Raons per oposar-se al tancament del Park Güell
Queden pocs dies per a que l’Ajuntament de Barcelona faci
efectiu el final de l’ús públic del Parc Güell, obra inacabada de
l’arquitecte Antoni Gaudí, la gestió de la qual fou cedida a les
autoritats municipals a l’any 1922. Durant mesos, s’han exposat molts
arguments en contra d’aquesta mesura. Des de la Plataforma Defensem Park Güell
com des d’associacions ciutadanes i fòrums acadèmics, s’han qüestionat
els objectius, el procediment i les conseqüències d’una decisió per a la
qual, insistim, existeixen alternatives.
La posició enrocada de l’Ajuntament que es segueix negant a
a compartir els informes que justifiquen el Pla d’Actuacions presentat
al desembre passat, delata no només una intolerable manca de
transparència sino també una flagrant carència de visió estratègica i
política.
Sota el nostre parer, la virulència amb la que el cas del
Parc Güell ha saltat a l’opinió pública es dèu al fet que introdueix un
precedent discriminatori preocupant a l’hora de fer ús d’un espai públic
d’un enorme valor simbòlic en la construcció de la identitat
barcelonina.
Allò a que remet aquest tema, és un debat que ha estat un argument
recurrent en la construcció de la societat i que ens porta a parlar del
concepte que tenim de ciutadania. La força del gest que delimita una
àrea (la muralla medieval, les aduanes als aeroports) radica en la seva
capacitat per a determinar qui pot entrar-hi (qui pot ésser ciutadà) i
qui s’ha de quedar a fora, a les portes de la ciutat: estableix uns
criteris que discriminen a les persones segons la seva aptitut a
pertàneyer a la societat.
Ara es proposa, amb el tancament de la mal-anomenada “zona
monumental”, delimitar una àrea en la que l’ús habitual de l’espai
públic que coneixem (aquell que garantitza l’ús lliure, anònim i
espontani, sense discrimnació per raons de cap mena) quedarà compromès.
Ja no tindrem tots accés en igualtat de condicions i ja ningú ho podrà
fer de manera anònima.
Es considera que només els empadronats en els barris immediats al
parc són subjectes de dret d’ús ilimitat (per dir-ho d’alguna manera)
d’aquest espai públic. La resta de ciutadans de Barcelona hauran de
inscriure’s en un registre i sol·licitar permís per anar al parc. Els
qui no estiguin empadronats hauran de pagar els preus que s’estipulin, i
a aquells que no cumpleixin o no es puguin permetre cap de les
anteriors, se’ls hi negarà l’entrada.
Aquesta classificació de la població segons la seva potencial
accessibilitat al parc, és, a més de dubtosa legalitat d’acord a les
normatives europees, generadora també d’una interessant reflexió sobre
el dret a la ciutat que tenim. Suposa, per una banda, expulsar de
l’espai públic a aquella part de la població en situació admninistrativa
irregular, incapaç de demostrar amb documents, que són persones i que,
com a tals, són ciutadanes. De la mateixa manera, genera alhora un
agravi comparatiu cap a aquells ciutadans que, pel seu fet
circunstancial de viure més lluny del recurs, perden un dret sobre
aquest que fins ara era garantit. És a dir, interpreta que una peça
urbana de l’escala del Parc Güell no ha de ser considerada com un
element estructurador de la ciutat (i que com a tal reparteixi les seves
càrregues i beneficis al conjunt indiscriminat de la ciutadania) sinó
que introdueix una confusió en el concepte de “legitimitat per
proximitat”. D’aquesta manera s’obvia el valor unívoc d’un espai públic
com a aconteixement urbà irrepetible, i per tant no extrapolable ni
comparable amb qualsevol altre espai públic de la ciutat. O és que
podríem entendre que els habitants de la Barceloneta tinguessin una
reserva de sòl a la platja de Somorrostro, únicament perquè es tracta
d’un recurs ubicat més a prop del seu domicili?
D’entre les múltiples raons per les quals rebutgem la proposta
municipal del tancament del Parc Güell, la que més ens preocupa és la
pèrdua de drets que suposa per a la gran majoria de ciutadans. El dret a
un espai públic lliure, espontani, imprevisible i integrador, que sigui
capaç de plantejar unes regles del joc justes i igualitàries per a
tothom, sense discriminació.
La gestió d’allò públic ha de ser una eina que vetlli per la no
discriminació de cap ciutadà. Perquè la defensa dels drets d’un ciutadà
és la defensa del dret a la ciutat.
Publicat a: raonspubliques.org
Us recordem que el proper 26 d’octubre hi haurà una manifestació per aturar aquest tancament, a partir de les 11.30 hores del matí a l'entrada al Park Güell del C/ Olot.
Demanem
a les respectives autoritats que prohibeixen qualsevol mobilització de
grups nazis i/o feixistes el 12-O. No volem nazis ni aquest dia ni cap
altre, ni aquí ni enlloc.