dijous, 9 d’abril de 2015

Les treballadores de Parcs i Jardins mantenen el pols amb Xavier Trias per una gestió pública del verd urbà



Del "Setmanari la Directa de l'1 d'abril de 2015"
Coincidint amb la inauguració de les glòries les treballadores de Parcs i Jardins es van concentrar per denunciar la privatització progressiva d’aquest servei municipal. 

La filtració de l’Informe Konsac el 2011, encarregat per l'ajuntement de Xavier Trias, va evidenciar que l’ajuntament de Barcelona es plantejava una privatització total del servei de Parcs i Jardins. Era el darrer capítol d’un procés iniciat a principis dels 2000, quan les externalitzacions van començar a augmentar per tal d’abaratir costos. La manifestació de dissabte passat s’emmarca en un cicle de mobilitzacions en què les treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins reclamen canvis en la política d’ocupació així com un servei de jardineria més participatiu i sostenible.

Després de recollir signatures i realitzar una cercavila, les treballadores esperaven l’arribada de l’alcalde, que no va aparèixer.

Una gran cicatriu urbanística

El passat 28 de març un sol de justícia inaugurava el nou espai de les Glòries. El que encara és una gran cicatriu urbanística de Barcelona, va acollir esports, música i activitats infantils per presentar el resultat provisional del desmantellament de l’anell viari. En aquest ambient festiu un centenar de treballadores de Parcs i Jardins acompanyades de veïnes es van manifestar en contra de la privatització d’aquest servei i per exigir una nova política d’ocupació. Després de recollir signatures i realitzar una cercavila, les treballadores esperaven l’arribada de l’alcalde, que tenia previst personar-s’hi. Tot i que la premsa va ser convocada, Trias no va trepitjar les Glòries. A canvi es va deixar fotografiar pel seu gabinet de comunicació el diumenge en el mateix espai.

Dos mesos de mobilitzacions

Amb aquesta acció, les treballadores de Parcs i Jardins mantenen un pols actiu de protesta que els darrers mesos ha portat les seves demandes al carrer, mitjans de comunicació i al mateix Ple de l’ajuntament. Amb aquest cicle reivindicatiu el comitè d’empresa vol mostrar el seu rebuig frontal a la dinàmica de privatització encoberta que du a terme l’ajuntament. “La nostra plantilla està disminuint mentre que les externalitzacions van en augment” denuncia Carlos Bernal, treballador de Parcs i Jardins i membre del sindicat CGT. “Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitats, ja que sovint els executen empreses que no donen un servei de prou qualitat i contracten personal en situació molt precària”, afegeix Jose Ruiz de CCOO i president del comitè d’empresa.
“La nostra plantilla està disminuint mentre les externalitzacions van en augment” denuncia Carlos Bernal, treballador de Parcs i Jardins

La política laboral actual ha suprimit la contractació a l’estiu –aproximadament uns 80 eventuals– i no convoca Ofertes Públiques d’Ocupació obertes a totes les ciutadanes. Altres reivindicacions del manifest pel qual demanen signatures són que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el consell de la gestió del patrimoni verd de la ciutat. En la darrera legislatura l’institut municipal de Parcs i Jardins ha començat les jubilacions parcials i s’han perdut al voltant de 100 treballadors.
Però les polítiques d’externalització fa molts anys que es combaten. “Usem la mateixa pancarta en les nostres mobilitzacions que fa 20 anys” explica Antonio Cano, treballador de Parcs i Jardins i de la CGT. Concretament des de mitjans dels 90 en què es va proposar per primer cop transformar l’Institut en una Societat Anònima i al llarg dels 2000, en què l’externalització de serveis ha anat augmentant. “Volem fer entendre que no defensem només els nostres llocs de treball, estem lluitant per una gestió pública per oferir el millor servei a la població, perquè els serveis a les veïnes de la ciutat no poden estar supeditades a interessos econòmics” relata Cano.

L’estela de l’Informe Konsac

L’institut municipal de Parcs i Jardins es va crear l’any 1979, fent una aposta ferma per una gestió pública del servei de jardineria que durant el franquisme estava completament externalitzat. A principis dels 90 va arribar un punt d’inflexió. L’any 1993 les treballadores van combatre la primera proposta per convertir Parcs i Jardins en societat anònima i la manca de personal es va començar a fer evident en una Barcelona transformada per les olimpíades. Parcs i Jardins va perdre progressivament l’atribució de tasques com ara manteniment de mobiliari urbà, parcs infantils i pipi-cans.

Durant el període en què Imma Mayol, d'ICV-EUiA, va presidir l’Institut Municipal de Parcs i Jardins la contractació externa va augmentar d’un 5% a un 32%

Les externalitzacions es van intensificar entre el 2003 i 2011. Durant el període en què Imma Mayol, d'ICV-EUiA, va presidir l’Institut Municipal de Parcs i Jardins la contractació externa va augmentar d’un 5% a un 32%, principalment executada per grans empreses com URBASER (ACS) o CESPA (Ferrovial). La darrera alarma la va despertar la filtració a finals de 2011 de l’Informe Konsac. Aquest informe, encarregat per l’ajuntament, relata tres maneres de privatitzar completament el servei. En l’argumentari per una privatització immediata s’hi relata que “no hi ha impediment legal per poder procedir a la subcontractació” i “el desgast polític i sindical és inferior amb un únic procés [de subrogació] i convé que la premsa no en parli gaire”. L’informe acaba recomanant una externalització progressiva per evitar la mínima conflictivitat laboral, ja que “els treballadors s’oposaran a qualsevol externalització [...] això obliga a fer un procediment absolutament impecable tècnicament”.

Jardineria insostenible
Silvia Fitó, treballadora de Parcs i Jardins i membre de CCOO, explica que també “cal aturar les inversions milionàries en projectes insostenibles”. Un exemple de la poca planificació en aquest sentit és el parc del Poblenou que va comptar amb un pressupost inicial de divuit milions d’euros. El prestigiós arquitecte Jean Nouvel va dissenyar un espai que havia de ser colonitzat per 1.000 salzes segons el projecte original. Els 300 que es van plantar estan avui en dia morts o agonitzant, ja que no es va tenir en compte que el salze és un arbre que creix vora el curs dels rius. “S’han d’evitar intervencions que surtin tan cares a la ciutadania i a l’hora siguin tan poc sostenibles. Per això necessitem un servei públic de gestió directa” afegeix Fitó.
A les noves Glòries, entre el brunzit del trànsit i els crits de la protesta, hi podem trobar mil exemples com aquest a una escala més petita. Els arbres en lloc de ser plantats a terra ocupen contenidors negres on se’ls escalfen les arrels. En algunes escletxes de ciment l’Ajuntament ha encarregat la plantació de bulbs, simplement perforant el ciment amb un trepant. “Aquestes plantes estan condemnades a morir, són només per complir el dia de la foto” explica Ruiz, “no s'adonen que no són mobiliari urbà, són éssers vius”.