Un milió d'oients escolten un comunicat del 15M a RAC1 i Catalunya Ràdio

Audios Lectura del comunicat a l'estudi de RAC1  JESÚS RODRÍGUEZ | 15/05/2012 DIRECTA

Una vuitantena d'indignats s'han concentrat aquest matí a les portes dels estudis de Catalunya Ràdio i RAC1, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. En el moment màxim d'audiència dels programes El Matí de Catalunya Ràdio i El Món a RAC1 han accedit als estudis després de negociar-ho amb els editors i productors de les emisores. En directe i davant una audiència respectiva de 453.000 i 515.000 oients han denunciat l'actual context de saqueig i explotació capitalista, han parlat dels sicaris disfressats de policies, jutges i fiscals, i han exigit l'alliberament de Laura Gómez, secretària d'organització de CGT. Han advertit, també, que avui han pres la paraula i ja no callaran, han perdut la por

COMUNICAT:

Avui prenem la paraula gent que normalment no tenim l'oportunitat de fer-ho

Fa avui un any, els carrers de Barcelona i de moltes altres poblacions d'aquest país s'omplien de gent emprenyada, de gent sense por que enfrontava situacions de vida difícils i no volia sentir-se sola. Ha passat un any. I ens hem seguit trobant als carrers i a les places. I hem seguit cridant i organitzant-nos. Però ningú no ens ha fet cas.

Els que parlem ara, no representem ningú, només a nosaltres mateixes. I ens dirigim a tots i totes aquelles dones i homes que, com nosaltres, se senten agreujades, ultratjades, estafades i abandonades per la classe política, pels governs europeu, espanyol i català, i pels patrons, veritables amos de la situació: banquers, executius de luxe que treballen per un grapat de multinacionals, especuladors de tota mena, que, junts, formen aquest forat negre que segresta les esperances i les vides de totes, i que a la ràdio acostumen a anomenar “els mercats”.

Mentre ells, que tenen noms i cognoms, segueixen pastant grans fortunes, a costa del nostre esforç, obtenint amnisties fiscals i rebent ingents quantitats de fons públics, nosaltres comprovem com dia rere dia disminueixen les nostres possibilitats de tenir una vida digna. I quan ens hem atrevit a alçar la veu contra aquesta situació d'injustícia, d'impunitat flagrant, qui se'n beneficia ens ha amenaçat amb els seus sicaris, disfressats de jutges, fiscals i policies per a que, a base de cops de porra, titulars de diaris, multes companys i companyes processades i mesos de presó, ens mantinguem callats i dòcils. A la gàbia, com gallines sense ser conscients que anem a l'escorxador.

Fa molt i molt temps que va sent hora, ja no només de dir “prou”, sinò de plantar-nos de veritat, de prendre decissions, perquè som nosaltres qui, finalment, hem d'acceptar o no les regles del joc. Un any més tard, encara no som conscients de quin és el nostre poder real?

Si ens quedem a casa, esperant que decideixin per nosaltres, és molt probable que ens quedem sense casa. Si no protestem activament contra aquest sistema injust, capitalista, no només patirem nosaltres, sinó també els nostres fills i els nostres néts.

Tot això és molt seriós. No és suficient amb fer brometes a les xarxes socials sobre el rei, Fèlix Millet o en Rodrigo Rato. Hem de prendre el carrer, hem de reconèixer-nos al carrer. Perquè hem aprés que ningú ens representa. Ni polítics, ni empresaris, ni jutges. 

Si la veritable justícia ha de ser igual per tothom, apliquem-la. Fem sentir la nostra presència, la nostra voluntat de justícia i aprofitem totes les oportunitats per denunciar i entorpir la seva tasca infame de destrucció d'un territori que, convé recordar-ho, ens pertany a totes. Sortim al carrer, oferim resistència i donem la cara. Avui hem pres la paraula i ja no callarem. Perquè hem perdut la por.

I volem saludar, des d'aquesta casa on ningú no ho fa, a la companya sindicalista Laura Gómez, empresonada per cremar quatre bitllets de mentida dins d'una caixa de cartró davant la Borsa de Barcelona.