Manifestació antifeixista el 12 d'octubre

EL FEIXISME AVANÇA SI NO SE’L COMBAT. ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!!

Tal i com , per desgràcia, ve sent costum, el proper dia 12 d'octubre diverses agrupacions feixistes han tornat a convocar un acte a la ciutat de Barcelona . No obstant això, com van fer en anys anteriors a Iruñea i Donosti , enguany han decidit fer una convocatòria de caràcter estatal que pretén tenir major ressò mediàtic i major presència als nostres carrers. Aquests actes conten amb el beneplàcit i la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament d'Interior , que amb la seva permissivitat donen suport i ales a aquest tipus de col•lectius.

És per tot això que, com cada any, però amb major insistència, hem de sumar-nos a la campanya i a les convocatòries contra aquests col•lectius d'extrema dreta i neo-feixistes.

No permetem que aquests actes es realitzin impunement. Si continuem passius tolerant que els seus actes i agressions (Ruben, Carlos, Roger i molts/es altres companys i companyes) succeeixin lliurement pels nostres pobles i els nostres barris, serem còmplices del seu creixement .

Per això fem una crida de manera unitària a mostrar el rebuig rotund a l'extrema dreta i als feixistes i a denunciar la permissivitat i complicitat de moltes institucions.

Manifestació Diumenge dia 12 d'Octubre a les 11 h a Plaça de Sants

ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!

Les palmeres es recuperen del morrut

Vint-i-sis de les vint-i-nou palmeres del Parc de la Ciutadella que l'any passat van quedar afectades pel morrut roig i tractades amb endoteràpia han començat a rebrotar. I els tècnics de Parcs i Jardins creuen que se salvaran. També ha rebrotat una de les dues palmeres afectades del viver dels Tres Pins de Montjuïc i una altra al carrer Taulat, tocant a Diagonal Mar.

Barcelona i Badalona, amb tècniques quasi experimentals d'endoteràpia, aconsegueixen salvar palmeres que en altres llocs del país s'han de sacrificar.

Les primeres palmeres que es van tractar amb un pla molt experimental van ser dos exemplars de la part alta del viver dels Tres Pins. Una va morir i l'altra va rebrotar. Posteriorment, entre l'octubre i el desembre de l'any passat, es van esporgar al nivell de l'ull 29 palmeres del Parc de la Ciutadella. Aquesta esporgada tan radical es va fer per eliminar els cucs del morrut. Després, se'ls va aplicar un tractament d'endoteràpia i finalment els jardiners van embolicar el que quedava de la capçada dels arbres per protegir-los

Llegir article

Tot per la banca.

I Mahoma va anar a la muntanya. Finalment, la gran banca ha cobert els seus últims objectius militars. Encara que per a Rodríguez Zapatero no hi havia crisi econòmica sinó una desacceleració conjuntural, el rebost era ple i el sistema financer espanyol figurava en la lliga de campions, els "botins" nacionals gaudeixen ja de la seva operació rescat. El govern ha elevat a 100.000 euros la quantia dels dipòsits bancaris garantits i ha obert una línia de crèdit d’entre 30.000 i 50.000 milions precisament per a les seves necessitats. El que prova, més enllà de l’argot oficial, el que molts ja sabíem: que a Espanya impera una bicefàlia formada pel Govern i la Banca.

Perquè el que es presenta com un servei a la societat i un gest de responsabilitat política no és sinó una gorrejada social i una transferència de riquesa pública a mans privades. És com si els contribuents de a peu (més del 80% de la recaptació de l’IRPF) haguessin decidit (a qui han preguntat? ens "representen" realment els sindicats "representatius" que han donat el sí a costa nostra?) regalar a aquests magnats part dels diners destinats a la inversió social. La clau està que aquesta generosa pujada de 20.000 a 100.000 euros no és tal, ja que els bancs no posen un euro més en el fons de garantia de dipòsits, que segueix fix en els 6.500 milions actuals (una misèria davant d’un possible procés de fallides en cadena; gairebé el deute de l’Ajuntament de Madrid i poc més que la del Grup Prisa). L’ordre dels factors no altera el producte.

I eI més greu és el fons per drenar d’actius full a bancs i caixes. Bancs i caixes que porten anys amb beneficis siderals. Bancs i caixes que han protagonitzat la major destrucció de llocs de treball de la història via jubilacions anticipades i prejubilacions. Bancs i caixes que van fomentar l’estafa piramidal del maó, concedint crèdits a interès gairebé negatiu a constructores, a immobiliàries i a promotores. Bancs i caixes d’estalvi que són els principals finançadors dels partits polítics a fons perdut. Com no anava a rendir-se el Govern socialista als cants de sirena de tan magnífics emprenedors? Primer hi va haver una reunió a La Moncloa amb els economistes a sou d’aquestes entitats financeres perquè el president del Govern conegués el seu pensament únic sobre la no crisi. I aquesta setmana el conclave va ser directament amb seus primers espases. Com estranyar-se, doncs, després de semblant amistançament, que la ideologia dominant sigui la ideologia de la classe dominant? Si la muntanya no va a Mahoma…

La socialització preventiva de les pèrdues de bancs i caixes posada en marxa pel Govern socialista representa el paradigma del que la classe política és capaç quan arriba en poder. Primer, en èpoques de bonança, privatitza per a casa les empreses públiques amb dimensió estratègica de mercat global (Telefónica, Repsol, Endesa, etc.) per complir el pacte secret amb els seus neoliberals patrocinadors. I després, al canviar les tornes, es socialitzen les seves pèrdues, perquè és de ben nascuts ser agraït. Sempre per el nostre propi bé. I traient pit, amb patriotisme. Com quan Zapatero va jurar davant dels miners lleonesos que mai no afavoriria els que s’han folrat amb el negoci del piset i una setmana després va aprovar una dotació de 3.000 milions d’euros per als promotors immobiliaris. Segurament perquè com deia Paul Valery "ell no és sempre de la seva mateixa opinió".

Sense trampa ni cartró. Estava escrit. Ja fa mesos que la patronal bancària va suggerir la possibilitat de confiscar preventivament els diners del Fons de Garantia de la Seguretat Social per trampejar el temporal. I ara ho han aconseguit, encara que canviant-li el cognom al que llavors, tan bruscament presentat, sonava a indecent atracament. Ara s’emporten els diners per el nostre propi bé, per garantir a tots els ciutadans que els seus estalvis estan fora de perill. Segons l’Informe del Laboratori d’Inclusió Social 2008 a Espanya en aquests moments hi ha gairebé 9 milions de pobres (el 19% de la població) i als menjadors de Cáritas per a menesterosos no donen l’abast. És real la realitat?

Rafael Cid.

BCN torna a plantar flors després de mesos d'aturada per la sequera

No és primavera, però els més observadors es deuen haver adonat que les últimes setmanes algunes zones verdes de Barcelona tornen a lluir flors. I moltes altres ho faran a partir del mes que ve. El paisatge sorprendrà després d'un any de restriccions d'aigua que va implicar suspendre la plantació de flors al març i va deixar els parterres sense renovar. Ara, tot i que es manté la fase d'excepcionalitat 1, la ciutat guanyarà més de 242.000 plantes de flor. Unes 75.000 es van plantar al setembre i 167.700 s'hi afegiran el mes que ve.
L'institut de Parcs i Jardins porta a terme dues plantacions anuals de flors a Barcelona, però la restricció d'aigua va obligar l'ajuntament a suspendre la del març, quan se n'haurien plantat unes 167.000. L'ajuntament va témer que l'escassetat d'aigua durant tot l'hivern comportés fins i tot la pèrdua de bona part de la vegetació de la ciutat. Però, explica la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, les pluges setmanals que es van produir a partir del maig van evitar la catàstrofe. "A penes hi va haver pèrdues, tot i que només es regava el 18% de la superfície verda", explica la regidora.

Llegir aritcle

Magistratura de Trabajo

El pasado viernes día 26 de septiembre se tenían que celebrar en el juzgado de lo social n.º 9 los juicios por la promoción interna y por las garantías del Convenio

Promoción interna

Tras los múltiples aplazamientos del juicio que se tenía que celebrar por las promociones internas por las artimañas planteadas por el abogado de la dirección del Institut, el día 26 se celebro el juicio.

Ante la denuncia planteada por el Comité de Empresa, la defensa del Institut argumentó que la demanda estaba fuera de lugar porque el ámbito que correspondía era el tribunal de lo contencioso y no el de Magistratura de Trabajo, que la demanda no era correcta porque no se había ampliado la demanda contra todos aquellos trabajadores que se han presentado a la promoción para el ascenso, etc…, la defensa de la dirección del Institut se baso prioritariamente en cuestiones legalistas de formas.

Tras la exposición de los respetivos letrados; el del Comité de Empresa , el de la dirección, del Institut y el del Ayuntamiento de Barcelona, el juicio quedó pendiente de la sentencia de la juez.

Garantías

De nuevo, tras la intervención del abogado de la dirección del Institut, en donde pidió a la abogada del Comité de Empresa que le aclarará la demanda presentada y a pesar del toque de atención de la juez porque tras los diferentes aplazamientos habidos ahora planteé la defensa del Institut una aclaración de la demanda, la jueza del tribunal suspendió el juicio para que se aclararán las "dudas" del abogado del Institut.

De nuevo el abogado del Institut utiliza todas las artimañas legales a su alcance para que se retrase el juicio

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria

Ahir dilluns dia 6 d’octubre a les 9'30 hores en el Centre de Formació del Parc del Laberint es va reunir el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria. Entre els acords adoptats es van admetre una dotzena d'al·legacions presentades sobre la valoració provisional de mèrits, el que representa el desplaçament dels dos últims opositors del llistat provisional i la inclusió entre els 75 primers de Laia Sanz Román (41) i de Cristina Pérez Guillén (56). Els llistes estan pendents de la seva publicació avui en la web de Parcs i Jardins

Llistat OPO

Creen un fong que elimina el morrut de les palmeres

La Universitat d'Alacant ha provat amb èxit l'ús de l'aïllat del fong Beauveria bassiana per eradicar la plaga del morrut de les palmeres. Les proves confirmen que el 90 per cent dels invasors de les palmeres moren amb aquest tractament als 14 dies i el cent per cent als 24 dies.
El Laboratori de Fitopatologia, dirigit per Luis Vicente López, ha coordinat els assaigs amb aquest producte, format principalment per un aïllat del fong, i que ha demostrat el seu potencial com agent de control biològic.
Segons la investigadora Berenice Güerri, el valor de la investigació està en el potencial del producte que té, a priori, un caràcter preventiu.
Per Guerri "s'ha demostrat que les palmeres tractades amb el fong estan protegides del morrut durant gairebé 4 mesos, que duplica el període de protecció respecte els productes químics".

Com actua el fong?
El fong actua com un depredador que espera a la seva presa, el morrut, per a infectar-lo i acabar menjant-se'l des de l'interior.
Aquesta espècie de fong compta amb uns filaments que degraden la cutícula del morrut i li permeten introduir-se en l'insecte. Un cop a l'interior, desprèn toxines que acaben matant al morrut vermell.
Les proves de l' IMEM Ramón Margalef van començar fa dos anys i la investigació està relacionada amb diversos projectes de l'institut universitari.
Els investigadors comenten que "van començar les proves amb nou aïllats del fong i després dels assajos en larves, de 7 i 30 dies, i insectes adults, en vam seleccionar dos.

Jornada sobre el morrut de les palmeres
Els resultats mostraven que la mortalitat de la totalitat del morrut es produïa als 4 dies en larves i 10 dies en adults. Quan el fong es formulava, per a facilitar la seva aplicació i afavorir la seva permanència a la palmera no disminuïa la seva virulència.
D'aquesta manera el producte formulat, que es presentà el passat 25 de setembre en una Jornada sobre Rhynchophorus ferrugineus organitzada per la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de València, s'ha fet finalment amb un dels fongs més virulents.
El treball que exposà Berenice Güerri està supervisat pel director de l'Institut i professor del departament de Ciències del Mar, Luis Vicente López, el professor de la Universitat d'Almería, Pablo Barranco, i la professora de la UA, Leticia Asensio.

UA/RuralCat