Espanya juga amb foc en plena tempesta i avala a la banca privada gairebé 89.000 milions
El tancament dels mercats majoristes -on es financen bancs i caixes d’estalvis- li ha obert una via d’aigua a l’Estat d’imprevisibles conseqüències. En un context de creixent aversió al risc, i amb Grècia al peu dels cavalls, el sector públic ja ha avalat deutes de la banca privada per valor de 63.800 milions d’euros, però si s’inclouen totes les operacions emeses amb garantia de l’Estat, s’estaria parlant de 88.994 milions d’euros fins al passat 31 de juliol.
La xifra és, per descomptat, la més alta a la que mai s’havia arribat, i el que posa de manifest és que el sector públic és ara qui corre perill en cas que les entitats financeres col·lapsin per un agravament de la crisi en els mercats de deute a causa de la seva enorme exposició al deute públic (a mesura que puja la rendibilitat, baixen els preus dels bons).
L’Estat, a canvi d’una comissió, és qui ha de córrer amb les pèrdues en cas impagament. Els avals concedits a bancs i caixes representen de moment el 43,5% dels 146.700 milions que ha compromès com a màxim el Ministeri d’Economia davant les autoritats de Brussel·les, que han d’aprovar les operacions al tractar-se d’ajudes d’Estat, el que distorsionaria la lliure competència. L’última autorització -cinquena pròrroga- va ser remesa per Brussel·les a Madrid el passat 1 de juny, però expira el pròxim 31 de desembre. I res indica que serà l’última.
Els mercats segueixen tancats i només les cambres de compensació i la suavització del règim d’aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits han permès alleugerir una mica la tresoreria de les entitats financeres, que només poden tancar l’aixeta del crèdit per a assegurar els seus nivells de solvència. Fins al moment, només les caixes d’estalvis i algun banc petit han disposat de la garantia de l’Estat, atès que les grans entitats han pogut afrontar al temporal sense avals públics.
Per a fer-se una idea de les dificultats que té la banca per a finançar-se al marge de l’Estat, cal tenir en compte que representa un creixement del 39% respecte de novembre de 2010, i des de llavors la crisi de deute sobirà no ha fet més que deteriorar-se. Espanya es va comprometre davant el comissari Almunia -responsable de Competència en la Comissió Europea- a presentar durant aquesta mateixa setmana un informe d’avaluació sobre el funcionament del règim de concessió d’avals públics. I sobre la base d’aquest informe, Brussel·les perllongarà l’autorització.
En la seva missiva de juny, la Comissió Europea admetia que atès que l’objectiu de la mesura consisteix a oferir finançament "a curt i mig termini" a les entitats de crèdit que no poden obtenir fons en els mercats financers, o que només poden obtenir-los amb marges molt alts, s’anunciava que el règim estarà disponible “mentre duri la crisi financera mundial”.
Avantatges per al sector privat
La legislació obliga a les entitats financeres a presentar davant el Tresor Públic un Pla de Viabilitat en cas que les emissions d’una entitat superin els 500 milions d’euros i representin més del 5% dels seus passius totals. L’avantatge d’aquest tipus d’operacions per al sector privat, a més de l’obtenció de liquiditat, es deriva que les emissions avalades no computen a l’efecte de recursos propis per risc de crèdit.
I és que la crisi no dóna respir. Lluny de resoldre’s, s’agreuja de la mà de les dificultats de Grècia per a redreçar la seva economia. Ahir dia 12 un portaveu del Govern grec va arribar a dir que el país només té diners per a pagar les nòmines dels empleats públics i els pensionistes fins al mes d’octubre, el que també pot interpretar-se com una mesura de pressió perquè es desbloquegi el sisè pagament d’ajuda financera.
Una dada il·lustra la naturalesa dels problemes. El Banc Central Europeu (BCE) va informar ahir que la setmana passada (sense incloure les operacions efectuades durant el dijous i el divendres) va intervenir en els mercats secundaris per a adquirir 13.960 milions d’euros. Encara que el BCE no explicita la destinació dels diners (que serà drenat en operacions d’esterilització monetària per a evitar efectes inflacionistes) els mercats donaven ahir per segur que es tracta d’emissions sobiranes d’Espanya i Itàlia.
Com se sap, divendres passat l’economista cap del BCE, l’alemany, Jürgen Stark, va presentar la seva dimissió per a mostrar la seva oposició pel programa de compra de bons. També Axel Weber, expresident del Bundesbank (Banc Central d’Alemanya), va dimitir fa uns mesos i va abandonar la carrera per a substituir a Trichet al capdavant del BCE.
El que està fora de tota dubte és que el cas grec viu les seves hores decisives, i encara que ahir totes les autoritats europees es van conjurar per a desmentir un col·lapse immediat de l’economia grega, la veritat és que gairebé ningú ho creu. Una cosa que explica l’eixamplament dels diferencials dels països perifèrics respecte d’Alemanya. En el cas d’Espanya, ha tornat a situar-se per sobre dels 355 punts bàsics.
* Notícia publicada a El Confidencial extreta de Kaos en la Red
