dijous, 15 d’abril del 2010

NO AL TANCAMENT DEL PARK GUELL DE BARCELONA NO AL PARC TEMÀTIC

La Coordinadora d'Entitats Park Güell, constituïda per cinc associacions de veïns i una de Comerciants, i amb el suport de 50 entitats de la zona, reinvindiquen que el parc no es tanqui ni el facin de pagament. No obstant, som conscients que hi ha d'haver més vigilancia i més manteniment de tot el perimetre, i de les 18 Ha. que solament cuiden 5 peons de jardiners i 2 tècnics qualificats de Parcs i Jardins. L'alcalde, Sr. Jordi Hereu no vol rebre a la coordinadora i els ignora. I han comunicat que el mes d'abril diran de quina manera tancaran el parc. Els veïns no es volen vendre per un plat de llenties o sigui, una tarja per entrar al parc no hi estan d'acord en res i així es van manifestar en una reunió amb la senyora tinent d'alcalde, perquè el parc és public i és una cessió a la ciutat de Barcelona pels descendents dels Güell vers el 1930, deixant clar en el document de cessió que el parc havia de ser públic i de lliure accés per a tothom i també que s'hi tingués manteniment per a tenir-ho dignificat.

La Unesco ha rehabilitat el parc que durà sis anys, i des del 1992, la preocupació de l'ajuntament era enviar,dirigir, molts turistes al parc i ara, diuen, que està massificat. Un sistema pervers i de poques llums. Els veïns volen que vinguin els turistes perquè són una font de riquesa,la massificació que existeix és diferent a altres parts de la ciutat,perquè el Park Güell ve gent amb cultura i a conéixer cultura modernista. És diferent a Pl Catalunya, Rambles, Maremagnum, on existeix una gran massivitat però, no hi posen tanques ni portes ni cadenes, perquè... qui, ha de posar portes al camp?

Ajudi vostè a fer arribar aquest missatge a les seves amistats, institucions, i escoles i col.legis ,i si podeu a Europa també. Prenem consciència que el parc és públic, i les fronteres i barreres s'ha abolit a Europa, no hi han d'haver ciutadans de primera i de segona, i no es vol un parc temàtic amb cinc establiments comercials o xiringuitos a dins del parc. Volen, tal com deien els promotors de la ciutat jardí (avui parc Gúell) que l'Arcadia Catalana de Gaudí i el Güell, es mantingui integre;que la cultura catalana hi tingui presencia, que no existeixi la permissivitat dels venedors ambulants, i la manifestació de formes d'expressió fora de l'arcadia catalana. Els barcelonins ens hem de fer valdre i hem de fer que la gent s'integri a la cultura i no que ens adaptem nosaltres a la seva, això sí , amb el consentiment de l'ajuntament de Barcelona .
Amb aquesta ja és la cinquena vegada en varies desenes d'anys que es vol tancar el parc, però el document de cessió,va deixar clar que devia ser public gratuit i amb manteniment i dignificat.

Visualitzeu en el Youtube la reinvindicacio del park Güell que fa un senyor de la coordinadora en una entrevista de Tv per evitar que sigui de pagament el parc i un centre tancat. Recordar-vos que el park Güell va ser una donació a la ciutat de Barcelona, i no el poden tancar per convertir-lo en una font d'ingressos, que segons diuen... 7.000 al dia i multiplicat per 3€ i per 365 dies a l'any equival... feu el números... Tampoc sabem la gestió que en faria del muntant econòmic i a on s'invertiria ja que no s'ha tingut opció a veure el projecte i les memòries del Pla Integral.

Ajudem entre tots a prendre consciencia del que ens volen fer. L'organització Coordinadora Park Güell,ja te les 6000 signatures , i el Ilm. senyor alcalde Jordi Hereu ha rebut al seu despatx 1200 postals demanant que el parc no es tanqui; la qual cosa esperem que contesti a cada persona que li ha enviat la postal de Barcelona, s' Espanya, i l'estranger.

Recordar-vos també que el pla de consulta per saber si l'Avinguda Diagonal ha de ser d'un disseny o un altre fent la consulta "democràtica" als ciutadans ,costarà 2 milions d'euros mentre, el tema del parc Güell és un projecte IMPOSAT als veïns i merma els drets dels ciutadans que tenen dret de pas a través del parc, i els ciutadans de Barcelona i Catalunya hi tenen dret a visitar-ho gratuïtament. Les despeses de manteniment han de sortir del pressupost que te cada parc per a tenir-lo en condicions, i el manteniment arquitectònic ha de sortir d'altres muntants que no siguin la butxaca dels veïns, els més dèbils, i els que tenen el parc com a camí d'anar a treballar. Tancar el parc vol dir d'immediat la privatiyzació del parc més emblemàtic de Barcelona. Ajuda'ns.Salutacions.


Y la lucha para evitar el cierre y cobro del parque Güell sigue!


dimecres, 14 d’abril del 2010

SUPORT al company Alfonso


Com ja sabeu, el nostre company Alfonso H. treballador de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, es troba en la presó per a complir una condemna de 3 anys arran de la seva assistència a una manifestació en defensa dels espais alliberats de l’Assemblea d’Okupes de Barcelona, al maig de 2007. Al marge de les actuacions que des de la CGT i des d'altres moviments socials, especialment la campanya unitària, puguem realitzar, hi ha altra forma d'expressar el nostre suport i solidaritat personal amb Alfonso : escrivint-li en la presó.


Encara quan pel que sabem Alfonso es troba fort i relativament bé d'ànims, és molt important per a ell rebre mostres de solidaritat del màxim nombre de persones.


Per això us animem a escriure-li a aquesta adreça : Alfonso Hermosillo Castillo CP Ca Brians 2 AC3000 08760 Martorell


MÉS INFORMACIÓ EN:


http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php ?artículo3805 ,
http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php ?article29942

http://alfonsolliure.blogspot.com/



Alfonso LLIURE !!!

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso


Llegir
Diari x-QUE

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso

dimarts, 13 d’abril del 2010

NEGOCIACIÓ del CONVENI Constitució

Un viejo mito: hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud

El día 26 de marzo de 2010 se celebró la primera reunión de la Comisión Negociadora del Convenio Colectivo, presidida por el inspector de Trabajo Juan Ignacio Marín y con la presencia por parte de la dirección de los siguientes representantes Luis Cerqueda, Xavi Hernández, Antonio García Bravo, Izaskun Martí Carral, Lidia García Soler, Albert Marina, Oriol Salvat, Alfred Medina, J. Manuel Ballestero

Está primera reunión de la Mesa Negociadora dio poco de sí, iniciándose la misma con la presentación del Presidente y tratándose posteriormente la nueva interpretación que la dirección del Institut quería hacer del artículo 53 del Convenio Colectivo que dice: “A tal efecte, no es computaran les hores dels membres que integrin la Comissió Negociadora del Conveni, mentre duri la tramitació del mateix” que en la reunión constitutiva del día 21 de enero interpretaba que sólo correspondían las horas de negociación para las reuniones que se reunieran ambas partes.

El otro tema tratado antes de entrar en materia, fue el referente a las informaciones solicitadas para poder elaborar las propuestas por la parte social, sobre lo cual la dirección del Institut dijo que cuando lo vieran conveniente nos las harían llegar

Tras estos temas tratados se paso a explicar las propuestas planteadas en la Plataforma dando ya la reunión poco más de sí.

Se acabó la reunión firmando el Acta de la reunión constituyente de la Mesa Negociadora y acordándose la fecha para la próxima reunión que será el 22 de abril.


Un viejo mito: hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud




dilluns, 12 d’abril del 2010

Un altre privatització, l'OAC

Companys/es,

El dilluns a les 13:00 hores s’inaugurarà oficialment a la Plaça Sant Miquel de Barcelona (la part de darrera de l’edifici de l’Ajuntament) la nova Oficina Multiservei d’Atenció al Ciutadà, gestionada íntegrament per l’empresa Qualytel per contracte amb l’Ajuntament, i que substitueix a l’OAC que fins ara hi havia a la mateixa plaça que estava atesa íntegrament per personal de la plantilla municipal. És el cas més descarat de privatització dels que hem vist fins ara i compta amb els pitjors elements de la privatització:

1. Es fa servir un local municipal i la feina es fa accedint a tots els sistemes d’informació municipals.

2. Al personal de l’empresa se’ls aplica un dels pitjors convenis, amb sous de misèria aptes només per a pagar la discoteca.

3. L’empresa adjudicatària es fa invisible, volent fer creure conscientment al ciutadà que està sent atès per funcionaris.

4. El personal de l’empresa exerceix il·legalment funcions reservades a funcionaris, com ara la de fe pública (recepció de compareixences, compulsa de documents, registre administratiu, certificació, etc.) demostrant fins a quin punt menysprea l’observança de la llei aquests gestors que patim a la ciutat de Barcelona.

Al punt de mira dels mateixos gestors està la dotzena llarga de les altres oficines d’atenció al ciutadà que no dubtaran en tancar si se’n surten amb aquesta. De moment “generosament” han ofert als treballadors d’aquestes oficines una reducció del temps d’atenció al públic (per afavorir en realitat la facturació de la nova oficina, que obrirà dotze hores diàries set dies per setmana), oferiment que per a gran sorpresa de l’Ajuntament i dels sindicats majoritaris els treballadors de les oficines han tingut la dignitat de rebutjar en assemblea.

La CGT estarem presents a la inauguració d’aquesta oficina, ens trobarem a les 12:45 al mateix lloc per fer palesa la indignitat i la mentida d’aquest projecte.

Abajo los mitos

Un viejo mito: hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud

Hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud.


Una antigua creencia, que provoca a menudo discusiones, sostiene que los pacientes abusan en gran medida del sistema sanitario solicitando, de forma excesiva, actos médicos costosos e inútiles por la única razón de que son gratuitos. Entonces, ¿por qué no enseñar a los canadienses a comportarse de manera más responsable, obligándoles a pagar los gastos de cada acto médico demandado?

Por la sencilla razón de que esta idea es insostenible. Hace tiempo que los estudios han demostrado que hacer pagar al paciente no terminaría con los actos médicos injustificados, y que tampoco serviría de mucho para reducir los gastos sanitarios. Ni siquiera se puede afirmar categóricamente que haya despilfarro de los recursos sanitarios por parte de los pacientes.


¿Abusan los pacientes de los servicios de salud? La realidad