La prestació aprovada pel govern de 420 euros per als aturats a partir de l’1 de gener de 2009 és senzillament una canallada, una mesura insuficient, injusta, insolidària, improvisada, populista, erràtica, un pegat més de la política econòmica i social de tall neoliberal que està aplicant el govern.
A aquesta prestació, solament podran acollir-se la meitat del 1,4 milions de persones que no reben cap tipus de prestació des de fa anys. En el millor dels casos, 700.000 persones (condicionats a un programa d’inserció en l’ocupació) podran accedir als 420 euros durant 6 mesos. Què passa, què li diem als atuarts i aturades de llarga durada, aquells que porten més de dos anys sense treball ?
Diu a més el govern socialdemòcrata que aquesta ajuda condiciona els pressupostos de l’estat i augmenta el dèficit públic ja que haurien de gastar uns 1.300 milions d’euros en aquesta prestació. No obstant això, no va haver cap dubte, cap crítica, cap debat públic quan els recursos posats a la disposició de la Banca espanyola pel govern, directament (crèdits molt, molt tous…) o avals, van superar els 300.000 milions d’euros. Si sumem a aquests recursos els que ha posat el Banc Central Europeu a la disposició de tot el sistema financer de la UE, inclosos els bancs espanyols, ens trobem amb la violència legal financera que el sistema capitalista, amb la complicitat del sistema polític, està exercint contra la classe treballadora fins a conduir-la a la misèria, la marginació, la desesperació.
A la persona desocupada que rebi la prestació se li obligarà a fer cursos de formació. Quin control es té dels bancs que hem sanejat amb diners públics, quines responsabilitats se’ls exigeix, on i en què estan invertint la immensa quantitat de diners públics que estan rebent, quin és l’estat real del sistema financer ? Han servit aquests recursos per a millorar la realitat econòmica i social de les famílies o pura i simplement, amb diners públics, hem finançat, sanejat i enriquit a un grapat d’usurers explotadors.
El sistema capitalista és una xacra que estafa sistemàticament a les persones treballadores i a la societat en el seu conjunt, que no dubta a usurpar percentatges dramàtics del PIB per als seus interessos particulars i privats (fins al 31,2% en estímuls fiscals, dels quals un 12,6% s’han aplicat de manera efectiva al sistema financer). Les polítiques ultraliberals del Govern demostren, persegueixen, pretenen, garanteixen que els rics segueixin sent rics a costa dels treballadors i treballadores, a costa d’una descohesió social cada vegada major.
Des de CGT, no demanem almoines, ni caritat, sinó que exigim justícia social, i en relació a les prestacions contra l’atur, exigim com dret subjectiu i social, un salari social de 1.200 € per a totes les persones aturades i assalariades.
Caminem cap a la Vaga General i per a CGT no cap ni un pas enrere en la defensa dels drets laborals i socials.
5 de Setembre de 2009
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada