dimarts, 17 de març del 2009
dilluns, 16 de març del 2009
Otro compañero de Parcs i Jardins perjudicado por la actuación mercantilista de la mutua de trabajo (Mutua Cyclops)
El trabajador S.D.C. el día 3 de octubre del 2006 sufrió un accidente de trabajo desarrollando sus funciones dentro de la empresa. Sufrió un desprendimiento de retina que debía de ser intervenido con urgencia y la dirección de recursos humanos como es normal le indicó para que se dirigiese a la Clínica Barraquer a que le atendiesen. Cosa que hizo el trabajador, pero cuando estaba a punto de entrar en quirófano le dicen que la mutua no reconoce el accidente de trabajo y que si quiere ser intervenido en esa clínica deberá pagarlo de su bolsillo o si no deberá dirigirse a un centro de la Seguridad Social para solucionar su problema. El trabajador, que estaba ya preparado para entrar en quirófano, dijo que quería ser intervenido en aquel momento y asumió de entrada el gasto que ascendía a casi 6.000 euros.
Habiendo presentado solicitud de determinación de contingencia el INSS declara que el proceso de incapacidad temporal derivaba de enfermedad común. En mayo de 2008, finalmente, el juzgado de lo social nº 25 de Barcelona sentencia que el proceso de incapacidad temporal sufrido por el actor durante el período 04/10/2006 a 05/04/2007 deriva de accidente de trabajo. No obstante la Mutua Cyclops interpone recurso de suplicación ante la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, que todavía no ha resuelto.
Pendiente queda el pago de la factura de la Clínica Barraquer, que la mutua se negó a pagar y que el trabajador reclama también a la justicia. Si se confirmara por parte de Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la sentencia de la Sala 25 de lo Social, la mutua debería hacerse cargo de los gastos médicos derivados del accidente de trabajo, caso que está pendiente de juicio para el 7 de julio en la Sala nº 1 de lo Social de Barcelona.
diumenge, 15 de març del 2009
Campanya "Carrer Ferrer i Guàrdia a Barcelona"

L’any 2009 es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia després que fos pres, jutjat i afusellat el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc.
Una figura del seu ressò internacional i un projecte com el que va representar, mereixen comptar amb un reconeixement dins el nomenclàtor d’aquesta Ciutat. La rèplica instal·lada a Montjuïc del monument erigit a Brussel·les l’any 1911, amb la qual s’homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament, té un sentit de commemoració simbòlica. Però no és un homenatge viu. No te’l trobes quan passeges, sinó que l’has de buscar expressament. I és, més aviat, un reconeixement fruit de la seva mort injusta, no tant de l’obra “viva” de la seva vida.
Els carrers i places d’aquesta ciutat són plens de testimoniatges de persones de projecció i de sensibilitats ideològiques i humanes enormement allunyades de les que Ferrer i Guàrdia pugui representar. La diversitat de sensibilitats d’aquesta Ciutat, i l’exemplificació del seu respecte per aquella part de la cultura popular laica i republicana, tan barcelonina –però tan absent dels carrers!- guanyaria amb la presència viva del record de Ferrer enmig de l’espai públic físic. Amb un carrer o plaça on es fes constar: Francesc Ferrer i Guàrdia. Alella 1859-Barcelona 1909. Mestre. Fundador de l’Escola Moderna.
El 1937 la Barcelona democràtica i republicana ja va tenir clar que la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia mereixia un reconeixement al Centre de la Ciutat i d’aquesta manera el que avui es coneix com a Plaça Urquinaona, fruit del canvi de nom sofert amb l’arribada de la Dictadura Franquista, va ser inaugurada amb el nom de Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Quin moment més oportú –i històricament significatiu- que aquest any 2009? Que la Ciutat de Barcelona s’afegeixi a la commemoració de la seva injusta mort, i en doni testimoniatge homenatjant la seva vida.
En el marc per a la promoció dels actes adreçats a la commemoració del centenari que parteixen d’iniciatives de diferents àmbits, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia apostem pel treball conjunt, per la qual cosa us convidem a donar suport a la campanya que durem a terme per tal que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça.
dissabte, 14 de març del 2009
divendres, 13 de març del 2009
13 mesures de CGT per fer front a la crisi
No volem reformar ni revisar però en el camí cap a una societat més justa i solidària… ens plantegem un paquet de mesures concretes per a intentar la seva engegada a curt i mig termini:
1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres.
2.- Internalització de les plantilles externalitzades o subcontrates per part de l’empreses matrius i consolidació de l’ocupació temporal en fixa.
3.- Derogació de la legislació que permet l’acomiadament lliure i abolició dels Expedients de Regulació d’Ocupació, la subcontractació, els contractes temporals i les ETT. Anulació dels articles 52d i 56 de l’Estatut dels Treballadors segons la nostra campanya de ILP.
4.- Flexibilitat per a qui treballa, incloent els temps de viatge en la jornada laboral, i permetent la gestió personal i col·lectiva de l’oci i les cures.
5.- Tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament.
6.- Renda Bàsica o salari social – individual i incondicional- garantida i universal per a totes i tots, quantia per atur mai inferior al SMI i elevació del SMI al considerat com salari digne.
7.- Els preus d’habitatge, transport, energia, vestit i aliments, mai han de superar conjuntament el 60% del SMI o de la Renda Bàsica garantida, destinant els habitatges nous buits als qui ho necessiten mitjançant crèdits sense interès.
8.- Eliminar l’interès en els préstecs, i crear la Banca pública, que faciliti finançament a qui realment ho necessita i a projectes socials i ambientals. Control públic de la banca.
9.- Desenvolupament i universalització dels serveis públics, i abaratiment progressiu fins a la seva gratuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar.
10.- Gravar els beneficis empresarials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials.
11.- Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’eliminació progressiva de les indústries contaminants.
12.- Reorganització, gestió democràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales locals, amb inversió en energies renovables i desinversió en energies fòssils i nuclears.
13.- Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la societat, com garantia dels drets socials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una societat solidària i sostenible.



