dijous, 24 de juliol del 2014

Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut

Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública la nostra radical i absoluta oposició a les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet públic pel govern espanyol el passat 18 de juliol.

Denunciem públicament que l’objectiu d’aquesta nova bateria de mesures legals és única i exclusivament reduir les baixes mèdiques i els períodes de les Incapacitats Temporals dels i les treballadores, privatitzant el servei mèdic, en detriment de la nostra salut i les més elementals mesures de prevenció de riscos laborals.

Les anomenades Mútues d’Accidents de Treball, associacions patronals suposadament “sense cap ànim de lucre” (però esquitxades per múltiples casos de corrupció), inicialment només tenien competències en les baixes i invalideses per Accident de Treball. Però des de 1994, diferents governs estatals han legislat per estendre les seves possibilitats d’acció, permetent que “controlessin” cada vegada més àmbits de les baixes per Malaltia Comuna, sota l’argument de la seva “efectivitat” en donar altes mèdiques, segons demostren (i denuncien) les estadístiques. Els i les treballadores semblem guarir-nos “miraculosament”, en aplicació dels criteris economicistes de les Mútues, molt més estrictes que els metges de la Seguretat Social, i més que els ja restrictius criteris dels tribunals mèdics (ICAMS a Catalunya).

El resultat és que avui en dia més de la meitat de treballadors i treballadores estem assegurats en Mútues patronals per a les contingències comunes, i les dràstiques mesures aprovades pel govern espanyol el passat 18 de juliol accentuen l’ampliació de les seves possibilitats d’acció en els següents aspectes:

1- Possibilita el control de la situació mèdica i poder fer propostes d’altes mèdiques per Malaltia Comuna des del primer dia. La nova llei permet a les Mútues inspeccionar la situació mèdica i realitzar propostes d’alta des del primer dia, amb obligació de resposta per part de la Seguretat Social. Aquesta competència accentua les possibilitats de control i inspecció de les Mútues en contingències comunes, amb l’objectiu declarat de reduir els períodes que necessitem els i les treballadores per recuperar-nos d’una malaltia.

2 - Es creen taules de durada estandaritzada de cada malaltia, segons edat i professió. Aquest nou mecanisme busca intentar pressionar els metges per donar altes mèdiques automàtiques.

3 - S’amplia la potestat de les Mútues de declarar justificades o no les no assistències a les revisions mèdiques, augmentant així les possibilitats d’alta mèdica incentivada per part d’aquestes entitats privades.

La ministra Báñez, seguint les contínues i insaciables reclamacions de la patronal, declara públicament que el seu objectiu amb aquestes mesures és reduir els diners destinats a les Incapacitats Temporals (uns 300 milions anuals), reduint el temps mitjà de les baixes mèdiques. Per tant, es vol retallar novament en una matèria tan sensible socialment com la salut laboral
.
Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem de denunciar un altre cop que s’està legislant contra els interessos d’una gran majoria de treballadores i treballadores, i en benefici d’una petita minoria capitalista. Però a més a més, en aquest cas, amb l’agreujant de que es posa en perill la nostra integritat física, fent retornar a persones als seus llocs de treball quan encara no estan en les condicions de salut adequades.

Aquestes mesures s’aproven quan, en contra les declaracions de les autoritats i la patronal, les estadístiques indiquen que els últims set anys (des de l’inici de la crisi capitalista) les baixes mèdiques s’han vist reduïdes i escurçades, sota la pressió i la coacció diària de l’atur, els acomiadaments, la temporalitat i la precarietat laboral. En els darrers anys cada cop més treballadors i treballadores han hagut de posar en risc la seva integritat física treballant en condicions de salut no adequades, sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.

A més a més, la prestació de serveis realitzada sense una total recuperació mèdica és causant (entre altres factors) de l’augment dels riscos laborals i de múltiples accidents de treball, en un context en el que en els primers 5 mesos del 2014 hi ha hagut un augment del 7,3% dels morts en accidents laborals, malgrat haver-hi menys treballadors i treballadores en actiu.

Aquest intent de reduir per reial Decret les baixes, aprofundeix encara més en la dramàtica situació laboral actual, privatitzant la sanitat pública i vinculant als interessos empresarials la gestió de la salut laboral. És, per tant, una greu agressió als drets dels i les treballadores.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya apostem per una sanitat pública i de qualitat, al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop l’actuació de les Mútues, al servei únicament dels vergonyosos beneficis de la patronal, i a costa de la integritat física i de benestar psicosocial de la classe treballadora.

O els seus beneficis o la nostra Salut!

Secretariat Permanent. Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control

El tractat transatlàntic de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units es presenta sovint com una oportunitat de creixement econòmic però, en realitat, suposa un atac frontal als drets socials, laborals i mediambientals de la ciutadania, sobretot europea. Repassem els efectes d’un acord comercial fet a mida per a les grans empreses, sota la pressió dels ‘lobbies’ i que es negocia en total opacitat.

El govern d’Obama i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, van anunciar oficialment, el febrer de 2013, les negociacions entre ambdues federacions per aprovar el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (conegut per les seves sigles en anglès, TTIP). El macroacord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA), que s’està cuinant des de fa anys, és el projecte de zona de lliure comerç més ambiciós i de més envergadura al món. L’objectiu forma part de l’estratègia de la UE i els EUA per mantenir el lideratge global davant el creixement dels països emergents (BRICS). El TTIP es presenta com una oportunitat pel creixement econòmic i la creació de llocs de treball, però diverses associacions i moviments socials ja assenyalen que amaga una privatització ferotge dels serveis públics i una desregulació a molts sectors que fa perillar drets assolits en l’àmbit laboral, la protecció mediambiental o la llibertat d’expressió, entre d’altres.

Tot i l’impacte del tractat per a la vida futura de les classes populars europees, les negociacions s’estan fent sota un secretisme extrem i només se’n poden conèixer petits detalls per poder analitzar els seus possibles efectes gràcies a algunes filtracions. Grups d’activistes que s’oposen al TTIP, com Ecologistes en Acció o ATTAC, assenyalen que la regulació (o desregulació) comuna a tots els sectors es farà sota el mínim comú denominador i, per tant, suposarà el debilitament o la supressió de les conquestes socials dels estats europeus.

Drets laborals a la baixa

Un dels impactes més notoris del TTIP es fa palès en els drets de les treballadores. Si es fa una harmonització de les legislacions laborals a la baixa als dos costats de l’Atlàntic, caldria recordar que el govern dels Estats Units no ha ratificat alguns convenis de l’Organització Mundial del Treball, com ara el dret a la llibertat d’associació o a certes pràctiques sindicals. A més, la pressió de les multinacionals nord-americanes implicaria una tendència de disminució dels salaris i la reestructuració d’empreses autòctones per poder competir o fins i tot el seu tancament. Això generaria pèrdues de llocs de treball i un impacte en les indústries dels països del sud d’Europa, que estarien exposades a la competència transatlàntica salvatge.

En l’àmbit agroalimentari, el TTIP podria suprimir l’anomenat principi de precaució a la UE, una sèrie de normes de protecció del medi ambient i la salut. Les grans corporacions consideren aquesta regulació com un llast per competir al mercat internacional amb la Xina o els Estats Units. Els aliments transgènics o la carn d’animals hormonats, àmpliament rebutjats a la UE, podrien entrar amb facilitat al mercat europeu sense necessitat de ser etiquetats ni passar gaires aranzels. El tractat tindria, doncs, un impacte crucial en el sector alimentari i donaria un gran poder a les transnacionals agroalimentàries en tot el procés que va de la producció al consum.

Dins el camp del medi ambient i l’extracció de recursos energètics, el TTIP amenaça amb l’extensió de la pràctica del fracking per l’extracció de gas i petroli, molt implantada als Estats Units i amb provats efectes nocius sobre el territori i la salut.

La propietat intel·lectual també torna a estar sobre la taula. Tot i que la UE va rebutjar l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA en les sigles en anglès) el 2012, les grans empreses de la indústria proposen un acord semblant, que restringiria l’accés als coneixements i atemptaria contra la llibertat d’expressió i la privacitat, ja que les corporacions podrien controlar informació personal de la ciutadania gairebé sense cap restricció, com ja passa als EUA.

Empreses contra estats

Un dels punts més polèmics del tractat és la clàusula de “solució de controvèrsies entre estats i inversors”, que permet que les grans empreses reclamin indemnitzacions als estats si consideren que s’han vist afectades econòmicament per qualsevol canvi de política o per alguna llei en un país. Aquesta denúncia seria presentada a un tribunal internacional privat especialitzat en inversions, uns ens que solen ser favorables a l’empresariat. Això ha estat qualificat com un atac a la democràcia per part de grups ecologistes i associacions com ATTAC.

Als documents filtrats de manera anònima el mes de juny a Filtrala.org, la Unió Europea presenta un llistat de tot el que podria ser negociable dins el tractat. La sanitat, l’educació i altres serveis públics hi figuren. En l’àmbit de la sanitat pública, el TTIP significarà la privatització d’un sector que, tot i haver patit fortes retallades, encara continua sent un pilar de l’estat del benestar europeu. Gairebé tot és negociable, però hi ha excepcions. Una d’elles és el mercat financer. Els Estats Units volen deixar fora de l’acord un àmbit en el qual tenen una regulació més forta que la de la UE. El mercat armamentístic i de defensa també ha estat apartat a priori de les negociacions, ja que els estats volen salvaguardar el control d’aquest sector estratègic. La pesca i l’agricultura i alguns mercats d’extraccions sembla que, de moment, no es troben sobre la taula.

Les filtracions, malgrat tot, són escasses. “Els elements importants no se sabran pràcticament fins que el tractat estigui signat”, afirma Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya. “Després de l’acord fallit de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, han après la lliçó i, aquest nou tractat, l’han passat per via opaca, més lenta, però més segura. Volen evitar a tot preu les grans reunions, que van de la mà de protestes massives, perquè no volen que la gent s’adoni que el TTIP és un atac a la sobirania popular”, afegeix Garcia.

Mentrestant, les negociacions del TTIP segueixen el seu curs. Es preveu que finalitzin el 2015 i que, seguidament, els estats ratifiquin l’acord. El govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) ja va anunciar el seu suport al tractat a principis de juny i, juntament amb PSOE, UPyD, CiU i PNB, va rebutjar sotmetre el TTIP a referèndum al Congrés espanyol el 6 de maig de 2014.

* Article de Víctor Yustres publiocat al núm. 365 del setmanari Directa.
http://directa.cat/noticia/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control

>>> Podeu llegir també:
Al descubierto una “ola privatizadora” de servicios públicos
Una filtración de documentos confidenciales sobre las negociaciones confirma las sospechas: el tratado de libre comercio entre EEUU y la UE incluye los servicios públicos.
Privatización de servicios públicos: Wikileaks confirma que la UE planea entregar los servicios a las multinacionales
https://www.diagonalperiodico.net/global/23292-wikileaks-confirma-planes-la-ue-para-entregar-servicios-multinacionales.html
https://www.diagonalperiodico.net/global/23261-al-descubierto-ola-privatizadora-servicios.html