Resolucció d'Inspecció de Treball sobre "Novacions"

Medi Ambient

Aquí teniu una foto que es ha enviat un company de vacances del servei de jardineria publica de Madrid, la responsable del qual de l'és ANA BOTELLA dona de l'AZNAR i pel que sembla font d'inspiració dels responsables de Parcs i Jardins

Celebrat el judici contra la viuda del treballador mort en Parcs i Jardins

Ahir dia 13 de juliol, tres anys desprès de la mort del treballador Francisco Jurado, se ha celebrat judici, desprès de múltiples suspensions, en el jutjat de lo Social nº17 per la demanda presentada per la direcció de Parcs i Jardins contra l'increment de prestacions aprovat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social a la vídua del treballador.

La Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins denuncia que junt el error comès per l'Inspecció de Treball tipificant incorrectament la falta comesa (en l'Acta d'Infracció) i l'any que va trigar en resoldre la denuncia presentada per la mort d'un treballador de Parcs i Jardins, l'actuació lamentable de la direcció de l'Institut Municipal presidit per la regidora de IC-ElsVerds Imma Mayoll, que en comptes de posar les mesures necessàries per que no es torni a incomplir la llei de prevenció de riscos amb la dramàtica conseqüència de la mort d'un treballador, dedica més recursos a contractar al gabinet jurídic més car de Barcelona per denunciar en els Jutjat de lo Social a la vídua del treballador mort, a qual cosa no fa més que perllongar el sofriment de la seva vídua i de la seva família

Reclamació Previa sanció Secretari Comité

El dia 10 de juny coincidint amb la convocatòria de vaga la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va imposar una sanció de suspensió d'ocupació i sou de seixanta dies i el seu immediat compliment al Secretari del Comitè d'Empresa, Carlos Bernal.

El motiu (o més aviat la escusa) per a aquesta sanció és el fet que no havia presentat els fulls de preavís d'utilització de les hores sindicals pel que la direcció de Parcs i Jardins considera que són faltes d’assistència injustificades, malgrat que en el seu moment ja se'ls va informar que el company assumia les responsabilitats de la Secretaria del Comitè d'Empresa que requereix plena dedicació.

Durant aquest temps que la direcció de l’Institut considera faltes injustificada, Carlos ha estat en reunions amb un o diversos membres de la direcció, o amb l'inspector de treball, o signant contractes de treball en el departament de personal, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè en el centre de manteniment de Canyelles..., sent vist per gran quantitat de treballadors i treballadores de Parcs i Jardins.

Per tot això; no podem més que considerar que la sanció imposada al secretari del Comitè d'Empresa està basada en mentides i mitges veritats amb l'objectiu de donar un escarment.

Aquesta actuació repressora no és un fet aïllat sinó un pas més en l'espiral repressiva de la direcció de l’Institut, el fet àlgid de la qual fins al moment havia estat el desallotjament il·legal de la seu del Comitè d'Empresa.

De la CRISIS global...a la reforma laboral que defensem els treballadors?

De la crisi global …a la reforma laboral

que defensem els treballadors?

XERRADA DEBAT

dimarts 14 de juliol a les 19:00 h a les 19:00 h. al Centre Cívic Fort Pienc (c/ Ribes 14. Metro L1: Arc de Triomf i Marina Bus 6,10,42,54,141)

Amb:

Quim Sempere. Professor sociologia mediambiental i necessitats humanes

Vidal Aragonès. Advocat Laboralista defensor dels treballadors al C.Ronda

Campanya unitària: Que la crisi la paguin els rics.

http://www.noalacrisi.cat — info@noalacrisi.cat

Convoquen: Organitzacions sindicals, socials i polítiques catalanes, adherides a la campanya

link al cartell

Els salaris s’enfonsen

AUTORITARISME I VIOLÈNCIA CONTRA ELS DRETS DE LA CLASSE TREBALLADORA

“Les persones que treballen perden drets i salaris mentre segueix augmentant el cost laboral per l’increment espectacular dels acomiadaments”

Per a la CGT, l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) corresponent al primer trimestre de 2009, que publica l’INE, mostra algunes variables que haguessin de fer posar-se vermells als qui tenen la responsabilitat de la gestió pública (govern, parlament, comunitats autonòmiques i ajuntaments) i alhora, variables que denuncien aquesta “violència privada institucional” que l’empresariat espanyol, ve exercint des del 2008, des de la més absoluta impunitat, contra milions de persones assalariades.

Les persones treballadores assistim a l’enfonsament de les rendes salarials i les pèrdues del nostre poder adquisitiu i damunt hem de suportar els discursos dels qui confonen interessadament les seves situacions de privilegi: empresaris i executius amb salaris mitjos anuals de 1 Milió d’euros, governs i institucions amb salaris blindats, amb una societat que repunta amb “brots verds”, com si la fira, per a la majoria social, no fos un món destrossat laboral i socialment.

El model productiu espanyol, no només s’ha mostrat especulatiu, explotador i insostenible mediambientalment, sinó que, a més, en les seves receptes de “regeneració”, es mostra amb la cara més autocràtica, autoritària i violenta, consubstancial a aquesta cultura empresarial, sustentada en una estructura social "d’ordeno i mano”.

Sembla que només tindrem nou “model” produint desocupats i desocupades, és a dir, exercitant una violència sobre les persones treballadores amb absoluta falta de control i límits democràtics, doncs no altra cosa suposa els centenars de milers d’acomiadats amb contractes “temporals” d’obra o servei determinat (van destruïts 2,3 milions d’ocupacions silencioses, inexistents, com són els contractes temporals), com l’espectacular augment dels ERO i Concursos d’Empreses, que ja en el primer trimestre de 2009 han destruït més ocupació que en tot l’any 2008.

El cost laboral total (salaris, cotitzacions socials, i altres) per treballador, es va incrementar en un 3,9%, mentre que el cost salarial (salari base, complements salarials i pagaments per hores extres), va créixer un 2,8%. És en els altres costos, com les indemnitzacions per acomiadament, on l’augment va suposar un 6,8%. És a dir, al empresariat li és molt rendible destruir llocs de treball com, per exemple, en la construcció, típica activitat insostenible, on prop del 40% tenia contractes per "obra o servei" i en un any ha destruït 700.000 ocupacions. Aquí és on ha crescut de forma espectacular els altres costos per acomiadaments, igual que en la indústria, on els costos per acomiadament es transfereixen a l’erari públic a través de les suspensions temporals d’ocupació.

L’altra conseqüència, perversa i antisocial d’aquest model productiu que només prodeuïx desocupats i desocupades i contractes precaris, és "l’augment mig dels salaris" els quals passen a situar-se en 1.767,34 €. L’explicació és molt fàcil, el càlcul de la mitjana es fa sobre les persones que treballen i com qui estan sent acomiadats són els contractats en treballs de poca qualificació i barats (contracte d’obra i servei en la construcció, hostaleria, comerç…) cada vegada tenen més pes per al còmput de la mitjana els treballs amb salaris d’alta qualificació i contractes fixos.

Per a CGT, som els treballadors i treballadores qui hem de forçar un canvi de rumb real i la VAGA GENERAL és l’eina necessària.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CGT

A LOS TRABAJADORES/AS DE LAS OFICINAS DE ATENCION AL CIUDADANO

El Ayuntamiento sigue con la idea de privatizar la OAC de Sant Miquel, de hecho las obras ya están iniciándose, se niegan en rotundo a mantener la oficina en las condiciones actuales (trabajadores municipales y servicio público), dan facilidades de movilidad a los compañeros/as, cosa que resulta sospechoso que den tanta facilidad, intentan tranquilizar de paso al resto de colectivo y evitar un conflicto con este tema.

La CGT decimos claramente NO a la privatización de la OAC, lo decimos sin condiciones, sin dejar de lado a los compañeros/as que quieran licitarme marcharse.

La CGT decimos claramente NO, porque queremos que todos los servicios sean públicos, máxima garantía de condiciones laborales y profesionales para los trabajadores, factor importante para una calidad en los servicios

La CGT decimos claramente NO, porque este proyecto es la continuación del modelo de privatización de los servicios públicos que está llevando el Ayuntamiento, un modelo posible a exportar (Oficina de Habitatge, Serveis Socias, IMI, CIRD (Dones) y un largo etc.), al resto de OACs u otros servicios

La CGT decimos claramente NO, al nuevo horario para el resto de las OACS, porque es irracional.

El horario como parte del nuevo modelo organizativo no es lo único a discutir, también las nuevas pautas organizativas puede suponer, nuevas cargas de trabajo:

• Cita previa para trámites complejos (licencias de obras y actividades, altas y modificación del Padrón, atención a profesionales).
• Gestión de contactos
• 47 Unidades de quiosco repartidos en 41 puntos de la ciudad.
• Más competencias (venta de entradas museos, teatros, servicios de TMB, servicios de la UPC, etc.).

Intuimos en que puede repercutir en los trabajadores/as, pero no quieren hablar de esta repercusión.

Porque una tarde hasta las 20 h es innecesario, los ciudadanos tienen muchos mecanismos para pagar los recibos ( código de barras, además los bancos solo cobran recibos por la mañana). Apostamos por las propuestas que se decidió en la última asamblea respecto al horario.

Nosotros entendemos que para cambiar las decisiones del Ayuntamiento, es importante mantener la unidad sindical y continuar con lo acordado en la última asamblea., hay que recoger firmas para que el usuario se entere, se vera la forma más segura, hay que acudir masivamente a la Asamblea del día 10, hay que tener claro, que no solo es un problema aparente del horario y privatizar Sant Miquel, mañana en función de la presión que se haga serán el resto de las OACS ó las cargas de trabajo aumentaran sin ningún tipo de control.

No podemos permitir que cambien unos de los servicios mejor valorados, NO podemos dejar que cambien como quieran nuestras condiciones de trabajo, NO podemos dejar que privaticen las OACS.

SERVICIO PÚBLICO Y DE CALIDAD

NO A LA PRIVATIZACION DE LAS OACS