diumenge, 20 de juliol del 2008

El camí fins a les 65 hores: Un salt enrere de cent anys en el dret laboral


La decisió de la Unió Europea d’ampliar la jornada laboral ha sorprès a l’opinió pública. Però les reculades en drets laborals porten temps produint-se. Analitzem els plans europeus que han dut a aquest punt.

Recentment l’opinió pública dels Estats membres de la UE s’ha vist sacsejada per una notícia concreta: els ministres de Treball de la Unió han adoptat una proposta de modificació de la directiva sobre l’ordenació del temps de treball. Perquè la modificació sigui un fet només falta que l’aprovi el Parlament Europeu

Aquesta proposta no podia menys que provocar estupor en la ciutadania europea, ja que en ella es prenen mesures que poden definir-se, bàsicament, entorn de tres aspectes clau.

El primer d’ells és la determinació d’un temps de treball expandit per als treballadors europeus: el límit màxim de la jornada laboral (48 hores de treball setmanals) podrà superar-se per acord entre empresari i treballador, sempre que no se superin un total de 65 hores setmanals –amb períodes de guàrdia– o 60 hores setmanals –sense ells– tret que, en l’últim cas, existeixi un conveni col·lectiu o acord entre patronal i sindicats que estableixi un període major.

En segon lloc, es defineix el concepte de “període inactiu d’atenció continuada”, temps que el treballador es troba en el lloc de treball, a la disposició de l’empresari, però sense prestar servei ni exercir les seves funcions. Aquest temps no es computarà a efectes salarials, de còmput de jornada màxima ni en relació als descansos diaris i setmanals, aprofundint en la concepció de la prestació laboral com una prestació de resultat (visió neoliberal) i no de mitjans (visió clàssica del Dret del Treball), amb previsibles efectes sobre la qualitat de serveis que, com el sanitari, es fonamenten en massives guàrdies d’aquest tipus.

I en tercer lloc, a l’haver-se deixat oberta l’extensió de la jornada màxima en funció de l’acord individual entre empresari i treballador, s’ataca a la línia de flotació de l’edifici sencer del Dret Laboral, retornant-nos als temps que s’afirmava l’aptitud del contracte civil per a regular les relacions industrials, desplaçant a l’oblit l’acció sindical.

Nova agressió als drets

Ens trobem, en tot cas, davant una Directiva comunitària, i cal fer notar que aquestes normes no són directament aplicables pels Estats membres, sinó que les mateixes han de ser traslladades als ordenaments jurídics nacionals per regulacions internes de desenvolupament. I que, a més, aquestes funcionen com un sòl mínim: l’Estat en qüestió no té per què regular exactament així el temps de treball, sinó que sempre pot fer-lo de forma més favorable per al treballador. No obstant això, mentre la Directiva existeixi, la temptació d’allargar la jornada fins a l’extrem indicat en ella estarà sempre present.

I és que aquesta nova agressió als drets laborals dels treballadors no és un acte aïllat. La veritat és que configura una més de les modificacions que resultaven previsibles a la calor del desenvolupament del concepte de la flexiseguretat potenciat pel "Llibre Verd - Modernitzar el Dret del Treball per a afrontar els reptes del segle XXI", presentat per la Comissió Europea en l’any 2007. Recordem que a la promoció del concepte de la flexibilitat externa (facilitat d’acomiadament) efectuada per la Comissió, va respondre un Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu, proposant al seu torn la flexibilitat interna (funcional i horària). Enfront del que, finalment, el Consell Europeu va decidir que convenia donar suport ambdues.

Flexibilització, d’altra banda, que arriba a la seva major expressió precisament on va tenir la seva gènesi el mateix dret laboral (en la regulació col·lectiva del temps de treball) i que ha fonamentat totes les modificacions introduïdes per les successives reformes implementades en l’Estat espanyol en els últims decennis. Desregulació i flexibilització que no busquen altra cosa que soscavar tota resistència al poder de comandament empresarial.

Ofensiva flexicuritària

Es tracta doncs, d’una proposta de Directiva que incorpora tota una bateria de mesures que afectaran no tan sols als professionals de la sanitat i altres ocupacions amb assidus períodes de guàrdia, sinó també als sectors més febles i precaritzatss: només cal fer el compte de quantes hores podrà realitzar un treballador temporal (sempre més feble a l’hora d’establir un acord individual amb l’empresari), 60 hores per setmana durant cada període de tres mesos, fan un total de 2.880 hores a l’any.

Així doncs, l’ofensiva flexicuritaria avança, demolint al seu pas tota una branca del dret que trobava la seva justificació, precisament, en el reconeixement de la desigualtat de partida, a l’hora de negociar, entre empresari i treballador. Desigualtat que havia de ser compensada per l’establiment d’uns mínims indisponibles per l’Estat. El treballador, aïllat, ara podrà pactar el que vulgui. Beneïda llibertat la dels i les que no tenen més que la seva força de treball, i estan obligats a vendre-la en el mercat.

Article de José Luis Carretero Miramar, autor del llibre "Contratos temporales y precariedad"

Article extret del nº 81 de la revista Diagonal

dissabte, 19 de juliol del 2008

Fer veure que planten un arbre

Hi ha vegades que la invitació a la demagògia s'ha d'acceptar. Jo, per exemple, quan veig fotos com la de la setmana passada dels líders del G-8, m'hi tiro de cap. És la que il·lustra l'article. No hi caben tots, però són Silvio Berlusconi (Itàlia), Stephen Harper (Canadà), Dmitri Medvédev (Rússia), George W. Bush (Estats Units), Yasuo Fukuda (Japó), Nicolas Sarkozy (França), Angela Merkel (Alemanya), Gordon Brown (Regne Unit) i José Manuel Barroso (CE). I ja veuen què fan, una comèdia. És un costum que tenen: en cada cimera dels vuit països més rics del món els líders es fan fotos de grup i alguna del tipus de la de la imatge. Vestits de líders mundials, es dediquen a fer veure que planten un arbre, perquè d'aquesta manera es veu que ens transmeten a tots els ciutadans del món la seva preocupació, posem que és el cas, pel medi ambient.

Ells planten arbres per donar exemple i perquè tinguem clar que l'equilibri ecològic al planeta els preocupa molt. Per això també a l'hora de les resolucions es comprometen a reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera però avisen que ho notarem el 2050. Quina visió de futur, quin sentit de la responsabilitat! Però no es pensin, encara podria ser pitjor. Ens podrien dir que ho faran per d'aquí a dos anys, sabent que també seria mentida però posant-hi més morro. I encara més pitjor. També es van comprometre, com és costum, a lluitar contra la pobresa i la fam al món. I aquí sí que no van dissimular, perquè després van endrapar un menú de 19 plats en què no faltava de res, no fos cas que quedessin sense energies per poder executar les seves promeses d'arreglar el món. I en aquest escenari pitjor que pitjor, no dubtin que es podrien haver fotografiat alegrement donant menjar a algun negret famèlic. I tan tranquils. Com ha quedat Zapatero quan ha criticat l'ampli menú que es van fotre. «Crec que amb un parell de plats es menja bé», va dir. Ha, ha! Ja poden comptar que si hi hagués estat convidat se'ls hauria acabat tots i fins i tot s'hauria ofert per rentar-los. Per no tenir, no tenen ni vergonya.

Pep Riera. El Punt

divendres, 18 de juliol del 2008

Demanda Concurs Interns

El pasado día 1 de julio, se tenía que realizar el juicio en magistratura de trabajo -juzgado de lo social nº 9- por la demanda presentada por el Comité de Empresa por las posibles ilegalidades e irregularidades cometidas en el proceso de los concursos internos que dieron lugar al abandono del Comité de Empresa de los diferentes Tribunales de Promoción Interna

Una vez más el juicio fue suspendido, después de aceptar el juzgado la petición de suspensión, hecha por la abogado del Ayuntamiento y “requerir a la parte actora (el Comité) para que en el plazo de cuatro días aporte el acta del Comité de Empresa en que se acordó por mayoría la interposición del conflicto colectivo, con la firma de todo los asistentes. Asimismo y en el mismo plazo, la parte actora deberá ampliar la demanda en los términos expuestos”

Es decir el juzgado, por petición del Ayuntamiento, aparte de suspender el juicio, exige al Comité de Empresa que amplíe la demanda a las Secciones Sindicales que firmaron el convenio (las mismas que denuncian) y que se amplíe a todos los trabajadores/as que se presentaron a los Concursos.

La nueva fecha para el juicio será el día 26 de septiembre.


Comité d'Empresa Extraordinario

El passat dia 4 de juliol es va haver de reunir de forma extraordinària el Comitè d'Empresa, per a ratificar les denúncies presentades per l'anterior Comitè. El motiu de la ratificació de les denúncies de Promoció Interna i de Garanties és a causa de les traves burocràtiques que està admetent el jutjat nº9 i que estan allargant els processos judicials, per això guarint-se en salut i ha tornat a ratificar les demandes el nou Comitè d'Empresa

dijous, 17 de juliol del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria

El dijous dia 17 de juliol en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins s'ha reunit el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria

Entre els temes tractats en l’ordre del dia; s'ha respost a les al·legacions presentades, s’han aprovat les qualificacions definitives obtingudes en la prova practica i s’han aprovat les dades per presentar els mèrits

El termini de presentació dels Mèrits serà del 19 juliol al 7 d’agost ambdós inclosos

Més informació

Rectifiquem la informació inicial exposada perquè era errònia

Rojo y Negro

Aquí teniu el Rojo y Negro de aquest mes de juliol y agost

'Collserola, més enllà del bosc'


Per més que es publiquin estudis que defensen la necessitat de pervivència de les zones de contacte (les planes, els conreus, els prats, etc) de Collserola, les administracions i els polítics no en fan ni cas, i els projectes urbanístics d'emformigonament del medi continuen endavant (la plana del Castell de Cerdanyola - Centre Direccional, el Pla Caufec, la vall de Sant Just, etc: veure

Aquí podeu trobar un nou document, resultat de la trobada de la *jornada científica "Collserola, més enllà del bosc"* del 27 de maig de Barcelona. Va ser un acte organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural i la Universitat de Barcelona, que va reunir estudiosos que han dut a terme la seva recerca a Collserola en l’àmbit dels espais no boscosos, com els conreus, prats o brolles.

Tot i que tot el document és molt interessant, per tal que s'entengui que cal protegir totes aquestes zones per preservar tant Collserola com les vies de contacte amb d'altres serres naturals [tant pel que fa a la implantació de noves vies com podrien ser les sortides dels túnels d'Horta i central previstos, la creació de noves vies de circulació (ampliació d'algunes que ja hi ha) o de nous barris (com el Centre Direccional a la plana del Castell a Cerdanyola)], destaco, en particular, l'apartat 'Recomanacions per a la conservació' del document, en què hi diu:

S’ha d’evitar qualsevol transformació d’aquests espais com a resultat de la implantació de noves infraestructures, instal·lacions i edificacions o la seva conversió urbanística. Entre els indrets que més destaquen i que cal conservar i gestionar activament cal remarcar:

- Els prats d’albellatge presents als vessants meridionals i orientals de Collserola en el terme municipal de Barcelona. Entre les zones de màquies i brolles més importants de Collserola s’hi troben les situades a les zones de solell dels vessants del riu Llobregat (especialment als termes municipals de Molins de Rei i de Sant Just Desvern) i de Barcelona (per exemple: Vall Parc, Font de la Meca, Turó del Fumet, Turó del Mallol, Turó del Puig, Can Torres).

- Les rieres, els petits camps de conreu i les clapes d’arbusts presents al vessant sud-oest de Collserola, seguint l’eix del riu Llobregat. Destaquen especialment alguns sectors dels termes de Sant Just Desvern (Vall de Sant Just) i Sant Feliu de Llobregat.

- En el vessant nord resulta d’especial interès la protecció de la matriu agrícola cerealística de la plana del Castell de Sant Marçal, Torre Negra i Montflorit, les petites explotacions agrícoles situades a la vora de la riera de Sant Cugat i les rieres que travessen de manera perpendicular aquest sector agrícola (torrent de Can Fatjó, torrent de Sant Marçal, torrent del Bosc, etc.)

Salutacions.

Carme Rovira Badal crovirab@tinet.cat

Firma en defensa de Collserola