Centenari de CNT en FL de Barcelona de CGT

En el marco del centenario de la CNT el día 16 de septiembre de 2010 en la Federación Local de Sindicatos de Barcelona, el Dr. Bernat Muniesa nos dará una conferencia sobre la fundación de la CNT, a la que estáis todos invitados, en los locales de Vía Laietana Nº 18, 9ª planta a las 18.30 h. Como es habitual después de la conferencia la Federación Local nos ofrecerá un refrigerio donde podremos seguir el debate relajadamente entre todos los asistentes.

Gabriel Villanueva Navarro

Secretaria de Formació

De la F.L de BCN de la CGT

15 de setembre, assemblea general a Barcelona: contra les retallades, vaga general i continuïtat

Assemblea oberta a tothom: treballadors/es, aturats/des, pensionistes, estudiants… 15 de setembre, 19 hores, Plaça Universitat (BCN).

Les mesures impulsades per Zapatero, recolzades per la banca i la patronal, són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars.

El govern està decidit a que el pes de la seva crisi caigui exclusivament sobre les nostres espatlles.

· Retallades i congelació de sous i pensions

· Retallades en la despesa social i pujada d’impostos i tarifes

· Privatització de l’ensenyament i la sanitat

· Retallades dels drets laborals i endarreriment de l’edat de jubilació

· Criminalització de la resistència i la rebel·lia

· Criminalització de la vaga

Davant d’aquesta situació, la vaga general convocada per les cúpules de CCOO i UGT no és suficient per aturar aquest atac. Necessitem un pla de mobilització més enllà del 29 de Setembre, dirigit per nosaltres mateixos, els i les que patim en la nostra carn les conseqüències de la crisi.

Convoquem una Assemblea General per organitzar les nostres lluites que ha de canviar la història dels nostres barris i pobles.

Tu també estàs afectada/at, vine i participa!

Quedem el 15 Setembre, 19 h. Plaça Universitat

Els que ens han posat en aquesta crisi no ens treuran d’ ella.

http://asambleabarcelona.wordpress.com/

assembleadebarcelona@gmail.com

Parc Centre del Poble Nou segueix en l'oblit

Carta de Bruno Valtueña, secretari general de CGT Catalunya, a totes les afiliades i afiliats, animant-los a participar en la vaga general del 29-S

EL 29 DE SETEMBRE, TOTS I TOTES A LA VAGA GENERAL

Benvolguda companya, benvolgut company

A través d’aquesta carta, en representació de la CGT de Catalunya, et volem informar de que ja hem formalitzat la convocatòria de Vaga General pel 29 de setembre. Des del nostre XVIè Congrés, realitzat a Màlaga el passat mes de juliol, des de la CGT hem estat treballant per a organitzar una Vaga General.

Des de l’inici d’aquesta crisi, la CGT hem realitzat mobilitzacions, actes, cartells i documents denunciant les “solucions” que des del Govern i els organismes financers han anat promovent, sempre en prejudici de les treballadores i treballadors. El decret 8/2010, que reduïa els salaris als i les treballadores de la funció pública, va provocar una vaga del sector públic el dia 8 de juny. Aquesta vaga fou seguida a Catalunya de manera molt majoritària, amb una forta implicació de la CGT, convocant la vaga i manifestant-se en contra d’aquesta injustícia.

Novament des del Parlament espanyol, els polítics gestors del capital volen empitjorar les nostres condicions laborals. La Reforma Laboral que s’està confeccionant ampliarà l’acomiadament lliure i el farà més barat per als empresaris. També criminalitza el treballador amb baixa mèdica i retalla els drets dels i les assalariades. De diverses maneres, la majoria de les propostes de la CEOE han estat recollides i les seves pretensions satisfetes.

Mentrestant el número de treballadors/es que queden a l’atur no para de créixer i arriba a superar el 20%. Les taxes d’atur a l’Estat Espanyol son de les més elevades de la Unió Europea. Com ja sabràs, després d’aquesta Reforma Laboral han preparat reformar el Pacte de Toledo, ampliant a 20 anys la mitjana per a calcular la pensió i en 2 anys l’edat de jubilació, fins arribar als 67 anys. En comptes de reduir el temps de treball per a facilitar la incorporació de gent desocupada al mercat laboral, el govern actua en direcció contrària. Després de dos anys de “crisi oficial” del sistema capitalista, volen fer-nos pagar als i les treballadores els efectes de les seves polítiques, allunyades de la plena ocupació i de la justícia social, mentre els casos de corrupció en els polítics augmenten de forma escandalosa.

La nul·la resposta seriosa del sindicalisme “oficial” davant d’aquests fets i la seva actitud de continua col·laboració amb els empresaris ha portat als i les treballadores a la desmobilització i a la derrota de les seves posicions de classe. Possiblement, sigui quin sigui el resultat de la vaga, el Govern no voldrà retirar la Reforma Laboral. Això farà que la CGT donem més respostes.

Tot i això els homes i les dones de la CGT hem estat lluitant contra aquesta situació. En nosaltres no hi ha hagut lloc per a la resignació, sinó tot al contrari. Així ho demostren les mobilitzacions que, junt a d’altres organitzacions, hem realitzat a Catalunya en els dos darrers anys, a Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Sabadell.

El dia 29 tots els treballadors/es ens hi juguem molt. Si la convocatòria és un fracàs, aquest resultat es convertirà en una arma pel Govern i la Patronal en constatar-se que no hi ha oposició per a seguir aplicant mesures contra els/les treballadores.

El motiu d’aquesta carta és, especialment, animar-te a participar de forma activa per tal que el dia 29 de setembre la Vaga general sigui un èxit, doncs motius per a fer-la no en falten. Els Sindicats i Federacions realitzaran durant aquest mes un important treball, debats, assemblees, repartiment de díptics, penjades de pancartes, encartellades, etc. És important la participació de tothom. La teva és imprescindible, tant en la teva feina com en el teu barri.

Per a preparar la Vaga General es realitzaran vàries manifestacions a Catalunya, sent la primera el dissabte 18 de setembre a les 12 hores on, la CGT junt a Solidaritat Obrera i la CNT de Catalunya hem fet una crida a manifestar-nos a Barcelona des de la Plaça Universitat fins a Foment del Treball.

Convençut de que consideraràs aquestes línies, m’acomiado de tu, tot felicitant-te per l’aportació que estic segur que faràs per a que el 29 de setembre sigui una data que faci que comenci a canviar aquesta dinàmica.

Salut i Anarcosindicalisme.

Bruno Valtueña Sánchez, Secretari General CGT-Catalunya

6 de setembre de 2010

El ecologismo secunda la Huelga General del 29 de septiembre

Ante la convocatoria de una euromanifestación en Bruselas contra las políticas de ajuste económico y social de la Unión Europea, y de una Huelga General en España el día 29 de septiembre, las personas abajo firmantes, procedentes del movimiento ecologista y de la defensa del medio ambiente, consideramos que estas movilizaciones convierten ese día en una jornada clave en la que estarán en juego elementos básicos de nuestro modelo social.

Si bien los recortes sociales, la supresión de derechos laborales, y en definitiva, el retroceso hacia grados mayores de desigualdad son motivos más que suficientes para convocar una huelga general, los temas ambientales no son ajenos a esta jornada decisiva.

La Humanidad está atravesando una crisis mucho más grave que la económica, la crisis ambiental. Estamos superando los límites del planeta en el que vivimos, saturando aire, agua y suelo de contaminantes, y despilfarrando los recursos básicos energéticos y materiales. El cambio climático y la pérdida acelerada de biodiversidad son signos evidentes del agotamiento de la Tierra.

La crisis ambiental tiene mucho que ver con nuestra vida, porque la naturaleza nos garantiza el alimento, el agua limpia, el aire, los lugares de esparcimiento, los materiales para nuestras viviendas, gran parte de los medicamentos, etc…

A esta crisis ambiental sin precedentes nos ha llevado el sistema económico vigente. Este sistema, que ahora exige una mayor liberalización de los mercados y nuevos recortes sociales, está teniendo consecuencias nefastas para nuestro medio ambiente: el “tsunami” urbanizador, ser el territorio europeo con más superficie de cultivos transgénicos y kilómetros de autovías, un parque automovilístico en expansión continua, o un consumo energético intensivo que sólo detiene su crecimiento en momentos de crisis. Todo ello implica el incumplimiento del Protocolo de Kioto, el deterioro irremisible de bienes escasos, como el suelo fértil, y problemas como que la mitad de la población respire aire contaminado, la sobre explotación de recursos hídricos, o que la anchoa, el atún rojo, el urogallo o el oso pardo estén en situación crítica.

Exigimos políticas hacia la sostenibilidad, donde lo ambiental y lo social tengan el peso que se merecen frente a lo económico. No nos bastan ya los discursos vacíos.

Necesitamos reducir nuestro consumo de materia y energía para acoplarlos, con criterios de justicia social, a los recursos existentes. Tenemos que avanzar rápidamente hacia un cambio del mix energético basado en energías renovables. Hace falta fomentar un modelo agroalimentario centrado en circuitos cortos y cultivo ecológico. También disminuir la movilidad motorizada y el número de vehículos. Y muchas otras medidas para satisfacer nuestras necesidades con bajas o nulas emisiones de carbono, sin eliminar al resto de seres vivos con los que convivimos y que son básicos para nuestra subsistencia.

Estos cambios han de hacerse con políticas públicas que protejan a los trabajadores y a las trabajadoras de los sectores a reestructurar y que impulsen nuevos yacimientos de empleo sostenible, de acuerdo con el principio de “transición justa” compartido por el sindicalismo y el ecologismo internacional.

Por todas estas razones manifestamos nuestra convicción de que no vale cualquier forma de salir de la crisis. No valen políticas laborales que nos devuelvan al siglo XIX. No valen políticas económicas que menosprecien nuestra crítica situación ambiental para dar prioridad a un modelo económico que atiende a los intereses de una minoría y aboca a la Humanidad a un callejón sin salida medioambiental.

El movimiento ecologista no puede permanecer al margen de esta problemática y de la necesidad de movilizarse en defensa de otro modelo económico y otras políticas, como lo ha hecho siempre. Por eso manifestamos nuestro apoyo a la convocatoria de huelga general del 29 de septiembre.

Manifest de la CGT de Catalunya per al 11 de Setembre de 2010

ARA I SEMPRE, PER LA LLIBERTAT DELS POBLES I LA JUSTÍCIA SOCIAL.

11 DE SETEMBRE DE 2010

L’anarcosindicalisme sempre ha tingut sensibilitat per les lluites dels pobles oprimits. La CGT ha recollit als seus Congressos el dret dels pobles a la seva autodeterminació. La classe treballadora té el dret a la plena llibertat sociocultural i econòmica de la seva terra vers un Estat que nega, li nega, la identitat com a poble. En aquesta Diada del 2010 podem afirmar que el nou segle XXI el Capitalisme ens esclafa encara més en el model productiu. Importants cops per la classe treballadora i popular catalana han agreujat el sotmetiment i la manca de sobirania sota el capitalisme global.

L’Estat Espanyol ha decidit un cop més que la crisi del sistema capitalista la pagui la classe treballadora. Aquesta vegada no només per la via de la destrucció del teixit productiu (més de 1.400.000 persones a l’atur als Països Catalans, dels quals 650.000 a Catalunya) sinó també per la via de retallades salarials i socials. A la contundència de l’atur promogut pels acomiadaments de la patronal i la reducció dels crèdits imposada per els bancs, calen afegir les retallades socials i la reforma laboral promogudes pel govern de l’Estat i la Generalitat, que suposen:

1. La reducció dels salaris de les treballadores i treballadors dels serveis públics. Retallades en les pensions, amb la conseqüent pèrdua del poder adquisitiu. Pujada de l´IVA.

2. Abaratiment de l’acomiadament i ampliació dels supòsits d’acomiadament per causes objectives.

3. Flexibilització dels horaris de treball en detriment dels drets de les treballadores i Treballadors i de la conciliació de la vida laboral i familiar.

4. Erosió dels mecanismes de negociació col·lectiva.

5. Introducció i extensió de noves formes de contracte precari per a joves.

De cara a aquesta tardor, els grans partits polítics espanyols, així com els que governen a la Generalitat (PSC,ERC,ICVEUiA), la patronal i els bancs, preparen ja noves mesures que retallin encara més drets socials aconseguits mitjançant les lluites del moviment obrer al llarg de molts anys com ara la reducció d’alguns serveis públics, el copagament de la sanitat i l’ensenyament (que ja sufraguem amb els nostres impostos) o la reforma de les pensions amb l’allargament de l’edat i del període de cotització.

Paral·lelament, l’Estat Espanyol ha donat una resposta insultant mitjançant el Tribunal Constitucional al legítim dret de sobirania del poble català. Aquest fet evidencia com la política autonomista dels diferents governs de la Generalitat durant els últims 30 anys no ha estat capaç de canviar la visió centralista de l’Estat. Davant d’aquesta agressió, no obstant, el conjunt de la societat catalana ha manifestat de manera contundent el 10 de juliol que vol defensar la sobirania i la independència del nostre poble.

Ens ha mancat durant molts anys independència de classe per defensar la nostra sobirania i el nostre marc territorial. La situació actual és també fruit de dècades de claudicació i d’abandonament d’una visió alternativa al Capitalisme per part de les classes treballadores dels Països Catalans. Les organitzacions sindicals dominants han rebutjat el concepte de classe a canvi de prebendes burocràtiques i institucionals. En un marc capitalista de relacions laborals i socials, l’opressió nacional és un motiu més per lluitar a favor de la sobirania popular que promogui un model laboral i social autogestionari liderat per la classe treballadora.

La CGT de Catalunya, com organització confederal i llibertària, reclama la necessària independència de classe i popular, des de l’objectiu de la autogestió col·lectiva i ecològica de cada localitat i organització productiva, federada, confederada amb qui vulgui, o secessionada a partir del lliure exercici del ple dret a decidir tot cercant l’emancipació total. Només sobre aquesta base es podrà eradicar el sistema capitalista, el sotmetiment al treball, la colonització nacional, el productivisme, el patriarcat, la propietat privada i l’Estat com a eina política d’opressió.

CONTRA LA REFORMA LABORAL, CONTRA LA RETALLADA DE LES PENSIONS, CONTRA LES RETALLADES LABORALS I SOCIALS.

A FAVOR DEL REPARTIMENT DE TOT EL TREBALL I LA RIQUESA, LA CGT CATALUNYA CONVOCA VAGA GENERAL EL 29 DE SETEMBRE.

PER LA DEFENSA DE LA SOBIRANIA DE CLASSE I DELS POBLES DEL MON, EL 29-S THOTOM A LA VAGA GENERAL.

Secretariat Permanent de CGT Catalunya

2 de Setembre de 2010

Cinema a la fresca: RAF

Fecha:

Vie, 2010-09-03 21:00

Lugar:

Via Laietana 18

La Fracción del Ejército Rojo, Facción del Ejército Rojo (en alemán, Rote Armee Fraktion, o RAF), también conocida como la banda Baader-Meinhof (por el apellido de sus dos componentes más significados), fue una de las organizaciones terroristas de izquierda radical más activas de la República Federal Alemana en la posguerra. Por su forma de accionar foquista, puede ser considerada una organización de esta índole desde una mirada marxista. La RAF pretendía ser un grupo de resistencia al estilo de las guerrillas urbanas de Sudamérica, especialmente de los Tupamaros uruguayos; entendían la guerra de guerrillas como una lucha contra el sistema, el capitalismo y el imperialismo de los Estados Unidos en una contienda internacional de liberación. Operó entre la década de los 70 y 1998, causando gran agitación en Alemania (especialmente en el otoño de 1977, lo que llevó a una crisis nacional) y la muerte de 34 personas y 20 miembros del grupo debido a diversos atentados.

Sopar en la terrassa a càrrec de la F.L. BCN, cal que comfirmeu la vostra assistència al telf. de centraleta 93 310 33 62