El Tribunal Suprem ha declarat la inadmissió del recurs de cassació presentat pel Institut Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on condemnaven a l'I.M. de Parcs i Jardins per vulneració del dret de vaga i declara la fermesa de la sentència recorreguda, amb imposició de costos i la pèrdua del diposito constituït per a recórrer
La sentència de 30 de Juny de 2006 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) recorreguda per l'I.M. de Parcs i Jardins va estimar la demanda interposada per la CGT contra l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona per vulneració del dret de vaga, i va condemnar a aquest Institut Municipal (Presidit per la Regidora d'IC-VERDS-EUA Imma Mayol).
La demanda presentada per la CGT contra la decisió unilateral de L'Institut Municipal de Parcs i Jardins d'imposar en la vaga del passat 30 de juny del 2005 uns serveis mínims manifestament injustificats, arbitraris i lesius del dret a la vaga, va ser estimada pel TSJC que ha declarat que la conducta empresarial jutjada vulnera el dret a la llibertat sindical a la seva vessant del dret de vaga i va condemnar a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins a indemnitzar al Sindicat pel dany moral ocasionat.
A la sentència, queda de manera detallada la vulneració al dret de vaga, recollint els següents paràgrafs:
FALLAMOS
“...estimando el recurso de suplicación interpuesto por la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL...” “...condenando al INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS DE BARCELONA a estar y pasar por tal declaración y a que abone al sindicato CGT en concepto de indemnización global de seis mil euros.”
Parlant de l’empresa, en aquest cas de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, la sentència també inclou el comportament que van portar a terme:
“...la regulación de los servicios mínimos, establecidos en atención y beneficio de los usuarios, no pueden repercutir indirectamente en beneficio de la empresa.”
(segueix)
“En la misma fecha -29 de junio-...con fines de control administrativo...dio instrucciones para que los conservadores y jefes de departamento se personaran a las 11 horas en su puesto de trabajo para tomar nota de los trabajadores ausentes y de los presentes...”.
“Los hechos descritos revelan un panorama indiciario suficiente como para generar la razonable sospecha de vulneración del derecho fundamental...”
“...partiendo de la restrictiva interpretación que merece la aplicación de la norma que sustenta la fijación del servicio...(servicios mínimos),...debe convenirse que tanto el número de trabajadores afectados como la relación de alguno de los puestos adscritos a los mismos, exceden de las exigencias impuestas para el mantenimiento y seguridad de una actividad que no puede considerarse esencial.”
“...los servicios esenciales de mantenimiento no pueden ser declarados unilateralmente por parte empresarial, sino que es preciso acudir a una negociación con el Comité...”
“...la indemnidad del derecho en cuestión debe ser analizada también desde una conducta empresarial que no solo impone unos servicios muy superiores a los previamente admitidos como proporcionados tanto a la naturaleza de la actividad desarrollada por el Instituto Público, como por el carácter parcial del paro convocado...(brevedad de interrupción -2 horas por turno-)...”
Com podeu veure, queda totalment clar el comportament antisindical que ha realitzat l’Institut Municipal de parcs i jardins de Barcelona, no tan sols contra la CGT si no també contra tots els treballadors i treballadores que volien fer vaga i la van fer.
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
1 comentari:
El Suprem ratifica la condemna a l'Ajuntament per vulneració del dret de vaga a Parcs i Jardins
IVAN VILA. Barcelona El Punt
El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de l'Ajuntament de Barcelona i ha ratificat la sentència que el condemnava per vulneració del dret de vaga dels empleats de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El consistori haurà d'abonar les costes i indemnitzar el sindicat CGT amb 6.000 euros en concepte de danys morals.
El Suprem entén que el recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no està fonamentat. La sentència del TSJC feia referència a una aturada del 2005 per la qual l'empresa, que primer havia proposat uns serveis mínims amb 35 empleats i després amb 11, va acabar fixant la xifra de 24, i va obligar els caps a presentar-se a l'empresa per anotar quins empleats seguien la protesta i quins no ho feien.
Tot i que en primera instància els tribunals havien donat la raó al consistori, el TSJC va considerar després que els serveis mínims van ser excessius i que el fet de no oferir cap mitjà alternatiu per controlar el nombre de vaguistes a l'assistència dels caps suposava una vulneració del seu dret de vaga.
El consistori va presentar un recurs d'«unificació de doctrina», al·legant la incompatibilitat dels arguments del TSJC i els esgrimits pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia en una sentència del 2004 en un conflicte similar. El Suprem, però, no troba «cap igualtat substancial entre els fets que concorren» en un i altre cas, excepte el «signe igualment desfavorable» de les sentències, perquè totes dues condemnen les empreses. El Suprem, a més, retreu a l'Ajuntament que no hagi complert el «requisit ineludible» de «raonar de manera expressa i clara la pertinença i fonamentació del recurs en relació amb la infracció o infraccions que són objecte de denúncia».
Publica un comentari a l'entrada