Preparem una III Trobada de Treballadors/es i empreses en lluita el 14 de setembre a Barcelona

Des del 15M ha nascut una comissió de joves i treballadors/es que estem anant a les fàbriques, hospitals, centres de treball, etc., a donar la nostra solidaritat en cada lluita i mobilització contra les retallades i acomiadaments de ZP i Mas.

El nostre objectiu és fer visible en el 15M als treballadors/es, considerant que la seva força unida a la de les i els joves sense futur té una enorme potència per a qüestionar i lluitar contra aquest sistema per a rics, opressor i explotador.

Entenem com a treballadors/es a tota persona que amb el seu cos i la seva ment pateix l’explotació i opressió del sistema capitalista: als obrers i obreres de les fàbriques, als treballadors/es dels serveis, de l’educació, aturats/des, immigrants, als joves amb treballs precaris, a les dones treballadores que pateixen la discriminació laboral i la doble explotació amb treballs no reconeguts. Contrari a la divisió que ens volen imposar després de dècades de passivitat i individualisme els empresaris/es i els governs al seu servei, i les adreces sindicals que exclouen a les/els immigrants, aturats/dones, joves i dones treballadores: hem d’unir-nos perquè TOTS I TOTES SOM TREBALLADORS/ES.

Per això, podem i hem de dir JA N’HI HA PROU! Acabem amb aquesta divisió unint-nos contra la política de retallades, acomiadaments, la reforma laboral, el pensionàs i la violència repressiva que exerceix el govern mitjançant el cos policial.

Des d’aquesta comissió hem realitzat dues Trobades de Treballadors/es i empreses en lluita. En la II Trobada han participat més de 250 treballadors/es i 25 sectors en lluita contra les retallades i els acomiadaments, i i hem proposat:

1. Coordinar les lluites, al costat dels sindicats d’esquerra o alternatius, les seccions sindicals combatives de tots els sindicats, comitès d’empreses, assemblees i treballadors en lluita. Amb la perspectiva d’imposar una Vaga General, en la qual els aturats, estudiants, treballadores de la llar i immigrants, també es puguin sumar a l’aturada de la producció, exigint al carrer, amb un pla de lluita fins a derrotar les retallades contra els treballadors, i els pactes signats per Toxo i Méndez.

2. Coordinar-se amb les comissions laborals dels barris i pobles, contra les retallades, de sanitat i totes aquelles que s’estenguin als llocs de treball.

3. Recolzar totes les lluites de treballadors, cridant a la solidaritat i a les diferents convocatòries, concentracions i manifestacions.

Hem de continuar!

Per aquesta raó us informem que després de l’última trobada en l’assemblea de Madrid el passat 23 de juliol, s’està gestant una plataforma estatal amb la finalitat de coordinar les nostres forces, i convidar a la preparació de la III TROBADA DE TREBALLADORS/ES I EMPRESES EN LLUITA, reunió que tindrà lloc a Barcelona, el dia 14 de setembre, a les 18:30h, en la Facultat de Geografia i Història-Raval, c/ Montalegre 6 (aula per confirmar).

Apel·lem a la participació de tots els treballadors/es, perquè, SI TOQUEN A UN, ENS TOQUEN A TOTS, JUNTS PODEM!

Trabajador@sIndignad@sBCN

http://trabajadoresindignadosbcn.wordpress.com

trabajadoresindignadosbcn@gmail.com

Ara, com sempre, defensem el poble

Aquest darrer any el poble català hem estat patint el que possiblement és l’assalt més important en les darreres dècades als nostres drets socials. Hem vist com se’ns han degradat, una vegada i una altra, les nostres condicions laborals. Hem vist també com se’ns han imposat unes condicions més difícils d’accés a les pensions de jubilació, enduriment que, a més de fer disminuir les quanties de les percepcions, grava especialment les dones. Hem observat com cada dia hi han famílies que són desallotjades de casa seva per antiavalots enviats a defensar els interessos dels bancs per sobre els de les persones. I ara estem veient com des dels governs autonòmics s’està atacant directament a serveis tant essencials com la sanitat i l’educació públiques.

Paradoxalment, a Catalunya tenim un govern autonòmic que assegura defensar els nostres interessos com a poble. Però és precisament aquest mateix govern que, en harmonia amb els interessos del capitalisme de la resta de l’estat espanyol i de la Unió Europea, ens està hipotecant greument el nostre futur col·lectiu i individual en restringir l’accés de la classe treballadora a l’educació, a la sanitat, a les pensions de jubilació, a l’habitatge i en trinxar les nostres condicions laborals.

En el conjunt de l’Estat espanyol veiem també com s’ha seguit atacant, en un intent de fer-les recular fins al reducte folklòric, les llengües i cultures que sobreviuen en aquest l’Estat que s’anomena Espanya. Les agressions contra l’escola valenciana i el model educatiu del Principat en són els exemples més recents.

Des de la CGT de Catalunya estem convençudes i convençuts de que totes aquestes agressions cap a nosaltres com a poble, com a treballadors i treballadores, les hem d’entendre i també afrontar en el marc de la lluita contra el capitalisme a nivell mundial, que se serveix dels estats i de les diferents administracions (des de la Unió Europea i altres organismes internacionals fins a les comunitats autònomes i ajuntaments) per a garantir la nostra explotació. Però avui, 11 de setembre del 2011, des de l’anarcosindicalisme català, hem de recordar un cop més que internacionalitzar tot aquest seguit de lluites socials no ha de negar les lluites nacionals d’emancipació, i hem de dir amb valentia, als qui impedeixin la nostra emancipació com a catalans i catalanes, que cal superar el marc estatal, deixar-ho enrere, com una vella antigalla dels temps en que la burgesia va necessitar un gran mercat i les oligarquies dominants unes colònies on reproduir-se com a classe.

No hem de caure en el parany de l’internacionalisme uniformador ni en el del nacionalisme ètnic i segregador. La CGT reivindiquem la diversitat del gènere humà, de les seves cultures i de les seves actituds. I precisament per això creiem en l’autoorganització de les persones i en l’autogestió dels recursos per fer front als problemes socials, econòmics i culturals de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. Un poble que només així tornarà a ser ric en justícia social i ple d’aportacions d’altres cultures sense que això signifiqui renunciar a la nostra. Un poble sense opressió, una nació lliure, que permeti a les persones viure i expressar-se amb llibertat. Caminem juntes cap a l’emancipació personal i col·lectiva d’un conjunt de persones lliures i sobiranes.

Per arribar a la nostra plena llibertat i emancipació, com a persones, com a classe i com a poble, sabem que és necessari estendre la lluita als carrers i als llocs de treball. En aquest llarg camí estem i seguirem estant fins guanyar.

Barcelona, setembre de 2011.

Secretariat Permanent. Comitè Confederal.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).

APLAZAMIENTO DEL JUICIO POR LAS IRREGULARIDADES EN LA CONTRATACIÓN DE RELEVISTAS Y DE INTERINOS

Hoy era el día en que se celebraba la vista del juicio por las irregularidades en la contratación tanto de los nuevos relevistas como el pase a interinos de los que venían de contrato de relevo anterior.

El juez no parecía tener muchas ganas de celebrar el juicio y ha buscado mil excusas para que no se llevara a cabo. La más importante era el hecho de que en la demanda de la CGT se reclamaba la nulidad de los contratos realizados en supuesto fraude intentando así evitar las reclamaciones individuales.

El juez no ha querido meterse en líos, y para evitar que pasasen por su juzgado todos los trabajadores afectados, para poder defender sus intereses, ha preferido simplificar el pleito.

Por tanto el juicio se celebrará el día 11 de octubre y en él se discutirán dos puntos básicamente:

1º La consideración de acuerdo estatutario o extraestatutario del último acuerdo de Convenio Colectivo (donde se especificaba todo lo referente a jubilaciones parciales, contratos de relevo e interinajes).

2º La vulneración del reglamento de la bolsa de trabajo de peones.

JUSTICIA PARA TODAS

Reial decret-llei 10/2011

Us facilitem en document adjunt el Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per atur.

Sota aquest pompós títol, s’amaguen les noves mesures laborals aprovades pel govern espanyol amb les quals s’anima la temporalitat i es permet que el treballador encadeni contractes temporals per fer la mateixa feina durant més de dos anys sense que l’empresari es vegi obligat a fer-lo fix. També s’elimina el contracte de formació actual i es crea un de nou anomenat “de formació i aprenentatge”.

Document adjunt Reial decret-llei 10/2011

>>> Per a més informació aneu a la notícia penjada en aquesta web:

Les últimes mesures laborals aprovades pel govern espanyol són una reforma laboral encoberta que incentiva la temporalitat

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5847

>>> Per conèixer la postura de la CGT, aneu al comunicat del SP del Comitè Confederal:

Davant la reforma constitucional i les noves mesures antisocials, la CGT crida a la revolta social

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5843

ASSEMBLEA INDIGNATS 07/09/11

El proper dimecres 7 de Setembre de 2011 a les 17:30 h., es convoca la propera assemblea de Jardiner@s indignad@s, al centre Manteniment de Canyelles.

Estem preparant diverses perfomances. Farem un càsting per seleccionar els jardiners i les jardineres que els protagonitzin.

atreviu-vos !!

España, ese paraíso fiscal

De todas las excusas que el PSOE ha dado para no elevar los impuestos a los más ricos, tal vez la más indignante sea la que el jueves defendió José Blanco. “No hay tiempo”, aseguró el portavoz del Gobierno y, como premio de consolación, prometió que esta medida irá en el programa socialista. ¿Hay tiempo para reformar la Constitución en dos semanas pero es materialmente imposible aumentar los impuestos para los más ricos? ¿Es ésta una excusa coherente para un partido que lleva casi ocho años en La Moncloa? ¿Cómo es posible que Francia y Portugal –ambos gobernados por la derecha– hayan aprobado impuestos para las rentas más altas y en España un gobierno que dice ser socialista no se haya atrevido a tan razonable medida a pesar de la durísima situación económica?

Mientras media Europa se replantea su modelo fiscal para evitar que la crisis la paguen sólo los más débiles, en España, la tendencia es justo la contraria: no sólo no suben los impuestos para los más ricos, sino que no han parado de bajar, un proceso que se inició con Aznar y que después continuó Zapatero. Hace 20 años, el marginal máximo del IRPF –el tipo para las rentas más altas– era del 65%. Ahora es del 45%.

Sin embargo, el porcentaje que hay que mirar no es el tipo máximo, sino el tipo efectivo: lo que de verdad pagan los más ricos de media, una vez aplicada la letra pequeña: las desgravaciones. Según los datos de la Agencia Tributaria que este lunes recopiló Público, una persona que declarase ganar 30 millones de pesetas al año en 1993 pagó casi la mitad al fisco: el 49,5%. En 2008, una renta equivalente –291.000 euros al año, si corregimos los 30 millones teniendo en cuenta la inflación- pagó sólo el 30,8%: 18 puntos menos. Para una renta altísima –para alguien que en 2008 declarase ganar 600.000 euros al año–, el tipo efectivo en 2008 fue incluso más bajo: el 27,4%.

Pero los porcentajes reales que pagan los ricos sin duda son inferiores porque son muy pocas las grandes fortunas que tributan sus ingresos a través de la declaración de la renta. La mayoría utiliza sociedades patrimoniales o, si son aún más ricos, las SICAV o los paraísos fiscales, donde los impuestos son todavía más bajos o directamente inexistentes.

Uno de los datos económicos más escandalosos del año –que ha pasado bastante desapercibido, a pesar de su gravedad– es que las empresas españolas sólo pagaron en impuestos el 9,9% de sus beneficios en el año 2010. Desde que se registra este porcentaje nunca ha sido tan bajo y el descenso no es exclusivamente achacable a la crisis porque hablamos de un porcentaje sobre los beneficios declarados, no sobre la actividad económica. En 1999, el tipo efectivo era del 22,8%. En teoría, el impuesto de sociedades en España es del 30% (el 25% para las PYMES). Pero en la práctica, las numerosas desgravaciones y las maniobras fiscales de las empresas hacen que el tipo efectivo esté por debajo del nominal de Irlanda que, con un impuesto de sociedades del 12,5%, es considerada un paraíso fiscal dentro de la Unión Europea.

Con este panorama, escandaliza aún más la respuesta que dio el jueves la vicepresidenta Elena Salgado al elogiar el recorte del 20% que María Dolores de Cospedal anunció para Castilla-La Mancha. "En la elección de los gastos, es posible que la opinión del actual Gobierno (de Castilla-La Mancha) no coincida con la del PSOE, pero el fundamento de la medida es lo que nos parece que debe hacerse", aseguró Salgado, para pasmo de gran parte de su propio partido.

La vicepresidenta de Economía parece olvidar algo fundamental: que hay dos maneras de cuadrar un presupuesto para evitar el déficit. Una pasa por disminuir los gastos. La otra consiste en aumentar los ingresos: los impuestos. Mantenerlos así de bajos para los más ricos en una situación tan crítica como la actual no es ni de izquierdas ni de derechas. Es simplemente suicida.

Publicado por Ignacio Escolar en Estrella Digital

El truco de las políticas de la UE de convertir deuda privada en deuda pública. crisis económica