Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT
de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el
principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i
treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME
han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord,
hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus.
És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la
patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres
salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop
d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els
salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les
necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat,
etc.) que podem cobrir amb ells.
L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els
salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució
del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix
que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis
sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen
pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
Ens diran que a l’acord hi ha una clàusula de revisió salarial a
aplicar l’any 2016 en el cas que la “la suma de les inflacions dels dos
anys" superi l’increment del 2,5%. El calculat redactat ambigu
d’aquesta clàusula fa intuïr que la pujada de preus en un escenari de
deflació (punt de sortida IPC el Desembre de 2014 era de -1%) no serà
tinguda en compte.
A més, aquesta mateixa clàusula no és vigent el tercer any de
vigència de l’acord, el 2017, quan els salaris quedaran ja plenament
desvinculats de l’IPC. A banda, en el mateix acord orienta que els
increments retributius pactats en els convenis d’empresa vagin a
retribucions de caràcter variable, és a dir, no consolidables. En
definitiva, malgrat d’una mesura transitòria que en suavitza
l’aplicació, ens consoliden els mecanismes per permetre baixades
salarials en un futur proper.
Des de la CGT de Catalunya som conscients del complicat que serà
revertir aquest acord, doncs patronal i CCOO i UGT tenen molt clar que
es necessiten mútuament i tancaran files entorn el pacte subscrit. Però
allà on tenim força fem una crida a explicar l’acord a conjunt dels
treballadors/es i a la població en general. La lluita en cap cas l’hem
perduda. Ara caldrà, empresa a empresa, sector a sector, concretar quins
seran els nostres sous. Nosaltres, la CGT, que no acceptem aquesta nova
traïció, no ens sentim lligats per aquest acord. I així ho farem valer,
amb mobilitzacions i lluita. Fins fer de l’acord paper mulllat.
Secretariat de CGT de Catalunya.
8 de juny de 2015
