El tractat transatlàntic de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units es presenta
sovint com una oportunitat de creixement econòmic però, en realitat,
suposa un atac frontal als drets socials, laborals i mediambientals de
la ciutadania, sobretot europea. Repassem els efectes d’un acord
comercial fet a mida per a les grans empreses, sota la pressió dels
‘lobbies’ i que es negocia en total opacitat.
El govern d’Obama i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, van anunciar oficialment, el febrer de 2013, les negociacions entre ambdues federacions per aprovar el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (conegut per les seves sigles en anglès, TTIP). El macroacord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA), que s’està cuinant des de fa anys, és el projecte de zona de lliure comerç més ambiciós i de més envergadura al món. L’objectiu forma part de l’estratègia de la UE i els EUA per mantenir el lideratge global davant el creixement dels països emergents (BRICS). El TTIP es presenta com una oportunitat pel creixement econòmic i la creació de llocs de treball, però diverses associacions i moviments socials ja assenyalen que amaga una privatització ferotge dels serveis públics i una desregulació a molts sectors que fa perillar drets assolits en l’àmbit laboral, la protecció mediambiental o la llibertat d’expressió, entre d’altres.
Tot i l’impacte del tractat per a la vida futura de les classes populars europees, les negociacions s’estan fent sota un secretisme extrem i només se’n poden conèixer petits detalls per poder analitzar els seus possibles efectes gràcies a algunes filtracions. Grups d’activistes que s’oposen al TTIP, com Ecologistes en Acció o ATTAC, assenyalen que la regulació (o desregulació) comuna a tots els sectors es farà sota el mínim comú denominador i, per tant, suposarà el debilitament o la supressió de les conquestes socials dels estats europeus.
Drets laborals a la baixa
Un dels impactes més notoris del TTIP es fa palès en els drets de les treballadores. Si es fa una harmonització de les legislacions laborals a la baixa als dos costats de l’Atlàntic, caldria recordar que el govern dels Estats Units no ha ratificat alguns convenis de l’Organització Mundial del Treball, com ara el dret a la llibertat d’associació o a certes pràctiques sindicals. A més, la pressió de les multinacionals nord-americanes implicaria una tendència de disminució dels salaris i la reestructuració d’empreses autòctones per poder competir o fins i tot el seu tancament. Això generaria pèrdues de llocs de treball i un impacte en les indústries dels països del sud d’Europa, que estarien exposades a la competència transatlàntica salvatge.
En l’àmbit agroalimentari, el TTIP podria suprimir l’anomenat principi de precaució a la UE, una sèrie de normes de protecció del medi ambient i la salut. Les grans corporacions consideren aquesta regulació com un llast per competir al mercat internacional amb la Xina o els Estats Units. Els aliments transgènics o la carn d’animals hormonats, àmpliament rebutjats a la UE, podrien entrar amb facilitat al mercat europeu sense necessitat de ser etiquetats ni passar gaires aranzels. El tractat tindria, doncs, un impacte crucial en el sector alimentari i donaria un gran poder a les transnacionals agroalimentàries en tot el procés que va de la producció al consum.
Dins el camp del medi ambient i l’extracció de recursos energètics, el TTIP amenaça amb l’extensió de la pràctica del fracking per l’extracció de gas i petroli, molt implantada als Estats Units i amb provats efectes nocius sobre el territori i la salut.
La propietat intel·lectual també torna a estar sobre la taula. Tot i que la UE va rebutjar l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA en les sigles en anglès) el 2012, les grans empreses de la indústria proposen un acord semblant, que restringiria l’accés als coneixements i atemptaria contra la llibertat d’expressió i la privacitat, ja que les corporacions podrien controlar informació personal de la ciutadania gairebé sense cap restricció, com ja passa als EUA.
Empreses contra estats
Un dels punts més polèmics del tractat és la clàusula de “solució de controvèrsies entre estats i inversors”, que permet que les grans empreses reclamin indemnitzacions als estats si consideren que s’han vist afectades econòmicament per qualsevol canvi de política o per alguna llei en un país. Aquesta denúncia seria presentada a un tribunal internacional privat especialitzat en inversions, uns ens que solen ser favorables a l’empresariat. Això ha estat qualificat com un atac a la democràcia per part de grups ecologistes i associacions com ATTAC.
Als documents filtrats de manera anònima el mes de juny a Filtrala.org, la Unió Europea presenta un llistat de tot el que podria ser negociable dins el tractat. La sanitat, l’educació i altres serveis públics hi figuren. En l’àmbit de la sanitat pública, el TTIP significarà la privatització d’un sector que, tot i haver patit fortes retallades, encara continua sent un pilar de l’estat del benestar europeu. Gairebé tot és negociable, però hi ha excepcions. Una d’elles és el mercat financer. Els Estats Units volen deixar fora de l’acord un àmbit en el qual tenen una regulació més forta que la de la UE. El mercat armamentístic i de defensa també ha estat apartat a priori de les negociacions, ja que els estats volen salvaguardar el control d’aquest sector estratègic. La pesca i l’agricultura i alguns mercats d’extraccions sembla que, de moment, no es troben sobre la taula.
Les filtracions, malgrat tot, són escasses. “Els elements importants no se sabran pràcticament fins que el tractat estigui signat”, afirma Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya. “Després de l’acord fallit de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, han après la lliçó i, aquest nou tractat, l’han passat per via opaca, més lenta, però més segura. Volen evitar a tot preu les grans reunions, que van de la mà de protestes massives, perquè no volen que la gent s’adoni que el TTIP és un atac a la sobirania popular”, afegeix Garcia.
Mentrestant, les negociacions del TTIP segueixen el seu curs. Es preveu que finalitzin el 2015 i que, seguidament, els estats ratifiquin l’acord. El govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) ja va anunciar el seu suport al tractat a principis de juny i, juntament amb PSOE, UPyD, CiU i PNB, va rebutjar sotmetre el TTIP a referèndum al Congrés espanyol el 6 de maig de 2014.
* Article de Víctor Yustres publiocat al núm. 365 del setmanari Directa.
http://directa.cat/noticia/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control
>>> Podeu llegir també:
Al descubierto una “ola privatizadora” de servicios públicos
Una filtración de documentos confidenciales sobre las negociaciones confirma las sospechas: el tratado de libre comercio entre EEUU y la UE incluye los servicios públicos.
Privatización de servicios públicos: Wikileaks confirma que la UE planea entregar los servicios a las multinacionales
https://www.diagonalperiodico.net/global/23292-wikileaks-confirma-planes-la-ue-para-entregar-servicios-multinacionales.html
https://www.diagonalperiodico.net/global/23261-al-descubierto-ola-privatizadora-servicios.html
El govern d’Obama i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, van anunciar oficialment, el febrer de 2013, les negociacions entre ambdues federacions per aprovar el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (conegut per les seves sigles en anglès, TTIP). El macroacord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA), que s’està cuinant des de fa anys, és el projecte de zona de lliure comerç més ambiciós i de més envergadura al món. L’objectiu forma part de l’estratègia de la UE i els EUA per mantenir el lideratge global davant el creixement dels països emergents (BRICS). El TTIP es presenta com una oportunitat pel creixement econòmic i la creació de llocs de treball, però diverses associacions i moviments socials ja assenyalen que amaga una privatització ferotge dels serveis públics i una desregulació a molts sectors que fa perillar drets assolits en l’àmbit laboral, la protecció mediambiental o la llibertat d’expressió, entre d’altres.
Tot i l’impacte del tractat per a la vida futura de les classes populars europees, les negociacions s’estan fent sota un secretisme extrem i només se’n poden conèixer petits detalls per poder analitzar els seus possibles efectes gràcies a algunes filtracions. Grups d’activistes que s’oposen al TTIP, com Ecologistes en Acció o ATTAC, assenyalen que la regulació (o desregulació) comuna a tots els sectors es farà sota el mínim comú denominador i, per tant, suposarà el debilitament o la supressió de les conquestes socials dels estats europeus.
Drets laborals a la baixa
Un dels impactes més notoris del TTIP es fa palès en els drets de les treballadores. Si es fa una harmonització de les legislacions laborals a la baixa als dos costats de l’Atlàntic, caldria recordar que el govern dels Estats Units no ha ratificat alguns convenis de l’Organització Mundial del Treball, com ara el dret a la llibertat d’associació o a certes pràctiques sindicals. A més, la pressió de les multinacionals nord-americanes implicaria una tendència de disminució dels salaris i la reestructuració d’empreses autòctones per poder competir o fins i tot el seu tancament. Això generaria pèrdues de llocs de treball i un impacte en les indústries dels països del sud d’Europa, que estarien exposades a la competència transatlàntica salvatge.
En l’àmbit agroalimentari, el TTIP podria suprimir l’anomenat principi de precaució a la UE, una sèrie de normes de protecció del medi ambient i la salut. Les grans corporacions consideren aquesta regulació com un llast per competir al mercat internacional amb la Xina o els Estats Units. Els aliments transgènics o la carn d’animals hormonats, àmpliament rebutjats a la UE, podrien entrar amb facilitat al mercat europeu sense necessitat de ser etiquetats ni passar gaires aranzels. El tractat tindria, doncs, un impacte crucial en el sector alimentari i donaria un gran poder a les transnacionals agroalimentàries en tot el procés que va de la producció al consum.
Dins el camp del medi ambient i l’extracció de recursos energètics, el TTIP amenaça amb l’extensió de la pràctica del fracking per l’extracció de gas i petroli, molt implantada als Estats Units i amb provats efectes nocius sobre el territori i la salut.
La propietat intel·lectual també torna a estar sobre la taula. Tot i que la UE va rebutjar l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA en les sigles en anglès) el 2012, les grans empreses de la indústria proposen un acord semblant, que restringiria l’accés als coneixements i atemptaria contra la llibertat d’expressió i la privacitat, ja que les corporacions podrien controlar informació personal de la ciutadania gairebé sense cap restricció, com ja passa als EUA.
Empreses contra estats
Un dels punts més polèmics del tractat és la clàusula de “solució de controvèrsies entre estats i inversors”, que permet que les grans empreses reclamin indemnitzacions als estats si consideren que s’han vist afectades econòmicament per qualsevol canvi de política o per alguna llei en un país. Aquesta denúncia seria presentada a un tribunal internacional privat especialitzat en inversions, uns ens que solen ser favorables a l’empresariat. Això ha estat qualificat com un atac a la democràcia per part de grups ecologistes i associacions com ATTAC.
Als documents filtrats de manera anònima el mes de juny a Filtrala.org, la Unió Europea presenta un llistat de tot el que podria ser negociable dins el tractat. La sanitat, l’educació i altres serveis públics hi figuren. En l’àmbit de la sanitat pública, el TTIP significarà la privatització d’un sector que, tot i haver patit fortes retallades, encara continua sent un pilar de l’estat del benestar europeu. Gairebé tot és negociable, però hi ha excepcions. Una d’elles és el mercat financer. Els Estats Units volen deixar fora de l’acord un àmbit en el qual tenen una regulació més forta que la de la UE. El mercat armamentístic i de defensa també ha estat apartat a priori de les negociacions, ja que els estats volen salvaguardar el control d’aquest sector estratègic. La pesca i l’agricultura i alguns mercats d’extraccions sembla que, de moment, no es troben sobre la taula.
Les filtracions, malgrat tot, són escasses. “Els elements importants no se sabran pràcticament fins que el tractat estigui signat”, afirma Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya. “Després de l’acord fallit de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, han après la lliçó i, aquest nou tractat, l’han passat per via opaca, més lenta, però més segura. Volen evitar a tot preu les grans reunions, que van de la mà de protestes massives, perquè no volen que la gent s’adoni que el TTIP és un atac a la sobirania popular”, afegeix Garcia.
Mentrestant, les negociacions del TTIP segueixen el seu curs. Es preveu que finalitzin el 2015 i que, seguidament, els estats ratifiquin l’acord. El govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) ja va anunciar el seu suport al tractat a principis de juny i, juntament amb PSOE, UPyD, CiU i PNB, va rebutjar sotmetre el TTIP a referèndum al Congrés espanyol el 6 de maig de 2014.
* Article de Víctor Yustres publiocat al núm. 365 del setmanari Directa.
http://directa.cat/noticia/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control
>>> Podeu llegir també:
Al descubierto una “ola privatizadora” de servicios públicos
Una filtración de documentos confidenciales sobre las negociaciones confirma las sospechas: el tratado de libre comercio entre EEUU y la UE incluye los servicios públicos.
Privatización de servicios públicos: Wikileaks confirma que la UE planea entregar los servicios a las multinacionales
https://www.diagonalperiodico.net/global/23292-wikileaks-confirma-planes-la-ue-para-entregar-servicios-multinacionales.html
https://www.diagonalperiodico.net/global/23261-al-descubierto-ola-privatizadora-servicios.html
1 comentari:
Estupendo vuestro articulo, enhorabuena!!
Publica un comentari a l'entrada