divendres, 6 de juliol del 2012

L’Ajuntament defineix 3 nivells d’accés al Park Güell i cobrarà almenys 5 euros

Els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona ja tenen perfilat el sistema d’accés al Park Güell que suposarà per primer cop la regulació en l’entrada a la part monumental amb una entrada de pagament per als turistes, que costarà almenys 5 euros. Per driblar les directives europees, el consistori argumentarà el dret de pas d’escoles i entitats que hi ha dins o al límit del parc i el dret a l’ús de parc públic per als veïns dels barris circundants. Per als barcelonins i fins i tot a la resta de catalans, l’Ajuntament farà una targeta d’accés lliure a l’estil Àrea Verda.
L’Ajuntament ha avançat en les últimes setmanes en els dos fronts de definició dels serrells que queden per activar l’accés regulat al Park Güell, un cop té l’aval de la majoria d’integrants de la taula de treball política, tècnica i veïnal que s’ha reunit en els últims mesos. El primer front és el jurídic: el secretari de l’Ajuntament ha avalat un sistema d’accés a tres nivells (dos gratuïts i un de pagament).
Nivell 1. Veïns i entitats. El dret de pas i el dret a l’ús de parc públic, segons els serveis jurídics, avalen l’accés lliure d’escoles com la Baldiri Reixach o el Club Natació Catalunya, que són usuaris diaris del recinte. Els veïns dels barris limítrofs (Coll, Salut i Carmel) també tenen l’accés garantit sota l’aval legal del dret a ús de parc públic.
Nivell 2. Barcelona, Àrea Metropolitana i Catalunya. Les característiques de la targeta de lliure accés també estan molt avançades: es faria un repartiment quasi universal als barcelonins i als catalans que ho demanessin. “Només haurien de fer l’esforç de demanar-la i anar-la a buscar”, ha apuntat la regidora de Gràcia, Maite Fandos. El model segueix l’estil de l’Àrea Verda o de les biblioteques i es treballa amb un nom provisional de targeta d’Amics del Park Güell.
Nivell 3. Turistes. A l’espera de quantificar els fluxos i regular els autocars (només els que tinguin reserva podran aparcar), els turistes hauran d’abonar per reserva també una entrada “a partir de cinc euros”, segons ha explicat Fandos. En cas que no s’esgotin les entrades algun dia, els turistes podran fer cua i comprar-ne fins que s’acabin. El preu final està sotmès ara a una àmplia consulta interna en la qual hi han estat al cas fins i tot Toni Cruz i Josep Maria Mainat, els impulsors de l’espai Gaudí Experiència.

El Gobierno baraja despedir a 300.000 empleados públicos


La reforma laboral aprobada por el Gobierno el pasado viernes no sólo afecta a los trabajadores del sector privado sino que también modifica ciertos aspectos referidos a los empleados públicos no funcionarios. Es decir, afecta al personal laboral que trabaja para las administraciones públicas mediante contrato fijo, indefinido o temporal, cuyas  condiciones de trabajo se regulan por convenio colectivo.
El Gobierno posibilita que "los organismos y entidades que forman parte del sector público invoquen causas económicas, técnicas, organizativas y de producción" para despedir a personal laboral con una indemnización de 20 días por año trabajado, hasta un máximo de 12 mensualidades, según recogía la referencia del Consejo de Ministros.
Y ello, con el fin de "facilitar el redimensionamiento de aquellas estructuras administrativas que crecieron desmesuradamente durante la fase de fuerte crecimiento económico y que no son sostenibles desde un punto de vista financiero en el momento actual, ni existe una previsión de que lo sean en los próximos años", añadía. ¿Cómo? El texto de la reforma, publicado este sábado en el Boletín Oficial del Estado (BOE), aclara varios puntos a este respecto.
Despido procedente
La disposición adicional segunda de la reforma establece que el sector público (Administración General del Estado, comunidades autónomas, ayuntamientos, empresas, fundaciones, entes, etc.) podrá aplicar el despido colectivo (EREs) o la extinción de contratos vigentes entre su personal laboral cuando concurra alguna de las siguientes causas:
  • Económicas: una situación de "insuficiencia presupuestaria sobrevenida y persistente para la financiación de los servicios públicos correspondientes". El Gobierno aclara que, "en todo caso", dicha insuficiencia se entenderá por persistente "si se produce durante tres trimestres consecutivos".
  • Técnicas: cambios, entre otros, en el ámbito de los medios o instrumentos de la prestación del servicio público de que se trate.
  • Organizativas: cambios, entre otros, en el ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal adscrito al servicio público.
Suspensión de contrato o reducción de jornada
Por otro lado, según su disposición adicional tercera, los entes públicos que se financien "mayoritariamente con ingresos obtenidos como contrapartida de operaciones realizadas en el mercado" (básicamente, empresas públicas) también podrán suspender los contratos o reducir la jornada de trabajo -entre un 10% y un 70%- por las mismas causas citadas anteriormente (insuficiencia presupuestaria, causas técnicas y organizativas).
  

dijous, 5 de juliol del 2012

El T.S.J.C desestima el recurso sobre la sentencia del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009



El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha reafirmado la sentencia de la sala 9 de lo Social que dictamina la nulidad del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 y ha desestimado el recurso presentado.

La "justicía" ha dado más  válidez a la estratagema de la dirección del Institut de incumplimiento de los tramites (burocracias) legales  (publicación en el boletín oficial)  que a la voluntad acordada por la empresa y los trabajadores de que este Acuerdo formaba parte del Convenio.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Quina aplicació veus més convenient per complir amb la imposició de les 37.5 hores?

En el marge dret de la pantalla de l'ordinador a dalt de tot i amb aquest títol teniu una enquesta que estem realitzant per saber la millor formula per a vosaltres per realitzar les 2.30 hores imposada. PARTICIPA I  DÓNA LA TEVA OPINIÓ

Dóna tu opinió de la millor formula per complir amb l'increment de jornada de 2.30 hores impost pel govern del PP

La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el capital financer

 Article d’opinió d’Ivan Gordillo

Gol de Cesc! El president del govern i altres representants polítics ho celebren efusivament a la grada d’un estadi a Polònia en mig d’un partit de l’Eurocopa de futbol. Hores abans s’havia anunciat el “rescat” de la banca espanyola, valorat en 100.000 milions d’euros, un episodi més de la lamentable gestió de la crisi per part de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
Certament la imatge és patètica. L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació de fallida de la banca pel despropòsit immobiliari i la creixent morositat suposarà un major aprofundiment de les polítiques d’austeritat. Aquests ajustaments econòmics estan condemnant les classes populars, liquidant el patrimoni públic i desmantellant la minsa democràcia que podia donar de si el parlamentarisme. No és una problemàtica tècnica sinó una qüestió política. La prioritat són els bancs abans que les persones. Els representants electes es troben còmodes amb el mandat de les elits financeres. El cop d’estat dels financers que es va iniciar el 2008 està més que consolidat.
Comença a fer-se difícil explicar alguna cosa nova sobre aquesta crisi. Tot el dit i repetit des que va començar continua sent vigent avui dia, més enllà de les peculiaritats dels nous episodis. El mal diagnòstic inicial i la voluntat de salvar el capital financer estan darrere de les erràtiques polítiques econòmiques. Continuem al mateix lloc on érem al començament de la crisi.
La crisi és un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, fins i tot necessari per al seu funcionament. Les característiques de l’actual crisi capitalista són la conseqüència del model anomenat neoliberal, on la producció i les finances s’han desenvolupat regides per aquest patró precisament per superar crisis anteriors. Les deslocalitzacions, la fragmentació de la producció, la precarització laboral i les privatitzacions són característiques d’aquest model, juntament amb la importància que ha pres el sector financer en l’organització econòmica, sobretot a partir de la caiguda de l’economia productiva.
Aquesta crisi es va desencadenar amb l’explosió de la bombolla immobiliària i financera, que es va gestar a base de donar crèdits sobre els que es va aixecar el fals creixement dels anys anteriors a la crisi. Sense aquests crèdits les famílies no podien consumir ni accedir a l’habitatge per culpa d’uns salaris llargament estancats i baixos i uns preus en augment. Les empreses obtenien importants beneficis però la ineficiència dels empresaris i la facilitat d’accés al crèdit els permetia mantenir-se en una posició poc competitiva. Aquesta barra lliure de crèdit havia de venir d’algun lloc donat que l’economia espanyola es caracteritza per un dèficit exterior important. El sistema financer es va endeutar fortament amb els mercats internacionals per finançar la bombolla immobiliària. La pertinença a l’euro donava una falsa estabilitat a les economies perifèriques. Un dels problemes és, doncs, l’elevat endeutament de l’economia, especialment privat, sobretot de les empreses i del sector financer.
El col·lapse, però, té més relació amb la producció. El sistema productiu havia arribat a límits insuperables de sobreproducció i sobrecapacitat, el sector immobiliari o de l’automòbil en són paradigmàtics. Aquests excessos portaven a una nova senda d’endeutament per tapar les inversions fallides, és a dir, la producció que no es venia perquè les famílies i empreses no podien assumir més préstecs. La caiguda dels beneficis es convertia en l’altre gran problema.
Un tercer element important ha estat l’arquitectura institucional de la UE, construïda per afavorir el capital. Per una banda, permetia que les economies centrals reciquessin els seus superàvits invertint en la perifèria europea i, per l’altra, permetia que el capital de la perifèria gaudís d’una moneda forta. Tot plegat cal amanir-ho amb la incompetència de la classe política i les elits econòmiques, protagonistes d’innumerables casos de corrupció que en cap cas acaben amb una ferma resposta per part de la justícia.
Aquest és el diagnòstic real de la crisi. I tota acció que no es destini a atacar aquests problemes d’arrel està destinada a fracassar en trobar una sortida a la crisi més enllà d’afavorir el capital i obrir nous espais d’inversió a través de la despossessió del que és públic i l’atac a les classes populars. El que s’anomena rescat de la banca espanyola -o línia de crèdit, com defineix de manera eufemística el gover- no és més que la imposició a l’Estat espanyol d’avalar el que els bancs mai no podran tornar als bancs europeus.
La intervenció de la UE a través del “préstec” dels 100.000 milions d’euros té com a primera condició el compromís de l’Estat de respondre en cas d’impossibilitat de retorn dels bancs espanyols, quelcom més que probable, ja que, deixant diners a entitats en fallida, no s’aconsegueix generar el que necessiten, sinó aplaçar el problema per més endavant. Tot plegat una maniobra per garantir que la banca europea acabarà cobrant. Els bancs espanyols deuen, només a bancs alemanys, francesos i britànics, més de 250.000 milions d’euros. La maniobra no s’entendria sense la reforma duta a terme l’agost passat, acordada per PP i PSOE, on es prioritzava constitucionalment el pagament del deute públic abans que cap altra partida. La segona condició, derivada de l’anterior, és un duríssim contracte d’austeritat que molt probablement començarà per un augment de l’IVA que pot arribar fins el 21%, una major flexibilització del mercat laboral i reducció salarial i l’acomiadament de funcionaries.
Actualment, el que s’està intentant, salvant el capital financer, és fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que s’anomena plètores de capital, és a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir però que, en l’actual context de fallida productiva, no troba llocs on poder obtenir rendibilitats favorables. I per altra banda, l’eterna contradicció capital-treball. La caiguda dels beneficis empeny els capitalistes a reduir els salaris per poder gaudir d’un tros més gros del pastís. El govern hi ajuda amb les corresponents reformes laborals. Un cop fet això, però, la minva de la renda salarial fa reduir la demanda i dificulta la venda de mercaderies per part de les empreses.
El que s’anomena rescat és un instrument que, a curt termini, té efectes en la distribució del deute, que passa de privat a públic. A més, a llarg termini, suposa una recomposició del poder del capital sobre el treball a través de la despossessió de drets i d’ajustaments estructurals disciplinadors de la força de treball.
La crisi que viuen les economies centrals posa de manifest la incapacitat del capitalisme de garantir unes condicions de vida dignes a les classes populars i la seva incompatibilitat amb un règim més o menys democràtic. No hi ha una manca de recursos ni de capacitats, sinó una gestió desigual de la riquesa produïda. La dinàmica d’acumulació del capital basada en la persecució del benefici privat està en la base del sistema i això és el que es pretén rescatar.

* Ivan Gordillo és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Article publicat a La Directa, edició impresa núm. 278.

dilluns, 2 de juliol del 2012

LA JORNADA DE 37 HORAS Y MEDIA EN TODAS LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS


A partir del 1 de julio entra en vigor la jornada mínima de 37.5 horas en las administraciones publicas. La dirección del Institut ya nos ha convocado a una reunión el día 9 de julio para según dicen en su escrito: "per tal d'intentar arribar a un acord entorn a l'aplicació"


Ley 2/2012, de 29 de junio, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2012. (BOE 30-6-2012) Disposición Adicional  Septuagésima primera. Jornada general del trabajo en el Sector Público.

Disposiciones:

Uno. A partir de la entrada en vigor de esta Ley (1 de julio de 2012), la jornada general de trabajo del personal del Sector Público no podrá ser inferior a treinta y siete horas y media semanales de trabajo efectivo de promedio en cómputo anual.

A estos efectos conforman el Sector Público:

a) La Administración General del Estado, las Administraciones de las Comunidades Autónomas y las Entidades que integran la Administración Local.

b) Las entidades gestoras y los servicios comunes de la Seguridad Social.

c) Los organismos  autónomos, las entidades públicas empresariales, las Universidades Públicas, las Agencias Estatales y cualesquiera entidades de derecho público con personalidad jurídica propia vinculadas a un sujeto que pertenezca al sector público o dependientes del mismo, incluyendo aquellas que, con independencia funcional o con una especial autonomía reconocida por la Ley, tengan atribuidas funciones de regulación o control de carácter externo sobre un determinado sector o actividad.

d) Los consorcios dotados de personalidad jurídica propia a los que se refieren el artículo 6.5 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y la legislación de régimen local.

e) Las fundaciones que se constituyan con una aportación mayoritaria, directa o indirecta, de una o varias entidades integradas en el sector público, o cuyo patrimonio fundacional, con un carácter de permanencia, esté formado en más de un 50 % por bienes o derechos aportados o cedidos por las referidas entidades.

f) Las sociedades mercantiles en cuyo capital social la participación, directa o indirecta, de entidades de las mencionadas en las letras a) a e) del presente apartado sea superior al 50 %.

Asimismo, las jornadas especiales existentes o que se puedan establecer, experimentarán los cambios que fueran necesarios en su caso para adecuarse a la modificación general en la jornada ordinaria.

En todo caso, las modificaciones de jornada que se lleven a efecto como consecuencia  del establecimiento de esta medida, no supondrán incremento retributivo alguno.

Dos. Con esta misma fecha, queda suspendida la eficacia de las previsiones en materia de jornada y horario contenidas en los Acuerdos, Pactos y Convenios vigentes en los entes, organismos y entidades del Sector Público indicados en el apartado anterior, que contradigan lo previsto en este artículo.

Tres. Esta disposición tiene  carácter básico y se dicta al amparo de los artículos 149.1.7ª, 149.1.13ª y 149.1.18ª de la Constitución española



CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Enduriment de la reforma laboral després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat

La reforma laboral aprovada definitivament el 28 de juny de 2012 en el seu pas pel Congrés espanyol, l’últim tràmit que restava per a la seva aprovació definitiva, ja s’ha convertit en llei i reforça el poder dels empresaris i precaritza les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
El Congrés ha incorporat onze esmenes del PP i una del PNB al seu pas pel senat i ha aprovat definitivament una modificació del mercat de treball que generalitza la indemnització per acomiadament en 33 dies amb un topall de dues anualitats i que facilita que les empreses puguin acomiadar per causes econòmiques, i sense tutela judicial, amb 20 dies i amb un màxim de dotze mensualitats.
La reforma laboral que s’ha aprovat aquest passat dijous després d’un tràmit parlamentari, que entre la seva discussió en el Congrés, en la comissió d’Ocupació i en el Senat ha durat més de dos mesos i mig, és encara més dura que el decret que està en vigor des del passat 12 de febrer i que empitjora el contingut de la norma en relació als drets dels treballadors.
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy. La llei queda llesta per a ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada ratificades totes les esmenes incorporades pel senat. El projecte procedeix del Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, convalidat el passat 8 de març, amb l’objectiu, argumentava al Govern, de "crear les condicions necessàries perquè l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació".
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el PP, amb el suport de CiU, va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat amb text alternatiu presentades al projecte de llei i també va tombar 656 esmenes a l’articulat. La Comissió d’Ocupació i Seguretat Social es va reunir el dia 24 de maig per a debatre, amb competència legislativa plena, l’informe de la ponència sobre el projecte de llei , que va ser aprovat per 25 vots a favor i 17 en contra. Una vegada aprovat el Dictamen aquest projecte, va passar a continuar la seva tramitació en el Senat, on el PP va tombar tres vetos i 574 propostes de modificació. Les esmenes incorporades en la Cambra alta tornen a ser debatudes en el Congrés, on finalment el text definitiu ha estat aprovat el 28 de juny.
Els conservadors han utilitzat en aquest procés el seu corró parlamentari, amb el suport de CiU, per a endurir un text ja de per si mateix molt perjudicial per als drets dels treballadors i introduir així diversos canvis importants.
Entre les esmenes pròpies que el PP va introduir en el Congrés i que, aprofundeixen en els seus aspectes més negatius, es troba la reducció a un any de la pròrroga indefinida dels convenis col·lectius no renovats que en el text original era de dos anys. Aquesta modificació fa que els treballadors puguin veure’s en una delicada situació de desprotecció davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions laborals. En aquest sentit cal tenir en compte que en els quatre primers mesos de 2012 s’ha vist una baixada molt espectacular del ritme de signatura de convenis. Així mateix, en l’actualitat hi ha quatre milions de treballadors que encara no han renovat el seu conveni. Aquesta modificació pot provocar que la part empresarial es vegi amb la possibilitat de alliberar-se de compromisos i opti per retardar el procés i així aconseguir empitjorar les condicions laborals de les plantilles.
Una altra de les esmenes del PP introduïdes en el Congrés i que vénen a modificar el decret que està en vigor actualment té a veure amb les relacions individuals en l’empresa. El PP ha donat suport a donar més poder a l’empresari per a canviar de forma unilateral les condicions de treball a l’autoritzar-li a disposar de fins a un 10% de la jornada anual, enfront del 5% actual. Això vol dir que, si en una empresa la jornada laboral anual aconseguida per la negociació col·lectiva són 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà canviar entre 170 o 180. L’augment de la disponibilitat empresarial de les condicions de treball empitjorarà les condicions de conciliació de vida laboral i personal i és un atac en tota regla als drets dels treballadors i, especialment de les dones, que són les més sotmeses a les dobles o triples jornades.
En el Senat, el PP ja havia introduït el passat 12 de juny onze esmenes, entre elles una iniciativa que modifica la llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió de jubilació i el que es coneix com llacunes de cotització. Segons aquesta modificació, a l’hora de calcular la base reguladora de les pensions quan hi hagi llacunes de cotització, les primeres 48 mensualitats s’integraran amb la base mínima d’entre totes les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50 % d’aquesta base mínima, una qüestió que afectarà bàsicament a les dones.

Resum de les principals mesures que introdueix, amb les modificacions afegides al text final després del tràmit parlamentari: 

ACOMIADAMENT
L’acomiadament ocupa el gruix de la reforma i és el tema que més preocupa. S’elimina l’exigència d’autorització administrativa prèvia per a les regulacions d’ocupació en les empreses.
Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de dissenyar un pla de recol·locació externa dissenyat per a un mínim de sis mesos.
La indemnització per acomiadament improcedent es redueix per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any mantindran aquesta quantia fins a l’entrada en vigor de la norma i a partir de llavors la indemnització passarà a ésser de 33 dies. El límit per a ambdós períodes serà de 42 mensualitats.

ACOMIADAMENT OBJECTIU: 20 DIES D’INDEMNITZACIÓ PER ANY TREBALLAT
En el cas de l’acomiadament objectiu -que permet a les empreses acomiadar per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció amb una indemnització de 20 dies per any treballat- s’entendrà que concorren causes econòmiques quan hi hagi pèrdues actuals o previstes o la disminució persistent del nivell d’ingressos ordinaris o vendes. S’entendrà que la disminució és persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior.
Les empreses amb beneficis que acomiadin a treballadors de 50 o més anys haurien de fer una aportació econòmica al Tresor Públic.
El personal laboral fix de les Administracions Públiques tindrà prioritat de permanència en cas d’acomiadament si hagués adquirit la seva condició mitjançant un procés selectiu d’ingrés convocat a aquest efecte.

ACOMIADAMENTS I SOUS EN EL SECTOR PÚBLIC
Els organismes i entitats del sector públic podran acollir-se a causes objectives d’acomiadament com les empreses privades. D’altra banda, s’estén al sector públic autonòmic i local les mesures de control de les retribucions i indemnitzacions del personal d’alta direcció.

ACOMIADAMENTS PER ABSENTISME LABORAL
Es considera causa d’acomiadament les absències d’un treballador encara justificades però intermitents que arribin a el 20 % de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % en quatre mesos discontinus dintre d’un període de dotze mesos.
No es consideraran faltes d’assistència, entre altres, les absències per vaga legal, per representació legal dels treballadors, risc durant l’embaràs, malaltia o accident no laboral quan duri més de 20 dies i ho acordin els serveis sanitaris oficials o per tractament de càncer o malaltia greu.

CONVENIS COL·LECTIUS AMB PRÒRROGA LIMITADA
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
L’empresari podrà incomplir els pactes en un conveni col·lectiu (despenjament) en matèria d’horari, distribució del temps de treball, torns, salaris o funcions, quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
Es considera causa econòmica si hi ha disminució persistent d’ingressos ordinari o vendes. En aquest cas, s’entendrà que aquesta disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius els ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre són inferiors al registrat en el mateix període de l’any anterior.
A més, l’empresari podrà modificar fins a un 10 % (180 hores) la jornada anual d’un treballador.
Es limita a un any la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius (ultraactivitat) i si transcorregut aquest període no s’arriba a un acord, s’aplicarà el conveni d’àmbit superior (sectorial o territorial) i també es pot acudir a la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius perquè intervingui.

CONTRACTES PER A PYMES
Es crea un contracte per a pymes amb menys de 50 treballadors, amb un període de prova d’un any en el qual no hi ha indemnització per acomiadament, que desapareixerà quan la taxa d’atur baixi del 15 %.
Amb aquest contracte, l’empresari podrà beneficiar-se d’una deducció de 3.000 euros per la contractació d’un primer empleat menor de 30 anys i es compromet a mantenir el contracte tres anys.
L’aturat podrà compatibilitzar el sou d’aquest contracte amb el 25 % de la prestació per atur durant un any com a màxim. L’edat màxima per a accedir al contracte de formació i aprenentatge serà de 30 anys, fins que la taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.
Es bonifica fins a amb 3.600 euros el contracte indefinit per a joves menors de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de desocupats de llarga durada.
A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos.

BONIFICACIONS PER A AUTÒNOMS
S’estableixen bonificacions per noves altes de familiars col·laboradors de treballadors autònoms que equivaldran al 50 % de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima de cotització durant els 18 mesos immediatament següents a la data d’alta.

20 HORES A L’ANY DE FORMACIÓ
Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació a l’any pagades per l’empresa i vinculades al lloc de treball.
Es crea un compte amb tota la formació rebuda pel treballador en la seva vida activa.
DESOCUPATS QUE PRESTIN SERVEIS EN BENEFICI DE LA COMUNITAT
S’estreny la col·laboració amb les mútues de treball per a avaluar la incapacitat temporal.
Les persones que cobrin la prestació per atur podran realitzar serveis d’interès general en benefici de la comunitat mitjançant convenis amb les administracions públiques.

ETT
Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.