pudor de pixum rere els arbustos i la presència de rates, són per a la Gina Martínez, usuària dels jardins, proves suficients que aquest parc necessita ser «desinfectat en profunditat» perquè no n'hi ha prou amb la neteja diària. L'Ester Mateu, una altra veïna, remarca la importància de mantenir net aquest petit parc de l'esquerra de l'Eixample ja que «al ser un parc molt familiar, on tothom es coneix i es té confiança, moltes mares i pares de les escoles de la vora hi porten els seus fills a jugar».

Però si d'una cosa es queixen de manera recurrent els assidus dels parcs de Barcelona és de les caques i els orins de gos sobre la gespa i la sorra. Tot i la presència de nombrosos cartells que prohibeixen l'entrada d'aquests animals, molts amos no en fan cas i, a més de dur-los a passejar cap al tard, la majoria els deixa córrer deslligats i no en recull els excrements. Les conseqüències que això comporta per a la salut i la higiene dels més menuts poden ser nefastes. Per si tot això fos poc, els veïns dels jardins de Can Mantega, asseguren que alguns fins i tot utilitzen l'estany del parc per «rentar els gossos amb aigua i sabó».

Per la seva banda, Xavi Hernández, director d'Espais Verds de l'Ajuntament de Barcelona, dóna fe que «tots els parcs i jardins de Barcelona es netegen diàriament de la mateixa manera que també s'inspeccionen cada dia les àrees de jocs infantils». Admet que si bé és responsabilitat del consistori «mantenir l'espai públic en bones condicions», aquest no pot evitar que «algunes persones en facin un mal ús».

Respecte a la campanya engegada per l'ONG Save the Children, Hernández afirma que des de l'Ajuntament «és vista amb bons ulls» ja que «dóna als ciutadans l'oportunitat de transmetre idees, suggeriments i reclamacions sobre l'espai públic» que potser des del govern municipal «no s'han sabut veure». «La dinàmica de la iniciativa de Save The Children –afegeix– també és molt nostra, ja que s'assembla molt a la que des de l'Ajuntament promovem amb el Telèfon del Civisme.»

Publicat per Núria Jové en el diari El Punt