Jardiners/es en ACCIÓ

Els jardiners/es li expliquen a l'alcalde que estan disposat a lluitar contra els acomiadaments

Més de 200 jardiners, familiars, amics i mascotes ens hem reunit en el Parc de les Aïgües del Guinardó per expressar a l'Alcalde Jordi Hereu el nostre rebuig als acomiadaments que la Presidenta de l’Institut també present en l'acte ha autoritzat en Parcs i Jardins. Els companys allí concentrades hem esperat fins a les 13 hores que a fet acte de presència l'Alcalde i li hem dirigit un bon esbronc a ell i a la Imma Mayol quan han intervingut davant del públic concentrat.

CONTRA L’ACOMIADAMENT DE 85 TREBALLADORS/ES A PARCS I JARDINS

Aprobado el Calendario de Movilizaciones

El viernes día 25 de febrero en las diferentes Asambleas Generales de Trabajadores/as que se realizaron se aprobaron por unanimidad el calendario de movilizaciones por el Comité de Empresa presentado:

Resolución de l'Assemblea General de Treballadors/es

Acción el domingo día 27 en el Parc de les Aigües del Guinardó

Asamblea de Relevistas y personal de la bolsa (abierta a la participación del conjunto de la plantilla) martes día 1 de marzo a las 17 horas en el Centro de Mantenimiento de Canyelles (avisar a los conocidos)

10 de Marzo: 3 horas de Asamblea y 3 horas de HUELGA

Al concluir la Asamblea del turno de la mañana los trabajadores/as nos hemos manifestado hasta la plaza Sant Jaume para hacer entrega de la resolución aprobada, encontrándonos que estaba copada por los antidisturbios de la guardia urbana. Durante el trayecto de la manifestación un grupo de compañeros/as se acerco a la sede de IC donde se gritaron consignas contra Imma Mayol y dicho partido

La nostra dignitat davant la seva traició

De la farsa…

L’acord que els sindicats majoritaris i el Govern acaben d’aconseguir en forma de retallada de les pensions i pacte social estava cantat. Només els més cecs, o els més il·lusos, conservaven l’esperança que aquests sindicats, amb la seva trista trajectòria de decennis, mantinguessin encesa la flama de la independència i de la contestació. Almenys les coses queden clares, molt clares, pel que fa al paper que juguen CCOO i UGT.

Els acords ultimats responen puntosament als interessos i a les pràctiques empresarials que ens han conduït a un escenari de crisi sistèmica. I pel que fa als sindicats majoritaris, queda clar de nou que estan més interessats a mantindre sanejats els seus comptes que a preservar una credibilitat que està sota mínims des de fa molt. No cal anar molt lluny per a explicar per què les cúpules dirigents de CCOO i UGT han acatat allò que sempre han dit que rebutjarien. Si, d’una banda, aquests sindicats són pilars fonamentals del sistema realment existent, per l’altre, la seva dependència financera respecte a les arques públiques ha cancel·lat qualsevol horitzó de contestació i combat.

Hi ha qui se sentirà temptat d’afegir, amb encomiable ingenuïtat, que els sindicats han assumit, a pesar de tot, un exercici de responsabilitat, en acabar per acatar el que no els agradava per a evitar mals majors com els que es derivarien d’un rescat exterior de l’economia espanyola. Sobre això cal dir que el Govern espanyol és responsable d’una tolerància sense límits respecte a interessos privats que tenen en aquestes hores una clara plasmació: un formidable retrocés de la despesa social orientat a fer front a les seqüeles d’una especulació desbocada durant anys. Per altra banda, el rescat de l’economia espanyola no és de cap manera descartable. Quants diners rebran sota taula CCOO i UGT pels serveis prestats?

… a la coherència

Davant l’actuació dels sindicats del poder, dels sindicats venuts al sistema, la CGT ha actuat amb dignitat i ètica, defensant els interessos i els drets de la classe treballadora, de la ciutadania en general, apostant per la lluita i la mobilització al carrer, tant a Catalunya com a les Illes Balears, i en el cas de Catalunya, apostant a més per una convocatòria de vaga general i jornada de lluita el 27 de gener.

Aquesta aposta arriscada, tot i el seu baix seguiment, suposava la culminació d’una setmana d’accions, concentracions i manifestacions a diverses ciutats contra la retallada de les pensions i la reforma laboral, i, a més de suposar un nou pas endavant en la col·laboració i treball en comú entre la CGT i els moviments socials anticapitalistes, significa un pas important que ja calia donar: trencar amb la dependència respecte a les actuacions i estratègies del sindicalisme institucional de CCOO-UGT.

A l’hora de convocar mobilitzacions no podem estar més a expenses del que facin aquests sindicats-gestoria, no pot ser que molta gent ens posi a tots els sindicats al mateix sac, hem de marcar clarament les diferències entre ells i nosaltres, havíem de decidir-nos d’una vegada a caminar sols, independents, sense por, amb criteri propi, encara que, d’entrada siguem pocs. És la única forma de construir definitivament un espai propi, més diferenciat encara del que ho estava. És la única garantia de futur si no volem acabar engolits per la dinàmica del pacte social, del reformisme, de la resignació i del conformisme.

Com a referent sindical i social llibertari, anarcosindicalista, combatiu, alternatiu, la CGT hem de seguir sumant voluntats, realitats, propostes, tenint en compte però que el sistema, els grups de poder polític i econòmic, en les seves diferents versions, ens posaran pals a les rodes, fomentaran la repressió i la criminalització, intentaran desestabilitzar-nos internament amb infiltracions de determinats individus o grups dins el sindicat, per tal de fomentar la divisió interna i entorpir el nostre creixement i consolidació. Ës el que comporta mantenir postures coherents de lluita per la transformació social. I com sempre ha fet aquesta organització al llarg de la seva història, hem de tenir els nostres mecanismes de defensa i seguir construint l’organització.

* Editorial Catalunya-Papers 125

Resolució de l'Assemblea General de Treballadors/es

Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa

Comunicat davant la Convenció Programàtica Municipal d'ICV-EUiA-EPM

Demà dissabte dia 26 de febrer es reuneix la Convenció Programàtica Municipal ICV-EUiA-EPM en la seva proposta de programa marc recullen tot un seguit de propostes que ells mateixos defineixen com d'esquerres de debò.

La veritat és que si no coneguéssim les seves actuacions podrien fins i tot il·lusionar-nos, però com ja portem des de l'any 2000 sota el mandat de grup ICV-EUiA que gestiona la Presidència del Institut Municipal de Parcs i Jardins a través d'Imma Mayol no podem creure les seves paraules.

En aquests últims 11 anys la gestió duta a terme en Parcs i Jardins ha estat a les antípodes de les declaracions realitzades aquests dies per Ricard Gomà, de fer que els ajuntaments és converteixin "en la gran trinxera de defensa de l'Estat del Benestar", en l'actual "context de predomini de les polítiques neoliberals"

I encara que estaríem d'acord amb les seves paraules la realitat en Parcs i Jardins, és que l’Institut que han gestionat en aquests anys ha realitzat una política social i laboral neoliberal.
Durant aquests anys de mandat d'ICV-EUiA s'ha produït un aprofundiment en la privatització de l’Institut transformant-lo d'Organisme Autònom a Entitat Pública Empresarial, així mateix ha permès infinitat de contractes irregulars (per a tècnics i càrrecs, sense passar oferta pública), mentre que nega l'accés a treballadors de jardineria i adjudicant el servei públic a contractes privats d'ineficàcia demostrada.

Entre la infinitat de fets que són el reflex d'una opció política que no difereix en gens de la que pogués executar qualsevol polític de dretes i ultraliberal, podem destacar l'acomiadament de quatre treballadors amb categoria de directius a l'octubre de 2001, aplicant motius objectius, emparant-se en una reforma laboral imposada pel govern Aznar, la querella criminal presentada contra els delegats del Comitè d'empresa, les innombrables condemnes per vulneració del dret de vaga, per contractes de frau de llei, per incompliment de la Llei de Prevenció de riscos Laborals... són nomes un petit exemple de la seva gestió

Avui de nou tornen, a utilitzar mesures neoliberals al no contractar com a interins als treballadors i treballadores que finalitzen el seu contracte de rellevistes, la qual cosa suposa l'acomiadament d'11 persones que finalitzen aquest contracte al llarg del present any (i 85 fins al 2014), escudant-se en una suposada aplicació de la taxa de reposició del 10% que recull la Llei de Pressupostos de l'Estat. Per a major escarn de tota la plantilla de Parcs i Jardins, la Sra. Mayol pretén camuflar els acomiadaments adjudicant-los, en funció de les jubilacions parcials que es vagin donant al llarg de l'any, un nou contracte de relleu, la qual cosa no només no soluciona els acomiadaments, sinó que a més rebenta els acords i deixa sense expectatives a els que pertanyen a la borsa de treball de l'Institut, derivada de l'última oferta pública, que estaven propers a signar contractes de treball com rellevistes. Aquesta mesura suposa un greu incompliment del Conveni Col·lectiu vigent i un canvi de criteri malintencionat respecte a la política seguida el passat any. Amb la mateixa taxa de reposició de la Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat es van signar 22 contractes d'interinitat, sense problemes i suposa una contradicció enorme amb la política d'ocupació recollida en la seva proposta de programa marc per a les eleccions municipals del 2011

Una política de Esquerra de Debò a Parcs i Jardins és complir amb el conveni i realitzar els contractes d’interinatge estipulats, és contractar al personal necessari (1’2 persones per hectàrea) per realitzar el manteniment adequat a les zones verdes de la ciutat i contractar el personal eventual necessari per cobrir els períodes vacacionals de la plantilla

Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins