ASSEMBLEA GENERAL, 29 de novembre

Sale a la luz la primera revista de la coordinadora estatal de CGT Jardinería

Coordinadora estatal de CGT en el sector de Jardinería ya está disponible. Doce páginas de información sindical de las distintas secciones de CGT. La revista se puede leer y descargaren este enlace.

El pasado 27 de junio tuvo lugar en Madrid elPrimer Encuentro Estatal de delegados y delegadas de Jardinería del sindicato CGT. El encuentro sirvió para tratar temas de coordinación y expansión, así como para debatir sobre el nuevo convenio y los recortes que se vienen aplicando en el sector. En dicho encuentro se constituyó la Coordinadora Estatal de Jardinería de CGT, la cual se encargará de mantener una comunicación activa entre todas las secciones de jardinería. Otro de los acuerdos significativos de este encuentro fue la expansión del sindicato dentro del sector “con el objetivo de conseguir llegar a tener en varios años un 10% de representación a nivel estatal y poder estar presente en la mesa de negociación del convenio estatal”. La nueva Coordinadora acordó dar un “pronunciamiento contundente” en contra del convenio estatal de jardinería, firmado a la carrera por UGT, CCOO y la patronal de jardinería

#25N: Juntes i lliures desmuntem la cultura de la por. Manifestació a Barcelona

25N:: Juntes i lliures desmuntem la cultura de la por

25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes

JUNTES I LLIURES DESMUNTEM LA CULTURA DE LA POR

 Manifestació a les 7 de la tarda a Canaletes fins la Plaça Sant Jaume, Barcelona.

Descarregueu [el manifest aquí->http://www.caladona.org/wp-content/pujats/2013/11/manifest-25N.pdf] (també el teniu adjunt -llegiu-lo, val la pena).

Farem una parada a la Plaça Reial, per donar suport a una “performance” que fan les companyes de Tamaia amb la sala SETB a “Desmuntant el monstre”.

Comptarem amb una colla de dones bastoneres per mostrar la nostra força lliures i juntes.

PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LES NENES !!!!

PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA !!!!!!

Campanya contra l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat: Calendari de desobediència als pressupostos i a les polítiques de la misèria

Aturem els pressupostos de la misèria

Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem

Quan aprovin els pressupostos antisocials, tu què faràs? Nosaltres anirem al Parlament. Pla ciutadà per aturar els pressupostos, perquè #JuntesPodem

Campanya ciutadana:

 El 5 de novembre entren els pressupostos al Parlament de Catalunya.

 El 19 de novembre Nosaltres fem la nostra esmena a la totalitat fent escrache al Mas-Collell i des d’allà presentem tota la campanya “Aturem els Pressupostos” perquè el 20 de novembre hi ha el ple al Parlament per fer les esmenes a la totalitat.

Dimarts 19 de novembre a les 20.00h. a la Plaça John Kennedy de Barcelona

ESCARNI contra les retallades i les privatitzacions

Des del carrer, fem una esmena a la totalitat als pressupostos d’en Mas-Collell.

https://www.facebook.com/events/425900707509368/

 Del 19 de novembre al 4 de desembre accions descentralitzades, xerrades, escraches en l’àmbit local, lliurament de cartes a polítics i representants del poder econòmic,…es munta calendari de xerrades, actes de difusió, debats públics des de cada col·lectiu amb el lema de la campanya unitària.

 4 de desembre: jornada de lluita descentralitzada (aturades a centres de treball, etc.) + gran manifestació a les 18h a Barcelona que sortirà de Foment del Treball (Via Laietana 32, Barcelona). Aquell dia està convocat ple ordinari.

41.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

 9/12 reunió de valoració del procés i plantejament d’accions pel 19/12, data d’aprovació definitiva dels pressupostos.

#Desobeïm

Aquest pressupost de la misèria o qualsevol altres dictats pel capital

La lluita és a la base

Cap retallada,

Cap acomiadament,

Cap desnonament,

Cap repressió sense resposta,

Cap més treball domèstic i de cures assumit només per les dones

Que es foti la troika!

D’aquesta crisi-estafa podem sortir més lliures o més esclaves. De nosaltres depèn. Tot el poder per al poble. DESOBEÏM JUNTES PODEM.

desobediència fiscal + desobediència civil + desobediència a l’exclusió sanitària + … = Que es foti la Troika

#JuntesPodem

Més informació:
http://desobeimelspressupostos.wordpress.com/
@desobeim
http://23flluitesalcarrer.wordpress.com/

>>> Cartells en documents adjunts.

>>> Video #aturemelspressupostos #juntespodem

Assemblea a Parcs i Jardins

ASSEMBLEA D’AFILIATS A LA CGT

Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona

Dijous, 21 de novembre de 2013

a les 17:30 hores

A: Via Layetana, 18  9ª planta

Temas:

Normalització del Sistema Retributiu

Complement d’Experiència Professional (CEP)

Modificació del Plus de Penositat, 
Perillositat, Toxicitat

Modificació de la Conducció amb carnet B

Solidaridad con l@s trabajador@s de limpieza y jardinería de Madrid

Comunicado de apoyo a las trabajadoras y los trabajadores de limpieza y jardinería de Madrid en huelga indefinida
Las trabajadoras y trabajadores de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona reunidos en Asamblea General, os hacemos llegar nuestro apoyo y solidaridad con vuestra lucha.

El anuncio de un ERE, por parte de las contratas de limpieza y jardinería del Ayuntamiento de Madrid, que contempla el despido de 1100 trabajadores junto a la intención de una reducción salarial del 40% para los que mantengan el empleo, ponen de manifiesto la cara más salvaje de las políticas de derechas de los que nos gobiernan.

Es lo que ahora vienen a llamar nuestros gobernantes “partenariado publico privado”, que significa poner el dinero de los ciudadanos para el beneficio privado de las grandes empresas, sin importarle a la administración de turno la calidad del servicio prestado, y mucho menos las condiciones laborales delos trabajadores.

¡Adelante!, vuestra lucha es la nuestra y la de todos los trabajadores.

Asamblea de Trabajadores de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona,
Comité de Empresa, CCO, CGT, UGT i USOC

Barcelona 6 de Noviembre de 2013

Les pensions no es toquen

És sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma és palesa en els pressupostos públics del 2014 presentats la darrera setmana. "Les pensions pujaran un 0,25%" titulaven fal·laçment els mitjans de comunicació convencionals. Si la inflació és superior al 0,25%, i rarament no ho és, les pensions no pugen sinó que baixen. El cert és que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduirà les pensions no només futures sinó també actuals, quelcom insòlit fins ara. Les conseqüències poden ser dramàtiques atès que les prestacions són ja molt limitades i milers de famílies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gràcies a la pensió dels pares, mares, avis i àvies. Això, però, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la població en la defensa d’un dret que fins ara crèiem un pilar intocable de l’Estat de Benestar.

El Seminari d’Economia Crítica Taifa ha publicat recentment un breu informe (http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf) on desemmascara els arguments i denuncia les conseqüències d’aquesta reforma de les pensions. Em limito a recollir els eixos del debat i els arguments que han de servir per conscienciar una població colpejada per la crisi i els programes d’ajustament.

Les pensions no tenen relació directa amb la crisi econòmica. Els poders polítics i econòmics plantejaven aquesta qüestió molt abans. El sistema de pensions públic és un dels objectius a enderrocar de l’agenda neoliberal des de fa dècades. L’estratègia de deteriorament de les pensions públiques comença per la reducció de les prestacions. L’argument central que utilitzen els "comitès de savis", sempre formats per representants de la banca i les asseguradores, és que el sistema de pensions és insostenible. Les causes que presenten són que l’esperança de vida augmenta progressivament alhora que hi ha cada vegada menys persones que cotitzen per la caiguda de la població activa. A partir d’aquesta idea estenen l’alarma social i pregonen que a llarg termini no hi haurà diners per pagar les pensions públiques.

L’actual reforma es centra en dos índex d’aparent caràcter tècnic. Per una banda, el Factor d’Equitat Intergeneracional (FEI), a través del qual tots els nous jubilats veuran reduir-se anualment l’import de la seva pensió en funció de l’augment de l’esperança de vida. Per altra banda, el Factor de Revalorització Anual (FRA) afectarà a tots els jubilats, futurs i presents, a través de l’eliminació de la revalorització per l’IPC -índex de preus al consum que mesura la inflació. Aquest índex serà substituït per una complicada fórmula que acabarà provocant la reducció de la capacitat de compra de les pensions doncs difícilment augmentaran per sobre de la inflació.

Observem una vegada més com el llenguatge tecnocràtic i opac és una eina utilitzada pels governs per fer creure a la població que les reformes imposades són l’única i adequada alternativa. Les trampes d’aquests arguments són múltiples, i se’n podria extreure una lectura política sobre el repartiment de l’excedent social produït pels treballadors i les treballadores. Però en un nivell més superficial del problema trobem flagrants fal·làcies.

No hi ha cap motiu econòmic que justifiqui que el pressupost de pensions ha d’estar constantment equilibrat o en superàvit. A cap altra partida del pressupost públic se li exigeix que s’autofinanci atès que són els ingressos via impostos que cobreixen una sèrie de despeses i inversions. Per què les pensions han de pagar-se exclusivament amb les cotitzacions dels treballadors? Si entenem que els ancians són un col·lectiu del qual ens hem de fer càrrec el conjunt de la població també les rendes del capital, i altres impostos, podrien aportar al fons de pensions. Per què no es considera un augment dels ingressos del sistema de pensions? Si cal solucionar l’actual situació de dèficit, present només dos anys ençà i minúscul comparat amb el dèficit d’altres partides de l’administració, es podria augmentar les cotitzacions dels treballadors actius i de les empreses o bé crear un impost a tal efecte o destinar una part dels ingressos dels impostos ja existents.

El número de treballadors, certament minvant per la destrucció productiva causant de la crisi, és una dada secundària. El que importa és la riquesa produïda. Els augments de la productivitat gràcies als avenços tecnològics de les darreres dècades han permès a l’economia produir més mercaderies amb menys treballadors. Deixem ara de banda, tot i que cal no oblidar, el que això suposa en termes de generació d’un creixent exèrcit de reserva i de la intrínseca caiguda de la taxa de guanys del capital. Així doncs, aquests béns i serveis, o valors d’ús, que serveixen per cobrir les necessitats de les persones són cada vegada majors. No cal observar que per produir-ho ha calgut menys treballadors sinó que es genera una riquesa creixent en proporció a una població donada. D’aquesta manera, el problema es desplaçaria cap al moll de l’os del debat: la distribució de la riquesa.

L’altre element important, que explica perquè es recupera ara el debat de les pensions, és que en el context de crisi actual és més fàcil aprovar aquest tipus de mesures antipopulars. La reforma de les pensions públiques casa perfectament amb les polítiques d’ajust centrades en les retallades de la despesa pública, la privatització del patrimoni i serveis públics i la liberalització de l’economia. Per altra banda, la capacitat de reacció de la població, massivament aturada i endeutada i atemorida per l’incert avenir, és molt reduïda.

Un cop tinguem pensions tant reduïdes que no sigui possible sobreviure amb elles, el govern i els promotors de la reforma recomanaran la contractació de pensions privades, no només individuals sinó també col·lectives, d’empresa, quelcom que algunes institucions públiques ja han aplicat als seus funcionaris. Les pensions privades han augmentat fortament els últims anys però sembla que insuficientment pels interessos de les institucions financeres. L’insultant explicació que es troba en la majoria d’informes de la patronal i del sector financer és que les pensions públiques "són massa generoses", i per això els estalviadors no es fan pensions privades. La pensió mitjana, però, és de 858 euros: la mitjana de jubilació de 982 euros i la mitjana de viudetat de 618 euros. Tot i que aquests imports són modestos, les mitjanes no sempre expliquen la magnitud del problema. Segons la fundació FOESSA i Caritas, el 57% dels pensionistes perceben una quantitat inferior a 650 euros (llindar de la pobresa) i el 13% perceben menys de 350 euros (nivell de pobresa severa). La meitat de la població pensionista de l’Estat espanyol és pobra. Però pels experts financers les pensions són "massa generoses".

Les pensions privades gaudeixen d’importants desgravacions fiscals en la declaració de la renda. Si realment calen les retallades i les reformes per reduir el dèficit, i si realment no hi ha diners per les pensions públiques, per què es desgraven les pensions privades? La resposta es troba en el model de fiscalitat que promou afavorir sistemàticament el capital i la població amb rendes més elevades sota la falsa teoria del degoteig.

El vertader objectiu de la reforma és la privatització de les pensions, quelcom que permetria al capital financer gestionar ingents quantitats d’estalvis a través dels fons de pensions privats per destinar als mercats financers globals. Aquesta és una palanca més de l’acumulació per despossessió a través de la qual el capital vol ocupar l’espai d’un dret social que fins ara s’escapava de la seva lògica de valorització.

La conseqüència de la reforma de les pensions serà, ras i curt, l’augment de la pobresa i les desigualtats. A part de l’elevat risc que comporta dipositar els estalvis d’una vida en un fons privat. El sector financer, el realment existent, no les utopies de l’economia ortodoxa premiades amb premis Nobel, es caracteritza, com hem vist darrerament, per les crisis i les pràctiques fraudulentes. De debò volem confiar els nostres estalvis de jubilació a les mateixes institucions de les agències d’avaluació de risc, de la crisi de les hipoteques escombraria, de l’especulació amb deute públic, de la bombolla immobiliària i dels desnonaments? Ens hem begut l’enteniment?

Altres arguments com l’alt cost de gestió de les pensions privades, la baixa rendibilitat, etc. i un aprofundiment en les conseqüències de la reforma els trobareu en l’informe presentat pel seminari d’economia crítica Taifa: Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen.

En resum, si no hi ha recursos per mantenir el sistema de pensions públic no s’entén d’on poden sortir els recursos per les pensions privades. La crisi de les pensions públiques no és una veritat tècnica. És una construcció política i ideològica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Cal aturar aquesta reforma. La única manera de defensar el dret a una pensió digna és la mateixa com es va aconseguir: la lluita i la mobilització social.

* Un article d’Ivan Gordillo, membre del Seminari d’economia crítica Taifa, publicat al setmanari Directa.

Taifa Las pensiones no se tocan from Seminari Taifa on Vimeo.