L a criminalització de la protesta ciutadana segueix avançant amb
força. Són milers les persones identificades, encausades, multades,
expedientades, agredides pel simple fet d’exercir els seus drets a la
manifestació i a la llibertat d’expressió.
Les esferes del poder no estan disposades a consentir cap dissidència
que no estigui relacionada amb la submissió, el pacte o el reformisme
que es practica per part de tot l’entramat d’organitzacions, partits,
sindicats, moviments… que formen part del sistema, que el justifiquen i
li donen sustentació, que gestionen el sistema social, polític i
econòmic que patim. Tot està lligat i bé lligat perquè la festa de
l’estafa continuï, sent ells els quals la gaudeixen i el poble qui la
sofreix.
En relació als escraches, protesta no nova però sí moderna d’acció
directa, que s’estan realitzant per part d’alguns moviments socials,
especialment per les persones desnonades, els ressorts primaris del
pànic de la classe política han saltat com palanques d’un reactor,
titllant aquestes accions com filo-etarres, de pràctiques pròpies de la
kale borroka, agressors i intimidadors dels familiars dels legisladors, i
tot un llistat de qualificatius facciosos que tenen com intenció
convertir a les víctimes de les seves decisions en colpistes que
pretenen acabar amb el seu juguet democràtic.
La demagògia, la mentida, l’abús i la desvergonya no tenen límits per
a la classe política instal·lada en el poder, instal·lada en el
sistema. Les conseqüències de les seves accions i decisions han implicat
que milions de persones perdin l’ocupació, que centenars de milers de
famílies es quedin sense les seves cases. Quan la misèria entra per la
porta, la desesperació surt per la finestra i llavors és impossible
intimidar a qui no té res que perdre.
Què espera la classe política de les persones que es veuen en el
carrer amb els seus fills, trets a cops dels seus habitatges per les
forces del seu ordre i la seva llei? Quin tipus de justícia reclamen per
a si els polítics quan no existeix per a la majoria social? Esperen que
callem, que ho assumim i busquem el nostre nou formatge o que ens
suïcidem?
En un país de caricatura i picaresca on els rics, els poderosos, els
polítics roben a mans plenes de les arques públiques, on paguem amb els
nostres diners els luxes, excessos i corrupteles de l’elit governant, no
pot haver-hi altra resposta, per part de qui es veuen sense no-res, que
l’assenyalament d’aquells que són els culpables i inductores d’aquesta
situació.
Les seves multes, els seus cops, els seus empresonaments no faran
altra cosa que fer créixer encara més la nostra solidaritat, el nostre
suport mutu entre qui som castigats per defensar des de plantejaments
coherents i radicals les necessitats humanes abans que les mercantils.
* Editorial del periòdic confederal Rojo y Negro d’abril de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada