divendres, 7 d’agost del 2009

Comunicado de la Sección Sindical de CNT en la Jardinería Pública de Sant Just Desvern ante la readmisión de nuestra delegada sindical

Reproducimos el comunicado de la Sección Sindical de CNT en la Jardinería Pública de Sant Just Desvern, tras la reincorporación de hoy de la compañera Claudia M. Llano a su puesto de trabajo.
Claudia, Secretaria General de la sección sindical, retoma hoy su puesto de trabajo tras casi un año despedida por defender un servicio público de calidad y un trabajo en dignidad.


Los jardineros de Sant Just Desvern, la CNT en Sant Just Desvern, sólo podemos que alegrarnos de que por fin, algo inevitable como la readmisión de nuestra representante, haya llegado a fin, y en estos momentos se encuentre trabajando otra vez con nosotros.


Largo ha sido el camino y ha sido dura la lucha contra quienes se creen invulnerable rodeados de sus dineros y de sus amigos en la administración, y de otros personajes que en vez de acosar a quien viola la ley y explota como es su deber persigue a trabajadores en lucha por sus legítimos derechos.

Podemos decir que hemos logrado una pequeña victoria, no lo llamaremos victoria total porque aún no se ha conseguido un servicio de jardinería totalmente ajeno a la precariedad y con un sueldo digno, además de fiscalizado popularmente. Pero hemos marcado el camino.

Queremos agredecer a mucha gente el haber llegado hasta aquí.

En primer lugar a nuestros amigos, parejas y familiares por avernos apoyado y aver entendido que cuando nos mirabamos cada mañana al espejo necesitamos ver a una mujer o a un hombre con la cabeza bien alta y con dignidad aunque ello supusiera para todos un enorme sacrificio.

A los dedicados militantes de la CNT de Barcelona y de la CNT de Cataluña, a los sindicatos de la CNT de España que nos han apoyado, al Comité Nacional, al ya por siempre compañero de la Sección Sindical de CCOO del personal muncipal, a los vecinos y solidarios que se han acercado a apoyarnos de una manera u otra, al Comité de Convenio de Autobúses de TMB, a la Asamblea de Barri de Sants, a la Sección Sindical de CGT en Parcs i Jardins de Barcelona, a la Organización de Trabajadores de Zurich Seguros, y a otros que seguro que nos dejamos por el camino.

CONTINUAMOS. ¡UNIDOS SIEMPRE VENCEREMOS!


Agència Confederal de Barcelona, C.N.T. – A.I.T.

dijous, 6 d’agost del 2009

L'Ajuntament va pagar a cercatalents 16.240 euros per fitxar una cap per a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins

L'Ajuntament de Barcelona va pagar a una empresa especialitzada en la selecció de càrrecs directius 16.240 euros per fitxar una cap per a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins que fins feia dos mesos i mig havia treballat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una empresa en què participa també el consistori. La xifra abonada situa el procés selectiu en el quart més car dels trenta encarregats per l'Ajuntament en els últims cinc anys i mig. La treballadora es va incorporar a Parcs i Jardins com a cap de relacions laborals i prevenció i hi va estar només sis mesos. Quan va plegar, per tornar a cobrir la vacant aquest cop es va optar per la promoció interna del fins aquell moment cap de personal. Per substituir aquest, però, sí que es va tornar a recórrer a cercatalents.

Els 16.240 euros els va pagar l'Ajuntament a l'empresa Alexander Hughes, SL per buscar un cap d'àrea de relacions laborals i prevenció per a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. L'escollida, Cèlia Piqué, fins feia unes setmanes havia treballat a Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, l'empresa que gestiona el metro i una de les dues que integren Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que depèn de l'Entitat del Transport Metropolità (ETM) –en què participen 18 municipis de la primera corona– i és presidida per la regidora de Seguretat i Mobilitat de Barcelona, Assumpta Escarp. S'havia incorporat a Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA el segon semestre del 2007 en qualitat de responsable de relacions col·lectives i va plegar el 29 de febrer, encara dins del període de prova de sis mesos, segons les fonts consultades per desavinences amb un superior, un extrem que l'Ajuntament no va voler comentar.

Quan la treballadora es va incorporar a l'institut municipal, presidit per la tinent d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, no es va amagar el fet que el fitxatge provenia de TMB. Al contrari, en el número de juliol del 2008 de Barcelona verda, el butlletí informatiu que s'edita des de la direcció de Parcs i Jardins, s'informava de la circumstància.

El fitxatge, però, no va durar, i el poc més de mig any que la treballadora va estar a Parcs i Jardins no ajuda gens a considerar adient l'esforç econòmic fet en la selecció: s'hi va incorporar el 19 de maig i va ser-ne baixa el 31 de desembre. Aquest cop, a més, per cobrir la vacant es va optar per la promoció interna i va ser ascendit el fins llavors cap de personal, Oriol Salvat. Però per substituir aquest sí que es va recórrer un altre cop a una empresa de cercatalents, la qual va cobrar 6.960 euros per l'encàrrec.

Per què la promoció interna a la qual es va recórrer finalment no es va fer servir en primera instància és una pregunta que el consistori ahir no va contestar. Un portaveu municipal es va limitar a indicar que «primer es va considerar més adient un procés i després l'altre», que «els dos són igual de lícits» i que els processos de selecció «són absolutament transparents». Sobre l'elecció final d'una persona que tot just havia plegat d'un altre ens en què participa també l'Ajuntament, el mateix portaveu va esgrimir l'argument que «la vida laboral d'una persona no s'acaba quan plega d'una empresa». Sobre la pertinència del cost del procés selectiu, tenint en compte les circumstàncies, l'Ajuntament no va voler fer cap comentari.

Aquest any, Parcs i Jardins ha tornat a recórrer a gabinets de caçadors de talents per buscar un responsable de nòmines. La selecció ha costat 6.090 euros. Tant aquest cas com el de la substitució del cap de personal abans esmentada queden força lluny del que va costar la selecció de la cap de relacions laborals, la quarta més cara de les trenta que ha encarregat el consistori des del 2004, segons consta en una resposta escrita a una pregunta del PP formulada en l'última comissió de Presidència, en què es precisava que l'Ajuntament ha gastat en aquest capítol 325.356 euros, 315.026 dels quals corresponen als últims tres anys i mig.

Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA) és l'empresa municipal que en aquest període ha recorregut més vegades a cercatalents i també la que s'hi ha gastat més diners: 93.500 euros per pagar vuit processos de selecció. Després ve ProEixample, amb 50.600 euros destinats a cobrir cinc vacants. Parcs i Jardins ocupa el tercer lloc d'aquest rànquing, amb 41.238 euros gastats en quatre fitxatges: els tres ja esmentats i un director de recursos humans que va ser contractat el 2006. El 22@ només va recórrer un cop a aquesta fórmula; en aquest cas per buscar un director de màrqueting i comunicació; ara bé, el procés de selecció, encarregat a Brain Consultores, SA, va costar 30.000 euros, cosa que el converteix en el més car dels 30 efectuats pel consistori i els ens que en depenen mitjançant aquests gabinets.

Retrets del comitè d'empresa

I.V

El comitè d'empresa de Parcs i Jardins, embrancat en una inacabable batussa sobre la política de contractació amb la direcció, interpreta que només una de les quatre places cobertes via gabinets externs –la de director de recursos humans– es podia ocupar sense concurs públic o promoció interna, en tractar-se d'un càrrec directiu pel qual no regeix l'acord de condicions laborals. Pels altres tres, els representants de la plantilla consideren que calia una oferta pública d'ocupació, una argumentació que s'emmarca en la denúncia, feta el febrer passat, que l'empresa ha contractat una cinquantena de tècnics i personal qualificat «sense control i sense procés selectiu». Fa tres mesos, Imma Mayol ja va argumentar en una comissió de Medi Ambient que Parcs podria no optar per l'oferta pública, perquè és una entitat pública empresarial i podria aplicar criteris propis d'empreses privades, però que el concurs es fa servir per cobrir les places fixes, ja que així està pactat en conveni. En canvi, el procés selectiu per a les contractacions temporals queda a discreció de la direcció, tot i que el comitè esgrimeix l'exemple dels peons, que fins i tot per fer suplències han de figurar en la borsa dels que van superar les proves del concurs públic i no van obtenir plaça.

En el cas de la cap de relacions laborals i prevenció provinent de TMB, a més, fonts del comitè apunten que se li va fer un contracte de relleu d'un jubilat parcial, i en aquests casos l'acord laboral de Parcs i Jardins diu que la selecció es farà mitjançant «oferta pública d'ocupació i, excepcionalment, sistemes alternatius que garanteixin els principis d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat acordats en la comissió de Contractació».

Publicat per Ivan Vila en el diari el Punt

Acte de la Comissió de Contratació 19 de juny



dimarts, 4 d’agost del 2009

Árboles transgénicos, ¿la solución o el problema?

Un grupo de científicos rusos del Instituto de Química Bioorgánica de Moscú ha anunciado que en otoño comenzarán a plantar 300.000 árboles transgénicos al aire libre en las localidades rusas de San Petersburgo y Nizhny Nóvgorod. Las especies transgénicas que han conseguido copiar son abedules y álamos temblones, y la intención de los investigadores es la de frenar la deforestación y el cambio climático.

Los científicos sostienen que cada año desaparecen extensas áreas de bosques en todo el mundo y creen que la solución es plantar árboles industriales. Los rusos, a través de la web Russia InfoCenter, desvelan que a los abedules y álamos temblones se les transplantaron genes procedentes de pinos y álamos. Según se ha sabido, fue un trabajo muy duro seleccionar los genes necesarios, porque más de 40.000 regulan la síntesis natural de la madera.

El resultado es que los nuevos ejemplares son capaces de dar hasta cinco veces más cantidad de madera para producción de papel, ya que su contenido en celulosa es mayor, así como la cantidad de lignina, un compuesto que dificulta la conversión de la celulosa de árbol en papel o biocombustible como el etanol. Además, crecen con más rapidez. Según los investigadores, estos árboles crecen en 15 o 20 años en lugar de los 25 ó 30 necesarios para un árbol normal.

El primer árbol transgénico apareció en 1987 y sólo en China existen bosques con este tipo de árboles. A este respecto, Antonio Ballester, investigador del Instituto de Investigaciones Agrobiológicas del CSIC, deja claro que "no existe ningún árbol transgénico para su cultivo, aunque sí están autorizadas plantaciones muy controladas por las correspondientes comisiones de bioseguridad de los diferentes países". Sin embargo, este investigador confirma que en China hay plantaciones de álamos transgénicos sin control.

Llegir article sencer

diumenge, 2 d’agost del 2009

Tala d'arbres a la Gran Via de Barcelona

És increïble aquest ajuntament tan arboricida



Aquests dies s’estan talant arbres a la Gran Via de Barcelona entre Urgell i Casanovas, és increïble aquest ajuntament tan arboricida. S'ha de denunciar, ja n'hi ha prou.



Publicat per Xavi Valls en el bloc Amics arbres- arbres amics