diumenge, 5 de desembre del 2010

Més abusos per a salvar els causants i factors de la crisi

4 desembre 2010
By elLluis

Retallades contra els aturats i personal d’AENA mentre banca i empresaris reben tota mena de favors

Els abusos del govern de l’Estat Espanyol contra la classe treballadora es multipliquen i agreugen a cada dia que passa. El motiu és la negativa a afrontar i enfrontar-se a les veritables causes de la crisi : l’autoregulació dels “mercats” i els seus causants banquers , empresaris, especuladors, tecnocrates neoliberals i en definitiva els beneficiats per l’economia capitalista.

Després de posar-se a les ordres dels empresaris, Zapatero ha :

- retirat les ajudes als aturats
- rebaixa d’impostos a les PYMES
- privatització i “regal” de la rendible AENA a les empreses privades amigues
- estat d’alarma i militarització per a “esclafar” els 12000 treballadors d’AENA

Per la seva banda els principals mitjans de comunicació controlats per govern i patronal continuen la campanya de desinformació permanent generant o permetent només les opinions i perspectives favorables a empresaris i banquers i amagant la realitat de la crisi i de les “solucions” aplicades, els seus motius i qualsevol dada o fet que entorpeixi aquesta visió estereotipada de la realitat. En el cas d’AENA la desinformació i l’engany consisteix en ocultar les responsabilitats del ministre Blanco i ocultar el motiu únic de la lluita dels treballadors aeroportuaris la defensa de les seves condicions de treball i la qualitat del servei.

Més informació en els seguents enllaços:

divendres, 3 de desembre del 2010

21 de desembre: Vaga de consum contra el capitalisme


PER QUÈ UNA VAGA DE CONSUM?

Després de la Vaga General del 29-S, treballant per la convocatòria de noves vagues generals en l’estat espanyol i una Vaga General europea, vam prosseguir amb un calendari de mobilitzacions, manifestacions, de lluites en fàbriques, empreses, sectors, territoris… contra les polítiques antisocials del govern, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades socials i laborals, fins a aconseguir la derogació de totes aquestes lleis i instaurar les bases d’un nou model social, econòmic i productiu que no estigui basat en el productivisme, el creixement indiscriminat, el desarrollisme, l’explotació, el consumisme.

Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renunciant al malversament de recursos, a l’increment de la producció amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis passant per sobre de la salut i qualitat de vida de les treballadores i els treballadors o la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.

El consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema social neoliberal, que explota a les persones, espolia els recursos dels països pobres, genera la malaltia crònica de la insatisfacció permanent, que no valora la satisfacció de les necessitats sinó que ens converteix en objectes esclaus de tot el superflu i innecessari que el mercat ens presenta.

QUÈ ÉS LA VAGA DE CONSUM?

És molt més que un dia sense compres. Implica replantejar-se el sistema productiu que patim. Implica una reflexió molt crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim, com actuem, què pensem, per a què treballem, quin sentit té la propietat, en què gastem el que vam… guanyar Implica una aposta per l’austeritat, una aposta pel repartiment del treball i la riquesa, una aposta pel decreixement, contra l’ostentació, el luxe, el malbaratament, el superflu…

Significa canviar l’ordre de prioritats sobre el que s’ha de seguir produint, en quins sectors seguir creixent i en quins sectors és necessari decréixer, una reflexió sobre el que s’ha de consumir, sobre la qualitat de vida, sobre la sobirania alimentària, sobre la procedència dels productes que mengem, sobre la solidaritat amb els països i persones explotades pel primer món, sobre la necessitat de reciclar, de compartir, de donar-nos suport mútuamente, sobre el tipus d’energia renovable que cal potenciar…

La Vaga de Consum suposa afirmar la nostra capacitat d’autonomia i autogestió enfront d’un sistema productiu capitalista que entén a les persones tan sols com consumidors o recursos a explotar. Es tracta de boicotejar i no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de paralitzar el sistema productiu, les grans empreses, bancs, multinacionals i pressionar als “governants de l’estat central, autonòmic i local” perquè corregeixin la seva actual política econòmica insostenible i antisocial que maltracta, menysprea i despulla a tots els col·lectius desfavorits.

QUI POT FER LA VAGA?

A diferència d’una Vaga General, la Vaga de Consum pot ser secundada per tota la societat, començant per qui més estan sofrint aquesta crisi : les persones parades, jubilades, treballadores, autònomes, estudiants, etc.

COM PARTICIPAR EN LA VAGA?

No comprant, ni adquirint, ni consumint qualsevol tipus de bé, producte o servei que no sigui imprescindible. Per exemple:

* A l’aixecar-nos, consumir la mínima quantitat d’electricitat o aigua, baixar el termostat diversos graus, no usar productes contaminants, tòxics…

* Realitzar els desplaçaments en mitjans públics de transport i si és possible caminant o amb bicicleta. Si fos imprescindible l’ús d’un vehicle particular, procurar no viatjar sols o soles i compartir el desplaçament amb altres persones.

* No comprar en els grans magatzems, centres comercials, supermercats, bancs, gasolineres, bars, cafeteries, restaurants, comerços, empreses amb centres d’atenció presencial o telefònica…

* Evitar el consum telefònic, l’ús de les targetes, l’enviament de correu electrònic, la instal·lació de qualsevol servei…

* Retirar els diners dels bancs (qui en tingui) perquè comprenguin que els diners són nostres i que tenim poder per a transformar la realitat.

CONTRA QUI VA LA VAGA?

La Vaga de Consum no es fa contra el petit comerç o persones autònomes, que també estan pagant la crisi que bancs, multinacionals i especuladors han provocat. Aquests sectors poden i han de donar suport aquesta vaga.

La Vaga de Consum es realitza contra els responsables de la crisi (banca, especulació, patronal, classe política). Els grans bancs, multinacionals i especuladors que van ocasionar la crisi del mercat financer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de les persones contribuents, estan ara pressionant als governs per a retardar l’edat de jubilació als 67 anys, per a abaratir encara més l’acomiadament tal com ja han aconseguit amb la Reforma Laboral, per a privatitzar la Seguretat Social per mitjà del copagament, volen retallar més drets socials i laborals, seguir reduint el nostre poder adquisitiu rebaixant o congelant encara més salaris i pensions…, i és necessari parar-los.

Amb aquesta Vaga podem demostrar en mans de qui està la clau de la transformació social i definir un nou model productiu i social no basat en el consumisme, l’especulació i explotació de les persones i el planeta.

El model econòmic i polític del Capitalisme i Neoliberalisme ha fracassat, social i ecològicament. El capitalisme pretén seguir augmentant les seves grans fortunes retallant els nostres drets, salaris, prestacions socials i intentant que treballem més hores i anys per menys diners. Aquesta és la seva forma despietada de crear ocupació.

Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves marionetes, “la classe governant”, que som la majoria de la societat: persones aturades, estudiantes, treballadores, jubilades, autònomes, qui amb el nostre treball i consum mantenim el model actual i ho podem canviar.

Estem cansats i cansades de sofrir la seva doble rasadora:

• Mentre ens demanen esforços econòmics amb majors impostos i austeritat salarial, les seves grans fortunes segueixen augmentant escandalosament. Persones directives i conselleres de l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 milió d’Euros, mentre que en Wall Street segueixen incrementant els seus salaris que sumats són majors al PIB Espanya.

• Alhora que demanen abaratir encara més l’acomiadament es blinden els contractes percebent indemnitzacions milionàries. (9,1 milions d’euros ha costat l’acomiadament d’un directiu a Gullón).

• Ens demanen moderació en les pensions, però Botín (Santander) o Francisco González (BBVA) es van adjudicar unes pensions de 24,6 i 79,8 milions d’Euros.

• Retallen drets socials i pugen els impostos que afecten a la majoria de la ciutadania (IRPF, IVA), però no prenen cap mesura perquè qui ha causat aquesta crisi col·labori en la seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccions internacionals, gravant la petjada de CO2 o simplement fent que pagui més, qui més té.

Per això exigim:

• Pel repartiment del treball i la riquesa. Repartir el treball treballant menys per a treballar tots, reduint per a això la jornada laboral sense disminució de salari, eliminant les hores extraordinàries i el treball a preu fet, avançant l’edat de jubilació i excloent a intermediaris com les subcontratas o les ETT.

• I repartir la riquesa, entenent aquest repartiment no com accions o dividends entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.

• Contra la Reforma Laboral i la Reforma de les Pensions, pel manteniment del poder adquisitiu per a asalariats i pensionistes, per un nou model social i productiu sostenible les beneficiàries del qual siguem les persones i no els mercats.

Després del 29-S?: 21 de desembre, VAGA DE CONSUM CONTRA EL CAPITALISME

CGT

dijous, 2 de desembre del 2010

Una batalla guanyada. Una guerra per combatre.


Davant els greus incompliments que es venen produint sistemàticament a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en relació a l’aplicació del conveni col·lectiu vigent, 15 treballadors/es, de l’Institut decideixen tancar-se a la seu del carrer Tarragona, 173, a partir del dia 10 de novembre 2010.

El conflicte que ens enfronta a l’Ajuntament de Barcelona no és cap altre que la nefasta política d’ocupació que duen a terme els gestors de l’Institut, que han paralitzat unilateralment el dret recollit en conveni de la jubilació parcial amb contracte de relleu ( entre altres coses ) des d’inicis del present any; tot això, afegit a la negativa de realitzar ofertes públiques d’ocupació o contractacions temporals d’estiu per al manteniment de les zones verdes de la ciutat, mentre que es continua amb la política de privatització del servei, adjudicant a empreses privades, sense cap problema pressupostari, treballs que sempre han estat realitzats per personal propi de l’Institut ( fins i tot la construcció del pessebre ).

La CGT, juntament amb la resta del comitè d’empresa, continua denunciant la gestió de Parcs i Jardins i l’incompliment del conveni col·lectiu; al mateix temps volem fer palesa la falta de compromís, companyonia i solidaritat per gran part de la plantilla ( no tota) i d’alguns delegats del comitè d’empresa a l’hora de donar suport als companys i companyes que han decidit realitzar aquest tancament per tal que l’empresa apliqui el conveni vigent. També volem agrair les vostres aportacions de tot tipus als incondicionals que no heu fallat. Creiem que ha faltat resposta per part de la plantilla, no valen excuses, tothom te coses a fer; també volem fer palés l’immobilisme i la falta de full de ruta del comitè a l’hora de tirar endavant accions originals i lúdico-reivindicatives per implicar més a la societat i buscar un posicionament ferm en contra les polítiques de privatitzacions.

Hem tingut jornades gastronòmiques, pernilada i xocolatada, jornades musicals amb diferents concerts (volem mostrar el nostre agraïment a tots els músics que de forma altruista han actuat), accions a diferents actes d’IC per part del comitè, concert de nadales, adhesions de partits polítics com la CUP, Des de Baix, PCPC, i visites ràpides d’algun cap de llista i d’algun regidor de l’ajuntament de Barcelona al carrer Tarragona

Volem creure que per tot això i pels 18 dies de lluita permanent hem aconseguit reconduir el conflicte, que es una victòria que afecta a tota la plantilla ( A TOTA ). S’ha pactat que es tornin a tramitar les jubilacions parcials amb contracte de relleu previstes en el conveni col·lectiu, però ajustant-les als últims canvis legislatius; però la cosa no queda aquí, encara queda molt camí i necessitem de la vostra força per continuar, de la vostra col·laboració, del vostre compromís i de les vostres idees. Tots som importants i hem d’estar disposats a lluitar.

Des de la CGT exigim a la Presidència de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, Imma Mayol, que substitueixi a la direcció actual, ja no vàlida per seguir negociant, i que segui a la taula de negociació algú responsable, dialogant, amb capacitat decisòria i coherent amb tot allò que diuen defensar en els seus programes electorals

Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins

Apostasia és alegria: Campanya col·lectiva d’apostasia


APOSTASIA ÉS ALEGRIA

Una pregunta acompanyada d’una resposta és com una acció acompanyada d’alegria

PROPERA APOSTASIA COL.LECTIVA

* QUÈ ÉS L’APOSTASIA?

Apostatar vol dir abandonar voluntàriament l’Església catòlica.

* ÉS POSSIBLE APOSTATAR?

SÍ col·lectivament. Recentment, s’han dut a terme accions d’apostasia col·lectiva, i han tingut cert grau d’èxit. L’Església és molt valenta i poc respectuosa davant de sol·licituds individuals, però sembla que davant de sol·licituds massives i coordinades prefereix passar pàgina i acceptar-les per evitar ulteriors sorollades.

* PERÒ ENS HO POSEN FÀCIL?

NO individualment. El Tribunal Suprem manté bloquejada la possibilitat d’apostatar segons el Dret d’Oposició.

És possible apostatar?

Tradicionalment, a l’Estat espanyol hi havia dues vies per aconseguir el mateix propòsit: sortir de l’Església catòlica.

Mitjançant la Declaració d’Apostasia la persona interessada entra en l’intricat joc canònic i sol·licita a l’Església catòlica que la consideri apòstata. D’alguna manera, del que es tracta és de demanar-li als pastors de l’Església que ens donin de baixa, amb el previsible risc que ens diguin que estem patint una crisi de fe i que, per tant, confiaran amb què el Senyor ens faci recapacitar més endavant. És una via que presenta escasses probabilitats d’èxit

· Mitjançant el Dret d’oposició la persona interessada sol·licita que siguin eliminades totes les seves dades personals dels arxius de l’Església catòlica, fet que implica una baixa total. Aquesta via facilita els tràmits per a una una eventual denúncia davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD). Era una via que garantia un alt grau d’èxit… fins que el Tribunal Suprem hi va dir la seva.

Negació del Dret d’Oposició

Des del 1999, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD), avalada per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, protegia el Dret d’Oposició, segons el qual: "…En los casos en los que no sea necesario el consentimiento del afectado para el tratamiento de los datos de carácter personal, y siempre que una Ley no disponga lo contrario, éste podrá oponerse a su tratamiento cuando existan motivos fundados y legítimos relativos a una concreta situación personal. En tal supuesto, el responsable del fichero excluirá del tratamiento los datos relativos al afectado."

En tant que els Llibres de Baptismes poden ser considerats com a fitxers de dades, l’AGPD protegia el dret personal a eliminar les dades pròpies d’aquests fitxers i, per tant, a donar-se de baixa de l’Església catòlica. El conflicte entre l’Església i l’AGPD estava servit i, és clar, va arribar als tribunals. En un primer moment de la lluita judicial, l’Audiència Nacional va fallar a favor de l’AGPD, esgrimint que:

1. Els Llibres de Baptismes són fitxers de dades de caràcter personal.

2. El registre al Llibre de Baptisme constitueix "almenys una aparença" en cas de pertànyer a l’Església Catòlica.

3. La inviolabilitat dels arxius de l’Església no és predicable davant el/la ciutadà/ana a l’exercici del seu dret fonamental a decidir sobre les seves dades personals.

Finalment, però, l’octubre del 2008, l’Església va recórrer el cas als seus amics i amigues del Tribunal Suprem (de majoria conservadora), el qual va fallar definitivament a favor d’aquesta, sostenint que “l’Església no té l’obligació d’inscriure les declaracions d’apostasia en el Llibre de Baptismes”, i acabant així de soca-rel amb la previsible festa d’apostasies que es veia a venir. Els motius esgrimits per aquesta institució jurídica són entre sòrdids i ridículs, però ja se sap…

En l’actualitat, l’AGPD té interposat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Mentre el TC es decideix a fer alguna cosa, l’apostasia per la via del Dret d’Oposició està paralitzada, i sembla que seguirà així per un bon temps. A més, també sabem com se les gasten aquests del TC, així que ciao-ciao a l’apostasia per la via civil.

L’acció massiva i l’amenaça d’alarma social es presenta, doncs, com l’única alternativa. Aquesta opció enfronta l’Església catòlica a la generació d’un debat públic i obert al voltant de la qüestió en cas que triï revocar el conjunt de sol·licituds presentades de forma conjunta. I és que… Apostasia col·lectiva és alegria massiva!!!

* COM HO HEM DE FER?

És molt fàcil. Segueix aquestes brevíssimes instruccions:

1.Imprimeix 2 còpies del formulari que et toqui i signa-les!

- Mira quin Arquebisbat et toca (Barcelona o Tarragona), pel lloc on estàs empadronat/da (no per on et van batejar, ni res semblant, només has de mirar a quina diòcesi pertany el municipi on estàs EMPADRONAT/ADA, i veure a quin arquebisbat es correspon). Mira on et toca al web www.apostasiaesalegria.tk/

- Esbrina el NOM COMPLET de la parròquia en què et van batejar a www.apostasiaesalegria.tk/ Al formulari has de posar el NOM COMPLET de la parròquia i el municipi on es troba. És molt important que no hi hagi errades en el nom..

- Descarrega’t el formulari que et toqui, segons si et toca Tarragona o Barcelona, i imprimeix-ne 2 còpies, els pots descarregar al web www.apostasiaesalegria.tk/

2. Fes 1 fotocòpia del teu DNI (per ambdues cares).

3. Fes-nos-ho arribar!

* COM US HO FAIG ARRIBAR?

Tens dues opcions:

• Envia-ho a per correu ordinari a qualsevol dels punts del llistat de recollida que hi ha al final d’aquest text.

• Porta-ho personalment a qualsevol dels espais del llistat que trobaràs al final d’aquest text. (Proposa un lloc de recollida a: apostasia.es.alegria@gmail.com i estén l’alegria pel teu barri, municipi o comarca!

Per garantir que els papers no es barregen posa-ho a dins d’un sobre quan ho portis. Escriu un e-mail a la part exterior del sobre per a què ens puguem comunicar amb tu per al retorn d’informació.

* FINS QUAN HO PUC FER ARRIBAR?

Tancarem el recull de declaracions el dia 17 DE DESEMBRE DE 2010! AFANYA’T!

* QUÈ ES FARÀ AMB TOTES LES DECLARACIONS?

Un cop recollides totes les declaracions, les presentarem de forma simultània a les seus dels dos arquebisbats que remenen les cireres a Catalunya: el de Barcelona i el de Tarragona. I no hi anirem soles

Ens acompanyaran advocats i advocades d’Ateus de Catalunya. Farem una “petita” concentració festiva davant de la seu de cadascun dels dos arquebisbats mentre es procedeix a registrar el conjunt de declaracions. Convocarem els mitjans de comunicació com a estratègia de pressió i difusió.

* TOTHOM POT APOSTATAR?

SÍ!!! Les declaracions d’apostasia són tramitades per la diòcesi en la qual residim, i no pas per aquella en què ens van batejar. Això vol dir que no ha d’importar quina és la teva nacionalitat ni en quin racó del món es troba la parròquia en què et van batejar. L’únic criteri d’acceptació és que estiguis residint a Catalunya.

* QUÈ MÉS PUC FER PER ESTENDRE L’ALEGRIA?

Envia aquesta info a les teves amigues i amics més alegres!

Si tens cap qüestió, comentari, picantor, desig inconfesat, o ganes de fer alguna cosa divertida aquí o allà, escriu a: apostasia.es.alegria@gmail.com

* PER QUÈ L’APOSTASIA ÉS ALEGRIA?

Vet aquí un MANIFEST ALEGRE

Amigues i amics,

animades per la visita a Barcelona del Sr. Ratzinger, cap de l’Església catòlica, i conegut popularment com a Beneït Sexe (en castellà “Bendito el Sexo”), a unes quantes amigues i amics que, com tantes altres, vam ser apuntades al club catòlic sense permís, via bateig, se’ns va despertar aquell vell cuc que segur que coneixeu i que fa que ens preguntem: per què seguim formant part oficialment d’un club que desplega el seu poder pel costat fosc de la força?

Algú ens deia que l’Església catòlica és més que un club… sí, però quin club! Algunes característiques que ens vénen al cap són, entre d’altres:

* que assumeix que els plaers del cos i de l’ànima són menyspreables;

* que estimula el sofriment propi i l’aliè com a forma digna i desitjable de vida… i mort;

* que lloa la figura d’un home torturat com a exemple a adorar i seguir;

* que predica la pobresa i practica el luxe;

* que segrega les dones de la gestió pública i dels poders de decisió, mentre treballa activament per relegar-les a un paper de costellam obedient;

* que compta amb un líder (que ens visita com a cap d’Estat) que de jove va formar part de les joventuts nazis i que de gran ens recorda a l’Emperador de Star Wars;

* que encobreix diversos escàndols d’abusos sexuals a menors procurats pels membres més distingits del club;

* que assenyala l’homosexualitat com a pràctica diabòlica i com a única culpable de la pederàstia dels membres del club acusats de crims contra menors;

* que promou l’extensió descontrolada del VIH i d’altres infeccions arreu del món;

* i un llarg etcètera, de ben segur que te’n vénen d’altres…

Déu n’hi do… (mai millor dit)

Davant d’aquesta situació, ens alegrem que el Sr. Ratzinger ens vulgui visitar, i ens recordi que no hem vingut a aquest món per patir ni per promoure el sofriment de ningú, que ens agrada somriure i gaudir, que preferim esforçar-nos a sacrificar-nos, que volem parlar de responsabilitat i no de culpa, i que no ens molesten les neures de la gent perquè ens encanten les neules amb xocolata, perquè riure és viure!

I és per tot això, perquè fem l’aposta per la gent i l’alegria, i perquè com més serem més riurem, que declarem, solemnement, fins que la mort ens separi, que APOSTASIA ÉS ALEGRIA

Punts de recollida

ALT CAMP

Valls

* Casal Popular la Turba. Carrer Nou 12, (dimarts, dimecres, divendres i dissabte de les 19h a les 21:30)

apostasiacolectiva.wordpress.com

ALT PENEDÈS

Vilafranca del Penedès

* La Taverna de l’Escorxador Carrer Escorxador 19. 08720

BAGES

Manresa

* Restaurant-Cafeteria Els Carlins Carrer Sabateria 3-5 baixos 08241 (matins de dimarts a divendres)

BARCELONÈS

El Gòtic

* Casals de Joves de Catalunya. Carrer d’Avinyó 44, 3er. 08002 (de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h)

El Raval

* Casa de la Solidaritat: Carrer Vistalegre 15 ( només els dimecres de 19 a 21h ) * El Lokal: Carrer de La Cera 1 bis (de dilluns a dissabte de 17 a 21h i de dimarts a divendres de 10.30 a 14h) * Llibreria Rosa de Foc: Carrer Joaquín Costa 34,, ( totes les tardes ) * Telenoika Carrer Riereta 5, (de dilluns a divendres de 17 a 20h)

Gràcia

* Ateneu Rosa de Foc: Carrer Robi 5, (dimecres de 18 a 21h) * Démodé MiniBar Carrer Mozart 13 (tots els dies de 18 a 2:30h) * Llibreria cooperativa Aldarull Carrer Martínez de la Rosa 57 ( de dilluns a divendres de 12 a 20:30h)

La Ribera

* CGT Barcelona: Via Laietana 18, (de dilluns a divendres de 8 a 21h)

VALLÈS OCCIDENTAL

Cerdanyola del Vallès

* El Safareig. Grup de dones feministes de Cerdanyola. Carrer Vinyes 11C, (de dilluns a divendres de 9 a 15h o a la bústia)

Rubí

* CLA Molí 21. Carrer Molí 21 (de dilluns a dijous de 19 a 21h) * CGT Rubí. Plaça Anselm Clavé 4-6 (dilluns i dimecres 18 a 20h) * Espai Obert. Carrer Justícia 11 (de dilluns a divendres de 18:30 a 21h)

VALLÈS ORIENTAL

Granollers

* Bar Horus (Bar d’Efren i Núria). Carrer Fontanella 41. (de dilluns a dijous de 10 a 24h; divendres, dissabte i diumenge de 18h a 3h)

Més informació i material (cartell, flyers) a: www.apostasiaesalegria.tk/