La reforma laboral aprovada definitivament el 28 de juny de 2012 en
el seu pas pel Congrés espanyol, l’últim tràmit que restava per a la
seva aprovació definitiva, ja s’ha convertit en llei i reforça el poder
dels empresaris i precaritza les condicions laborals dels treballadors i
treballadores.
El Congrés ha incorporat onze esmenes del PP i una del PNB al seu pas
pel senat i ha aprovat definitivament una modificació del mercat de
treball que generalitza la indemnització per acomiadament en 33 dies amb
un topall de dues anualitats i que facilita que les empreses puguin
acomiadar per causes econòmiques, i sense tutela judicial, amb 20 dies i
amb un màxim de dotze mensualitats.
La reforma laboral que s’ha aprovat aquest passat dijous després d’un
tràmit parlamentari, que entre la seva discussió en el Congrés, en la
comissió d’Ocupació i en el Senat ha durat més de dos mesos i mig, és
encara més dura que el decret que està en vigor des del passat 12 de
febrer i que empitjora el contingut de la norma en relació als drets
dels treballadors.
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma
laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy. La llei queda llesta per
a ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada
ratificades totes les esmenes incorporades pel senat. El projecte
procedeix del Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, convalidat el
passat 8 de març, amb l’objectiu, argumentava al Govern, de "crear les
condicions necessàries perquè l’economia espanyola pugui tornar a crear
ocupació".
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el PP, amb el suport de CiU, va
rebutjar les cinc esmenes a la totalitat amb text alternatiu
presentades al projecte de llei i també va tombar 656 esmenes a
l’articulat. La Comissió d’Ocupació i Seguretat Social es va reunir el
dia 24 de maig per a debatre, amb competència legislativa plena,
l’informe de la ponència sobre el projecte de llei , que va ser aprovat
per 25 vots a favor i 17 en contra. Una vegada aprovat el Dictamen
aquest projecte, va passar a continuar la seva tramitació en el Senat,
on el PP va tombar tres vetos i 574 propostes de modificació. Les
esmenes incorporades en la Cambra alta tornen a ser debatudes en el
Congrés, on finalment el text definitiu ha estat aprovat el 28 de juny.
Els conservadors han utilitzat en aquest procés el seu corró
parlamentari, amb el suport de CiU, per a endurir un text ja de per si
mateix molt perjudicial per als drets dels treballadors i introduir així
diversos canvis importants.
Entre les esmenes pròpies que el PP va introduir en el Congrés i que,
aprofundeixen en els seus aspectes més negatius, es troba la reducció a
un any de la pròrroga indefinida dels convenis col·lectius no renovats
que en el text original era de dos anys. Aquesta modificació fa que els
treballadors puguin veure’s en una delicada situació de desprotecció
davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions
laborals. En aquest sentit cal tenir en compte que en els quatre primers
mesos de 2012 s’ha vist una baixada molt espectacular del ritme de
signatura de convenis. Així mateix, en l’actualitat hi ha quatre milions
de treballadors que encara no han renovat el seu conveni. Aquesta
modificació pot provocar que la part empresarial es vegi amb la
possibilitat de alliberar-se de compromisos i opti per retardar el
procés i així aconseguir empitjorar les condicions laborals de les
plantilles.
Una altra de les esmenes del PP introduïdes en el Congrés i que vénen
a modificar el decret que està en vigor actualment té a veure amb les
relacions individuals en l’empresa. El PP ha donat suport a donar més
poder a l’empresari per a canviar de forma unilateral les condicions de
treball a l’autoritzar-li a disposar de fins a un 10% de la jornada
anual, enfront del 5% actual. Això vol dir que, si en una empresa la
jornada laboral anual aconseguida per la negociació col·lectiva són 1700
o 1800 hores, l’empresari podrà canviar entre 170 o 180. L’augment de
la disponibilitat empresarial de les condicions de treball empitjorarà
les condicions de conciliació de vida laboral i personal i és un atac en
tota regla als drets dels treballadors i, especialment de les dones,
que són les més sotmeses a les dobles o triples jornades.
En el Senat, el PP ja havia introduït el passat 12 de juny onze
esmenes, entre elles una iniciativa que modifica la llei 27/2007 sobre
l’accés a la pensió de jubilació i el que es coneix com llacunes de
cotització. Segons aquesta modificació, a l’hora de calcular la base
reguladora de les pensions quan hi hagi llacunes de cotització, les
primeres 48 mensualitats s’integraran amb la base mínima d’entre totes
les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50 %
d’aquesta base mínima, una qüestió que afectarà bàsicament a les dones.
Resum de les principals mesures que introdueix, amb les modificacions afegides al text final després del tràmit parlamentari:
ACOMIADAMENT
L’acomiadament ocupa el gruix de la reforma i és el tema que més
preocupa. S’elimina l’exigència d’autorització administrativa prèvia per
a les regulacions d’ocupació en les empreses.
Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de
dissenyar un pla de recol·locació externa dissenyat per a un mínim de
sis mesos.
La indemnització per acomiadament improcedent es redueix per als
contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de
24 mensualitats.
Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any
mantindran aquesta quantia fins a l’entrada en vigor de la norma i a
partir de llavors la indemnització passarà a ésser de 33 dies. El límit
per a ambdós períodes serà de 42 mensualitats.
ACOMIADAMENT OBJECTIU: 20 DIES D’INDEMNITZACIÓ PER ANY
TREBALLAT
En el cas de l’acomiadament objectiu -que permet a les empreses
acomiadar per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de
producció amb una indemnització de 20 dies per any treballat- s’entendrà
que concorren causes econòmiques quan hi hagi pèrdues actuals o
previstes o la disminució persistent del nivell d’ingressos ordinaris o
vendes. S’entendrà que la disminució és persistent si durant tres
trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada
trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any
anterior.
Les empreses amb beneficis que acomiadin a treballadors de 50 o més
anys haurien de fer una aportació econòmica al Tresor Públic.
El personal laboral fix de les Administracions Públiques tindrà
prioritat de permanència en cas d’acomiadament si hagués adquirit la
seva condició mitjançant un procés selectiu d’ingrés convocat a aquest
efecte.
ACOMIADAMENTS I SOUS EN EL SECTOR PÚBLIC
Els organismes i entitats del sector públic podran acollir-se a
causes objectives d’acomiadament com les empreses privades. D’altra
banda, s’estén al sector públic autonòmic i local les mesures de control
de les retribucions i indemnitzacions del personal d’alta direcció.
ACOMIADAMENTS PER ABSENTISME LABORAL
Es considera causa d’acomiadament les absències d’un treballador
encara justificades però intermitents que arribin a el 20 % de les
jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes
d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5 % de les jornades
hàbils, o el 25 % en quatre mesos discontinus dintre d’un període de
dotze mesos.
No es consideraran faltes d’assistència, entre altres, les absències
per vaga legal, per representació legal dels treballadors, risc durant
l’embaràs, malaltia o accident no laboral quan duri més de 20 dies i ho
acordin els serveis sanitaris oficials o per tractament de càncer o
malaltia greu.
CONVENIS COL·LECTIUS AMB PRÒRROGA LIMITADA
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
L’empresari podrà incomplir els pactes en un conveni col·lectiu
(despenjament) en matèria d’horari, distribució del temps de treball,
torns, salaris o funcions, quan concorrin causes econòmiques, tècniques,
organitzatives o de producció.
Es considera causa econòmica si hi ha disminució persistent
d’ingressos ordinari o vendes. En aquest cas, s’entendrà que aquesta
disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius els
ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre són inferiors al
registrat en el mateix període de l’any anterior.
A més, l’empresari podrà modificar fins a un 10 % (180 hores) la jornada anual d’un treballador.
Es limita a un any la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius
(ultraactivitat) i si transcorregut aquest període no s’arriba a un
acord, s’aplicarà el conveni d’àmbit superior (sectorial o territorial) i
també es pot acudir a la Comissió Consultiva Nacional de Convenis
Col·lectius perquè intervingui.
CONTRACTES PER A PYMES
Es crea un contracte per a pymes amb menys de 50 treballadors, amb un
període de prova d’un any en el qual no hi ha indemnització per
acomiadament, que desapareixerà quan la taxa d’atur baixi del 15 %.
Amb aquest contracte, l’empresari podrà beneficiar-se d’una deducció
de 3.000 euros per la contractació d’un primer empleat menor de 30 anys i
es compromet a mantenir el contracte tres anys.
L’aturat podrà compatibilitzar el sou d’aquest contracte amb el 25 %
de la prestació per atur durant un any com a màxim. L’edat màxima per a
accedir al contracte de formació i aprenentatge serà de 30 anys, fins
que la taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.
Es bonifica fins a amb 3.600 euros el contracte indefinit per a joves
menors de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de desocupats de llarga
durada.
A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos.
BONIFICACIONS PER A AUTÒNOMS
S’estableixen bonificacions per noves altes de familiars
col·laboradors de treballadors autònoms que equivaldran al 50 % de la
quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima de cotització durant
els 18 mesos immediatament següents a la data d’alta.
20 HORES A L’ANY DE FORMACIÓ
Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació a l’any pagades per l’empresa i vinculades al lloc de treball.
Es crea un compte amb tota la formació rebuda pel treballador en la seva vida activa.
DESOCUPATS QUE PRESTIN SERVEIS EN BENEFICI DE LA COMUNITAT
S’estreny la col·laboració amb les mútues de treball per a avaluar la incapacitat temporal.
Les persones que cobrin la prestació per atur podran realitzar
serveis d’interès general en benefici de la comunitat mitjançant
convenis amb les administracions públiques.
ETT
Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.
