Luchando somos fuertes

El 20 de noviembre en asamblea las trabajadoras de Parcs i Jardins de Bcn rechazaron mantener un calendario de lucha propuesto por la CGT. Pueden ser muchos los motivos por los que fue rechazado, se me ocurren varios: “este mes ya nos van a descontar la parte de la paga de navidad”, “la semana anterior los de siempre ya hicimos una huelga general”, “tengo que afrontar pagos ineludibles”, “si el comité no está unido…”, “no creo que con huelgas se solucione nada”, “ya no me quedan días de libre disposición”, “dejé un parterre a medio plantar”...

La mayoría del Comité (CCOO, UGT y USOC) no estuvieron a favor de secundar las 3 jornadas de lucha y los motivos eran que se estaban dando visos de que el acuerdo no estaba tan lejos y que no era necesaria la presión.

Mientras tanto los trabajadores municipales tenían convocada una jornada de huelga para el viernes 23 de noviembre que nunca se llevó a cabo. En el Ajuntament se estaba cociendo un acuerdo (fuera de mesa con CCOO y UGT) que podía llegar a bloquear las movilizaciones de la Coordinadora de Comités de empresa municipales. Estábamos molestando. Había que paralizar las manifestaciones antes de las elecciones y lo consiguieron. Ayer, en referendum los trabajadores municipales dependientes del Convenio marco del Ajuntament votaron sí al preacuerdo. Un preacuerdo de mínimos donde se adelantarán las pagas venideras para minimizar la pérdida de la paga de navidad y poco más.

Pero en Parcs i Jardins el talante es otro. La dirección de la empresa ve paralizadas las movilizaciones sin mover un dedo. La propuesta que hay encima de la mesa es para echarse a llorar, mientras se muestran favorables a seguir jubilando parcialmente no dicen nada de los relevistas ni de los despedidos y se niegan a garantizar nuestro futuro como empleados públicos y como servicio público. Dicen que no pueden atar de manos al Ajuntament en su voluntad de privatizar Parcs i Jardins. Y al mismo tiempo nos descuentan la paga de Navidad por adelantado, amenazan con la ampliación de la jornada en dos tardes y atacan severamente la estructura del Comité (presidente y secretaria) mediante presión con las horas sindicales. Entendemos que el acuerdo está todavía muy lejos y que cualquier intento de acercamiento de posiciones se da contra el muro de una Dirección que no dialoga.

Esperemos que eso cambie y que sean más proclives a llegar a un acuerdo que no perjudique a las trabajadoras que ya están sufriendo suficientes recortes en sus derechos y en sus salarios, pero la realidad es compleja. El Consistorio quiere privatizar, reducir la plantilla y acabar con este servicio. Y en la Mesa Negociadora vemos una dirección prepotente y a un Comité que da muestras de debilidad.

La única vía para conseguir un buen acuerdo es la lucha.

La CGT rebutja la nova Llei de Taxes Judicials

Suposa una nova agressió social que pretén deixar sense un altre servei públic a la majoria de la població.

El passat dia 20 de novembre el Consell de Ministres va aprovar una nova Llei de Taxes Judicials que suposa una nova agressió al conjunt de la ciutadania i especialment a les classes més desfavorides.

Ens trobem amb que les i els ciutadans que pretenguin acudir a la justícia hauran d’avançar unes quantitats desorbitades per a aconseguir arribar a judici, el que comportarà que una gran part de la població deixi d’acudir a reclamar els seus drets.

La nova llei portarà unes nefastes conseqüències per al 99% de la població, al que se’ls veta el dret a la Justícia a la vegada que es vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, recollit en l’Art. 24.1 de la Constitució, conculcant amb això un dels drets bàsics de les i els ciutadans.

Els casos més sagnants es donaran en aquells col·lectius més vulnerables com en els assumptes relacionats amb la violència masclista, embargaments d’habitatges, recursos administratius civils, multes administratives, recursos penals i reclamacions de les i els treballadors contra decisions empresarials.

La Llei de Taxes Judicials suposa un nou atropellament als drets de totes i tots i té un clar afany recaudatori, amb un component d’eliminació d’un servei públic afegit al que es ve produint contra l’educació, la sanitat, els transports, les comunicacions, els serveis públics bàsics, per part d’un Govern que està arruïnant literalment al país a força d’empobrir a la població, mentre rescaten a bancs privats i indulten a polítics condemnats per la justícia en múltiples casos de corrupció i policies torturadors que ja haurien d’haver entrat a la presó, tancant un cercle que pretén deixar a les i els ciutadans com simples pagadors d’impostos sense drets socials i laborals de cap tipus.

La CGT rebutja de pla la Llei de Taxes i convocarà i donarà suport a quantes mobilitzacions i accions siguin necessàries per a informar de les seves conseqüències a tota la població i instem a rebel·lar-nos contra el Govern del PP per l’atracament continuat a la ciutadania, ara també en matèria de justícia.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

El pessebre alternatiu dels treballadors de Parcs i Jardins

De nou els treballadors de Parcs i Jardins ens hem concentrat a la plaça de Sant Jaume coincidint amb la inauguració del pessebre. Enguany, però, no hi ha hagut cap acte institucional. L’alcalde, Xavier Trias, ha visitat el pessebre aquest matí (tindria por de trobar-se amb els jardiners) 

Més d’un centenar de treballadors hem escenificat un pessebre amb caretes de Trias i Alícia Sánchez-Camacho per protestar contra la privatització del servei i les retallades. També hem cantat nadales reivindicatives.

Assemblea el dijous 29-N

CGT de Parcs i Jardins convoca Assemblea el dijous dia 29

de novembre a les 17’30 hores

Lloc: Local de CGT a Vía Laietana 18,  9 planta

Amb el següent ordre del dia:

1.- Negociació Conveni. Situació actual

2.- Valoració mobilitzacions

3.- Varis. 

PESSEBRE PLAÇA SANT JAUME 2012

Els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins us convidem a la inauguració del Pessebre de Barcelona, que tindrà lloc el proper dilluns 26 de novembre, a les 17.30 h, a la Plaça Sant Jaume. Aprofitarem l’ocasió per protestar de nou contra les retallades municipals, contra les privatitzacions i per la defensa del nostre Conveni. 

 No hi pots faltar. Vine!

PESSEBRE PLAÇA SANT JAUME 2012

Parcs i Jardins

No a aquesta Europa

Hi ha la percepció generalitzada que les crisis econòmica i financera a la Unió Europea (UE) en general, i en l’Eurozona en particular, estan mostrant la necessitat de "tenir més Europa", expressió àmpliament utilitzada en cercles polítics i mediàtics de diferent sensibilitat política per definir la necessitat d’establir un sistema federal a la UE que tindria certes semblances amb el Govern federal dels Estats Units (EUA). La cancellera alemanya, la senyora Merkel, reticent a aquesta possibilitat en el passat, ha evolucionat i està prenent el lideratge per establir un Govern europeu que tingui un caràcter federal.

Conseqüència d’aquesta postura és que el Govern Merkel ha pressionat intensament perquè els Estats membres de la UE aprovin en les seves Constitucions el Pacte Fiscal (conegut formalment com el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança en la Unió Econòmica i Monetària) segons el qual els Estats no podrien tenir un dèficit estructural superior a un 0,5% del seu PIB.

El Pacte d’Estabilitat i Creixement insta els Estats a tenir un dèficit públic menor a un 3% del PIB. Tal Pacte Fiscal va més enllà i és un enorme, repeteixo, enorme, atac al sector públic de qualsevol Estat i, molt en particular, al seu Estat del Benestar i condemna a Espanya a estar per sempre a la cua de la UE-15 en seva despesa pública social. La absurditat d’aquesta Pacte (i no hi ha altra manera de definir) és semblant a què es prohibís a les famílies que s’endeutessin.

Prego al lector que consideri com seria el seu futur si no pogués endeutar per fer inversions en la seva tasca familiar per tal de millorar el benestar de la seva família. Com podrà comprar-se una casa, o un cotxe, o pagar els estudis dels seus fills?

Per tal de justificar aquesta mesura, portaveus de l’Estat alemany han indicat que els Estats dels EUA tenen ja aquest mandat, cosa que no és cert. Els Estats dels EUA han de tenir un pressupost equilibrat, però tal pressupost no inclou inversions i, a més, cada Estat té un Estat federal (que controla el 20% del PIB) que li dóna suport. Els Estats de l’Eurozona no tenen aquest suport i suport. Ans al contrari, les institucions existents a nivell federal, com el Banc Central Europeu (BCE), els dificulta l’obtenció de crèdit, en no protegir els Estats enfront de l’especulació dels mercats financers.

Però, per si no fos poc, ara la cancellera Merkel ha proposat una autoritat financera que actuaria com a màxima autoritat per aprovar els pressupostos dels Estats, amb plena capacitat de veto, per assegurar-se la seva rectitud fiscal. Tal autoritat seria part de la Comissió Europea i com a tal no tindria cap responsabilitat amb vista al Parlament Europeu. En realitat, aquest Parlament no ha intervingut per a res (repeteixo, per res) en totes les decisions que s’han pres a l’Eurozona referents a l’establiment de les institucions que governarien les polítiques monetàries i fiscals de la UE.

La cancellera Merkel està així proposant, no una estructura federal, sinó una dictadura (com bé la defineix John Weeks en el seu article "A Modest Proposal from Berlin: End Democracy in the European Union") en què s’establiria una estructura que ella defineix com tecnòcrata, però que, com tots els mal anomenats tecnòcrates, estaria composta per banquers i persones afins a la banca. Seria impensable que, als EUA, el Govern federal hagués de aprovar el pressupost dels seus Estats.

Que la cancellera alemanya estigui fent aquestes propostes és un indicador de l’extrem a què s’ha arribat a Europa, on la democràcia ni està ni se l’espera. La pèrdua de sobirania és ja total. És això el que es vol?

FONT: ATTAC

Article de Vicenç Navarro

ESVAÏM LA CORTINA DE FUM!

A tres dies de les eleccions i quan la picabaralla mediàtica oficial se centra en dirimir la veracitat o falsedat dels articles publicats pel diari El Mundo al voltant de la presumpta corrupció de dirigents de CiU, una àmplia plataforma d'entitats socials vol recordar als dirigents convergents al seu currículum de casos de corrupció "que sí han estat contrastats i verificats", així com les polítiques de retallades i repressió que han protagonitzat els seus dos anys de mandat.

Assemblees dels 15-M, plataformes contra les retallades a la sanitat i l'ensenyament, grups de persones afectades pels reiterats episodis repressius ordenats per Felip Puig, són alguns dels impulsors de la plataforma "Esvaïm la cortina de fum" que criden la ciutadania a manifestar-se dijous 22 de novembre a les 19h a la plaça Catalunya de Barcelona. El cartell dissenyat per a la cita és prou eloquent: el lema en primer terme i una estelada que ha substituït l'estel per la xifra del 99% en segon terme. En el comunicat que han fet arribar als mitjans de comunicació deixen clar que volen una autodeterminació no monopolitzada per Artur Mas: "Davant CiU i companyia estem #Nosaltres. Construïm la nostra autodeterminació”. En aquest sentit pensen que Convergència i Unió vol fer invisibles –amb el discurs únic del sobiranisme– dos anys de polítiques de retallades neoliberals i d'actuacions policials com la del 27 de maig a la plaça de Catalunya. Ho concreten tot manifestant que "després de 18 mesos de lluita compartida contra una autèntica catàstrofe social –milers de desnonaments i famílies sense llar, suicidis que són genocidis financers, retallades sagnants a la sanitat i a l'educació, acomiadaments i retallades en drets laborals, repressió descarada que recorda els temps de la dictadura i un llarg i trist etc– no podem permetre que CiU surti beneficiada després de les eleccions". Per difondre la mobilització estan utilitzant l'etiqueta #Boncopdesfalc a la xarxa social de Twitter.